Hermann G??ring

De Viquip??dia

Hermann G??ring
Rang:	Reichsmarschall
Pa??s:	Imperi Alemany (fins 1918) Rep??blica de Weimar (fins 1933) Alemanya Nazi
Servei:	1912 ??? 1945
Branca de servei:	Luftstreitkr??fte Luftwaffe
Data de naixement:	12 de gener de 1893
Lloc de naixement:	Rosenheim, Baviera
Data de la mort:	15 d'octubre de 1946
Lloc on va morir:	Nuremberg
Comandaments:	I Guerra Mundial Jagdstaffel 27 Jagdgeschwader 1 II Guerra Mundial: Luftwaffe
Batalles:	Batalla de Fran??a Batalla d'Anglaterra
Condecoracions:	Pour le M??rite Gran Creu de la Creu de Ferro

Hermann Wilhelm G??ring (Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 ??? Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un pol??tic alemany, heroi de l'aviaci?? a la Primera Guerra Mundial i un l??der destacat del NSDAP. Va participar en el fallit cop d'estat del 8 de novembre de 1923. Es convert?? durant el III Reich en el segon home m??s important despr??s d'Adolf Hitler, amb els t??tols de ministre plenipotenciari del Reich per a Pr??ssia, ministre de l'Economia, coordinador del pla quadriennal i mariscal del Reich amb el comandament de Luftwaffe, les forces a??ries del Reich. Formalment nomenat per Hitler com el seu successor, fou condemnat al 1946 als Judicis de Nuremberg per crims de guerra i crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial i sentenciat a mort, per b?? que se su??cid?? amb una c??psula de cianur hores abans de la seva execuci??. Va ser el darrer comandant del fam??s esquadr?? aeri de Manfred von Richtofen, sent un heroi de guerra de la I Guerra Mundial amb 22 vict??ries confirmades i per un continu coratge en acci??, que li va ser recompensat amb la envejada Pour le M??rite.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Rerafons familiar i parents 1.2 Inicis/Ritter von Epenstein 1.3 I Guerra Mundial 1.4 Postguerra 1.5 Vida de casat 1.6 Exili i adicci?? 1.7 Carrera pol??tica ??? El Partit Nazi 1.8 Segona Guerra Mundial 1.9 Captura, judici i mort 2 Estandarts personals de Hermann G??ring 3 Promocions, C??rrecs i Honors 3.1 Promocions a l'Ex??rcit 3.2 C??rrecs de Govern 3.3 Condecoracions

[edita] Biografia

[edita] Rerafons familiar i parents

G??ring va n??ixer a la cl??nica Marienbad a Rosenheim, a Baviera. El seu pare, Heinrich Ernst G??ring, havia estat el primer Governador General del Protectorat Alemany del Sudoest Afric?? (l'actual Nam??bia), aix?? com un antic oficial de cavalleria i membre del servei consular alemany. G??ring tenia entre els seus patricis anvantpassats els Eberle/Eberlin, una fam??lia su??ssa-alemanya de l'alta burgesia, que provenien d'uns banquers jueus convertits al cristianisme al segle XV i que tenien una nombrosa prog??nie escampada pels pa??sos de parla alemanya. ( bibliographie?)

G??ring era parent de descendents dels Eberle/Eberlin, com el pioner alemany de l'aviaci?? comte Ferdinand von Zeppelin; el nacionalista rom??ntic Hermann Grimm, un autor del concepte de l'heroi alemany com a motor de la hist??ria i del que els nazis afirmarien que era una de les seves fonts; la fam??lia Merk, propietaris del gegant farmaceutic Merck; la poeta i escriptora Baronessa Gertrud von LeFort, els treballs de la qual van ser fortament inspirats per la seva repulsi?? envers el nazisme; i el diplom??tic su??s, historiador i President de la Creu Roja Internacional, Carl J. Burckhardt.

Per una coincid??ncia hist??rica, entre els parents de G??ring per la branca dels Eberle/Eberlin estava l'acad??mic su??s, pol??tic i pensador social Jacob Burckhardt (1818-1897), opositor del nacionalisme i del militarisme, que reclam?? les demandes alemanyes d'una superioritat cultural i intel??lectual, i que va preveure un cataclisme al segle XX, en el que demagogs violents, que anomenava els simples terribles tindrien uns papers principals. (important: information not confirmed/pas des confirmation) La mare de G??ring, Franziska "Fanny" Tiefenbrunn (1859-15 de juliol de 1923), provenia d'una familia camperola de Baviera. El matrimoni entre un noble i una dona de classe baixa nom??s va ser possible perqu?? Heinrich Ernst G??ring era vidu. Tingueren 4 fills. Els seus germans eren Albert G??ring i Karl Ernst G??ring i les seves germanes Olga Therese Sophia i Paula Elisabeth Rosa G??ring (Paula era filla del primer matrimoni). Si b?? l'antisemitisme s'al??ava en aquells temps, no consta que la seva fam??lia ho fos.

