Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Wilhelm Furtw??ngler - Viquip??dia

Wilhelm Furtw??ngler

De Viquip??dia

Wilhelm Furtw??ngler, retrat d'Emil Orlik, 1928
Wilhelm Furtw??ngler, retrat d'Emil Orlik, 1928

Wilhelm Furtw??ngler (25 de gener del 1886 - 20 de novembre del 1954) va ser un director d'orquestra i compositor alemany. Est?? considerat un dels grans directors de la hist??ria de la m??sica.

Taula de continguts

[edita] Fam??lia i carrera

Furtw??ngler va n??ixer a Berl??n. El seu pare, Adolf Furtw??ngler, era arque??leg, la seva mare pintora i el seu germ?? Philipp matem??tic. Com el seu pare era professor a la universitat de Munic, all?? va passar la major part de la seva infantesa. Va tenir una bona educaci?? musical des de petit i ben aviat va desenvolupar la seva passi?? per la m??sica de Beethoven, compositor al que va romandre estretament lligat durant tota la seva vida.

Als vint anys, quan Furtw??ngler debut?? com a director, ja havia compost diverses obres. Tanmateix, no van ser ben rebudes, i sumades a la inseguretat econ??mica que significava la carrera de compositor, va decidir concentrar-se en la direcci??. En el seu primer concert, va dirigir l'Orquestra Kaim (avui Orquestra Filharm??nica de Munic) amb la Simfonia n??m. 9 d'Anton Bruckner. Seguidament va obtenir c??rrecs com a director en diversos teatres de Munic, L??beck, Mannheim, Frankfurt del Main i Viena. El 1920 va ser nomenat director de la Orquestra Estatal de Berl??n (Staatskapelle) i de l'??pera de Berl??n, succeint a Richard Strauss. El 1922, va passar el mateix amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, on va succeir a Arthur Nikisch, i tamb?? la direcci?? de la prestigiosa Orquestra Filharm??nica de Berl??n. M??s endavant tamb?? es va convertir en director de l'Orquestra Filharm??nica de Viena, del Festival de Salzburg i del Festival de Bayreuth, considerat en aquella temps el c??rrec musical de m??s prestigi que podia obtenir un director a l'Alemanya.

Cap al final de la guerra, sota la pressi?? del Partit Nazi, Furtw??ngler va marxar a Su??ssa. Va continuar dirigint i gravant despr??s de la Segona Guerra Mundial i va continuar sent un reconegut director a Europa, si b?? va ser q??estionat per alguns que l'acusaren de no haver col??laborat amb el nazisme, pel fet que va seguir dirigint a Alemanya. Va morir el 20 de novembre de 1954 a Baden-Baden.

Furtw??ngler ??s molt fam??s per les seves interpretacions de Beethoven, Brahms, Bruckner i Wagner. Tanmateix, tamb?? va recolzar la m??sica del segle XX, com el Concert per a orquestra de B??la Bart??k.

[edita] Relaci?? amb el Partit Nazi

La relaci?? i l'actitud de Furtw??ngler cap a Adolf Hitler i el Partit Nazi va ser un tema bastant controvertit. Quan els nazis van arribar al poder el 1933, Furtw??ngler va ser bastant cr??tic amb ells. El 1934, se li va prohibir dirigir l'estrena de l'??pera Mathis der Maler de Paul Hindemith, i Furtw??ngler, com a protesta, va renunciar al seu lloc en l'??pera de Berl??n. El 1936, quan Furtw??ngler es trobava cada vegada m??s insatisfet amb el r??gim, hi va haver senyals que estava a punt de seguir els passos d'Erich Kleiber, quan se li va oferir el lloc de director principal en l'Orquestra Filharm??nica de Nova York, on havia de succeir Arturo Toscanini.

??s bastant possible que Furtw??ngler accept??s el c??rrec, per?? un reportatge a la columna berlinesa de l'Associated Press, possiblement per ordre d'Hermann G??ring, anunciava que desitjava recuperar el seu lloc en l'??pera de Berl??n. Aix?? va provocar que a Nova York els ??nims es tornessin contra ell; des del seu punt de vista, significava que Furtw??ngler donava tot el seu suport al Partit Nazi. Si b?? ara ??s ??mpliament acceptat que aquesta no va ser la realitat (Furtw??ngler sempre va rebutjar donar la salutaci?? nazi, per exemple, i fins i tot hi ha enregistraments en els quals es netejava la seva m?? despr??s de donar-la-hi a Hitler), aquesta va ser una opini?? que va prevaler fins a la seva mort.

