Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

L'holand??s errant (??pera) - Viquip??dia

L'holand??s errant (??pera)

De Viquip??dia

L'holand??s errant

L'holand??s errant d'Albert Pinkham Ryder
T??tol original: Der fliegende Holl??nder
Llengua original: alemany
G??nere:
M??sica: Richard Wagner
Llibret: Richard Wagner
Font liter??ria: Aus den Memoiren des Herrn von Schnabelewopski - 1834, d'Heinrich Heine
Actes: 3
??poca de composici??:
Estrena: 2 de gener de 1843
Teatre: Semperoper de Dresden
Estrena Liceu: 12 de desembre de 1885
Personatges:

S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena

  • L'holand??s (baix-bar??ton), Johann Michael W??chter
  • Senta, filla de Daland (soprano), Wilhelmine Schr??der-Devrient
  • Daland, un mariner noruec ((baix), Friedrich Traugott Reinhold
  • Erik, un ca??ador (tenor), Carl Risse
  • Mary, nodrissa de Senta (contralt), Th??r??se W??chter
  • Timoner de Daland (tenor), Wenzel Bielezizky
  • Cor: mariners noruecs, la tripulaci?? de l'holand??s, dones joves

L'holand??s errant (Der fliegende Holl??nder) ??s una ??pera amb m??sica i llibret de Richard Wagner. La hist??ria est?? basada en la llegenda de l'holand??s errant, que tracta sobre un capit?? de vaixell condemnat a navegar fins al dia del Judici Final.

Wagner va declarar en la seua autobiografia "Mein Leben" (1870) que l'obra li havia estat inspirada per una tempesta, en una travessia des de Riga a Londres al juliol i agost de 1839. No obstant, en un esb??s autobiogr??fic de 1843 reconeixia que havia tret la hist??ria de la narraci?? que Heinrich Heine va fer de la llegenda en la seua novel??la sat??rica "Les mem??ries del senyor von Schnabelewopski" (Aus den Memoiren des Herrn von Schnabelewopski - 1834).[1]

El tema principal ??s el de la redempci?? a trav??s de l'amor, al qual Wagner retornaria en la major part de les seues ??peres posteriors.

El mateix Wagner va dirigir-ne l'estrena a la Semperoper de Dresden l'any 1843. Aquesta obra mostra els primers intents d'un estil personal, que Wagner desenvoluparia i aconseguiria en la seua obra posterior. En L'holand??s errant ja s'identifica l'??s del leitmotiv associat a determinats personatges o temes. Els leitmotiven ja es fan palesos des de la mateixa obertura, que comen??a amb el motiu de la tempesta en alta mar i despr??s s'introdueixen els motius de l'holand??s i de Senta.

Originalment l'??pera va ser concebuda per a ser executada sense interrupcions ??? un exemple dels seus esfor??os per trencar amb la tradici?? ??? i tot i que avui dia alguns teatres segueixen aquesta indicaci??, ??s m??s comuna la versi?? en tres actes separats.

Taula de continguts

[edita] Composici??

A principis de 1839 Richard Wagner estava contractat com a director en el Teatre de la Cort de Riga. El seu estil de vida extravagant i el fet que la seua muller actriu, Minna, s'haguera retirat dels escenaris, el van portar a carregar-se de deutes. Wagner, que estava component Rienzi, va tra??ar un pla per a escapolir-se dels creditors de Riga: fugir a Par??s via Londres i intentar representar Rienzi a l'??pera de Par??s. Per?? el pla va resultar un desastre: el seu passaport havia estat retingut per les autoritats letones, i finalment Minna i ell van haver de creuar la frontera il??legalment, en una perillosa aventura, per a penetrar en Pr??ssia, durant la qual Minna va patir un avortament espontani.[2] Van embarcar en el vaixell Thetis, el capit?? del qual va consentir en acceptar-los sense passaport, per?? el viatge es va veure interromput per les tempestes. En un moment determinat, el vaixell va penetrar en un fiord noruec buscant refugi, a Sandvika, i el viatge que havia de durar 8 dies va demorar-se finalment fins a 3 setmanes.

