Segona Guerra Sinojaponesa
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||
La Segona Guerra Sinojaponesa, lliurada entre el 7 de juliol de 1937 i el 9 de setembre de 1945 fou la guerra entre la República de la Xina i l'Imperi del Japó, abans i durant la Segona Guerra Mundial, que va acabar amb la rendició del Japó el 1945. La invasió japonesa va ser un pla estratègic dissenyat per l'exèrcit imperial japonès com a part dels plans a gran escala per controlar l'Àsia continental.
Des de 1937 a 1941 la Xina va lluitar sola, però després de l'Atac a Pearl Harbor, la segona guerra sinojaponesa es va mesclar amb el conflicte de la Segona Guerra Mundial.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
L'origen de la segona guerra sinojaponesa es troba en la Primera Guerra Sinojaponesa, de 1894-95 en la que Xina, sota la Dinastia Qing va ser derrotada pel Japó i forçada a cedir Taiwan i reconèixer la independència de Corea en el Tractat de Shimonoseki.
La República de la Xina es va fundar el 1912 com a conseqüència de la Revolució Xinesa, que va derrocar la dinastia Qing, però la nova república estava dominada pels Senyors de la Guerra. Finalment, el govern del Kuomingtang liderat per Chiang Kai-shek va aconseguir reunificar Xina el 1928, però només nominalment, doncs els comunistes es van revoltar contra el govern. Les primeres manifestacions del pla de control ideat per l'exèrcit japonès es coneixen com els Incidents de la Xina, segons la propaganda japonesa, provocats pels xinesos, per manifestar la ilegalitat de les invasions. La invasió de Manxúria el 1931 es coneix com l'Incident de Mukden, i a conseqüència 'aquesta Japó va ocupar Manxúria i va establir l'estat titella de Manchukuo el 1932, amb el darrer emperador de Xina, Puyi, com a cap d'Estat.
El darrer dels incidents previs a la guerra va ser l'Incident del Pont Marco Polo, el 7 de juliol de 1937, que marca l'inici de la guerra a gran escala entre els dos països.
[edita] 1937-1939: La invasió de Xina
Després de la batalla del Pont de Lugou (L'Incident del Pont Marco Polo), per cridar l'atenció dels Estats Units o altres nacions foranes, la Xina havia de demostrar que era capaç de lluitar, i es va decidir defensar Xangai amb el millor de les seves tropes, entre el 13 d'agost i el 26 de novembre de 1937. Tot i la victòria japonesa, es va mostrar la determinació xinesa. Els japonesos van ocupar Xangai, Nanjing i el sud de Shanxi, en campanyes de 350.000 soldats japonesos i encara més soldats xinesos.
La intenció de Japó no era governar la Xina, sino crear estats titella favorables als interesos japonesos, aprofinatn la debilitat interna i l'ambició dels senyors de la guerra xinesos.
A diferència de Japó, Xina no estava preparada per una guerra total, i la desconfiança que regnava entre els antagonistes Koumintang i Partit Comunista Xinès es va haver de convertir en una aliança, quan Chian Kai-shek va ser segrestat per membres del PCX, però l'Exèrcit Revolucionari Nacional, el Front Unit, mai es va unificar realment. A més es creia que la Societat de Nacions pendria mesures per aturar l'agressió japonesa, cosa que es va veure que no reeixiria. Aquests factors, juntament amb la manca de divisions mecanitzades i la poca indústria militar van forçar a la Xina a adoptar una estratègia que primava el manteniment de la la força militar, sabent que els atacs frontals serien suicides, fins que es tingués suficient força per derrotar els japonesos.
Bosses de resistència continuaven en les zones ocupades per dificultar l'administració de grans zones. Com a resultat d'això, els japonesos només controlaven ciutats i ferrocarrils, i el territori estava amenaçat per l'acció partisana.
Grans parts de la Xina van ser conquerides però l'avanç japonès es va començar a aturar el 1938, mentre els xinesos aplicaven la tàctica de la terra cremada per aturar els japonesos, i la indústria es va transportar a zones interiors com Chongquing.
[edita] 1940-1944: Taules
Després de 1940, els conflictes entre nacionalistes i comunistes en àrees fora del control japonès es va fer habitual, però la guerra estava en taules, i els dos bàndols obtenien guanys mínims. Els xinesos aconseguien defensar el territori del l'avanç japonès, mentre la guerrilla lluitava en zones conquerides. Això va frustrar els japonesos, que van cometre atrocitats com a venjança.
