Operació Overlord
De Viquipèdia
| Batalla de Normandia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Segona Guerra Mundial | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Un LCVP de la guàrdia costera nord-americana desembarca tropes a la platja d'Omaha. | |||||||||||||||||
| Data | Del 6 de juny de l'any 1944 al 25 d'agost de l'any 1944 | ||||||||||||||||
| Localitat | Normandia, França | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria dels Aliats | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
El Desembarcament de Normandia és l'operació militar que es va produir a partir del dia 6 de juny de 1944 en la qual les forces americanes, britàniques i canadenques que partien d'Anglaterra van desembarcar a la costa de Normandia, al nord de França, defensada per les forces ocupants alemanyes. Anomenat en clau Operació Overlord, és l'operació amfíbia més gran de la història, ja que implicà gairebé tres milions de soldats que van creuar el canal de la Mànega. Es va acabar el 19 d'agost quan els aliats van creuar el riu Sena.
A més de les principals unitats americanes, britàniques i canadenques també hi van participar forces de la França lliure, poloneses i alguns contingents de Bèlgica, Txecoslovàquia, Grècia, els Països Baixos i Noruega.
El terme "dia D" es refereix a la data que comença la invasió, i col·loquialment ha estat utilitzat com a sinònim de moment inicial decisiu.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
D'una banda, els soviètics havien aconseguit consolidar el Front Oriental després d'un exitós contraatac sobre les les tropes del Tercer Reich, que havien envaït la Unió Soviètica l'any 1941 en l'anomenada Operació Barbarroja;a més a més, la derrota de la Luftwaffe a la Batalla d'Anglaterra havia consolidat el Front Occidental. Això va obligar el Tercer Reich a mantenir el seu exèrcit lluitant en dos fronts molt allunyats. D'altra banda, també es va produir l'entrada dels Estats Units d'Amèrica a la guerra, el que permeté afiançar posicions a les illes britàniques la primavera de 1943.
Winston Churchill, que comandava les tropes britàniques i era contrari a repetir els assalts frontals de la Primera Guerra Mundial, es mostrava preocupat per l'avanç soviètic a Europa alhora que veia com un perill el fet que França estigués ocupada per les tropes alemanyes. Aquesta preocupació era compartida per Franklin D. Roosvelt, de manera que tots dos van planejar un atac que acabés amb l'ocupació alemanya de l'Europa i aturés els soviètics a Viena.
[edita] Preparatius Aliats
El pla va començar a gestar-se el març de 1943 i estigué enllestit a començaments de 1944. Hi havia dues possibilitats d'assalt. Una era atacar per la part més estreta del canal de la Mànega, el Pas de Calais, que s'havia convertit en una autèntica fortificació per part de l'exèrcit alemany. L'altra, la que es va dur a la pràctica, era desviar l'atac per Normandia.
Inicialment, el pla preveia el desembarcament de tres divisions amfíbies i dues brigades aèries. Ràpidament, el general Bernard Montgomery, que es feu càrrec del disseny de l'operació, incrementà aquesta previsió a 5 divisions amfíbies i tres aèries en el primer assalt a les platges de Normandia. Després del desastre de l'atac al port de Dieppe es va prendre la decisió de no atacar cap port francès durant el desembarcament. Per aquest motiu, la invasió amfíbia es faria en 4 punts estratègics determinats en una zona de platges normandes.
El 7 d'abril de 1944, Montgomery va presentar la seva estratègia. La previsió final era que els primers dies de combats les tropes britàniques haurien d'encerclar Caen, permetent a les tropes dels EUA atacar la ciutat frontalment. La idea era crear una rereguarda entre Caen i Cherbourg i després avançar per alliberar Bretanya i els seus ports i avançar en línia recta des de Le Havre a través de Le Mans cap Tours fins a uns 190 km. al sud-oest de París, amb la idea de controlar en uns noranta dies el Loira al sud i el Sena al nord-est.
[edita] El paper de Garbo
Joan Pujol i Garcia, que tenia el malnom de Garbo, era un barceloní espia doble de les forces aliades. Va ser una de les vint persones que coneixien la data aproximada i el lloc exacte del desembarcament que els alts comandaments de les forces aliades dissenyaven com l'Operació Overlord.
