Günther von Kluge

De Viquipèdia

Hans Günther von Kluge
Imatge:Vkluge.jpg
Rang:	Mariscal de Camp
País:	Imperi Alemany (fins 1918) República de Weimar (fins 1933) Alemanya Nazi
Malnom:	Kluger Hans (el Llest Hans)
Servei:	1912 – 1945
Branca de servei:	Reichswehr 1916 – 1930 Heer 1930 – 1944
Data de naixement:	30 d'octubre de 1882
Lloc de naixement:	Posen
Data de la mort:	19 d'agost de 1944
Lloc on va morir:	Metz, França
Comandaments:	4t Exèrcit, 1939-1941 GEC, 1941 - 1943 Oberbefehlshaber West, 1944
Batalles:	Primera Guerra Mundial * Batalla de Verdun Segona Guerra Mundial * Invasió de Polònia * Batalla de França * Operació Barbarroja * Batalla de Normandia
Condecoracions:	Creu de Cavaller de la Creu de Ferro * amb fulles de roure * amb espases Orde de la Casa de Hohenzollern

Hans Günther von Kluge (30 d'octubre de 1882 - 19 d'agost de 1944), va ser un militar alemany durant la Segona Guerra Mundial, que arribà al rang de Mariscal de Camp.

Nascut al sí d'una família prussiana de gran tradició militar, va ser tot un mestre en el concepte de la Blitzkrieg.

Durant la I Guerra Mundial participà a la Batalla de Verdun com a oficial d'Estat Major.

Al 1936 era Tinent general, i al 1937 obtingué el comandament del 6è Grup d'Exèrcits, que es convertiria en el 4t Exèrcit, el qual comandà al 1939 en la Campanya de Polònia. Es va oposar al pla d'atacar ocident, però comandà al 4t Exèrcit al seu avanç al bosc de les Ardenes, que culminà amb la caiguda de França.

Al 1941 va ser nomenat comandant del Grup d'Exèrcits Centre pel Front Oriental, amb Heinz Guderian com a subordinat (si bé la realitat és que Guderian actuava segons la seva iniciativa, fent cas omís de les indicacions de Kluge). Al desembre de 1941, a les portes de Moscou, Kluge provà de persuadir a Hitler sobre la necessitat de realitzar una retirada limitada per sectors, davant la contraofensiva hivernal soviètica. Kluge arribà a telefonar personalment en repetides ocasions al quarter general de Hitler, però la resposta era que petites retirares al final representen una retirada total. Guderian provà d'arribar a Moscou i arribà a escassos 42km del centre de la capital. No obstant, donada l'escassetat de combustible i la manca de subministraments, va haver de retirar-se davant els contraatacs dels esquadrons siberians. Kluge el destituí.

Quan la situació resultà insostenible, demostrà les seves qualitats tàctiques a les batalles defensives per mantenir un front estable, fins que s'inicià la segona ofensiva alemanya a la Unió Soviètica, a l'estiu de 1942.

El 27 d'octubre de 1932 va resultar greument ferit quan el seu vehicle va bolcar a la carretera de Minsk a Smolensk. Va ser incapaç de tornar al servei actiu fins al juliol de 1944, quan és nomenat Comandant en Cap de l'Oest, després de que Gerd von Rundstedt fos destituït a arrel del desembarcament aliat a Normandia. En va tractà de contraatacar a la zona d'Avranches, però les seves forces eren insuficients per detenir al 7è Cos d'Exèrcit americà, un fracàs que li provocà una profunda depressió.

Kluge es veié involucrat d'alguna manera amb la resistència militar, o al menys coneixia alguns detalls. Si bé no hi participà activament, tampoc no ho denuncià als seus superiors. Va mantenir una actitud tèbia i no va delatar els plans de von Tresckow, un dels caps de la resistència (Widerstand) (i que serví com a Cap d'Estat Major al Grup d'Exèrcits Centre), quan se n'assabentà que planejava assassinar a Hitler durant una visita al Grup d'Exèrcits Centre. No obstant, Kluge rebutjà recolzar als conspiradors del Complot del 20 de juliol quan va saber que Hitler havia sobreviscut a l'atemptat.

Posteriorment, va ser cridat a Berlín per a reunir-se amb Hitler després del cop d'estat fallit de Stauffenberg. Convençut de que Hitler el castigaria per conspiració (i pels presumptes intents de negociació amb els aliats, de fet Himmler i Bormann ja havien aixecat sospites al respecte), es suïcidà prenent una càpsula de cianur a l'avió que el portava a Berlín. Al seu testament, Kluge reafirmava la seva lleialtat a Hitler.

[edita] Condecoracions

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases

Creu de Cavaller (30.09.1939) (com General der Artillerie i Oberbefehlshaber der 4. Armee)
Fulles de Roure (18-01-1943) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber der Heeresgruppe Mitte) (181º)
Espases (29-10-1943) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber der Heeresgruppe Mitte) (40è)

Creu de Cavaller del Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb espases
Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Cavaller de l'Orde del Mèrit Militar de 4ª Classe amb espases (Baviera)
Creu al Mèrit Militar de 2ª Classe (Mecklenburg-Schwerinsches)
Medalla al Mèrit pel retorn (Oldenburg)
Orde de la Corona de Ferro de 3ª classe amb distintiu de guerra (Àustria)
Creu del Mèrit Militar de 3ª classe amb distintiu de guerra (Àustria)
Insígnia d'Observador (Prússia)
Insígnia de Ferit, 1918 en Negre
Creu d'Honor 1914-1918
Insígnia de 1a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Creu dels 25 anys de Servei)
Insígnia de 3a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Medalla dels 12 anys de Servei)
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42
Butlletí de la Wehrmacht: 07-08-1941; 18-10-1941; 19-10-1941; 03-09-1943