[edita] Inicis/Ritter von Epenstein

G??ring afirm?? que el seu nom era en honor a Armini que derrot?? les legions romanes a la Batalla del bosc de Teutoburg. No obstant, sembla ser que la hist??ria no era tan espectacular, i el nom va ser en honor al seu padr??, un cristi?? de descend??ncia jueva, nascut Hermann Epenstein. Epenstein, que havia estat cirurgi?? militar a Berl??n, esdevingu?? metge i negociant, i una gran influ??ncia en la inf??ncia de G??ring, si no paternal. Gran part de la seva inf??ncia, incloent una llarga separaci?? dels seus pares quan e seu pare ocupava c??rrecs diplom??tics a ??frica i a Hait?? (climes considerats massa brutals per a un nen europeu) va ser en companyia de diverses institutrius i parents. No obstant, fins al retir de Heinrich G??ring cap al 1898 la seva gran fam??lia, mantinguda nom??s amb la seva pensi?? modesta del cos de funcionaris p??blics, per motius financers, va fer que sovint s'allotgessin a la casa del vell amic, Hermann Ritter von Epenstein.

A l'igual que molts altres arribistes i nous rics de l'??poca, Ritter con Epenstein busc?? el reconeixement de la noblesa, a m??s dels seus t??tols. Adquir?? aquests en part mitjan??ant l'adquisici?? de dos castells ru??nosos, Burg Veldestein a Baviera i Schloss Mauterndort, prop de Salzburg, les car??ssimes restauracions dels quals creixien quan nasqu?? G??ring. Ambd??s castells van ser resid??ncies per a la seva fam??lia, els seus "vigilants" oficials fins al 1913, i havien de ser unes influ??ncies tremendes durant la seva inf??ncia, fascinant-lo amb l'ex??rcit i amb nocions hist??riques rom??ntiques. Ambd??s castells posteriorment van acabar sent propietat seva.

D'acord a respectats bi??grafs dels germans G??ring, Hermann i Albert, poc despr??s de que la fam??lia pass??s a residir als castells, von Epenstein comen???? una relaci?? ad??ltera amb Frau G??ring, fet que podria haver acabat en el naixement d'Albert (von Epenstein i Albert tenien una gran semblan??a f??sica). Fos quina fos la natura de la relaci?? de von Epenstein amb la seva mare, el jove Hermann gaud?? d'una estreta relaci?? amb el seu avi. G??ring no en sabia res dels or??gens jueus del seu padr?? fins que a un treball de classe escrigu?? una redacci?? alabant al seu avi, i el professor (d'idees antisemites) se'n burl?? d'ell per professar admiraci?? cap a un jueu. G??ring inicialment neg?? l'afirmaci??, per?? quan li mostraren proves al "Semi-Gotha", un llibre de l'her??ldica alemanya (Ritter von Epenstein havia comprat el seu t??tol i els castells mitjan??ant la fortuna amassada amb el comer?? i l'especulaci??, sent aix?? incl??s a una obra menor complement??ria de la noblesa de parla alemanya), la devoci?? de G??ring cap a l'amic de la seva fam??lia i el seu patrocinador van restar intactes, per la qual cosa va ser expulsat de l'escola. L'acci?? sembla que va enfortir encara m??s els ja considerables lligams entre el padr?? i l'afillat.

Les relacions entre la fam??lia de G??ring i von Epenstein van ser m??s formals durant l'adolesc??ncia de G??ring. Al morir Heinrich G??ring, la fam??lia deix?? de viure a una resid??ncia de von Epenstein, si b?? sembla ser que, donades les comfortables circumst??ncies de la fam??lia, el suport financer seguia vigent. Posteriorment, von Epenstein es cas?? amb una cantant, Lily, a la que li doblava l'edat, especificant al seu testament que quan ella mor??s els castells de Mauterndorf i Veldenstein passarien al seu afillat, Hermann G??ring.

[edita] I Guerra Mundial

G??ring va ser enviat a l'internat d'Ansbach, Franconia, i despr??s a l'institut de cadets a Karlsruhe i a l'acad??mia militar a Berlin Lichterfelde. Va rebre el despatx d'oficial a l'ex??rcit prussi?? el 22 de juny de 1912 al Regiment Pr??ncep Guillem, el 112?? d'Infanteria, amb seu a Mulhouse.

Durant el primer any de la I Guerra Mundial, G??ring serv?? amb un regiment d'infanteria a la regi?? dels Vosges, abans de ser hospitalitzat per reumatisme, degut a la humitat de la guerra de trinxeres. Mentre es recuperava, el seu amic Bruno Loerzer el va conv??ncer per demanar el trasllat a la Luftstreitkr??fte. La seva petici?? va ser denegada immediatament. No obstant, vol?? com a observador de Loerzer. G??ring s'havia arriscat a arreglar-se ell mateix el trasllat i va ser sentenciat per un tribunal militar a 3 setmanes de confinament a la caserna, per?? la sent??ncia mai no s'execut??: en aquells moments l'associaci?? entre G??ring i Loerzer ja havia estat regularitzada i ja havien estat assignats com equip al 25?? Destacament Aeri del 5?? Ex??rcit del Pr??ncep Frederic Guillem. Van volar en diverses missions de reconeixement i bombardeig, sent condecorats pel Pr??ncep amb la Creu de Ferro de 1?? classe. G??ring esdevingu?? un Jagdflieger (pilot de ca??a) a l'octubre de 1915.

Al completar el seu curs de pilot va ser destinat al Jagdstaffel 5 a l'octubre de 1915. Aviat va ser abatut i va passar gran part de 1916 recuperant-se de les seves ferides. Quan es restabl??, al febrer de 1917, s'un?? al Jagdstaffel 26, abans de ser-li atorgat el seu primer comandament Jasta 27 al maig de 1917. Mentre servia amb els Jastas 7, 5, 25 i 27 reclam?? 21 vict??ries a??ries, sent condecorat am??s amb l'Orde del Lle?? de Z??hringer amb espases, l'Orde del M??rit Militar de Karl-Friedrich i la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern de 3?? classe amb espases, abans de rebre (tot i no haver abatut els 25 avions requerits) l'ambicionada Pour le M??rite, al maig de 1918. El 7 de juliol de 1918, despr??s de la mort de Wilhelm Reinhard, el successor del Rittmeister Manfred von Richthofen (El Bar?? Roig) va ser nomenat comandant del Jagdgeschwader Freiherr von Richthofen, Jagdgeschwader 1.