Joan Pujol, juntament amb d'altres espies dobles, executà les ordres enviades des del quarter general suprem de la Força Expedicionària Aliada (SHAEF), comandada pel general Eisenhower. Es tractava de l'Operació Fortitude South (Fortalesa del Sud), una denominació clau que resumeix la política d'intoxicació informativa contra l'enemic. La clau de volta de l'operació era fer creure als alemanys que el desembarcament principal seria al pas de Calais a través d'unes forces imaginàries que es preparen prop de la localitat anglesa de Dover.
Per fer efectiva la gran mentida, abans calia mantenir la confiança dels nazis. A partir de l'inici de la primavera de 1944, Arabel, el malnom que tenia Garbo per a les forces del Tercer Reich, informava a totes hores de la constant arribada de tropes nord-americanes i canadenques als ports anglesos. La informació enviada els avançava que es preparava alguna operació a gran escala, però que encara no tenia dades suficients per a vaticinar-ne l'hora i el lloc. Ben aviat, el 24 d'abril de 1944, informà al Servei d'Intel·ligència del Tercer Reich del trasllat de dues divisions aliades cap a Escòcia amb l'objectiu d'envair Noruega. És el primer engany, conegut pels serveis secrets britànics com l'Operació Fortitude North. Hitler, que creu cegament en Arabel, no dubta a enviar 16 divisions alemanyes a Escandinàvia pendents dels moviments aliats. Hi romandran inactives fins a mitjans de juny.
El 6 de juny de 1944, Garbo, amb el vistiplau d'Eisenhower, informà l'enemic del desembarcament aliat a Normandia. Ho farà a les quatre de la matinada. Des d'un pis del carrer Saint James de Londres posà en funcionament una moderna emissora portàtil, de fabricació alemanya, model W-T, i transmeté un missatge en codi secret. El missatge fou breu, però clar: La flota d'invasió ja ha sortit. L'Operació Normandia ha començat. Els alemanys trigaren almenys quatre hores en rebre la notícia, descodificar-la i tornar-la a xifrar. La invasió ja estava en marxa.
Malgrat això, el contraatac de les unitats cuirassades alemanyes, les experimentades divisions Panzer, fou terrible, però el gruix de l'exèrcit alemany del Front Occidental tenia la mirada posada a Calais. Garbo els ha advertit que, segons unes informacions rebudes per tres dels espies que té a les seves ordres, possiblement el desembarcament que es produeix a Normandia només és una maniobra de distracció.
Amb tot, a les costes del nord de França, la privilegiada posició de les bateries antiaèries germàniques continua provocant estralls a les forces aliades. La situació és delicada i Garbo intensifica amb més força que mai la tesi que l'exèrcit aliat disposa de 75 divisions i 19 brigades a la costa sud d'Anglaterra, un 50 per cent més que no hi havia a la realitat, per a desembarcar a Calais. Per a evitar que els alemanys poguessin descobrir el parany, els britànics fan flotar a les costes de Dover vaixells de plàstic inflable, tancs de cautxú i ports de cartó pedra.
És llavors quan Joan Pujol, passats 7 minuts de les 12 de la nit del dia 9 de juny de 1944, envia una nova comunicació als alemanys. En aquesta notificació, Pujol es referma en la tesi que la veritable invasió tindrà lloc per Calais.
