Batalla de França
De Viquipèdia
La Batalla de França és un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre el maig i el juny de 1940 en els territoris dels actuals estats de Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i la part nord-est de França. Forma part d'un conflicte major conegut com a Segona Guerra Mundial. Va enfrontar a l'Alemanya nazi contra el Regne Unit, França, Bèlgica i Països Baixos i va ser guanyada, incontestablement, per Alemanya.
Taula de continguts |
[edita] Planificació
El 6 d'octubre de 1939, Adolf Hitler va realitzar un discurs en el Reichstag (el parlament alemany) demanant a França i al Regne Unit (que estaven en guerra amb Alemanya des del 3 de setembre) la fi de les hostilitats entre els seus respectius països. Aquesta proposta va ser rebutjada tant per britànics com per francesos. Tres dies després Hitler va donar ordres perquè es comencés a preparar la invasió de França.
Inicialment, Hitler havia pensat repetir l'atac alemany de la Primera Guerra Mundial, és a dir, atacar a través del nord de Bèlgica, rodejant la ben defensada Línia Maginot; amb la diferència que aquesta vegada també s'envairien els Països Baixos. Estava previst que l'operació comencés el mes de novembre. Però els seus generals li van desaconsellar aquest pla, per considerar-lo massa previsible. Per acabar-ho d'adobar, el 10 de gener de 1940 un avió que portava una còpia del pla es va estavellar a Bèlgica i els documents van anar a parar a mans dels aliats. Tot això va forçar a Hitler primer a postposar la invasió fins a la primavera i després a canviar completament el pla, i aquesta vegada en va escollir un de molt més innovador.
Aquest segon pla, ideat pels generals Gerd von Rundstedt i Erich von Manstein, consistia en concentrar el principal atac alemany contra la regió de les Ardenes: una zona boscosa amb escasses vies de comunicació, situada entre Bèlgica i Luxemburg, que els aliats consideraven impenetrable per a les columnes de tancs, i que per això mateix estava pobrament defensada. Per a l'èxit de l'operació era de vital importància que les divisions alemanyes poguessin creuar les Ardenes en secret; si els aliats descobrien el pla dels nazis, bombardejarien a les tropes alemanyes des de l'aire mentre aquestes estaven enmig del difícil procés de creuar els boscos belgues i Alemanya hauria perdut la batalla abans de començar. Per això mateix es va planejar un atac secundari contra els Països Baixos que distreuria l'atenció dels aliats.
Mentrestant, els aliats havien considerat també la possibilitat que els nazis envaïssin Bèlgica, però al ser aquest un país neutral (igual que Països Baixos) no va permetre l'estacionament de tropes aliades al seu territori ni tampoc la preparació de posicions defensives, per por que això pogués incitar als nazis a la invasió.
[edita] Maig: Països Baixos i Bèlgica
Finalment, el 10 de maig de 1940 va començar l'Operació Groga, la invasió dels Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, pas previ imprescindible per a l'Operació Vermella, la invasió de França pròpiament dita. En l'Ordre del Dia, dirigint-se als seus soldats, Hitler va declarar:
-
-
- «La batalla que comença avui decidirà el destí de la nació alemanya durant els pròxims mil anys.»
-
L'exèrcit alemany estava dividit en tres grups: el grup A s'ocupava de l'atac principal a través de les Ardenes, el grup B realitzava un atac secundari contra els Països Baixos i el grup C restava en posicions defensives darrere la Línia Maginot. Tal com els alemanys havien previst, l'atac del grup B va fer entrar als aliats ben endins de Bèlgica per ocupar posicions defensives el més avançades possible. Mentrestant, paracaigudistes alemanys es van llançar sobre zones properes a Amsterdam i Rotterdam per prendre aeròdroms, ponts i altres punts estratègics. L'exèrcit neerlandès no estava gens preparat i es va rendir en menys d'una setmana.