Furtw??ngler va ser sense cap dubte el director m??s important que va decidir quedar-se a l'Alemanya nazi. Altres directors molt coneguts que treballaven a Alemanya i ??ustria van marxar quan els nazis van arribar al poder, b?? perqu?? eren jueus, b?? perqu?? estaven en desacord amb la pol??tiques que es portaven a terme. Entre els directors que van abandonar el pa??s hi ha Bruno Walter, Otto Klemperer, Erich Kleiber, Fritz Busch, Fritz Stiedry i Jascha Horenstein.

Furtw??ngler va ser tractat relativament b?? pels nazis; era una figura cultural important. Els seus concerts eren freq??entment transmesos per r??dio a les tropes alemanyes per elevar-los la moral, si b?? el que se li permetia dirigir estava controlat per les autoritats. La seva actitud cap als jueus continua sent discutida fins avui. D'una banda, va lloar artistes jueus com Artur Schnabel i aparentment va salvar alguns jueus - membres de la Filharm??nica de Berl??n - dels camps de concentraci??, per?? d'altra banda va recolzar boicots a altres jueus i va ser cr??tic en el que considerava la dominaci?? jueva en la premsa.

Albert Speer diu que el desembre de 1944 Furtw??ngler li va preguntar si ??s que Alemanya tenia alguna possibilitat de guanyar la guerra. Speer li va dir que no i li va aconsellar el director que es trasllad??s a Su??ssa per les possibles persecucions nazis[1]. De fet, Furtw??ngler va escapar a Su??ssa poc despr??s d'un concert a Viena amb l'Orquestra Filharm??nica de Viena el 28 de gener de 1945. En aquell concert va dirigir una versi?? de la Simfonia n??m. 2 de Brahms que va ser gravada en cinta i ??s considerada com un dels seus grans enregistraments. [1]

En el seu proc??s de desnazificaci??, es va acusar Furtw??ngler de recolzar el nazisme pel fet que va quedar-se a Alemanya, dirigint en actes del partit nazi i fent un informe antisemita contra el director jueu Victor de Sabata. Tanmateix, eventualment va aclarir aquestes acusacions. [2]

Com a part del seu discurs final en el seu proc??s de desnazificaci??, Furtw??ngler va dir:

"Jo sabia que Alemanya es trobava en una terrible crisi; em sentia responsable de la m??sica alemanya, i que la meva missi?? era que sobrevisqu??s a la crisi com fos. El fet que el meu art fos usat com a propaganda quedava en un segon lloc davant la gran preocupaci?? perqu?? la m??sica alemanya fos preservada i que la m??sica havia de ser oferta al poble alemany pels seus propis m??sics. Aquest p??blic, compatriota de Bach i Beethoven, de Mozart i Schubert, fins i tot havent de viure sota el control d'un r??gim obsessionat amb la guerra total. Qui no hagi viscut aquells dies possiblement no pugui jutjar com eren les coses.
??Potser Thomas Mann [que va criticar Furtw??ngler] realment cregui que a l'Alemanya d'Himmler no hauria de ser perm??s tocar a Beethoven? Potser no hagi notat, que la gent el necessitava m??s que mai; precisament ning?? anhelava tant escoltar Beethoven i el seu missatge de llibertat i amor, com aquests alemanys, que van viure sota el terror d'Himmler. No em pesa haver-m'hi quedat."

(citat a The Furtw??ngler Record de John Ardoin)

El violinista Yehudi Menuhin va ser de les poques persones de la comunitat musical jueva i nord-americ?? que defensar Furtw??ngler. El 1933 va rebutjar tocar amb ell, per?? a finals dels anys 1940 ???despr??s d'una investigaci?? personal sobre Furtw??ngler??? va comen??ar a recolzar-lo i va tocar amb ell.[2]

L'obra teatral Taking Sides (1995) del dramaturg brit??nic Ronald Harwood, escenificada el 1946 a la zona nord-americana en l'ocupada Berl??n, tracta les acusacions nord-americanes contra Furtw??ngler per haver servit al r??gim nazi. El 2001 l'esmentada obra va ser base d'una pel??l??cula amb Harvey Keitel i Stellan Skarsg??rd en el rol de Furtw??ngler. [3]

[edita] Estil de direcci??