Al juny de 1917, despr??s d'un llarg combat aeri, G??ring abat?? un pilot novell australi??, Frank Slee. La batalla s'explica a La Pujada i la Caiguda de Hermann G??ring. G??ring aterr?? i es trob?? amb l'australi??, i li don?? la seva Creu de Ferro. Anys despr??s, Slee don?? la Creu de Ferro de G??ring a un amic, que posteriorment moriria a les platges de Normandia durant el D??a-D. Tamb?? durant la guerra G??ring ofer?? un tractament gener??s al Capit?? Frank Beaumont, un pilot del Reial Cos Volador.

G??ring finalitz?? la guerra amb 22 vict??ries a??ries.

Donada la seva arrog??ncia, el seu nomenament com a comandant del Jagdgeschwader 1, no va ser gaire ben rebut i despr??s de la demobilitzaci??, ell i els seus oficials van passar gran part del seu temps durant les primeres setmanes de novembre de 1918 al Stiftskeller, el millor restaurant i taverna de Aschaffenburg. A m??s, ell va ser l'??nic veter?? del Jagdgeschwader 1 que mai no va ser convidat a les reunions de post-guerra.

Sorpr??s per la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial, es sent?? personalment violat per la rendici??, per l'abdicaci?? del Kaiser, els humiliants termes del Tractat de Versalles i la tra??ci?? dels pol??tics alemanys de postguerra que havien: "fet que la gent s'alc??s i que havien apunyalat al nostre glori??s Ex??rcit per l'esquena pensant en res, per?? convertint-se cada vegada en m??s poderosos i m??s rics, a costa de la gent"<cita>. En rebre l'orde de rendir els seus avions als Aliats al desembre de 1918, G??ring i altres oficials de la seva unitat van fer aterrar els seus avions tan violentament com fos possible per tal de danyar al m??xim el sistema d'aterratge (de la mateixa manera que es feia amb els vaixells). T??pic en el clima pol??tic que es vivia llavors, no va ser detingut ni tan sols repr??s oficialment pel seu comportament.

[edita] Postguerra

Despr??s de la guerra, G??ring continu?? volant, treballant primer a Fokker i, al 1920, a Svenska Lufttrafik. Tamb?? continu?? apareixent a les llistes oficials del Reichswehr (l'ex??rcit alemany de despr??s de la I Guerra Mundial), i al 1933, havia assolit el ranc de General Major. Al 1935 va ser promogut a Tinent General i General de la Luftwaffe al fundar-se oficialment aquell mateix any.

G??ring era un pilot veter?? i sovint era reclamat per portar homes de negocis i d'altres al seu avi?? privat. En un dia d'hivern del 1920, el comte Eric von Rosen, un conegut explorador intr??pid, arrib?? a un aer??drom suec i deman?? volar fins a Rockelstad, prop de Sparreholm. Era un viatge curt per aire i estava nevant, per la qual cosa seria la forma m??s r??pida d'arribar a casa. El comte accept?? el desafiament de volar a trav??s de la neu si trobava un pilot prou valent per fer-ho. Amb nom??s una o dues hores de llum, G??ring accept??. Aterraren al llac gelat de B??ven, prop del Castell de Rockelstad. Com que ja era massa tard perqu?? G??ring torn??s, accept?? la invitaci?? dels comtes per passar la nit al castell.

El castell medieval, amb armadures, pintures i trofeus de cacera i d'exploraci?? parlaven eloq??entment a un receptiu G??ring del gust i la discriminaci?? d'un clan antic. Li record?? els castells alemanys de la seva inf??ncia i era una cosa que ell podia respectar. Despr??s d'un bany calent i una beguda t??bia, G??ring s'assegu?? prop de la llar de foc. Sembla que podria ser aqu?? on G??ring va veure per primer cop l'esv??stica, doncs estava a la llar de foc. El comte i alguns amics havien adoptat l'esv??stica a l'escola i havia acabat sent un emblema familiar.

Tamb?? va ser el primer cop en que G??ring vei?? a la seva futura esposa Karin. El comte li present?? a la seva cunyada, la Baronessa Karin von Kantzow (nascuda Freiin von Fock], 1888-1931), a un G??ring de 27 anys. Karin era una d??na alta, maternal i sentimental, 5 anys m??s gran que G??ring, de salut delicada i abandonada pel seu marit. Durant el vespre, i mentre que mirava a Karin, G??ring comen???? a enamorar-se d'ella. Haver baixat enmig de la tempesta cap a aquell magn??fic castell sobre el llac gelat era rom??ntic; i ara a aquell interior tebi amb el foc i amb una beguda calenta, G??ring sentia com s'encenia el seu amor cap a Karin. La germana major de Karin (i la seva bi??grafa) afirma que va ser un amor a primera vista. Karin havia estat molt protegida pels seus pares i ara pels comtes von Rosen. Tamb?? estava casada i tenia un fill de 8 anys, a qui estava dedicada. En aquest punt, nom??s era possible un amor cort??s.