A més, Garbo també els parla de les tropes del general Patton. Els fa creure que hi ha dos cossos d'exèrcit, el primer Grup de l'armada dels Estats Units d'Amèrica i la 4 Unitat britànica, que desembarcaran d'un moment a un altre a Calais, ja que, a més de ser el camí més curt, aprofitaran la instal·lació de les rampes dels avions de guerra V1. El missatge secret diu textualment: Per [l'agent] J(5) vaig saber ahir que existien 75 divisions en aquesta illa (Anglaterra) abans de començar l'actual assalt (Normandia). Suposant que utilitzin un màxim de 20 a 25 divisions, ens donaria unes 50 divisions per a intentar el segon cop. Espero que sotmetin urgentment al nostre alt comandament tots aquests informes i estudis. Hitler va caure en el parany. Immediatament, la 116 Divisió Panzer, fins aquell moment estacionada al nord-oest de París, i la 1 Divisió Panzer de les SS són traslladades al pas de Calais. L'alt comandament alemany també paralitza el trasllat de la 85 Divisió d'infanteria, que es dirigia a Normandia. Un total de set divisions alemanyes que haguessin pogut ser enviades a la península de Cherbourg són retingudes sobre la zona de Calais per ordres directes del Führer. Aquests foren els moviments decisius de la Segona Guerra Mundial. La confiança cega de Hitler en el seu agent secret va ser més forta que els consells del mariscal Rommel, partidari d'aixafar primer les tropes aliades a Normandia abans d'anar a Calais.
Hitler va envia un missatge de felicitació a Arabel a través de l'estació de l'Abwehr de Madrid. El dictador alemany morirà convençut que només un canvi d'estratègia al darrer instant féu canviar els plans de l'exèrcit aliat, disculpant Garbo de qualsevol possible error en les informacions facilitades, per a acabar premiant-lo, el 29 de juliol de 1944, amb la concessió de la Creu de Ferro, pels seus "serveis extraordinaris" a Alemanya[2].
[edita] L'ordre
Per a que la invasió fos possible, era necessari una nit de lluna plena tant per l'atac aeri com amfíbi. La invasió estava prevista pel 5 de juny, i hi havia un optimisme creixent davant les bones condicions meteorològiques del mes de maig, però que es convertiren en pessimisme quan el temps empitjorà a començaments de juny.
El 4 de juny, les condicions meteorològiques feien inviable qualsevol operació militar sobre el canal, ja que el vent i l'alt onatge posava en perill la vida de soldats, paracaigudistes i pilots. Per tant l'operació prevista pel dia 5 de juny va ser cancel·lada pel mal temps. El mateix dia 5 al vespre, quan totes les tropes estaven preparades per atacar i la majoria de soldats portaven moltes hores embarcats i apilats en els vaixells de les diferents armades, i fins i tot hi havia submarins que ja es trobaven a les platges des de feia moltes hores amb un gran risc de ser descoberts pels alemanys, una reunió dels alts càrrecs militars de les forces aliades decidí atacar la matinada del 6 de juny.
En aquella reunió se sospesaren dues possibilitats, atacar o romandre a Anglaterra. El principal problema d'esperar era que la conjugació de marees i lluna plena no tornaria a ser favorable a un atac amfibi fins al juliol de 1944 el que a més a més augmentava la possibilitat de que els alemanys descobrissin l'engany de l'atac per Normandia, però tampoc es podia atacar amb mal temps i tempesta ja que dificultava les missions a les platges i, especialment, el llançament de paracaigudistes. El servei meteorològics, encapçalats pel capità J.M. Stagg, havien anunciat una millora parcial del temps per la matinada del dia 6. Després de sospesar les diferents opinions, el comandant en cap de les forces aliades a occident, el general Dwight David Eisenhower pronuncià les següents paraules:Tinc el convenciment que haig de donar l'ordre, no m'agrada, però l'hem de donar. Senyors, ataquem [3]. En aquell moment es posaria en marxa tota la maquinària bèl·lica prevista per l'atac.
En el bàndol alemany, hi havia la certesa que en aquestes condicions no es produiria cap mena d'atac. Les tropes no estaven en alerta i molts oficials estaven absents. Rommel, per exemple, havia marxat uns dies amb la seva dona i família, i dotzenes de divisions, regiments i comandants de batallons es trobaven en simulacres de guerra, mentre que molts avions destinats a la zona de Normandia havien estat destinats a un festival aeri.
[edita] El desembarcament de Normandia
L'atac va començar a un quart d'una de la matinada del dia 6 de juny de 1944. La primera fase del desembarcament de Normandia, anomenada Operació Neptú, va consistir en aterratges nocturns de la Infanteria aerotransportada i de planadors, atacs aeris massius i bombardeigs navals, que van precedir l'assalt amfibi de primera hora del matí.
