Werner M??lders
De Viquip??dia
| Werner M??lders |
|
| Imatge:Werner M??lders.jpg | |
| Rang: | Oberst (Coronel) |
| Pa??s: |  Imperi Alemany (fins 1918) Rep??blica de Weimar (fins 1933) Alemanya Nazi |
| Servei: | 1935 ??? 1941 |
| Malnom: | Vati ("Papa" |
| Branca de servei: |  Luftwaffe |
| Data de naixement: | 18 de mar?? de 1913 |
| Lloc de naixement: | Gelsenkirchen, Wesf??lia |
| Data de la mort: | 22 de novembre de 1941 |
| Lloc on va morir: | Breslau |
| Comandaments: | III./JG 53, JG 51 |
| Batalles: | Guerra Civil Espanyola II Guerra Mundial |
| Condecoracions: | RK amb Diamants Creu Espanyola |
Werner M??lders (18 de mar?? de 1913 ??? 22 de novembre de 1941) va ser un as de l'aviaci?? de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial. Aconsegu?? 101 vict??ries durant la Segona Guerra Mundial i 14 durant la Guerra Civil Espanyola. Ascend?? r??pidament en el rang, sent comandat d'un Geschwader (Ala de Caces)] amb nom??s 27 anys i sent promogut a Oberst i nomenat Inspector General de Caces amb nom??s 28.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
M??lders va n??ixer el 18 de mar?? de 1913 a Gelsenkirchen, fill d'un professor. El seu pare va morir en acci?? el 2 de mar?? de 1915 com a Leutnant de la Reserva d'un regiment al Bosc d'Argonne (Fran??a). Entre 1919 i 1931, M??lders estudi?? a Brandenburg an der Havel, graduant-se al 1931 amb l'Abitur.
S'allist?? a l'ex??rcit l'1 d'abril de 1931, servint com a cadet d'infanteria. Al 1934 sol???licit?? un trasllat a la recentment creada Luftwaffe. En el seu primer intent, al 1935, va ser declarat incapa?? per volar. Ho torn?? a intentar i se li conced?? un perm??s condicionat per iniciar el curs de vol. Les basques i els v??mits l'assetjaven cont??nuament, per?? ho va poder superar amb una gran for??a de voluntat. L'1 de juliol de 1935, el Leutnant M??lders va ser destinat al Fliegergruppe Schwerin, sent nomenat Staffelkapit??n del 1./JG 334 el 15 de mar?? de 1936. Llavors serv?? com instructor a Wiesbaden.
[edita] La Legi?? C??ndor
Al 1938 es present?? voluntari per la Legi?? C??ndor, arribant a Cadis el 14 d'abril de 1938, rellevant a Adolf Galland al capdavant del 3. Staffel J/88. Durant la Guerra Civil Espanyola mostr?? considerables qualitats no nom??s com a pilot i com a tirador, sin?? que tamb?? i especialment, com a t??ctic i planejant operacions. Cat??lic devot i humanitari, sovint tenia problemes amb l'alt comandament, si b?? el seu talent militar superava qualsevol entrebanc teol??gic amb l'autoritat. Juntament amb d'altres aviadors, desenvolup?? a Espanya la t??cnica anomenada Quatre dits (Schwarm), la qual donava als pilots una visi?? global i encoratjava la iniciativa del pilot.
Entre mitjans de 1938 i finals d'any, M??lders esdevingu?? el m??xim as de la Legi?? C??ndor, aconseguint 14 avions abatuts a Espanya: 4 Polikarpov I-15 Chato i 10 I-16 Mosca, la majoria dels quals mentre volava amb el nou Messerschmitt Bf 109. A finals de 1938 tornaria a Alemanya amb una gran reputaci?? i una maduresa superior a la de la seva edat i rang. Al 1939 va ser promogut a Staffelkapit??n del 1./JG 53, i va comen??ar a ser conegut entre els seus homes com Vati (Papa) M??lders.
[edita] Segona Guerra Mundial
Va abatre el seu primer avi?? durant la Segona Guerra Mundial el 20 de setembre de 1939, i a l'octubre va ser destinat al III./JG 53 com a Gruppenkommandeur. El 27 de maig de 1940, despr??s de la seva 20a vict??ria, va ser promogut a i esdevingu?? el primer pilot de ca??a en rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Va ser abatut en combat el 5 de juny de 1940 per un Dewoitine D.520 de la For??a A??ria Francesa i fet presoner, sent alliberat dues setmanes despr??s amb l'armistici amb Fran??a.
