Semperoper
De Viquip??dia
La Semperoper ??s l'edifici de l'??pera pertanyent a l'Estat de Sax??nia i ubicat a Dresden, Alemanya. La principal agrupaci?? musical que l'utilitza ??s la S??chsische Staatskapelle Dresden.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria de l'edifici
[edita] El primer edifici
Entre 1838 i 1841 el mestre d'obres Gottfried Semper (1803-1879) va aixecar un nou teatre reial, que el 21 de setembre de 1869 va quedar destru??t per un incendi.
[edita] El segon edifici
Tan aviat com Gottfried Semper va haver dissenyat un nou edifici, es va edificar aquest a Theaterplatz entre 1871 i 1878 sota la direcci?? del seu fill major, Manfred Semper (1838-1913).
El teatre comptava amb un interior espl??ndid. Sobre el p??rtic s'al??ava una est??tua de bronze, que representava a Dion??s i Ariadna sobre una qu??driga de panteres. La fa??ana oest de l'escenari posterior estava adornada amb l'escut sax??, les imatges de l'Amor i la Just??cia, aix?? com el cap de Gottfried Semper. Junt amb l'entrada, es troben les escultures de Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller, i a la fa??ana principal les de William Shakespeare, S??focles i Eur??pides.
Aquest segon edifici va ser destru??t durant el massiu bombardeig de Dresden el 13 de febrer de 1945, durant la Segona Guerra Mundial.
[edita] El tercer edifici
Despr??s de la Segona Guerra Mundial es van preparar els estudis de seguretat, entre 1946 i 1955, aix?? com l'estudi conceptual 1968-1976 de la reconstrucci??.
El 24 de juny de 1977 va tenir lloc la col??locaci?? de la primera pedra de la reconstrucci??. Com a commemoraci?? dels quaranta anys del bombardeig de la ciutat, el 13 de febrer de 1985 es va reobrir la Semperoper amb l'??pera Der Freisch??tz de Carl Maria von Weber. Aquest va ser un fet simb??lic, ja que aquesta obra va ser l'??ltima que es va representar abans del tancament del teatre el 31 d'agost de 1944.
Encara que ja era l'??pera estatal, despr??s del canvi del nom oficial, es va denominar S??chsische Staatsoper. En l'any 2002 el desbordament del riu Elba va provocar danys a l'edifici por valor de 27 milions d'euros. Tres mesos despr??s d'aquesta cat??strofe, el 9 de novembre de 2002 es van reobrir les seues portes.
En el marc de les celebracions dels 800 anys de la ciutat de Dresden, el 13 de gener de 2006, es va celebrar per primera vegada des de 1939 el Ball de l'??pera de Dresden, Dresdner Opernball. Hi van assistir aproximadament unes 2300 persones a l'interior i altres 4000 a l'exterior, a la pla??a Theaterplatz.
[edita] Directors
En la Semperoper van actuar destacats directors com:
- Ernst Von Schuch (1846-1914)
- Fritz Reiner (1888-1963) a Dresden de 1914 fins a 1921
- Fritz Busch (1890-1951)
- Karl B??hm (1894-1981).
[edita] Estrenes
En el primer edifici:
- Richard Wagner: Rienzi, 20 d'octubre de 1842
- Heinrich Marschner: K??iser Adolph Von Nassau, 5 de gener de 1845
- Richard Wagner: Der fliegende Holl??nder, 2 de gener de 1843
- Richard Wagner: Tannh??user, 19 d'octubre de 1845
- Anton Rubinstein: Feramors, 24 de febrer de 1863
En el segon edifici:
- Wilhelm Kienzl: Urvasi, 20 de febrer de 1886
- Felix Draeseke: Herrat, 10 de mar?? de 1892
- Eugen d'Albert: Ghismonda, 28 de novembre de 1895
- August Bungert: Die Odyssee, Tetralogia, 1898-1903
- Ignacy Paderewski: Manru, 29 de maig de 1901
- Richard Strauss: Feuersnot, 22 de novembre de 1901
- Llig Blech: Des war ich, 6 d'octubre de 1902
- Richard Strauss: Salom??, 9 de desembre de 1905
- Max Von Schillings: Moloch, 8 de desembre de 1906
- Richard Strauss: Elektra, 25 de gener de 1909
- Richard Strauss: Der Rosenkavalier, 26 de gener de 1911
- Ernst Von Dohn??nyi: Tante Simona, 22 de gener de 1913
- Ermanno Wolf-ferrari: Der Liebhaber als Arzt, 4 de desembre de 1913
- Eugen d'Albert: Die toten Augen, 5 de mar?? de 1916
- Jan Brandts-Buys: Die Schneider Von Sch??nau, 1 d'abril de 1916
- Hans Pfitzner: Des Christelflein, 11 de desembre de 1917
- Richard Strauss: Intermezzo, 4 de novembre de 1924
- Ferruccio Busoni: Doktor Faust, 21 de maig de 1925
- Kurt Weill: Der Protagonist, 27 de mar?? de 1926
- Paul Hindemith: Cardillac, 9 de novembre de 1926
- Othmar Schoeck: Penthesilea, 8 de gener de 1927
- Richard Strauss: Die ??gyptische Helena, 6 de juny de 1928
- Othmar Schoeck: Vom Fischer und syner Fru, 3 d'octubre de 1930
- Richard Strauss: Arabella, 1 de juliol de 1933
- Rudolf Wagner-R??geny: Der G??nstling, 20 de febrer de 1935
- Richard Strauss: Die schweigsame Frau, 24 de juny de 1935
- Othmar Schoeck: Massimilla Doni, 2 de mar?? de 1937
- Richard Strauss: Dafne, 15 d'octubre de 1938
- Werner Egk: Petar Gynt, 1939
- Heinrich Sutermeister: Romeo und Julia, 13 d'abril de 1940
- Heinrich Sutermeister: Die Zauberinsel, 31 d'octubre de 1942
- Gottfried Von Einem: Prinzessin Turandot, 5 de febrer de 1944
- Josef Haas: Die Hochzeit d??nes Jobs, 2 de juliol de 1944
En el tercer edifici:
- Siegfried Matthus: Die Weise Von Liebe und Tod d??nes Cornets Christoph Rilke, 1985
[edita] Cantants
(Selecci??)
- Irene Abendroth
- Theo Adam
- Mathieu Ahlersmeyer
- Erna Berger
- Kurt B??hme
- Jenny B??rde-Ney
- Rainer B??sching
- Maria Cebotari
- Br??nnhild Friedland
- Christel Goltz
- Josef Herrmann
- Elisabeth H??ngen
- Klaus K??nig
- Max Lorenz
- Therese Malten
- Tino Pattiera
- Torsten Ralf
- Elisabeth Reichelt
- Elisabeth Rethberg
- Erna Sack
- Paul Sch??ffler
- Peter Schreier
- Meta Seinemeyer
- Helga Thiede
- Richard Tauber
- Margarete Teschemacher
- Elfride Tr??tschel
[edita] Enlla??os externs
- www.semperoper.De - P??gina oficial (alemany)
- Semperoper Stadt-Panorama - Vista de 360?? interactiva
