Rienzi

De Viquip??dia

Rienzi
Est??tua de Cola di Rienzi, de Girolamo Masini, situada prop del Campidoglio, a Roma, on va ser assassinat
T??tol original:	Rienzi, der Letzte der Tribunen
Llengua original:	alemany
G??nere:	Grand Op??ra
M??sica:	Richard Wagner
Llibret:	Richard Wagner
Font liter??ria:
Actes:	tres
??poca de composici??:	juliol de 1838 - novembre de 1840
Estrena:	20 d'octubre de 1842
Teatre:	Hofoper de Dresden
Estrena Liceu:	20 de gener de 1950
Personatges:
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Cola di Rienzi, trib?? rom?? (tenor), Josef Aloys Tichatscheck Irene, la seua germana (soprano), Henriette W??st Stefano Colonna, un noble (baix, Georg Wilhelm Dettmer Adriano, el seu fill (mezzosoprano), Wilhelmine Schr??der-Devrient Paolo Orsini, altre patrici (baix), Johann Michael W??chter Raimondo, llegat papal (baix), Gioacchino Vestri Baroncelli, ciutad?? rom?? (tenor), Friedrich Traugott Reinhold Cecco del Vecchio, ciutad?? rom?? (baix), Karl Risse El missatger de la pau (soprano), Anna Thiele Ambaixadors, nobles, capellans, monjos, soldats, missatgers, poble (cor)

Rienzi, der Letzte der Tribunen^[1] (WWV 49) (Rienzi, el darrer trib??) ??s una de les primeres ??peres de Richard Wagner en cinc actes, amb llibret escrit pel mateix compositor basat en la novel??la hom??nima d'Edward Bulwer-Lytton. Va ser composta entre juliol de 1838 i novembre de 1840, sent estrenada a la Hofoper de Dresden el 20 d'octubre de 1842.

[edita] An??lisi

Rienzi ??s la tercera ??pera que va compondre Wagner, i b??sicament respon al model de la Grand Op??ra. En la seua estrena a Dresden va rebre una c??lida acollida, malgrat la seua impressionant durada: m??s de sis hores si es compten els intermedis. Posteriorment, Wagner va intentar arranjar-la per a ser executada en dues sessions i tamb?? va fer-ne una versi?? redu??da per a ser interpretada en sessi?? ??nica.

A causa del seu estil at??pic i la seua durada, avui dia s'interpreta rarament i mai no s'ha representat al Festival de Bayreuth. M??s endavant, el mateix Wagner va considerar Rienzi com un frac??s, tot i haver estat una de les seues ??peres m??s populars mentre va viure.

Pren com a base la vida de Cola di Rienzi, un l??der popular medieval itali?? que va reeixir en el seu enfrontament amb la noblesa, vencent els nobles i substituint-los per un govern popular. Inicialment magn??nim, es va veure for??at pels esdeveniments a massacrar els nobles, que havien organitzat una revolta per a enderrocar-lo. El poble i l'Esgl??sia, que en un principi li havien donat suport, es van enfrontar a ell. Al final, el poble va calar foc al Capitoli, on Rienzi i els seus fidels s'havien atrinxerat.

En la d??cada del 1980, Nicholas Hytner va dirigir una enginyosa producci?? de Rienzi a l'English National Opera de Londres, situant l'acci?? en el context dels totalitarismes europeus del Segle XX.

[edita] Enregistraments

Els enregistraments complets (i les interpretacions completes) de Rienzi son rars, tot i que l'obertura se sol interpretar com a pe??a de concert i es troba en discos recopilatoris. Tots els enregistraments importants de l'??pera contenen talls significatius de la partitura.

Edward Downes dirigint la BBC Northern Symphony Orchestra. Mitchinson, Haywood, Langdon, Herincx. 1976 (Ponto) (Enregistrament complet de la versi?? "final" de 1843)
Heinrich Hollreiser dirigint la Dresden Staatskapelle. Kollo, Wennberg, Martin, Adam. 1975 (EMI).
Josef Krips dirigint l'Orquestra Simf??nica de Viena. Berry, Ludwig, Pernerstorfer, Schoffler. 1960 (Melodram).
Wolfgang Sawallisch dirigint l'Orquestra de la R??dio de l'Estat de Baviera. Kollo, Rootering, Studer, Janssen. 1983 (Orfeo d'Oro)
Michael R. Gomez dirigint l'Orquestra Filharm??nica de Viena 2005 (EMI)
James Levine dirigint l'Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, Wagner: Overtures & Preludes, 1993 (Deutsche Grammophon).