Retorn?? a Alemanya per ser promogut a Major i per rebre el comandament del JG 51 com a Geschwaderkommodore el 27 de juliol de 1940. D'acord amb la llegenda, va ser ferit sobre Dover lluitant amb l'as sudafric?? Sailor Malan el 28 de juliol. Tot i a estar ferit, aconsegu?? realitzar un aterratge d'emerg??ncia a Wissant, Fran??a (investigacions posteriors indiquen que potser va ser ferit en combat amb Spitfires del 41?? Esquadr??. La seva ferida, tot i a no ser gaire seriosa, el mantingu?? apartat del combat durant un mes. M??lders havia aconseguit 55 vict??ries a finals de 1940 (25 durant la Batalla de Fran??a i 30 durant la Batalla d'Anglaterra). Durant les posteriors operacions contra la RAF sobre el Canal de la M??nega i sobre la Fran??a ocupada a inicis de 1941, al maig aconsegu?? la seva 68a vict??ria.
Al juny de 1941, el JG 51 va ser destinat al Front Oriental. El primer dia d'operacions de combat, M??lders ja va abatre 3 bombarders Tupolev SB. El 30 de juny va ser el m??xim tirador de la hist??ria, amb 82 vict??ries a??ries (2 m??s que el r??cord establert per Manfred von Richtofen, el Bar?? Roig), a l'abatre 5 bombarders sovi??tics. En 23 dies de campanya a l'Est, M??lders destru?? 27 avions sovi??tics, la qual cosa feu pujat el seu marcador a 101 vict??ries el 15 de juliol. M??lders va ser el primer en afegir els Diamants a la seva Ritterkreuz, i Hermann G??ring li orden?? personalment no tornar a volar m??s en combat.
Sent Oberst amb 28 anys, M??lders va ser nomenat Inspector General de Caces, un c??rrec responsable de decidir la doctrina t??ctica i operativa de les estrat??gies de caces de la Luftwaffe.
Tornant a R??ssia al setembre de 1941, va establir una oficina de comandament a l'aeroport de Chaplinka, des d'on volava amb el seu Fieseler Fi 156 'Storch' personal en viatges de i dirigia personalment les operacions dels caces alemanys. De manera no oficial particip?? en missions de combat, i comand?? el JG 51 durant diversos mesos m??s. Sembla ser que encara va abatre uns 30 avions sovi??tics m??s.
M??lders era un cristi?? devot que demanava que tots els aviadors aliats capturats sota el seu comandament fossin tractats civilitzadament, i sovint convidava a pilots capturats a sopar amb ell. Es cas?? amb Luise Baldauf el 13 de setembre de 1941. Van tenir una filla, Verena, a la que no coneixeria mai.
El 22 de novembre de 1941 volava cap a Alemanya des de Crimea com a passatger en un He-111 per assistir al funeral del seu amic i superior Ernst Udet. Intentant aterrar a Breslau durant una tempesta, l'avi?? s'estavell??. M??lders i el pilot van morir.
El 13 d'abril de 1968, un destructor de la Marina de la R.F.A. va ser batejat "M??lders". Va estar en servei entre 1969 i 2003. Des del 24 de juny del 2005 est?? al Museu Naval de Wilhelmshaven.
El 9 de novembre de 1972, una base del Batall?? del 34?? Regiment de Senyals de l'Ex??rcit de la R.F.A. reb?? el nom de "M??lders". Tamb?? va rebre el seu nom el 74?? Esquadr?? de Caces Jagdgeschwader (JG) 74), amb base a Neuburg on Danube al 1973. No obstant, al 2005 es retir?? el nom, d'acord amb la decisi?? del Bundestag del 1998 en el 61?? Aniversari del Bombardeig de Guernica, segons la qual cap membre de la Legi?? C??ndor havia de rebre honors. Tot i a les seves opinions respecte al nacionalsocialisme, als seriosos dubtes sobre la seva participaci?? en l'operaci?? de Guernica, i a les moltes peticions de pol??tics i militars, la retirada del seu nom segueix vigent.
[edita] Condecoracions
- Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants:
- Creu de Ferro de 1?? Classe (2/4/1940)
- Creu de Ferro de 2?? Classe (20/9/1939)
- Ins??gnia de Ferit en Negre
- Ins??gnia Combinada de Pilot-Observador en Or i Diamants
- Ins??gnia de Pilot de Ca??a en Or i Brillants
- Medalla dels 4 Anys de Servei
- 11 mencions al Wehrmachtbericht (29/4/1940, 6/9 1940, 25/9/1940, 23/10/1940, 26/10/1940, 11/2/1941, 27/2/1941, 18/4/1941, 23/6/1941, 1/7/1941, 16/7/1941)
- As de la aviaci?? (115 vict??ries en m??s de 400 missions, sent ja el n??1 de la Legi?? C??ndor durant la Guerra Civil Espanyola, amb 14 vict??ries)
- Creu Espanyola amb Espases en Or i Diamants (6/6/1939)
- Medalla Militar (Espanya) (4/5/1939)
- Medalla de Campanya 1936-39 (Espanya) (4/5/1939)