En l'Operació Overlord es van fer 75 combois, amb un total de prop de 6.900 vaixells i 12.000 avions, incloent 1.000 avions de transport de paracaigudistes. Es van llençar 10.000 tones de bombes contra les defenses alemanyes. Només es va produir una forta oposició a la platja d'Omaha, en què va desembarcar la primera divisió americana. La batalla per Normandia va continuar durant més de dos mesos, amb les campanyes per establir, ampliar, i depassar els caps de les platges de desembarcament aliades. Aquesta operació va concloure amb la caiguda de la Bossa de Falaise i l'alliberament de París el 25 d'agost de 1944.
En total, el número final fou de 47 divisions, 21 estatunidenques, 19 britàniques, 5 de canadenques i poloneses sota comandament britànic i una de les forces franceses lliures sota comandament estatunidenc. El nombre final de soldats arribaria a 1.400.000 homes.
[edita] Escenaris
[edita] Platja Sword
La platja Sword, estava designada al primer cos de les forces armades britàniques. L'assalt va començar a les 3 de la matinada amb un intens bombardeig de les defenses costeres de l'exèrcit alemany. Unes hores més tard arribaria el bombardeig naval i a tres quarts de vuit del matí, les primeres unitats arribaven a la platja, conjuntament amb tancs DD Hussards i la 8ena brigada d'infanteria.
A la platja Sword, els britànics patiren poques baixes i aconseguiren arribar 8 km. més enllà de la costa, però sense poder prendre Caen que restava en mans alemanyes al final del dia "D".
La 1era brigada del servei especial, sota comandament del brigadier Lord Lovat va arribar amb el segon desembarcament de soldats, juntament amb tropes franceses lliures. Britànics i francesos tenien diferents missions per capturar el poblet de costa de Ouistreham: els francesos havien de conquerir un bloc de cases i el casino, mentre que els britànics dues bateries que enfocaven a les platges. El Casino i el bloc oferiren resistència a les tropes franceses, qui reberen la inestimable ajuda sanitària d'un grup de monges [4]., mentre que els britànics es trobaren que les bateries havien estat abandonades.
[edita] Platja Juno
La platja de Juno fou encarregada a les tropes canadenques que descarregaren molt de material, construïren fortificacions i ajudaren a les tropes americanes de la Platja Omaha. El primer grup d'assaltants patí un 50% de baixes, la segona més gran de l'operació. L'ús de tancs va ser de gran ajut per a les tropes canadenques, ja que moltes vegades servien de protecció als soldats que acabaven d'arribar i havien pres cos a terra [5].
A pesar dels obstacles, en hores els canadencs van poder sortir de la platja i avançar terra endins,. El sisè regiment encuirassat i The Queen's Own Rifles of Canada van assolir els seus objectius previstos per a aquell dia al poder creuar l'autopista entre Caen i Bayeaux avançant 15 km. més enllà [6]. Els canadencs foren els únics que van poder assolir els seus objectius aquell dia, tot i que les defenses alemanes feren retrocedir les tropes al final del dia, impedint capturar l'estació de radars de Douvres i evitant la connexió amb la platja Sword.
A la nit del 6 juny, 15.000 soldats canadencs es trobaven en territori francès i la 3era divisió de la infanteria canadenca era la que més havia penetrat en territori enemic de qualsevol de les divisions aliades, tot i que patiren un fort contraatac els dies 7 de juny i 8 de juny de les 21a i 22a divisió de la SS Hitlerjugend Panzer.
[edita] Platja Omaha
A Omaha Beach es va produir la lluita més ferotge i sagnant del Dia D. Elements de la 1era i 29ena divisió d'infanteria va lluitar pràcticament cos a cos amb la 352ena divisió d'infanteria de la Wehrmacht, un dels cossos amb més reputació i més ben entrenat del Tercer Reich. Precisament, la decisió d'atacar en aquell punt, era per la creença dels serveis d'intel·ligència aliats que la platja estava defensava per la 716ena divisió d'infanteria alemanya que va ser reemplaçada per la 352ena pocs dies abans de la invasió.
