Operació Barbarroja

De Viquipèdia

Operació Barbarossa

Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

Pla original alemany

Data

22 de juny de 1941 – desembre de 1941

Localitat

Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Lituània, Letònia, Estònia, Rússia

Resultat

A l'inici victòries operacionals de l'Eix, però fracàs estratègic

{{{mapa}}}

Bàndols
Alemanya Nazi Romania Finlàndia Itàlia Hongria Eslovàquia	Unió Soviètica
Comandants
Adolf Hitler Wilhelm von Leeb Fedor von Bock Gerd von Rundstedt Heinz Guderian Günther von Kluge Franz Halder Ion Antonescu C.G.E. Mannerheim Giovanni Messe Italo Garibaldi	Iósif Stalin Kliment Voroshilov, Gueorgui Júkov Semion Timoixenko Fiyodor Kuznetsov Dmitri Pavlov Ivan Koniev Aleksandr Vasilevski Semió Budionni
Forces
~5,6 milions d'homes 3.600 tancs, 4.389 avions (2.598 de combat)	~2.9 milions d'homes (inicialment) 12-15.000 tancs, 8.000 avions
Baixes
1.364.903 (700.000 morts, 36.000 desapareguts, 604.000 ferits)	802.191 morts. 2.335.482 desapareguts/capturats

Batalla anterior	Batalla posterior

La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica.

L'atac va ser per sorpresa ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica eren aliats segons el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939, però tot i això els alemanys temien que els soviètics el trenquessin abans.

L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcció a Leningrad; el segon, al centre en direcció a Moscou; i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del Donets i els camps petrolífers del Caucas. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar ràpidament a l'exèrcit soviètic a les planes de Bielorússia i Ucraïna per després ocupar tota la part europea de la Unió Soviètica fins a la línia Arkhànguelsk-Urals-Volga-Àstrakhan, des l'Àrtic fins al Mar Caspi. Amb aquest objectiu, els alemanys havien concentrat prop de 140 divisions que incloïen 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'artilleria, 3.300 tancs i 2.770 avions. Els aliats d'Alemanya: Itàlia, Hongria, Romania i Bulgària també aportaven unes quantes divisions cadascun. L'Exèrcit Roig disposava de 134 divisions, 2.500.000 d'homes, 24.000 tancs i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operació militar més gran de la història.

A finals del 1941, els russos van poder aturar els alemanys abans de que arribessin a Moscou.

[edita] Les causes de la fallida de la Operació Barbarroja

Les principals causes de la derrota alemanya van ser subestimar la capacitat de la Unió Soviètica i la ferotge resistència de l'exèrcit roig. A més, els estrategs alemanys no van fer plans prou coherents, i van tenir greus errades amb els esquemes logístics.

La greu situació en què es va trobar l'exèrcit alemany a finals de 1941 va ser deguda a la creixent força de l'Exèrcit Roig i a un cúmul de problemes en els rengles de l'eix: un desplegament incorrecte, problemes de transport que afectaven el moviment i els reforços, un clima extrem i el desgast de la majoria de divisions.