L'experi??ncia de Wagner a Par??s tamb?? va ser desastrosa. Va ser incapa?? de trobar feina com a director d'orquestra i l'??pera no va representar Rienzi. Els Wagner, redu??ts a la pobresa, sobrevivien amb l'ajuda dels amics i amb els petits ingressos que Wagner aconseguia escrivint articles sobre m??sica i copiant partitures. En aquesta situaci??, a Wagner se li va oc??rrer la idea d'una ??pera en un acte sobre el tema de l'holand??s errant, pensant que podria ser representada a l'??pera de Par??s, com a complement d'un ballet.

"El viatge a trav??s dels esculls noruecs va causar una meravellosa impressi?? en la meua imaginaci??; la llegenda de l'holand??s errant, que els mariners van verificar, va adquirir un particular i estrany color, que nom??s les meues aventures en el mar podien haver-li donat."[3]

Wagner va escriure el primer esb??s en prosa de la hist??ria a Par??s, en els primers dies de maig de 1840, basant-se en la hist??ria referida a "Les mem??ries del senyor von Schnabelewopski" d'Heinrich Heine, una s??tira publicada a Der Salon l'any 1834. En el conte de Heine, el narrador assisteix a la representaci?? d'una obra de teatre fict??cia basada en el tem?? del capit?? mariner condemnat a navegar eternament per haver blasfemat. Heine introdueix el personatge com el jueu errant de l'oce??, i a m??s a m??s afegeix amb vigor un element que posteriorment Wagner utilitzaria en moltes de les seues subseg??ents ??peres: l'holand??s nom??s pot ser redimit per l'amor sincer d'una dona fidel. En la versi?? de Heine, el tema es tracta amb ironia, no obstant Wagner va prendre el tema literalment, de manera que la dona resta fidel fins a la mort.[4]

A finals de maig de 1841 Wagner havia concl??s el llibret o poema, com ell s'estimava m??s dir. La composici?? de la m??sica havia comen??at entre maig i juny de l'any anterior, 1840, quan va compondre la balada de Senta, la can???? dels mariners noruecs de l'Acte 3 i la subseg??ent can???? del fantasma de la tripulaci?? de l'holand??s en la mateixa escena[5]. Aquestes peces van ser compostes per a una audici?? a l'??pera de Par??s, alhora que l'esb??s argumental. Realment Wagner va vendre l'esb??s al director de l'??pera, L??on Pillet, per 500 francs, per?? va ser incapa?? de conv??ncer-lo que la musica pagava la pena.[6] La resta de l'??pera va ser composta durant l'estiu de 1841, sent l'obertura l'??ltima part en concloure's, i l'orquestraci?? va ser acabada al novembre de 1841. Sense la necessitat de cenyir-se a una ??pera d'un acte, Wagner va expandir-la a la durada i estructura convencionals en tres actes.

L'esb??s original situava l'acci?? a Esc??cia, i la major part dels personatges tenien noms escocesos. Va canviar la ubicaci?? i els noms en la versi?? final "noruega" quan l'??pera ja estava assajant-se per a l'estrena, que va tenir lloc a Dresden, al gener 1843 i sota la direcci?? del mateix Wagner.

A "Eine Mitteilung an meine Freunde" ("Una comunicaci?? als meus amics") l'any 1851, Wagner va declarar que L'holand??s errant representava un nova etapa per a ell:

"A partir d'ac?? comen??a la meua carrera com a poeta, i el meu comiat com a mer ???acoblador de textos oper??stics."

De fet L'holand??s errant es la m??s primerenca de les ??peres de Wagner que es representa al Festival de Bayreuth, el que significa que, almenys per a aquest teatre, marca l'inici de l'etapa de maduresa de Wagner.

[edita] Sinopsi

Advertiment: A continuaci??, pot haver-hi informaci?? detallada sobre l'argument. M??s informaci??.