[edita] Vida de casat

Karin es divorci?? del seu marit, Niels Gustav von Kantzow, al desembre de 1922 i es cas?? amb G??ring el 3 de gener de 1923 a Estocolm. Niels von Kantzow els don?? uns diners que permeteren a Karin i G??ring tenir la seva primera casa a Alemanya, als Alps bavaresos, prop de Bayrischzell, a uns 50km de Munic. Tant Karin com G??ring eren ardents nacionalistes. Karin mor?? el 17 d'octubre de 1931 amb 42 anys, de tuberculosis.

A inicis de la d??cada dels 30 G??ring soviet es trobava amb l'actriu Emmy Sonnemann (nascuda al 1893) a Hamburg. Al febrer de 1935 es van prometre, i es can casar el 10 d'abril de 1935 a Berl??n, sent celebrat com el casament d'un emperador. Van tenir una filla, Edda G??ring (nascuda el 2 de juny de 1938), que portava el nom d'Edda Mussolini, la filla major de Mussolini. Actualment, Edda porta el cognom d'una amiga de la seva mare.

Al 1933 G??ring comen???? la construcci?? del Karinhall, un mausoleu en mem??ria de la seva esposa, a la seva finca al nordoest de Berl??n.

[edita] Exili i adicci??

G??ring s'afili?? al Partit Nazi al 1922 i inicialment comand?? les SA com el Oberster SA-F??hrer. Despr??s de tornar de l'exili, va fer un pas enrera com a Comandant de les SA (c??rrec assignat a Ernst R??hm, el seu m??xim enemic dins del nazisme), per?? va ser nomenat SA-Gruppenf??hrer (Tinent General (mantenint el ranc a les relacions de les SA fins al 1945). Hitler posteriorment afirm?? sobre la seva primerenca associaci?? amb G??ring:

M'agradava. El vaig fer cap de les meves SA. ??s l'??nic de tots els caps de la SA que la va fer anar b??. Li vaig donar un grup d'eixelebrats. En poc tems havia organitzat una divisi?? d'11.000 homes.

En aquells moments, Karin, a qui li agradava Hitler, sovint tenia reunions a casa dels dirigents nazis, incloent el seu marit, Hitler, Rudolf Hess, Alfred Rosenberg i Ernst R??hm. Malgrat a les habilitats organitzadores de G??ring a les SA, la marxa de les tropes d'assalt encap??alada per Hitler, G??ring, Hess, el veter?? general Ludendorff i Julius Streicher el 9 de novembre de 1923 durant el Putsch de la Cerveseria a Munic acab?? en frac??s i rendici?? quan s'enfrontaren a la policia no lluny del Ministeri de la Guerra Bavar??s, ocupat pels homes de R??hm i objectiu dels manifestants. Hitler i G??ring van resultar ferits, especialment G??ring, que reb?? un tret a l'engonal. Karin, malalta de pneum??nia, aconsegu?? que G??ring aconsegu??s fugir a ??ustria, tot i que en unes condicions deplorables, per?? aconseguint evitar ser detingut. Com que no va poder ser realment at??s fins a Innsbruck, la ferida li provoc?? un gran dolor, sent aquest l'inici de la seva addicci?? a la morfina. Mentrestant, les autoritats de Munic van iniciar la seva recerca i captura.

Els G??ring, actualment de recursos escassos, es despla??aren a Ven??cia i, al maig de 1924, a Roma via Flor??ncia i Siena. G??ring es trob?? amb Mussolini a Roma, i aquest express?? el seu inter??s en trobar-se amb Hitler quan fos alliberat (llavors es trobava a la pres??). Els problemes personals, no obstant, seguien multiplicant-se. La mare de G??ring havia mort al 1923; al 1925 era la mare de Karin qui estava malalta i els G??ring amb prou feines van reunir els diners per viatjar a Su??cia a la primavera de 1925 via ??ustria, Txecoslov??quia, Pol??nia i la Ciutat lliure de D??nzig. G??ring s'havia convertit en un morfin??man violent i la fam??lia de G??ring es mostr?? sorpresa pel seu deteriorament. Karin (que era epil??ptica, hagu?? de deixar a Hermann a la cura dels metges i la policia, que certificaren el seu estat de drogadicte perill??s, sent internat a l'asil de Langbro l'1 de setembre de 1925. El seu bi??graf Richar Manvell s'entrevist?? amb un psiquiatra a Estocolm que havia vist a G??ring a una cl??nica privada abans de ser enviat a Langbro, i afirm?? que G??ring duia una camisa de for??a donat que era molt violent (si b?? no estava boig).

Els informes de 1925 mostren a G??ring com feble de car??cter, amb una personalitat hist??rica i inestable, que es mostrava violent al estar espantat i com alg?? que empr?? la famfarronada per tal d'amagar una manca b??sica de valors morals.

A l'igual que molts homes capa??os de accions de gran valentia f??sica que voreja sovint en la desesperaci??, a ell li mancava el m??nim valor en la conducci?? de la seva vida, que necessit?? quan els greus problemes el venceren

.

En el moment de la seva detenci??, tots els informes m??dics a Su??cia eren de domini p??blic: un informe m??dic s'empr?? com a prova per Neils von Kantzow per demostrat que ni Karin ni G??ring podien tenir cura del fill que havien tingut, gr??cies a la qual von Kantzow n'aconsegu?? la cust??dia al 1925; quan G??ring finalment va poder tornar a Alemanya, despr??s de l'amnistia pol??tica declarada a la tardor de 1927 per nou president electe Mariscal Paul von Hindenburg, els opositors pol??tics de G??ring (incloent als comunistes) van usar aquests informes contra ell, per?? amb resultats desiguals.

