[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

L'or del Rin - Viquipèdia

L'or del Rin

De Viquipèdia

L'or del Rin

Les filles del Rin i Alberich, d'Arthur Rackham
Títol original: Das Rheingold
Llengua original: alemany
Gènere: drama musical
Música: Richard Wagner
Llibret: Richard Wagner
Font literària:
Actes: 4 quadres
Època de composició:
Estrena: 22 de setembre de 1869
Teatre: Teatre de la Cort de Munic
Estrena Liceu: 30 de març de 1910
Personatges:
  • Wotan, pare dels déus (baix)
  • Fricka, Esposa de Wotan, deessa del matrimoni (mezzosoprano)
  • Freia, Germana de Fricka, deessa de l'amor i la joventut (soprano)
  • Donner, Germà de Fricka, déu del tro (baríton)
  • Froh, Germà de Fricka, déu de la primavera i de la felicitat (tenor)
  • Erda, Deesa de la saviesa i de la terra (contralt)
  • Loge, Semi-déu del foc (tenor)
  • Fasolt (baix-baríton)
  • Fafner, el seu germà (baix)
  • Alberich, nibelung (baríton)
  • Mime, el seu germà (tenor)
  • Woglinde, filla del Rin (soprano)
  • Wellgunde, filla del Rin (soprano)
  • Flosshilde, filla del Rin (contralt)

Das Rheingold ("L'or del Rin") és la primera de quatre òperes que componen L'anell del nibelung de Richard Wagner. Es va estrenar al Hoftheater de Munic el 22 de setembre de 1869, amb August Kindermann en el paper de Wotan, Heinrich Vogl com Loge, i Wilhelm Fischer com Alberich.

Taula de continguts

[edita] Història

Article principal: L'anell del nibelung

[edita] Sinopsi argumental

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[edita] Quadre I

Das Rheingold s'inicia amb un preludi de 136 compassos sense modulació basat en l'acord de Mi bemoll que representa els moviments constants i eterns del riu Rin. Richard Wagner va generar aquesta melodia mentre es trobava mig adormit. El poder de la música s'eleva mentres el teló ascendeix. Les tres donzelles del Rin (Rhinemaidens): Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, juguen entre si al fons del riu Rin. Alberich, un nan nibelung, apareix de les profunditats i intenta seduir les donzelles. Les tres dames es burlen de l'aspecte poc atractiu d'Alberich i dels seus intents de seduir-les, la qual cosa causa la ira del nan. Alberich nota la brillantor daurada que emana d'una roca pròxima i pregunta a les donzelles quina és la causa. Les tres responen que és l'or del Rin (Rheingold), el qual va ser posat sota la seua cura per son pare. Després les dames expliquen que només aquell que renuncie a l'amor podrà crear un anell a partir de l'or del Rin. L'anell permetria al seu amo dominar el món. Les tres donzelles creuen que el luxuriós nan no és una amenaça per a l'or del Rin, però Alberich s'amoïna per les burles de les tres dames, declara que renuncia a l'amor i fuig amb l'or.

[edita] Quadre II

Els gegants s'enduen a Freia
Els gegants s'enduen a Freia

Wotan, rei dels déus, dorm en el cim d'una muntanya junt amb Fricka, la seua esposa. Fricka desperta i aconsegueix a veure un magnífic castell a les seues esquenes. Desperta a Wotan, i aquest li fa saber que el seu nou llar ha estat construït. Els gegants van completar l'obra i a canvi Wotan els va oferir Freia, la deessa de l'amor. Fricka es troba consternada per la seua germana, però Wotan confia que no haurà de complir la seua paraula.

Freia apareix horroritzada; la segueixen els gegants Fasolt i Fafner. Fasolt demanda que se li pague pel treball que va realitzar i declara que el poder de Wotan es deriva dels tractats que hi ha inscrit sobre la seua llança i entre aquests es troba el pacte que va fer amb els gegants. Donner, déu del tro, i Froh, déu de la primavera, apareixen per a poder defensar la seua germana però Wotan els deté ja que no pot rompre la paraula donada als gegants.

Loge, déu del foc, apareix just a temps i Wotan confia que la saviesa del semi-déu l'ajudarà a trobar una manera de no complir l'acord amb els gegants. Loge narra com Alberich ha robat l'or del Rin (Rheingold) i ha forjat un poderós anell utilitzant el metall. Wotan, Fricka i els gegants immediatament comencen a pensar la manera d'apoderar-se de l'anell; Loge suggereix una manera de robar-li l'artefacte al nano. Fafner demana que l'anell siga la forma de pagament pel castell de Wotan, en compte de Freia. Els gegants se'n van però es porten a Freia com a ostatge.