Després de l'atac a Pearl Harbor, els Estats Units va entrar en guerra amb l'Imperi del Japó, i Xina va declarar oficialment la guerra al Japó el 8 de desembre de 1941, cosa que no havia fet abans per no trencar la neutralitat i poder rebre ajuda, que incloia les armes alemanyes, doncs el govern nacionalista lluitava contra els comunistes. Les exportacions d'armes de l'Alemanya nazi a la Xina van ser més de la meitat del total.
Els xinesos van col·laborar amb tropes en la Campanya de Birmània, tot i que es van guanyar la desconfiança britànica en recolzar el 1942 la independència de la Índia, en una reunió entre el Mahatma Gandhi i Chiang Kai-shek.
[edita] 1944-1945 El final de la guerra
- Més informació als articles: Operació Ichigo i Operació Tempesta d'Agost.
Els americans veien en la Xina continental la manera d'encerclar grans quantitats de tropes japoneses, i també com a lloc ideal per establir bases aèries. El 1944, mentre la posició japonesa es deteriorava ràpidament en l'Oceà Pacífic, l'exèrcit japonès va llençar l'Operació Ichigo per atacar les bases aèries que havien començat a operar i assegurar les línies de ferrocarril en el territori ocupat. El desembre de 1944 les tropes japoneses van arribar a la Indoxina Francesa, acomplint la seva missió.
Tot i destruir les bases aèries del continent a Guilin i Liuzhou, l'aviació americana continuaria bombardejant territori japonès des de les noves bases del Pacífic.
El 1945, quan els dos bàndols esperaven que la guerra durés un any més, els soviètics van llençar l'Operació Tempesta d'Agost, renunciant al pacte de no-agressió amb els japonesos, d'acord amb l'establert en els acords de la Conferència de Jalta. En menys de dues setmanes, l'exèrcit japonès de Manxúria, consistent en més d'un milió d'homes va ser destruit pels soviètics.
Després del llençament de dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki els japonesos van capitular als aliats el 15 d'agost de 1945, i les tropes a Xina van capitular el 9 de setembre de 1945, i segons la Conferència d'el Caire de 1943 les terres de Manxúria i Taiwan van tornar a Xina, i les Illes Ryukyu van continuar com a territori japonès.
[edita] Conseqüències
La Xina va emergir el 1945 com una gran potència militar, però amb una guerra civil, l'economia deteriorada amb una inflació disparada. Els xinesos van ser consultats en la Conferència de Jalta, tot i que no hi van participar, i el govern nacionalista va accedir a que el soviètics entressin en guerra pensant que només negociarien amb el govern nacionalista, però després de la guerra, la Xina va entrar el l'esfera d'influència soviètica.
La guerra va deixar els nacionalistes molt afeblits i les seves polítiques els van fer impopulars, mentre que la guerra va enfortir els comunistes i els va popularitzar, i en acabar la guerra civil, els comunistes van dominar el continent i els nacionalistes únicament van mantenir Taiwan. En les "zones alliberades", Mao va poder adaptar el Marxisme-Leninisme a les condicions xineses, l'anomenat Maoisme.
[edita] Referències
- ↑ Jowett, Phillip, Rays of the Rising Sun, pg.72.
[edita] Vegeu també
- Història de la Xina
- Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial
- Guerra del Pacífic
| Campanyes i escenaris de la Segona Guerra Mundial |
| Europa |
| Polònia | Guerra de Broma | Noruega i Dinamarca | França i Benelux | Anglaterra | Operació Overlord | Alliberament de París | Batalla del Bulge |
| Front oriental 1941-45 | Front Occidental 1939-45 |
| Àsia i Pacífic |
| Xina | Oceà pacífic | Sudest asiàtic | Manxúria 1945 |
| Mediterrani, Àfrica i Orient Pròxim |
| Mediterrani | Àfrica oriental | Nord d'Àfrica | Àfrica Occidental Balcans | Orient Pròxim | Madagascar | Itàlia |
| Altres |
| Atlàntic | Bombardeig estratègic | Bombardeig dels EUA |
| Guerres contemporànies |
| Guerra civil xinesa | Finlàndia | Guerra Angloiraquiana |