[edita] Carrera pol??tica ??? El Partit Nazi

Havent estat membre del Reichstag des del 1928, G??ring va ser nomenat President del Parlament alemany entre 1932 i 1933.

G??ring va ser una de les figures claus en el proc??s de coordinaci?? for??osa (Gleichschaltung) que establ?? la dictadura nazi. Per exemple, al 1933, G??ring prohib?? tots els diaris cat??lics d'Alemanya. Aix?? va fer-ho malgrat el recolzament que el Partit de Centre, de tend??ncia pro-cat??lica, havia donat a la candidatura de Hitler a la Cancilleria.

Durant els primers anys del r??gim Nazi, G??ring serv?? com a ministre en diverses posicions claus, tant a nivell del Reich com a altres nivells inferiors. Per exemple, a l'estat alemany de Pr??ssia, G??ring era responsable de l'economia, aix?? com del rearmament en preparaci?? per a la guerra. Va tenir una part activa a la Nit dels ganivets llargs, especialment en la caiguda de R??hm.

Entre d'altres posicions, G??ring va ser anomenat Reichsluftfahrtminister, cap de la Luftwaffe al 1935. Al 1938 va ser el primer Mariscal de Camp (Generalfeldmarschall) de la Luftwaffe i, pel decret del 19 de juny de 1940, Hitler el nomen?? succesor i el promogu?? al rang de Mariscal de l'Imperi (Reichsmarschall), el m??xim rang militar del Gran Reich Alemany. Reichsmarschall era un rang especial que li donava preponder??ncia sobre tots els altres Mariscals, tant del Wehrmacht Heer com de la Luftwaffe.

G??ring tamb?? gaud?? d'altres c??rrecs, com el de Reichsforst- und J??germeister (Cap dels Boscos i Cacera del Reich), pels quals reb?? alts emoluments.

L'Incendi del Reichstag, d'acord amb el testimoni a Nuremberg del General Franz Halder, va ser obra de G??ring, no pas d'instigadors comunistes. A un dinar per l'aniversari de Hitler al 1942... , deia Halder, [G??ring afirm??]... l'??nic que realment sap qu?? va passar al Reichstag s??c jo, perqu?? jo el vaig incendiar! Amb aix??, digu?? Halder, es pic?? la cuixa amb la m??. G??ring, al seu judici a Nuremberg, neg?? aquesta hist??ria. Mai no s'ha aclarit si G??ring va ser responsable o no de l'incendi.

El seg??ent text ??s una transcripci?? dels Judicis de Nuremberg:

G??RING: Aquesta conversa no tingu?? lloc i demano un acarament amb Herr Halder. Primer de tot voldria emfatitzar que el que aqu?? hi ha escrit no t?? cap mena de sentit. Diu "L'??nic que coneix de deb?? el Reichstag s??c jo". El Reichstag era conegut per tothom nomenat representat al Reichstag. L'incendi tingu?? lloc nom??s a la cambra de l'assemblea general, i centenars o milers de persones coneixien aquella cambra igual que jo. Una afirmaci?? d'aquesta mena ??s una bestiesa. Com Herr Halder va poder afirmar aix?? no ho s??. Aparentment t?? mala mem??ria, igual que va haver d'abandonar les tasques militats. ??s la ??nica explicaci??.
FISCAL JACKSON: Vost?? sap qui ??s en Halder?
G??RING: Nom??s massa b??.
G??RING: Aquesta acusaci?? que jo vaig incendiar el Reichstag provenia de certa premsa estrangera. All?? no m'amo??nava perqu?? no coincidia amb els fets. No hi ha cap ra?? ni motiu per incendiar el Reichstag. Des del punt de vista art??stic no lamento que la cambra de l'assemblea s'incendi??s, jo esperava construir-ne una de millor. Per?? lamentava molt que em vaig veure obligat a trobar un nou lloc de trobada pel Reichstag i, incapa?? de trobar-ne un, vaig haver de cedir el Teatre d'Opera Kroll, el segon teatre d'??pera del pa??s, per a aquest prop??sit. L'??pera em sembla molt m??s important que el Reichstag.
FISCAL JACKSON: Alguna vegada ha presumit d'incendiar l'edifici del Reichstag, encara que fos en broma?
G??RING: No. Vaig fer broma, si ??s al que vost?? es refereix, quan vaig dir que, despr??s d'aix??, hauria de competir amb Ner?? i que, segurament, aviat la gent diria que, vestit amb una toga vermella i amb una lira a la m??, mirava a l'incendi i tocava mentre que el Reichstag es cremava. Per?? la veritat ??s que gaireb?? vaig morir entre les flames, la qual cosa hagu??s estat molt desafortunada pels alemanys, per?? molt venturosa pels seus enemics.
FISCAL JACKSON: Llavors no va afirmar mai que havia cremat el Reichstag?
G??RING: No. S?? el que Herr Rauschning deia al llibre que va escriure, i que sovint ha estat citat aqu??, sobre que havia parlat d'aix?? amb ell. Nom??s he vist a Herr Rauschning dos cops a la meva vida i ha estat poca estona en ambdues ocasions. Si jo hagu??s calat foc al Reichstag, presumiblement nom??s hagu??s deixat que ho sabessin el meu cercle m??s ??ntim com a m??xim. No li hagu??s dit a un home que no coneixia, l'aspecte del qual ni tan sols li puc descriure. Aix?? no ??s m??s que una deformaci?? absoluta de la veritat.

