Creu de Ferro
De Viquip??dia
La Creu de Ferro (en alemany Eisernes Kreuz) ??s una condecoraci?? militar de l'ex??rcit alemany, i anteriorment ho havia estat del prussi??. Disposava de diferents graus, representats afegint-li espases i fulles de roure. Era atorgada al valor entre els membres m??s destacats de l'ex??rcit.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Va ser creada el 10 de mar?? de 1813 i atorgada a soldats durant les Guerres d'Alliberament contra Napole?? (nom que reben les guerres napole??niques a Alemanya). El rei de Pr??ssia Guillem I va autoritzar que fos atorgada de nou el 19 de juliol de 1870, durant la guerra Franco-Prussiana. Els receptors que encara estaven en servei al 1895 van ser autoritzats a lluir una barra de 25 anys, consistent en els numerals "25" sobre 3 fulles de roure. La Creu de Ferro va tornar a ser autoritzada pel K??iser Guillem II el 5 d'agost de 1914, a l'inici de la I Guerra Mundial.
Les versions 1813, 1870 i 1914 tenien 3 graus:
- Creu de Ferro de 2?? Classe
- Creu de Ferro de 1?? Classe
- Gran Creu de la Creu de Ferro (alemany: Gro??kreuz des Eisernen Kreuzes, o normalment Gro??kreuz)
Si b?? les medalles eren totes elles id??ntiques fos quina fos la classe, la manera com es llu??en ??s el que les diferenciava. La Creu de Ferro de 1a classe se subjectava a l'esquerra de l'uniforme directament mitjan??ant una agulla o un cargol, mentre que la de 2a classe es llu??a penjant d'un gal??. La Gran Creu penjava del coll.
La Gran Creu es cre?? pels generals superiors de l'ex??rcit alemany. Encara es cre?? una condecoraci?? m??s alta, l'Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro, atorgada nom??s en dues ocasions, al Mariscal Gebhard von Bl??cher al 1813 i al Mariscal Paul von Hindenburg al 1918. Es planejava atorgar-la per tercera vegada al general de m??s ??xit durant la Segona Guerra Mundial, per?? no es va fer res despr??s de la desfeta alemanya de 1945.
Tant la Creu de Ferro de 1a classe com la de 2a classe s'atorgaven sense distinci?? de rang. S'havia de posseir la de 2a classe per poder rebre la de 1a (tot i que en algunes ocasions es va atorgar simult??niament). Aquesta natura igualit??ria contrastava amb la majoria dels estats alemanys (aix?? com amb la majoria de les monarquies europees), a on les condecoracions militars s'atorgaven basant-se en el rang del receptor. Aix?? doncs, els oficials bavaresos podien rebre diversos graus de l'Orde del M??rit Militar (Milit??r-Verdienstorden), mentre que la classe de tropa rebia els diversos graus de la Creu del M??rit Militar (Milit??r-Verdienstkreuz). Per?? tot i aquesta naturalesa igualit??ria, era molt m??s senzill pels oficials i sots-oficials rebre la Creu de Ferro que no pas per a la classe de tropa.
Durant la I Guerra Mundial, es van atorgar aproximadament 4.000.000 de Creus de Ferro de 2a Classe i 145.000 de 1a classe. Les xifres exactes no es poden saber, doncs els arxius prussians van ser destru??ts durant la Segona Guerra Mundial. La gran quantitat de condecoracions va reduir l'estatus i la reputaci?? de la condecoraci??. Uns dels receptors m??s famosos de la Creu de Ferro 1914 de 1?? classe va ser Adolf Hitler, sent un dels pocs receptors de classe tropa (nom??s era un Gefreiter o Caporal). Aquesta pot veure's penjant a l'esquerra del pit en molt??ssimes fotografies.