Omaha fou la platja més fortificada, especialment per la poca efectivitat dels bombardejos aeris i navals previs a l'atac amfibi. Al sector est, 27 dels 32 tancs Sherman DD mai arribaren a la platja, mentre que al sector oest de la platja els Sherman DD que foren directament diposats a terra ferma patiren greus destrosses.
A Omaha Beach moriren 2.400 soldats americans, la majoria a les primeres hores. En un moment de l'assalt, els oficials a càrrec es van plantejar demanar ser rescatats, especialment al cap de l'illa, però petites unitats, les quals s'anaven formant de forma improvisada entre els supervivents de les unitats reals, aconseguiren prendre la platja sense necessitat d'una retirada prèvia.
[edita] Platja de Utah
La platja de Utah fou on les baixes estatunidenques foren més baixes de tota l'operació. Un error de càlcul va deixar a tots els soldats allunyats del seu objectiu, però amb l'avantatge que pràcticament no es van trobar enemics alemanys i van poder avançar ràpidament terra endins i connectar amb els paracaigudistes de Sainte-Mere-Eglise.
El brigadier General Theodore Roosevelt Jr, fill del president dels Estats Units, Theodore Roosevelt, es va fer famós per dir-li als seus homes la frase: We'll start the war from right here (Començarem la guerra des de aquí).
[edita] Point du Hoc
Point du Hoc és una roca de més de 30 metres on es creia que les tropes alemanyes tenien les bateries que amenaçaven els soldats que atacaven des de les platges de Omaha i Utah. Un cop assoliren el cim, s'adonaren que les bateries havien estat mogudes terra endins i que des de allí estaven atacant als soldats estatunidencs a Omaha. Despres de dos dies de forts combats, la segona divisió dels Rangers aconseguiria fer callar les bateries, tot i patir un cost d'un 60% de baixes de la seva unitat.
[edita] Sainte-Mere-Eglise
La 82ena divisió aerotranspotada de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica havia de ser llançada a les fores del poble de Sainte-Mère-Église, però les defenses antiaeries alemanes van despistar els pilots que transportaven els paracaigudistes, i aquests foren llançats al bell mig del poble. Poc abans de ser llançats, a la 1:00AM del 6 de juny, es va declarar un incendi en una de les cases principals del poble, el que va mobilitzar als vilatans per apagar el foc. Cap a la 1:40AM, mentre bombejaven aigua sota l'estreta mirada de les forces d'ocupació alemanya, els primers paracaigudistes volaven sobre el poble enmig del caos. Alguns dels paracaigudistes caieren enmig del foc, sobre els arbres o foren abatuts per les tropes alemanes amb clara superioritat al disparar des de terra.
Els paracaigudistes que aconseguiren els seus objectius als afores del poble, l'envoltaren i el conqueriren, fent 30 presoners. L'operació fou dirigida pel tinent coronel Benjamin H. Vandervoort i pel tinent Turner B. Turnbull que reberen la distinguida creu al servei.
L'anècdota, la va protagonitzar el soldat John Steele, el paracaigudes del qual va anar a parar al campanar del poble i tan sols va poder observar la lluita des de l'aire fins que fou capturat pels alemanys. Al ser alliberat, patia una greu sordera, ja que les campanes no paraven de sonar com a alarma contra l'incendi que s'havia declarat. En l'actualitat, el campanar de Sainte-Mère-Église té penjat un ninot paracaigudista que recrea aquesta escena [7].
[edita] Referències
- ↑ Cornelius Ryan. The Longest Day. New York City:Touchstone
- ↑ Garbo, l'espia català que va enganyar Hitler
- ↑ Cornelius Ryan. The Longest Day. New York City:Touchstone
- ↑ Cornelius Ryan. The Longest Day. New York City:Touchstone
- ↑ Stacey, C.P. Official History of the Canadian Army in the Second World War. Volume III: The Victory Campaign
- ↑ Martin, Charles Cromwell Battle Diary (Dundurn Press, Toronto, 1994) ISBN 1-55002-213-X p.16
- ↑ Sainte-Mère-Église in Normandy 1944
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Omaha Beach D-Day 6.6.1944 (anglès)
- El Memorial de Caen (francès)
 |
Aquest article sobre la Segona Guerra Mundial és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