Despr??s de que Hjalmar Schacht fos destitu??t com a ministre d'Economia, G??ring agaf?? les regnes, esdevenint Plenipotenciari del Pla Quatrienal al 1936 per facilitar el rearmament alemany; la qual cosa li don?? una gran influ??ncia amb Hitler (que valorava molt el rearmament). G??ring no sembla que accept??s tant el Mite de Hitler tant com Goebbels o Himmler, per?? sempre rest?? lleial.

L'arianitzaci?? de firmes jueves permet?? a G??ring comprar-les per quatre xavos, amassant una gran fortuna personal. Era conegut pels seus gustos extravagants. Hans Rudel, l'as dels Stuka, afirma a les seves mem??ries trobades amb G??ring, on portava vestits d'??poca: primer un vestit medieval de cacera, practicant l'arc amb el seu metge, i despr??s amb una toga, fumant d'una llarga pipa. Com a heroi altament condecorat de la I Guerra Mundial i comandant, G??ring era una connexi?? clau entre l'antic caporal Hitler i l'elit militar prussiana. G??ring, que havia estat casat amb una baronessa sueca, va bastir el Karinhall en honor a ella. Per evitar que caigu??s en mans enemigues, el destru?? el 20 d'abril de 1945, immediatament abans d'anar al darrer aniversari de Hitler. Es mostrava exultant entre l'aristocr??cia, i despr??s de que els nazis conquerissin gran part d'Europa, atresor?? obres d'art robades de nombrosos museus, de vegades dels propis museus alemanys. Si b?? tenia un tipus atl??tic a la seva joventut, el dolor provocat per la ferida rebuda al Putsch de la Cerveseria, fent-lo addicte als narc??tics calmants, en particular a la morfina. Aquesta addicci?? contribu?? a la seva obesitat i al seu declivi, doncs va ser causa de que importants decisions fossin preses a la lleugera. Es cur?? d'aquesta addicci?? al final de la seva vida, mentre que era presoner dels Aliats a Nuremberg.

[edita] Segona Guerra Mundial

G??ring era esc??ptic davant la guerra. Creia que Alemanya no estava encara preparada per embarcar-se en un nou conflicte i, en particular, creia que la seva Luftwaffe encara no estava preparada per abatre la RAF brit??nica. No obstant, un cop comen???? la Segona Guerra Mundial, G??ring es determin?? a aconseguir la vict??ria a qualsevol preu.

Inicialment, les vict??ries decisives alemanyes se seguiren una darrera l'altre, i la moderna Luftwaffe de G??ring destru?? la For??a A??ria Polonesa en dos dies i, despr??s de la conquesta de Fran??a, Hitler condecor?? a G??ring amb la Gran Creu de la Creu de Ferro. G??ring havia arribat al cim de les seva carrera, tant pol??tica com militar.

El frac??s de la Luftwaffe en guanyar el control del cel durant la Batalla d'Anglaterra marc?? la primera derrota hitleriana i tac?? la reputaci?? de G??ring. Despr??s de la campanya, perd?? molta influ??ncia dins la jerarquia nazi i s'esfum?? poc a poc de l'escena militar, gaudint dels plaers de la vida com a l'home poder??s que era. La seva reputaci?? d'extravagant el va fer inpopular entre els alemanys ordinaris, que comen??aven a tenir privacions.

Si G??ring era esc??ptic sobre el resultat de la guerra a l'oest, estava segur de que una nova campanya contra la Uni?? Sovi??tica seria desastrosa. Despr??s d'intentar, amb uns resultats totalment infructuosos, de conv??ncer a Hiter que no continu??s amb l'Operaci?? Barbarroja, s'embarc?? en la campanya com una oportunitat de redimir-se i recuperar el cr??dit perdut davant el desastr??s atac contra Anglaterra. Com ja havia anunciat, la guerra contra la Uni?? Sovi??tica es transform?? en la derrota m??s vergonyosa per Alemanya. La contribuci?? de G??ring, com a cap de la Luftwaffe, va ser negativa, doncs era incapa?? d'acomplir les seves promeses grandiloq??ents i, a la llarga, va afectar a la seva relaci?? amb Hitler.

G??ring tamb?? patrocin?? una unitat de combat de terra, la Divisi?? Hermann G??ring, una unitat d'elit que lluit?? en diversos fronts amb ??xit. Les seves altres unitats al Front Oriental no tingueren tant d'??xit. Al front de l'Oder, tenia dues divisions paracaigudistes Fallschirmj??ger, composades parcialment per oficials de la Luftwaffe sense gaire experi??ncia en combat terrestre. Se sap que va dir: "Quan les meves divisions paracaigudistes ataquin, tot l'Ex??rcit Roig se n'anir?? a l'infern". Quan l'Ex??rcit Roig va atacar, la 9?? Divisi?? Paracaigudista de G??ring es col??laps?? primer.

G??ring era tamb?? comandant en cap dels serveis de monitoritzaci?? subterrani del tel??fon i de les comunicacions de r??dio, el , que treballava en connexi?? amb els serveis d'intel??lig??ncia de l'Abwehr, la SS i el SD.