Les pomes daurades de Freia havien permés que els déus es mantingueren jóvens permanentment, però amb la seua absència comencen a envellir i a deteriorar-se. L'única manera de revertir això és aconseguir l'anell per a poder rescatar Freia. Wotan i Loge descendeixen al món terrestre a la recerca de l'anell.

Hi ha un intermedi orquestral que "narra" el descens de Loge i Wotan cap al Nibelheim. Un dels detalls característics de l'intermedi és la disminució del volum de l'orquestra per a que puguen escoltar-se divuit encluses que descriuen la tasca dels nibelungs que Alberich té esclavitzats.

Alberich esclavitza els nans nibelungs.
Alberich esclavitza els nans nibelungs.

[edita] Quadre III

Al Nibelheim, Alberich ha esclavitzat la resta dels nans nibelungs. El nan ha obligat que el seu germà, Mime, li forge un casc màgic, el Tarnhelm. El Tarnhelm permet que Alberich es torne invisible i així puga turmentar encara més als seus súbdits.

Wotan i Loge arriben al seu destí final i es troben a Mime, qui els conta la història de l'anell i es queixa de la misèria en què viuen els nibelungos sota el domini d'Alberich. Mentrestant, Alberich obliga que els seus esclaus emmagatzemen vastes quantitats d'or i quan acaben la seua tasca els despatxa per a poder atendre als dos visitants. Alberich anuncia els seus plans de dominar el món i després Loge l'enganya perquè li mostre el poder del Tarnhelm, la qual cosa porta a Alberich a convertir-se en un drac i després en un gripau, moment que aprofiten els dos visitants per a capturar-lo.

[edita] Quadre IV

En el cim de la muntanya, Wotan i Loge obliguen a Alberich a lliurar la seua fortuna a canvi de la seua llibertat. Els déus li deslliguen la mà dreta, amb la qual utilitza l'anell per a convocar als seus esclaus perquè presenten l'or als déus. Una vegada lliurat l'or, Alberich demana que se li torne el Tarnhelm, però Loge diu que és part del rescat per la seua llibertat. Finalment, Wotan li demana l'anell, i tot i que Alberich es nega a entregar-lo, Wotan li l'arrabassa i el posa sobre el seu dit. Aquest acte enfurisma Alberich, qui llança una maledicció sobre l'anell: fins que no li siga tornat, aquell que no el posseïsca el desitjarà i aquell que el posseïsca només rebrà penes i mort.


Fricka, Donner i Froh apareixen i són rebuts per Wotan i Loge, que mostren l'or que s'utilitzarà per a rescatar a Freia. Fasolt i Fafner tornen amb Freia. Des d'un inici, els dos insisteixen en demanar l'or suficient com per tapar completament Freia. Una vegada s'amuntona tot l'or, Wotan deu lliurar el Tarnhelm per a poder complir la demanda de Fasolt i Fafner. Finalment Fasolt mostra que hi ha un petit buit en el muntó d'or, que només es podrà cobrir amb l'anell. Wotan es nega a lliurar l'anell, per tant els gegants anuncien que es portaran a Freia novament.

Sobtadament Erda, deessa de la terra i la dona més sàvia del món, s'apareix. Erda advertix a Wotan sobre la maledicció de l'anell i per tant li demana que l'abandone. Wotan, consternat, lliura l'anell i Freia és alliberada. Mentres els gegants es divideixen el tresor, s'inicia una disputa sobre qual dels dos rebrà l'anell. Fafner assassina a Fasolt a colps i es retira amb tota la fortuna. Un Wotan horroritzat s'adona del terrible poder que té la maledicció d'Alberich.

Finalment els déus es preparen per a entrar al seu nou llar. Donner crea una tempesta elèctrica i una vegada acabada Froh invoca un arc de Sant Martí que els déus utilitzen com a pont per a penetrar al seu castell. Wotan els guia cap al castell, al qual anomena Valhalla. Fricka pregunta a Wotan sobre el significat del nom i la resposta és que hi serà revelat en un futur.

Loge, qui sap que el fi dels déus s'acosta, no segueix als altres al Valhalla. En el riu Rin les donzelles del Rin (Rhinemaidens) lamenten la pèrdua del seu or. El teló cau.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

L'anell del nibelung
L'or del Rin | La valquíria | Sigfrid | El capvespre dels déus
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
L'or del Rin