Guillem I de Pr??ssia
De Viquip??dia
Guillem I de Pr??ssia (Berl??n 1797 - 1888). Rei de Pr??ssia i primer k??iser d'Alemanya d'en???? de la Unificaci?? de 1871. Pertanyia a la hist??rica Dinastia dels Hohenzollern.
Taula de continguts |
[edita] Naixement i Formaci??
Nascut el 22 de mar?? de 1797 al Castell reial de Berl??n, era fill del rei Frederic Guillem III de Pr??ssia i de la princesa Llu??sa de Mecklenburg-Strelitz. Entre els seus ancestres hom hi pot trobar el primer rei de Pr??ssia, el rei Frederic I de Pr??ssia, entre molts d'altres membres de fam??lies reials principalment germ??niques.
Com a segon fill bar?? de la parella reial reb?? una educaci?? secund??ria allunyada de la que reb?? el seu germ??, el rei Frederic Guillem IV de Pr??ssia. A m??s a m??s, durant la seva inf??ncia es vei?? obligat a seguir la seva fam??lia a l'exili propiciat per l'ocupaci?? napole??nica de Pr??ssia i de tota Alemanya.
[edita] Casament i descend??ncia
L'any 1829 es cas?? amb la duquessa Augusta de Sax??nia-Weimar-Eisenach, filla del gran duc Carles Frederic I de Sax??nia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de R??ssia. Augusta era n??ta del tsar Pau I de R??ssia. El casament es produ?? despr??s de qu?? Guillem hagu??s hagut de renunciar a casar-se amb l'amor de la seva vida, una arist??crata polonesa anomenada Elisa Radziwill.
La parella s'establ?? a Berl??n i posteriorment a Col??nia. Tingueren dos fills:
- SM el k??iser Frederic III de Pr??ssia, nascut el 1831 a Potsdam i mort el 1888 a Potsdam. Es cas?? amb la princesa reial Vict??ria del Regne Unit.
- SAR la princesa Llu??sa de Pr??ssia, nascuda el 1838 a Berl??n i morta el 1923 a Baden-Baden. Es cas?? amb el gran duc Frederic I de Baden.
[edita] Pr??ncep de Pr??ssia
L'any 1814, a les darreries de les guerres napole??niques i quatre anys despr??s de la mort de la seva mare, ingress?? a l'ex??rcit prussi??. Lluit?? en les darreres batalles contra els ex??rcits napole??nics demostrant ??sser un soldat valent i capa??. Entre el 1815 i el 1848 realitz?? diferents serveis diplom??tics que el consagraren com un coneixedor de les relacions diplom??tiques de l'anomenada era Metternich.
L'any 1848 ajud?? al seu germ?? a represal??liar els revolucionaris prussians primer i despr??s els alemanys en general que havien convocat el Parlament de Frankfurt.
L'any 1858, davant la incapacitat del seu germ?? el rei Frederic Guillem IV de Pr??ssia, fou nomenat pr??ncep regent de Pr??ssia, i l'any 1861, quan aquest mor??, esdevingu?? rei de Pr??ssia.
[edita] Rei de Pr??ssia i K??iser d'Alemanya
El 2 de gener de 1861, el rei Frederic Guillem IV de Pr??ssia moria i ascendia al tron el rei Guillem I. Guillem heret?? un seguit de conflictes entre la Corona i el Parlament que es remuntaven a la revoluci?? de 1848. Fou considerat un rei pol??ticament neutral i menys intervencionista que el seu germ??. Guillem trob?? una soluci?? conservadora al conflicte: el nomenament del canceller Otto von Bismarck, ja que segons la Constituci?? prussiana el nomenament del canceller era ??nicament compet??ncia del rei. El comte von Bismark, que procedia d'una fam??lia de junkers prussians de Brandenburg, tenia una visi?? pol??tica conservadora, mon??rquica i aristocr??tica. A partir del nomenament, Guillem confi?? plenament en la gesti?? pol??tica de Bismarck.