Per un altre costat, va ser encarregat de l'explotaci?? dels vastos recursos industrials capturats durant la guerra, particularment a la Uni?? Sovi??tica. En aix?? demostr?? ser un complert desastre, i realment poc del potencial disponible va ser efectivament posat a disposici?? de la m??quina de guerra alemanya. No obstant, G??ring va destacar pel seu paper com un dels principals espoliadors d'art a l'Europa ocupada

G??ring va ser la m??xima figura de la jerarquia nazi que autoritz?? en paper la "soluci?? final de la Q??esti?? Jueva", quan lliur?? un memorand al SS-Obergruppenf??hrer Reinhard Heydrich perqu?? organitz??s els detalls pr??ctics (que van culminar en la Confer??ncia de Wannsee. Escrigu??, lliuri'm tan aviat com sigui possible un pla general del material administratiu i els recursos financers necessaris per portar a terme la desitjada soluci?? final de la Q??esti?? Jueva". ??s gaireb?? segur que Hitler li don?? una ordre verbal a finals de 1941 sobre aquest efecte.

El 23 d'abril de 1945, amb el final de la guerra proper mentre que l'Ex??rcit Roig s'apropava a la capital alemanya, G??ring envi?? un telegrama a Hitler des de Berchtesgaden a Berl??n. En aquest telegrama, G??ring proposava assumir el lideratge del Reich com a successor nomenat per Hitler. Hitler ho consider?? deslleialtat i alta tra??ci??, especialment perqu?? G??ring donava un temps l??mit, despr??s del qual consideraria que Hitler es trobava incapacitat. El 25 d'abril, Hitler orden?? que G??ring fos posat sota arrest per Berhard Frank. Al seu testament, Hitler destitu??a a G??ring de tots els seus c??rrecs i l'expulsava del Partit. Dos dies abans de su??cidar-se, Hitler envi?? ordres a Frank perqu?? execut??s a G??ring, a la seva esposa i a la seva filla (la pr??pia fillola de Hitler). Una combinaci?? del considerable encant de G??ring, de la confusi?? de Frank, del terror dels darrers dies de la guerra (i potser de la dec??ncia per assassinar a una criatura) van fer que Frank desobe??s l'ordre. Enlloc d'aix??, els G??ring i els seus captors es van despla??ar junts cap al Schlo?? Mauterndorf, a on G??ring havia passat part de la seva inf??ncia.

El 26 d'abril de 1945, G??ring va ser reempla??at com a Comandant Suprem de la For??a A??ria Alemanya (Oberbefehlshaber der Luftwaffe) per Hitler. G??ring va ser reempla??at pel recentment promogut a Mariscal Robert Ritter von Greim, el darrer comandant de la Luftwaffe.

[edita] Captura, judici i mort

G??ring es rend?? el 9 de maig de 1945 a Baviera. Era el tercer oficial nazi m??s alt condu??t als Judicis de Nuremberg, darrera del President del Reich Karl D??nitz i l'anterior Adjunt del F??hrer Rudolf Hess. G??ring pass?? els seus darrers dies amb Gustave Gilbert, un oficial d'intel??lig??ncia jueu que parlava alemany i era psic??leg. Gilbert qualific?? a G??ring amb un CI de 138, el mateix que Karl D??nitz. Port?? un diari de les seves observacions dels procediments i converses amb els presoners, que posteriorment public?? amb el t??tol de "Diari de Nuremberg". La citaci?? que apareix a continuaci?? ??s part d'una conversa entre Gilbert i un desanimat G??ring al vespre del 18 d'abril de 1946, mentre que els judicis s'havien aturat per un rec??s de 3 dies:

Suant a la seva cel??la al vespre, G??ring es mostrava a la defensiva i no se'l veia gaire content sobre el rumb que prenia el judici. Deia que no tenia cap control sobre les accions o la defensa dels altres, i que ell mateix no havia esta mai Antisemita, que no es creia totes aquelles atrocitats, i que molts jueus s'havien ofert a testificar a favor seu

Malgrat a les afirmacions de que ell no era Antisemita, mentre que estava a la preso, despr??s de sentir parlar sobre els jueus supervivents hongareos, Albert Speer afirm?? haver escoltat a G??ring dir, Aix?? doncs, encara n'hi ha all??? Creia que haviem pogut amb tots. Alg?? es va adormir.

Tot i que es va defendre a s?? mateix vigorosament, va ser comdemnat a morir a la forca. El jutge afirm?? que:

No hi ha res que es pugui dir per mitigar. Perqu?? G??ring va ser sovint, de fet gaireb?? sempre, la for??a motora, sempre darrere del seu cap. Va estar al capdavant d'una guerra d'agressi??, tant com a l??der pol??tic com militar; era el director del programa de treball esclau i el creador del programa d'opressi?? contra els jueus i d'altres races, a casa i a fora. Tots aquests crims han estat admesos. En alguns casos pot haver conflicte de testimonis, per?? en els termes d'ampli espectre, les seves pr??pies admissions s??n m??s que suficients per estar conven??ut de la seva culpabilitat. La seva culpa ??s ??nica en la seva enormitat. Els registres no porten cap excusa per a aquest home.

G??ring present?? una apel??laci?? en la que deia que acceptava la pena de mort del tribunal si se li permetia ser afusellat com a un soldat i no penjat com a un criminal com??, per?? els membres del tribunal li van negar aquest honor. Desafiant la sent??ncia imposada pels seus captors, es su??cid?? amb una c??psula de cianur la nit abans que en que se suposava havia de ser penjat. Com va obtenir G??ring el cianur i com el va amagar durant tot el temps de pres?? ??s desconegut. Despr??s del seu su??cidi, Hermann G??ring va ser incinerat i les seves cendres van ser llan??ades al Conwentzbach a Munic, que desemboca al riu Isar.

