Paul Hindemith

De Viquip??dia

Paul Hindemith ( Hanau, 16 de novembre de 1895 ??? Frankfurt del Main, 28 de desembre de 1963), va ser un compositor i music??leg alemany. Cal pronunciar el seu nom com paul (i no com en angl??s: pol).

[edita] Biografia

Hindemith va aprendre a tocar el viol?? sent un infant. A causa de l'oposici?? paterna a les seues ambicions musicals, va abandonar sa casa als onze anys, i va tocar en caf??s i teatres per a poder pagar-se els estudis en el Conservatori de Frankfurt.

El 1915, abans de complir els vint anys ja era director de l'??pera de Frankfurt, lloc que va mantenir fins a 1923. En aquesta ??poca, Hindemith havia aconseguit fer-se un nom en els cercles de m??sica d'avantguarda. Com a organitzador des de 1923 del Festival de Donaueschingen, va poder programar obres de compositors contemporanis com Anton Webern i Arnold Sch??nberg.

Des de 1927 va ser professor de composici?? en el Conservatori Superior de M??sica de Berl??n. El 1929 va fundar el quartet de corda Amar, en el que tocava la viola, i amb el qual va realitzar nombroses gires de concerts arreu d'Europa.

La seua m??sica va ser considerada "degenerada" pels nazis, i el 1938 es va expatriar a Su??ssa. El 1940 va emigrar a Estats Units, on va ensenyar composici?? musical en les universitats de Yale i de Harvard. El 1948 es va nacionalitzar nord-americ??, per?? va tornar a Europa el 1953, establint-se a Zuric, on va ocupar una pla??a de professor de musicologia a la Universitat.

Hindemith va morir a Frankfurt el 1963, de pancreatitis aguda.

[edita] La seua m??sica

Hindemith ??s considerat com un dels m??sics alemanys m??s importants del segle XX. Les seues primeres obres s??n encara d'inspiraci?? rom??ntica. Despr??s va passar per una etapa expressionista, semblant en el seu estil a la del jove Sch??nberg. M??s tard va desenvolupar un estil propi, que alguns van considerar (encara avui) de dif??cil comprensi??. Ha estat qualificat com neoclassicisme, per?? ??s molt diferent del neoclassicisme d'Igor Stravinski, i est?? m??s a prop de l'estil contrapunt??stic barroc de Bach que de la claredat cl??ssica de Mozart.

Aquest nou estil apareix ja en una s??rie d'obres anomenades Kammermusik (???m??sica de cambra') que daten de 1922 a 1927. Cada una d'aquestes peces va ser escrita per a un conjunt diferent d'instruments (alguns d'ells completament at??pics). Per exemple, la Kammermusik n??m. 6, ??s un concert per a viola d'amore, un instrument que havia caigut en des??s des de finals de l'??poca barroca. Hindemith va continuar component durant tota la seua vida per a aquest tipus de conjunts, produint, per exemple, una sonata per a contrabaix i piano el 1949.

Durant els anys 30, Hindemith va comen??ar a escriure cada vegada m??s per a grans conjunts orquestrals. El 1933-35, va escriure la seua ??pera Mathis der Maler (Maties el pintor), basada en la vida del pintor renaixentista alemany Matthias Gr??newald. Com moltes de les obres de Hindemith, va obtenir el vistiplau dels cercles musicals, per?? esc??s ??xit popular, i encara avui es representa molt rarament. Anys m??s tard, Hindemith va transformar-ne part de la m??sica en una simfonia purament instrumental (tamb?? anomenada Mathis der Maler), que est?? considerada una de les seues obres mestres.

Hindemith, com Kurt Weill i Ernst Krenek, va escriure gebrauchsmusik (m??sica ??til), ??s a dir m??sica amb un prop??sit pol??tic i social prec??s, fins i tot pensada per a ser tocada per aficionats. Un exemple n'??s la seua Trauermusik (???m??sica f??nebre'), escrita el 1936. Hindemith estava preparant un concert per a la BBC quan es va assabentar de la mort del rei Jordi V. R??pidament va compondre aquesta pe??a per a viola i orquestra de corda, que va ser interpretada el mateix dia. M??s tard Hindemith va rebutjar el terme gebrauchsmusik, considerant-lo equ??voc.

A finals dels 30, Hindemith va escriure un tractat de m??sica titulat L'art de la composici?? musical en qu?? classifica tots els intervals musicals, des del m??s consonant al m??s dissonant. Aquest manual fixa la t??cnica compositiva de Hindemith, que va continuar usant la resta de la seua vida. La seua obra per a piano Ludus Tonalis (1942) ??s un clar exemple de l'??s d'aquesta t??cnica. Cont?? dotze fugues, a la manera de Johann Sebastian Bach, connectades entre si per un interludi durant el qual la m??sica es despla??a des de la tonalitat de la fuga precedent a la de la fuga seg??ent.

L'obra m??s famosa de Hindemith probablement s??n les Metamorfosis simf??niques sobre un tema de Carl Maria Von Weber, escrites el 1943. En aquesta composici??, Hindemith es va servir de melodies de Carl Maria Von Weber, sobretot duets per a piano, per?? tamb?? d'un tema de l'obertura de la seua m??sica incidental per a Turandot, i les va transformar i adaptar de tal manera que cada moviment de l'obra es basa en un tema.

[edita] Obres principals

• Concert per a orquestra op 38 (1923)
• Des Marienleben, obra vocal sobre poemes de Rilke (1923)
• Cardillac (??pera expressionista) (1926)
• Maties el pintor (simfonia, 1934, considerada la seua obra mestra)
• Der Schwanendreher, concert per a viola (1935)
• Trauermusik (1936)
• Nobil??ssima visione, ballet (1938)
• Tema i variacions: els quatre temperaments per a orquestra de corda i piano (1940)
• Metamorfosis simf??niques sobre temes de Weber (1943)
• Simfonia Serena (1946)
• When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd, per a cor i orquestra, basada en poemes de Walt Whitman (1946)
• Simfonia Die Harmonie der Welt (1957)
• Missa per a cor mixt a capella (1963)