Furtw??ngler tenia una t??cnica de direcci?? ??nica. Els v??deos[4] mostren els seus moviments matussers i desmanegats com si fos un m??dium en tr??nsit. Els seus gests semblen tenir poca relaci?? amb el ritme musical, mentre que els seus moviments f??sics van ser descrits com el d'un "titella en una corda" per un dels m??sics de l'orquestra [4]. Malgrat aix??, o potser gr??cies a aix??, pel seu estil no ortodox, els m??sics quedaven hipnotitzats per la seva direcci??. Les seves millors interpretacions estan caracteritzades per una profunda sonoritat, portades pel baix, de vol l??ric i forts extrems d'emoci?? que coexisteixen amb una l??gica. Va ser exponent d'una manera subjectiva i hiperexpressiva d'entendre la interpretaci?? orquestral, i un dels que millor va saber expressar la grandesa ??pica i l'emoci?? interioritzada de les grans p??gines del repertori rom??ntic i postrom??ntic germ??nic, dels quals va ser un mestre indiscutible. Molts cr??tics i comentaristes ho consideren entre els m??s grans directors de la hist??ria.

Furtw??ngler va ser fam??s per la seva excepcional dificultat per expressar-se. El seu alumne Sergiu Celibidache recordava que el millor que li va poder dir va ser "B??, nom??s escoltin" (a la m??sica). Carl Brinitzer del servei alemany de la BBC va intentar entrevistar-lo, i va creure que tenia un imb??cil davant ell. Un enregistrament en viu d'un assaig amb una orquestra d'Estocolm documenta que dif??cilment no pot dir res intel??ligible, nom??s murmuris i quequeigs. De tota manera, Furtw??ngler sempre va ser molt respectat pels m??sics. Fins i tot Arturo Toscanini, usualment considerat com la completa ant??tesi de Furtw??ngler (i incisiu cr??tic de la conducta pol??tica de Furtw??ngler), va dir una vegada - quan se li va preguntar el nom del director m??s gran del m??n a part d'ell - "Furtw??ngler! "

[edita] Enregistraments

Hi ha una gran quantitat d'enregistraments de Furtw??ngler actualment disponibles, una gran part realitzats en concerts en viu. Molts d'aquests enregistraments van ser realitzats durant la Segona Guerra Mundial usant tecnologia experimental de cintes. Despr??s de la guerra van ser confiscades pel govern de la Uni?? Sovi??tica durant d??cades i nom??s recentment han estat ??mpliament difoses, sovint en molts segells leg??tims i il??legals. Malgrat les limitacions sonores, els enregistraments d'aquesta ??poca s??n molt admirats especialment per la seva intensitat.

Aquesta ??s nom??s una petita selecci?? d'alguns dels enregistraments m??s famosos de Furtw??ngler. Per a major informaci??, veieu la seva discografia i la seva llista d'enregistraments actualment disponibles:

  • Beethoven, Simfonia n??m. 3, versi?? en viu amb l'Orquestra Filharm??nica de Viena, desembre de 1944 (Grammofono 2000, Magic Master, Music and Arts, Preiser, Tahra).
  • Beethoven, Simfonia n??m. 5, interpretaci?? en viu amb l'Orquestra Filharm??nica de Berl??n, juny de 1943 (Classica de Oro, Deutsche Grammophon, Enterprise, Music and Arts, Opus Kura, Tahra).
  • Beethoven, Simfonia n??m. 7, versi?? en viu amb la Filharm??nica de Berl??n, novembre de 1943 (Classica de Oro, Deutsche Grammophon, Music and Arts, Opus Kura).
  • Beethoven, Simfonia n??m. 9, versi?? en viu amb la Filharm??nica de Berl??n, mar?? de 1942 (Archipel, Classica d'Oro, Music and Arts, Opus Kura, Tahra).
  • Beethoven, Simfonia n??m. 9, versi?? en viu en la reobertura del Bayreuther Festspiele amb Elisabeth Schwarzkopf, Elisabeth H??ngen, Hans Hopf i Otto Edelmann (EMI 1951).
  • Brahms, Simfonia n??m. 1, versi?? en viu amb la North German Radio Symphony Orchestra, Hamburg, Octubre 1951 (Music and Arts, Tahra).
  • Brahms, Simfonia n??m. 2, versi?? en viu amb la Filharm??nica de Viena, gener de 1945 (Deutsche Grammophon, Archipel, Grammofono 2000, Music and Arts).
  • Brahms, Simfonia n??m. 3, versi?? en viu amb l'Orquestra Filharm??nica de Berl??n, desembre de 1949 (EMI).
  • Brahms, Simfonia n??m. 4, versi?? en viu amb l'Orquestra Filharm??nica de Berl??n, octubre de 1948 (EMI).
  • Bruckner, Simfonia n??m. 5, versi?? en viu amb l'Orquestra Filharm??nica de Berl??n, octubre de 1942 (Classica d'Oro, Deutsche Grammophon, Music and Arts)
  • Bruckner, Simfonia n??m. 8, versi?? en viu amb la Filharm??nica de Viena, octubre de 1944 (Deustche Grammophon, Music and Arts)
  • Bruckner, Simfonia n??m. 9, versi?? en viu amb la Filharm??nica de Berl??n, octubre de 1944 (Deutsche Grammophon)
  • Furtw??ngler, Simfonia n??m. 2, versi?? en viu amb la Filharm??nica de Viena, febrer de 1953 (Orfeo)
  • Mozart, Don Giovanni, versions del Festival de Salzburg de 1953 i de 1954. Estan disponibles a molts segells, per?? la majoria en EMI.
  • Schubert, Simfonia n??m. 9, versi?? en viu amb la Filharm??nica de Berl??n, 1942 (Deutsche Grammophon, Magic Master, Music and Arts, Opus Kura)
  • Schumann, Simfonia n??m. 4, enregistrament en estudi amb la Filharm??nica de Berl??n, Deutsche Grammophon, maig de 1953 (Deutsche Grammophon)
  • Txaikovski, Simfonia n??m. 6 ("Path??tique"), enregistrament en estudi amb l'Orquestra Filarm??nica de Berl??n, HMV, 1938 (EMI, Naxos)
  • Wagner, Tristany i Isolda, enregistrament en estudi amb Flagstad, HMV, juliol de 1952 (EMI, Naxos)

[edita] Obres

Si en la seva faceta com a director Furtw??ngler entroncava amb el romanticisme, com a compositor la seva m??sica s'inscrivia dins d'aquest mateix corrent, al marge de tots els moviments innovadors del seu temps. Netament rom??ntica, de la seva tasca creadora s'ha de destacar la seva Simfonia n?? 2 (1948), una obra d'evident accent bruckneri?? que no ha aconseguit fer-se un espai en el repertori orquestral.

[edita] Per a orquestra

  • Simfonia n??m. 1 en si menor (1938-41)
  • Simfonia n??m. 2 en mi menor (1944-45)
  • Simfonia n??m. 3 en do# menor (1952-53)
  • Obertura Mib Major (1899)
  • Concert Simf??nic per a piano i orquestra en si menor (1937)

[edita] M??sica de cambra

  • Trio per a viol??, violoncel i piano en Mi Major (1899)
  • Quintet per a piano en Do Major (1932-35)
  • Sonata per a viol?? n??m. 1 a re menor (1935)
  • Sonata per a viol?? n??m. 2 a Re Major (1938-39)

[edita] M??sica per a cor

  • Schwindet ihr dunklen W??lbungen per a cor i orquestra (de Goethe, Faust I) (1902)
  • Religi??ser Hymnus (O du Jungfrau, h??chste Herrscherin der Welt) per a cor i orquestra (1903)
  • Te Deum per a cor i orquestra (1902-09)

[edita] Piano

  • Fantasies, fugues, etc.

[edita] Grans estrenes

  • Bart??k, Concert per a piano n??m. 1, Orquestra del Teatre, Frankfurt del Main, 1 de juliol de 1927 (amb el compositor com a solista)
  • Schoenberg, Variacions per a orquestra, op. 31, Orquestra Filarm??nica de Berl??n, Berl??n, 2 de desembre de 1928
  • Hindemith, Suite de Mathis der Maler, Orquestra Filarm??nica de Berl??n, Berlin, 11 de mar?? de 1934
  • Richard Strauss, Quatre ??ltimes can??ons, Kirsten Flagstad com a solista, Orquestra Philharmonia, Londres, 22 de maig de 1950

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Albert Speer, Inside the Third Reich, citado por Norman Lebrecht en The Book of Musical Anecdotes
  2. ??? Wilhelm Furtw??ngler. James C.S. Liu, M.D. Data d'acc??s: 6 de julio, 2006.

[edita] Enlla??os externs