La pol??tica exterior del regnat de Guillem I an?? encarada a la consecuci?? de la unitat germ??nica que el seu germ?? gran havia apla??at i relegat a un segon pla. La pol??tica bismarckiana pretenia la uni?? a trav??s de deixar fora de combat els principals enemics d'aquesta.
En primer lloc es desenvolup?? la guerra contra Dinamarca. El rei de Dinamarca, Cristi?? IX de Dinamarca, exig?? la sobirania hist??rica dels ducats de Holstein i de Schleswig que eren possessi?? de Dinamarca per?? dins de la Confederaci?? Germ??nica. El fet fou considerat una ofensa pels molts alemanys que vivien als ducats i fou utilitzat per declarar la guerra a Dinamarca. Una alian??a austroprussiana derrot?? els danesos i aquests foren expulsats dels ducats, que foren repartits entre ??ustria i Pr??ssia.
En segon lloc, Pr??ssia aprofit?? un seguit de conflictes entre ??ustria i Pr??ssia arran de la gesti?? dels ducats per declarar la guerra als austr??acs. La guerra es desenvolup?? en dos blocs: mentre ??ustria era recolzada pels seus aliats tradicionals del sud i de l'oest d'Alemanya, Pr??ssia era recolzada pels estats del nord. La guerra acab?? amb la derrota austr??aca a la batalla de Sadowa (1866) i com a conseq????ncia ??ustria fou expulsada de la Confederaci?? Germ??nica. Pr??ssia s'annexion?? el regne de Hannover, el landgravinat de Hessen-Kassel i la ciutat de Frankfurt, aliats d'??ustria. Alhora cre?? per ella i els seus aliats la Confederaci?? Germ??nica del Nord.
Malgrat tot, les retic??ncies franceses a una Alemanya unificada feren que es declar??s la guerra francoprussiana. La derrota de les tropes de l'emperador Napole?? III de Fran??a en tan sols un any provoc?? que la monarquia francesa caigu??s i es fund??s l'Imperi Alemany (II Reich)) governat per Pr??ssia. La unificaci?? alemanya a l'estil prussi?? crea un estat que alhora n'engloba d'altres, ja que prop de trenta entitats sobiranes formaven el II Reich. La pau de Frankfurt imposada a Fran??a fou extremadament dura en tant que se'ls hi imposava l'amputaci?? dels territoris d'Als??cia i Lorena, que passarien a ser controlats per una administraci?? imperial prussiana.
L'acceptaci?? per part de Pr??ssia es f??u despr??s que el rei Llu??s II de Baviera sol??lict??s al rei prussi?? que accept??s el t??tol d'emperador. Una altra condici?? era que no s'escoll??s el t??tol "emperador dels alemanys" per les reminisc??ncies liberals que aquest tenia.
En les seves mem??ries, von Bismarck calific?? el sobir?? com "una persona feta a l'antiga, cortesana i com un educat gentleman, alhora d'un genu?? oficial prussi?? que tenia un excepcional sentit de l'humor".
De cara a la pol??tica interna, tant el k??iser com el canceller von Bismarck estaven d'acord en la repressi?? dels partits d'esquerres i liberals. Aix??, l'any 1871 l'anarquista Max H??del ide?? un frustrat atemptat a Berl??n contra el k??iser, que acabava de promulgar una llei antisocialista que pretenia lluitar contra les classes obreres i els moviments socialistes. Malgrat tot, el govern del rei Guillem inici?? un seguit de reformes socials que s??n considerades la creaci?? d'un dels primers estats del benestar d'Europa. Es realitzaren les primeres assegurances per la vellesa, la malaltia o la incapacitat. Per molts autors, aquestes reformes s??n explicables per intentar evitar a Alemanya uns fets com els de la Comuna de Par??s de 1873.
Guillem I de Pr??ssia mor?? a Potsdam el dia 9 de mar?? de 1888 essent substitu??t pel seu fill el k??iser Frederic III de Pr??ssia, que nom??s regn?? durant escassos cent dies i que per aix?? es conegut com el "k??iser dels cent dies".
| Precedit per: Frederic Guillem IV |
Emperador d???Alemanya 1861???1888 |
Succe??t per: Frederic III |