[edita] Segona Guerra Mundial
Al 1939, i amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Adolf Hitler restaur?? l'??s de la Creu de Ferro com a condecoraci?? alemanya (enlloc de prussiana com a les versions anteriors), i seguint la tradici?? d'atorgar-la en diversos graus. Legalment es bas?? en l'acta (Reichsgesetzblatt I S. 1573) de l'1 de setembre de 1939, Verordnung ??ber die Erneuerung des Eisernen Kreuzes (Regulaci?? de la renovaci?? de la Creu de Ferro). La Creu de Ferro de la II Guerra Mundial es dividia en 3 categories principals de condecoracions amb una categoria intermitja, la Creu de Cavaller, institu??da entre la m??s baixa, la Creu de Ferro i la m??s alta, la Gran Creu. La Creu de Cavaller substitu??a a la Pour le M??rite (o Blue Max) prussiana. Hitler no tenia cap estima per a la Pour le M??rite, doncs entre d'altres, nom??s podia ser atorgada a oficials. El gal?? de la medalla (2a classe i Creu de Cavaller) es diferenciava dels anteriors en que el vermell s'afegia als tradicionals blanc i negre (blanc i negre eren els colors de Pr??ssia, mentre que blanc, negre i vermell eren els nous colors d'Alemanya). Hitler tamb?? cre?? la Creu al M??rit de Guerra per substituir la versi?? no combatent de la Creu de Ferro.
La Creu de Ferro 1939 habitualment era atorgada en els dos graus seg??ents:
- Creu de Ferro de 2a Classe (Eisernes Kreuz 2. Klasse)
- Creu de Ferro de 1a Classe (Eisernes Kreuz 1. Klasse)
Era atorgada per valentia al camp de batalla, aix?? com per altres contribucions militars en combat.
La Creu de Ferro de 2a Classe s'atorgava amb un gal?? i es podia lluir de 3 maneres diferents:
- del segon bot?? de la guerrera
- amb uniforme de gala, es llu??a tota la creu sola o com a part d'una barra de medalles
- amb uniforme de diari, el gal?? es llu??a al segon bot?? de la guerrera
La Creu de Ferro de 1a Classe penjava directament mitjan??ant una agulla o un cargol i no portava gal??, i es llu??a centrada sobre la butxaca de l'uniforme, tant en l'uniforme de diari com en el gala. Era una condecoraci?? progressiva, havent-se de guanyar la de 2?? classe per poder optar a la de 1a.
S'estima que se'n van atorgar uns 5 milions de Creus de 2a classe durant la II Guerra Mundial, i unes 730.000 de 1a Classe. Es van atorgar dues Creus de Ferro de 1a Classe a dues dones, una d'elles va ser la pilot de proves Hanna Reitsch.
[edita] Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
La Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes, soviet simplement Ritterkreuz) reconeixia l'extrema valentia en combat o el lideratge d'??xit. La Creu de Cavaller es dividia en 5 graus:
- Creu de Cavaller (Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure (mit Eichenlaub)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases (mit Eichenlaub und Schwertern)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants (mit Eichenlaub, Schwertern und Brillanten)
- Creu de Cavaller amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants (mit Goldenem Eichenlaub, Schwertern und Brillanten)
En total la Creu de Cavaller es va atorgar en 7.313 ocasions. Les Fulles de Roure s'atorg?? en 883 ocasions; 160 vegades les Espases (incloent a l'almirall japon??s Isoroku Yamamoto (, atorgades a t??tol p??stum), 27 amb Diamants i una amb les Fulles de Roure Daurades, a l'Oberst Hans-Ulrich Rudel.
[edita] Guanyadors de la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
[edita] Pilots
- Coronel (Oberst) Werner M??lders (15 de juliol de 1941)
- Major General (Generalleutnant) Adolf Galland (28 de febrer de 1942)
- Coronel (Oberst) Gordon M. Gollob (3 d'agost de 1942)
- Capit??n (Hauptmann) Hans-Joachim Marseille (3 de setembre de 1942)
- Coronel (Oberst) Hermann Graf (16 de setembre de 1942)
- Major Walter Nowotny (19 d'octubre de 1943)
- Coronel (Oberst) Helmut Lent (7 de juliol de 1944)
- Major Erich Hartmann (8 d'agost de 1944)
- Major Heinz-Wolfgang Schnaufer (14 d'octubre de 1944)
- Coronel (Oberst) Hans-Ulrich Rudel (Diamonds: 29 de mar?? de 1944, Fulles de Roure Daurades: 1 de gener de 1945)
[edita] Capitans de submar??
- Capit?? (Kapit??n zur See) Wolfgang L??th (11 d'agost de 1943)
- Comandant (Fregattenkapit??n) Albrecht Brandi (21 de novembre de 1944)
[edita] Mariscals
- Erwin Rommel (11 de mar?? de 1943)
- Albert Kesselring (9 de juliol de 1944)
- Walter Model (17 d'agost de 1944)
- Ferdinand Sch??rner (1 de gener de 1945)
[edita] Generals i Oficials d'Estat Major
- Generalmajor Adelbert Schulz (9 de gener de 1944)
- SS-Obergruppenf??hrer Herbert Otto Gille (9 de setembre de 1944)
- General der Fallschirmtruppe Hermann-Bernhard Ramcke (9 de setembre de 1944)
- Generalleutnant Theodor Tolsdorff (18 de mar?? de 1945)
- Generalleutnant Dr. Karl Mauss, DDS (5 d'abril de 1945)
- General der Panzertruppe Dietrich von Saucken (8 de maig de 1945)
- General der Panzertruppe Hermann Balck (3 d'agost de 1944)
- General der Panzertruppe Hasso von Manteuffel (18 de febrer de 1945)
- Generalleutnant) Hyazinth Graf Strachwitz (15 d'abril de 1944)
- SS-Oberstgruppenf??hrer Sepp Dietrich (6 d'agost de 1944)
- Generaloberst Hans-Valentin Hube (20 d'abril de 1944)
[edita] Gran Creu de la Creu de Ferro (1939)
A l'igual que la Creu de Cavaller, la Gran Creu (Gro??kreuz) es llu??a penjant del coll. L'??nic receptor durant tota la guerra va ser el Reichsmarschall Hermann G??ring, que la va rebre el 19 de juliol de 1940. La medalla consistia en una Creu de Cavaller m??s gran: tenia les mateixes caracter??stiques, per?? feia 63mm, enlloc dels 44mm de la Creu de Ferro o els 48,5mm de la Creu de Cavaller. Inicialment es pensava que les fores fossin en or, per?? finalment es canvi?? a plata.
Es llu??a penjant d'un gal?? de 57mm dels mateixos colors que la Creu de Ferro de 2a classe. S'atorgava amb un estoig de cuir vermell amb un ??liga amb l'esv??stica en or.
La Gran Creu no era una condecoraci?? per valentia. Estava reservada a Oficials de l'Estat Major General per les decisions estrat??giques m??s importants que afectessin al curs de la guerra. G??ring la reb?? pel seu comandament de la Luftwaffe durant les campanyes de 1940 a Fran??a, B??lgica i els Pa??sos Baixos (a l'hora que era promogut a Reichsmarschall).
La Gran Creu original, que li va ser atorgada pel propi Hitler, va ser destru??da durant un atac aeri sobre la seva llar de Berl??n. No obstant, G??ring tenia copies extra, una d'elles en plat??, que era la que portava quan es va rendir als aliats.
En moltes fotografies es pot veure a G??ring lluint al mateix temps la Pour le M??rite, la Creu de Cavaller i la Gran Creu.
[edita] Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro (1939)
L'Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro se suposava que s'havia de lluir com la Creu de Ferro de 1a classe (subjectada al pit). A l'igual que la Gran Creu de la Creu de Ferro, no havia de ser atorgada per valentia; sin?? que m??s aviat havia de ser concedida al General de m??s ??xit despr??s de la conclusi?? de la guerra.
La primera Estrella va ser atorgada a Gebhard Leberecht von Bl??cher per derrotar a Napole?? a la Batalla de Waterloo, al 1815. Se l'anomen?? la Bl??cherstern (Estrella de Bl??cher). La segona versi?? va ser atorgada a Paul von Hindenburg per derrotar a l'ex??rcit rus a la Batalla de Tannenberg, durant la Primera Guerra Mundial.
Durant la II Guerra Mundial se'n fabric?? una, per?? mai no va ser atorgada. L'??nic exemple conegut va ser trobat per les forces aliades d'ocupaci?? al final de la guerra, i va ser cedit a la col??lecci?? militar de l'Acad??mia de West Point. Se suposa que el receptor hauria d'haver estar el Reichsmarschall Hermann G??ring. El disseny era el mateix que el de l'Estrella de 1914, per?? amb la Creu de Ferro 1939 al centre.
[edita] Despr??s de la II Guerra Mundial
Si b?? la Creu de Ferro ??s encara una condecoraci?? en actiu que no ha estat derogada, al ser nom??s una condecoraci?? de guerra no ha estat atorgada des del final de la II Guerra Mundial. A m??s, la legislaci?? alemanya prohibeix el llu??ment de l'esv??stica, per la qual cosa al 1957 el govern de l'Alemanya Occidental autoritz?? la substituci?? de les creus fe ferro amb un manat de fulles de roure per les que llu??en l'esv??stica (de manera similar a les Creus de Ferro de 1813, 1870 i 1914). La llei de 1957 autoritz?? versions desnazificades de la major part de les condecoracions de la II Guerra Mundia (excepte aquelles espec??ficament associades amb les organitzacions dependents del Partit Nazi o les que es referien a l'expansi?? del territori del III Reich)
La Creu de Ferro era el s??mbol de l'Ex??rcit Alemany fins al 1915, quan a ser substitu??da per una creu grega m??s simple. No obstant, l'1 d'octubre de 1956, el President d'Alemanya Theodor Heuss orden?? que la Creu de Ferro pass??s a ser l'emblema oficial del Bundeswehr.
[edita] Disseny
El seu disseny era una creu negra amb la part exterior en met??l??lic, amb les puntes de la creu obertes cap al exterior. Va ser dissenyada per l'arquitecte neocl??ssic Karl Friedrich Schinkel, i recorda la creu que portaven els cavallers teut??nics al segle XIV, aix?? com l'escut del k??iser Frederic el Gran de Pr??ssia. Quan la quadriga de la Deessa de la Pau va ser retirada de Par??s despr??s de la caiguda de Napole??, l'est??tua va ser recol??locada al capdamunt de la Porta de Brandenburg de Berl??n, sent-li substitu??da la corona de llorer per una creu de ferro, transformant-la en una Deessa de la Vict??ria.
El seu gal?? a les versions de 1813, 1870 i 1914 era negre amb dues franges blanques. Tamb?? hi havia una versi?? de no-combatents, amb els colors invertits. A la versi?? 1939, la franja central negra es va substituir per vermell.
En contrast a moltes altres medalles, la Creu de Ferro t?? un disseny molt simple i est?? feta de materials relativament comuns i barats. Tradicionalment estava feta en ferro, si b?? en els darrers anys s'ha realitzat en zinc i alumini.
Com que la Creu de Ferro ha estat atorgada en diferents per??odes de la hist??ria alemanya, sempre hi ha figurat l'any conforme l'era en que va ser atorgada. Aix?? doncs, una Creu de Ferro atorgada a la I Guerra Mundial llueix l'any 1914, mentre que la mateixa condecoraci?? de la Segona Guerra Mundial porta anotat el 1939. Al revers dels models 1870, 1914 i 1939 apareix l'any 1813 sobre el bra?? inferior, recordant l'any en que es cre?? la condecoraci??.
Per a un posse??dor de la Creu de Ferro 1914 era possible rebre un grau superior de la Creu de Ferro 1939, com tamb?? era possible una concessi?? de la 1a o 2a classe. En aquests casos es llu??a juntament amb la Creu de Ferro 1914 una "Barra 1939" ("Spange"). Aix?? tamb?? era possible al 1914, per?? era molt estrany doncs gaireb?? no quedava ning?? en servei que posse??s la Creu de Ferro 1870.
[edita] Veure tamb??
- Condecoracions de l'Alemanya Nazi
- Condecoracions de l'Alemanya Imperial