Els aliats confiaven que Bèlgica resistís molt més temps però aquí les coses també van començar malament. Un dels punts forts de la defensa belga, la «inexpugnable» fortalesa d'Eben Emael, va ser capturada en només dos dies. Mentrestant, les columnes de tancs avançaven a través de les Ardenes i ocupaven Luxemburg. El dia 12 les tropes alemanyes van arribar al riu Mosa a l'altura de Sedan, on va tenir lloc una batalla crucial amb els francesos. El dia 13 els alemanys ja havien aconseguit creuar el riu. Sense perdre temps, els tancs alemanys van avançar ràpidament a través del nord de França en direcció al Canal de la Mànega, arribant a la costa el dia 20. Aquesta maniobra va deixar una gran part de l'exèrcit aliat atrapat dins de Bèlgica, entre l'exèrcit alemany i el mar. Un intent aliat de trencar el cercle va fracassar i, per contra, els nazis van anar estrenyent el llaç, empenyent els aliats cap a la ciutat de Dunkerque.
El dia 24 de maig Hitler va ordenar una pausa en l'ofensiva per donar temps a les divisions alemanyes a reagrupar-se. A pesar d'aquest breu respir, els aliats van veure que seria necessària una evacuació a gran escala: l'Operació Dinamo. Entre el 26 de maig i el 3 de juny, 338.226 soldats britànics i francesos van ser evacuats des de la costa francesa. Per a l'operació es van utilitzar tot tipus de vaixells, des de destructors de guerra fins a petites barques de pescadors. El dia 27, els nazis van retornar a l'ofensiva, reduint el perímetre aliat al voltant de Dunkerque i sotmetent a les tropes i vaixells involucrats en l'evacuació a un constant bombardeig. El dia 28 va arribar la rendició de Bèlgica i, finalment, el 4 de juny les tropes alemanyes van entrar a Dunkerque, capturant gran quantitat de material que els aliats no havien tingut temps d'endur-se. La victòria alemanya havia estat clara i contundent, no obstant, la pausa del 24 maig ordenada per Hitler va donar als aliats un temps vital i, generalment, es creu que sense ella l'evacuació aliada no hagués estat possible.
[edita] Juny: França
Eliminada tota resistència a Dunkerque, el 5 de juny va començar la invasió de França. Alemanys i francesos es van enfrontar al llarg dels rius Somme i Aisne però l'avanç alemany era imparable. Veient que la derrota de França estava pròxima i no volent desaprofitar l'ocasió, la Itàlia de Mussolini va declarar la guerra a França el dia 10 de juny, atacant a través dels passos alpins. El dia 14 els nazis van entrar a París, que havia estat declarada ciutat oberta. Mentrestant, els tancs alemanys avançaven, gairebé sense oposició, al llarg i a l'ample de França. La resta de les tropes britàniques van ser evacuades des dels ports de Normandia i Bretanya entre els dies 15 i 19 de juny. El 22 de juny França va signar un armistici amb Alemanya i el dia 24 ho va fer amb Itàlia. Finalment, el 25 de juny van acabar totes les hostilitats entre França i les forces de l'Eix.
[edita] Conseqüències i valoracions
La Batalla de França es considera una rotunda victòria de l'exèrcit alemany sobre els aliats. En només 35 dies, Alemanya havia envaït França, a més de Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, deixant pràcticament sola a Gran Bretanya per fer front al règim nazi.
Segons l'armistici signat entre França i Alemanya, l'exèrcit alemany ocuparia tot el nord de França i també tota la costa atlàntica fins la frontera espanyola, però al sud es mantindria un Govern de Vichy, evidentment sota control nazi. Així, a partir de llavors i fins al 1944, França va tenir dos governs: un, col·laborant amb els nazis, situat a Vichy i dirigit pel mariscal Philippe Pétain es va anomenar la «França de Vichy»; l'altre, en el bàndol aliat, operant des de l'exili a Gran Bretanya i dirigit pel general Charles de Gaulle es va anomenar la «França Lliure».
| Campanyes i escenaris de la Segona Guerra Mundial |
| Europa |
| Polònia | Guerra de Broma | Noruega i Dinamarca | França i Benelux | Anglaterra | Operació Overlord | Alliberament de París | Batalla del Bulge |
| Front oriental 1941-45 | Front Occidental 1939-45 |
| Àsia i Pacífic |
| Xina | Oceà pacífic | Sudest asiàtic | Manxúria 1945 |
| Mediterrani, Àfrica i Orient Pròxim |
| Mediterrani | Àfrica oriental | Nord d'Àfrica | Àfrica Occidental Balcans | Orient Pròxim | Madagascar | Itàlia |
| Altres |
| Atlàntic | Bombardeig estratègic | Bombardeig dels EUA |
| Guerres contemporànies |
| Guerra civil xinesa | Finlàndia | Guerra Angloiraquiana |