Lloc: costa de Noruega.
Dibuix de la representaci?? de L'holand??s errant en l'estrena a Dresden
Dibuix de la representaci?? de L'holand??s errant en l'estrena a Dresden

[edita] Acte 1

En el viatge de retorn, el capit?? Daland s'ha vist obligat a buscar refugi per al vaixell en un port. Deixa el comandament al seu timoner, i tant ell com la resta de la tripulaci?? es retiren. (Can???? del timoner: "Amb hurac?? i tempesta en mars llunyanes.") El timoner s'adorm. Un vaixell fantasmag??ric apareix per la popa, emp??s per la mar contra la nau de Daland, les cadenes mantenen els dos vaixells units. Mans invisibles recullen les veles. Un home p??l??lid, vestit de negre, amb una espessa barba negra, apareix en terra ferma. Lamenta el seu dest??. (??ria: "El temps ha passat i set anys han transcorregut de nou")

En haver blasfemat, est?? condemnat a navegar sense descans. Un ??ngel li va dur els termes per a la seua redempci??: cada set anys les ones el portaran a terra ferma, si pot trobar una dona que li siga fidel, ser?? perdonat. Daland parla amb ell. Quan l'holand??s s'assabenta que Daland t?? una filla jove i soltera, li demana convertir-la en la seua muller a canvi de tresors. Temptat per l'or Daland hi accepta, i afavorits pel vent del sud calorosament celebrat pels homes de Daland, ambd??s vaixells salpen.

[edita] Acte 2

Les dones estan filant i cantant a la casa de Daland. (Cor de filadores: "Fila, fila, noia alegre") Senta guaita somniadora el retrat de l'holand??s errant, a qui desitja salvar. En contra del desig de la seua nodrissa canta la hist??ria de l'holand??s (Balada amb el leitmotiv), com satan el va sentir blasfemar i el va portar al seu m??n. Declara que vol salvar-lo amb la seua fidelitat. Arriba Erik i la sent; les noies se'n van, i el ca??ador, que estima Senta, li diu que tinga precauci?? amb el seu somni, en el qual arriba Daland acompanyat d'un misteri??s estranger que se l'end?? a la mar. Finalment, en no aconseguir fer canviar de parer a Senta, surt desesperat. Daland arriba amb l'estranger; l'holand??s i Senta es miren en silenci. Senta gaireb?? ignora la pres??ncia de son pare, fins i tot quan li anuncia que l'holand??s ??s el seu prom??s. En el seg??ent duet, que tanca l'acte, Senta promet fidelitat fins la mort a l'holand??s.

[edita] Acte 3

Al capvespre, la tripulaci?? de Daland invita els homes de l'estranger a qu?? s'unisquen a la festa, per?? en va. Les noies es retiren alegres mentre que en el vaixell de l'estranger comencen a apar??ixer formes fantasmag??riques. Els homes de Daland se senten espantats. Arriba Senta seguida per Erik, qui li reprotxa el seu menyspreu, malgrat que ella sempre l'ha estimat de manera formal i constant. Quan l'estranger, que ha estat sentint la conversa, sent aquestes paraules s'enfonsa en la desesperaci??, perqu?? ara est?? definitivament condemnat. Convoca als seus homes i confessa a tots que ell ??s l'holand??s errant. Immediatament despr??s que l'holand??s deixe terra ferma, Senta es llan??a a la mar, fidel fins a la mort. Aquesta ??s la salvaci?? de l'holand??s. El vaixell fantasma desapareix, i Senta i l'holand??s ascendeixen al cel.

[edita] Notes

  1. ??? Millington, Barry (Ed.) (1992), The Wagner Compendium: A Guide to Wagner's Life and Music. Thames and Hudson Ltd., Londres. ISBN 0-02-871359-1 page 277.
  2. ??? Gutman, Robert W. 1990, Wagner - The Man, His Mind and His Music, Harvest Books. ISBN 978-0156776158 p??g. 64.
  3. ??? Wagner, Richard (1843) "An Autobiographical Sketch" disponible online a The Wagner Library (http://users.belgacom.net/wagnerlibrary/prose/wagauto.htm)
  4. ??? Vaughan, William (1982) in Der Fliegende Holl??nder, English National Opera Guide, Calder Publications Ltd; New Ed edition (Jun 1982) ISBN 0-71-453920-1 pages 27-32.
  5. ??? Millington, Barry (Ed.) (1992), Ibid p??g. 278.
  6. ??? Gregor-Dellin, Martin (1983)"Richard Wagner: his life, his work, his Century." William Collins, ISBN 0-00-216669-0 page 106.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs