Reichswehr

De Viquip??dia

Bandera de la Reichwehr

La Reichswehr (defensa imperial) va ser l'organitzaci?? militar d'Alemanya des de 1919 fins a 1935, quan el govern nazi la rebateja com a Wehrmacht.

En el final de la Primera Guerra Mundial, les forces de l'Imperi Alemany s'havien desintegrat, moltes tropes es van ajuntar en el Freikorps (cossos lliures), una col??lecci?? d'unitats paramilitars volunt??ries que van estar implicades en xocs amb els revolucionaris espartaquistes entre 1918 i 1923 . La reci??n formada Rep??blica de Weimar el dia 6 de mar?? de 1919 va establir per decret el Vorl??ufige Reichswehr ("for??a provisional de la defensa nacional"), consistint en un Vorl??ufige Reichsheer (ex??rcit nacional provisional) i un Vorl??ufige Reichsmarine (marina nacional provisional). Prop de 400.000 homes van ocupar serveis en el Reichsheer.

Camuflatge alemany per a tendes. Introdu??t el 1931

El 30 de setembre, van reorganitzar a l'ex??rcit com l' ??bergangsheer ("ex??rcit transitori"). Aix?? durada fins a l'1 de gener de 1921, quan el Reichswehr va ser establert oficialment segons les limitacions imposades pel Tractat de Versalles. Limitat pel tractat a un total de 100.000 homes, el Reichswehr va ser compost pel :

Reichsheer, ex??rcit que consisteix en dos comandos del grup, set divisions d'infanteria, i tres divisions de cavalleria. Els tancs, l'artilleria pesada i l'avi?? van ser prohibits.
Reichsmarine, marina limitada a un grapat de naus. Els submarins i l'avi?? van ser prohibits.

A pesar de les limitacions en la seva grand??ria, la seva an??lisi de la p??rdua durant la Primera Guerra Mundial, es van dur a terme investigaci?? i desenvolupament en l'estranger que es planejava per a "??poques millors". Tamb??, encara que era prohibit tenir un estat major, en l'ex??rcit va continuar tenint les funcions t??piques d'un estat major sota nom "disfressat" de Truppendienst, l' "oficina de la tropa".

Durant aquest temps, molts dels l??ders futurs de la Wehrmacht, per exemple, Heinz Guderian, primer en formular les idees que havien d'utilitzar amb tanta efic??cia alguns anys m??s tard. El Reichswehr mai era un aliat per a la democr??cia per?? va romandre lleial al govern alemany democr??tic. Es va emfatitzar el seu tarann?? apol??tic. Aix?? va donar a la democr??cia l'ocasi?? de convertir-se sense la intervenci?? de la direcci?? militar, per?? va reduir tamb?? la probabilitat de la resist??ncia militar contra Adolf Hitler. La influ??ncia m??s gran del desenvolupament del Reichswehr la tenia Hans von Seeckt (1866-1936), que durant 1920 -1926 fou "Chef der Heeresleitung" ("cap de la direcci?? de l'ex??rcit").

La reducci?? de la for??a de la pau de l'ex??rcit alemany a partir del 780.000 (1913) a 100.000 va real??ar realment la qualitat del Reichswehr: nom??s els millors dels millors aspirants s'enrolaven a l'ex??rcit. La limitaci?? de la grand??ria Reichswehr tamb?? el va for??ar a modernitzar els m??todes de lluita i a adoptar les doctrines r??pides, m??bils per a la defensa, aquestes tesis defensades per von Seeckt i Guderian, que conduiria m??s endavant a l'atac llampec.

Durant 1933 i 1934, despr??s que Adolf Hitler assum??s com canceller d'Alemanya, el Reichswehr va comen??ar un programa secret de l'extensi??, que finalment va arribar a ser p??blic amb la creaci?? formal de la Wehrmacht el 1935.