G??ring i Alfred Rosenberg havien nascut el mateix dia (12 de gener de 1893, i si G??ring no s'hagu??s su??cidat, haguessin mort tamb?? el mateix dia.

[edita] Estandarts personals de Hermann G??ring

[edita] Promocions, C??rrecs i Honors

[edita] Promocions a l'Ex??rcit

• Alferes (20 de gener de 1914)
• Tinent (18 d'agost de 1917)
• Capit?? (08 de juny de 1920)
• General d'Infanteria (31 d'agost de 1933)
• General de Vol (01 de mar?? de 1935)
• Coronel General (20 d'abril de 1936)
• Mariscal de Camp (04 de febrer de 1938)
• Reichsmarschall (19 de juliol de 1940)

[edita] C??rrecs de Govern

1933 - Ministre sense cartera
1933-1945 - Ministre d'Aviaci??
1934-1945 - Ministre d'afers forestals
1935-1945 - Comandant de la Luftwaffe
1937-1938 - Ministre d'Economia

[edita] Condecoracions

• Orde prussi?? Pour le M??rite (atorgada en reambeixement a la seva 18?? vict??ria a??ria) (2-6-1918)
• Gran Creu de la Creu de Ferro (19-7-1940) com Generalfeldmarschall i Reichsminister der Luftfahrt u. Oberbefehlshaber der Luftwaffe
• Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (30-9-1939) com Generalfeldmarschall i Reichsminister der Luftfahrt und Oberbefehlshaber der Luftwaffe (Aush??ndigung des Ritterkreuzes durch Adolf Hitler)
• Creu de Ferro de 1?? Classe??? 1914 (22-3-1915)
• Creu de Ferro de 2?? Classe??? 1914 (15-9-1914)
• Barra de 1939 Creu de Ferro de 1?? Classe ??? 1914 (9-1939)
• Barra de 1939 Creu de Ferro de 2?? Classe ??? 1914 (9-1939)
• Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern (20-10-1917)
• Creu de Cavaller de l'Orde del M??rit Militar de Karl-Friedrich de Baden (20-10-1917)
• Cavaller de 2?? Classe amb Espases de l'Orde del Lle?? de Z??hringer de Baden (8-7-1915)
• Ins??gnia de Ferits de 3?? classe (1918)
• Ins??gnia alemanya de Pilot (12-10-1915)
• Ins??gnia alemanya d'Observador (15-11-1914)
• Certificat de Vict??ria A??ria (Ehrenbecher f??r dem Sieger in Luftkampf) (en reconeixement a la seva 1?? vict??ria a??ria, un avi?? franc??s, el 6-11-1915) (15-04-1916)
• Lluna Creixent de Ferro (Turquia)
• Gran Creu de la medalla de la casa de Sax??nia Sachsen-Ernestini (2. Model)
• Cinta Commemorativa ???Jagdgeschwader Frhr. V. Richthofen Nr. 1 1917/18??? (01-10-1935)
• Medalla de l'Imperi Austro-Hongar??s per valentia
• Creu d'Honor de l'Orde de la Casa de Schaumburg-Lippe
• Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases
• Orde de Sang (sense n??mero) (09-11-1933)
• Ins??gnia d'Or del NSDAP (01-12-1933)
• Ins??gnia combinada de Pilot/Observador de la Luftwaffe d'Or i Diamants
• Ins??gnia de l'??liga de Plata del Gau del NSDAP de Thuringia (20-4-1937)
• Ins??gnia d'Or del Gau de Berl??n del NSDAP
• Ins??gnia de 4?? Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (4 anys)
• Creu de Danzing 1?? y 2?? Classe (10-1939)
• Ins??gnia de Batalla Submarina en Or i Diamants
• Medalla dels Jocs Ol??mpics Alemanys
• Ins??gnia d'Honor de la Creu Roja Alemanya, amb Creu de coll i Estrella de pit (excepcional)
• Ins??gnia d'Honor de la Protecci?? d'Atac Aeri de 1?? (20-4-1938)
• Orde de la Sant??ssima Anunciaci?? (It??lia) (22-05-1940)
• Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia amb Banda i Estrella (It??lia) (27.11.1941)
• Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Ll??tzer (It??lia) (1938)
• Gran Comandant amb Diamants de l'Orde de Dannebrog (Dinamarca) (6-8-38)
• Gran Creu de Cavaller de l'Orde de l'Espasa (Su??cia) (2-2-1939)
• Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat (Finl??ndia) (25-03-1942)
• Comandant de l'Orde de la Rosa Blanca (Finl??ndia)
• Gran Creu de la Orde del Lle?? amb Espases (Finl??ndia)
• Ins??gnia de Pilot (Honoris Causa) (Finl??ndia)
• Cavaller de l'Orde de Miquel el Valent 1??, 2?? y 3?? Classe ([[Romania)]) (21-10-1941)
• Creu de Comandant de l'Orde del M??rit Aeron??utic amb distinci?? de Guerra i Espases (Romania)
• Ins??gnia de Pilot (Romania)
• Gran Orde Imperial del Jou i les Fletxes (Espanya)
• Gran Creu de l'Orde de la Creu de la Vict??ria de Guerra (Eslov??quia)
• Gran Cord?? de l'Orde del Crisantem (Jap??) (29-9-1943)
• Espasa de la Federaci?? Nacional Japonesa Shochoku Shinkokai

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Hermann G??ring