Eurípides
De Viquipèdia
![]() |
Per a altres significats, vegeu «Eurípides (desambiguació)». |
Eurípides (grec antic: Εὐριπίδης, Euripides; (Salamina, 485-406 aC) fou un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
El seu naixement es també indicat a Flia a Àtica (tribu dels Cecròpides) o a Flie a Àtica (tribu dels Oenis), però la versió més probables es va néixer el 485 aC o 481 aC a Salamina on la família s'havia traslladat per la invasió persa. la tradició diu que va néixer el mateix dia de la batalla de Salamina el 23 de setembre, cosa força improbable. El seu nom podria derivar del riu Euripos prop d'eon va tenir lloc la batalla d'Artemísion. Per l'edat de la seva mort (75 anys el 406 aC) la data més probable és el 481 aC. Era fill de Mnesarc i Clito.
No es coneix gairebé res de la seva infantesa. L'any 408 aC sortí d´Atenes cap a Macedònia, probablement per aversió a anar al Peloponès a causa de la interminable guerra amb Esparta. De jove fou entrenat per l'atletisme però ho va abandonar per dedicar-se a la pintura en la que no va tenir èxit. Ateneu diu que col·leccionava llibres. Els déus i els mites freqüentment hi apareixen parodiats o envoltats d'un clima negatiu. Una de les seves cites més conegudes és "A qui els déus volen destruir, abans els embogeixen", com és ben sabut, el qual va suscitar polèmica i crítiques. De fet, bon nombre de les dades biogràfiques que en tenim provenen de les dures crítiques emeses pel comediògraf Aristòfanes i per la influència que han tingut en la recopilació de dades biogràfiques posteriors. Aquestes n'assenyalaven la seva impietat respecte als déus, els mites, l'Estat i les lleis. Aristòfanes, en les seves duríssimes crítiques, també diu que Eurípides era fill d'un botiguer i d'una verdurera i arriba a insinuar que era el seu esclau Cefisofont qui escrivia realment les seves tragèdies, el qual no és més que un atac personal, i no pas veritat.
[edita] Obra
Es creu que va escriure 92 drames, però només se'n coneix l'existència de 19, les quals mostren que va ser un tràgic de mèrit incomparable. Ell veia el món com un lloc on l'oportunitat, l'ordre, la pau, la raó i la tolerància eren constantment frustrades per la irracionalitat i la violència.
[edita] Temes
Com d'altres tràgics, les obres d'Eurípides tracten de llegendes i esdeveniments de la mitologia d'un temps llunyà, molt anterior al segle V aC d'Atenes. Però les obres que va fer eren aplicables al temps en què ho escrigué, sobretot a les crueltats de la guerra. En l'etapa madura de la seva vida els temes de la seva producció s'anaren desvinculant cada cop més de la tradició prestablerta, amb variació i introducció de nous temes. El filòsof alemany Friedrich Nietzsche el considera l'artífex de la decadència de la tragèdia en la seva obra El naixement de la tragèdia. Se l'ha comparat amb Rousseau per la seva modernitat, massa allunyada del pensament dominant pel seu moment, amb un bon desenvolupament psicològic dels seus personatges, especialment dels femenins: la comparació de la Clitemnestra de l'Orestiada d'Èsquil amb la seva més realista Medea ho deixa ben clar. Se l'ha criticat, en canvi, per fer servir amb massa freqüència el recurs fàcil del deus ex machina per resoldre les seves obres.
Durant els darrers 20 anys de la seva vida, Eurípides va escriure diverses obres anomenades tragicomèdies romàntiques dramàtiques. Era estrany que tinguessin finals feliços. Entre aquests estava Ió, Ifigènia a Tauris, i Hèl·lena. En ells va vessar el seu univers interior en el món tràgic real i va escriure completament en forma dramàtica.
La seva obra Les Bacants és d'especial interès per ser l'única tragèdia que parla de Dionís i dels misteris dionisíacs, el qual és força curiós donats els origens dionisíacs de la tragèdia, amb els ditirambs en honor del déu. En aquesta obra el tema de la impietat dels familiars mortals de Dionís és el detonant de la trama.
[edita] Llistat
És per les seves tragèdies per la qual cosa se'l recorda bé:
- Alcestis (438 aC)
- Medea (431 aC)
- Hippolytus Coronifer, (Hipòlit 428 aC)
- Hecuba (Hècuba, abans del 423 aC)
- Heracleidae (Heràclides 421 aC)
- Supplices (Els Suplents) (vers 421 aC)
- Hercules Furens (Hèrcules Furiós, data incerta)
- Andromacha (Andròmaca, vers 420-417 aC)
- Troades (La Troiana) (415 aC)
- Electra (vers 415-413 aC)
- Helena (Hel·lena) (412 aC)
- Andromeda (obra perduda, 412 aC)
- Iphigeneia at Tauri (data incerta)
- Phoenissae(La Fenícia, ultima obra representada, de data incerta entre 411 i 409 aC)
- Orestes (408 aC)
- Bacchae (data incerta cap al final de la vida d'Eurípides)
- Iphigeneia at Aulis (estrenada després de mort)
- Cyclops, (data desconeguda)
També es coneixen cinc cartes escrites per Eurípides, tres al rei Arquelau de Macedònia una a Sòfocles i una a Cefisofó.
[edita] Traduccions
Eurípides ha estat traduit al català per Joan Alberich i el poeta Carles Riba.
- Tragèdies (en tres volums), traduïdes per Carles Riba. Clàssics Curial, 2 a 4.