Bombardeig de Guernica
De Viquipèdia
|
El Bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut.
Taula de continguts |
[edita] El bombardeig
Guernica, capital cultural i històrica basca, tenia abans de l'atac una població d'unes 3.700 persones, a les quals caldria afegir un gran nombre de tropes que es retiraven per a preparar la defensa de Bilbao i refugiats que fugien de l'avanç nacional. En aquest moment no tenia cap tipus de defensa antiaèria, encara que si tenia tres fàbriques d'armes, una d'elles de bombes d'aviació.
L'esquadró, al comandament del tinent coronel Wolfram von Richthofen, estava format per quaranta-dos avions Heinkel He 111, Dornier, Junkers i Messerschmitt. Pel que sembla, també hi havia cert nombre d'avions italians, sent aquesta la seva primera col·laboració bèl·lica amb els alemanys.
L'atac va començar a dos quarts de cinc de la tarda. Encara que posteriorment es va dir que l'objectiu de l'operació, era la simple voladura d'un pont, el fet real és que tant el pont com una fàbrica d'armes, situada als afores de la població, van resultar intactes. No obstant això, l'atac va ser devastador, els bombarders van llançar una gran quantitat de bombes de 550 lb, i més de tres mil projectils incendiaris d'alumini de 2 lb sobre el nucli urbà de la ciutat. Els caces, entretant, disparaven en vol rasant a les tropes que fugien del lloc. Els bombardeigs venien en onades, i la destrucció va ser tan gran que al cap de dues hores els pilots bombardejaven a cegues, en ocultar el fum la ciutat. A dos quarts de vuit de la tarda va acabar l'atac, no podent-se apagar totalment l'incendi fins a l'endemà.
[edita] Conseqüències de l'atac
Mai hi ha arribat a haver xifres oficials de víctimes, però donada la magnitud de l'atac, s'estima que els morts van poder ser uns 250. Així, per a alguns, la xifra seria d'uns 120, per no poder provar-se la resta, per a uns altres, seria de deu mil. Tres quartes parts dels edificis de la ciutat van ser totalment destruïts per l'incendi que no es va intentar apagar fins l'endemà, i la resta molt afectats. Només es van salvar la Casa de Juntes de Guernica (històric lloc de reunió de les assemblees que regirien Biscaia i seu del seu arxiu històric) i l'annex Arbre de Guernica, símbol ancestral del poble basc. El pont que es va afirmar després que era l'objectiu va quedar intacte.
[edita] Motivació de l'atac
La Legió Còndor era l'encarregada de portar a terme missions aèries per tota Espanya, com a suport de l'Alemanya nazi a les tropes de Franco i, pel que sembla, l'objectiu del bombardeig va ser aterroritzar la població civil i desmoralitzar el bàndol republicà.
L'exèrcit alemany va utilitzar els efectes del bombardeig com a arma política en la guerra freda que mantenia amb Anglaterra i els va interessar que la premsa mundial exagerés els resultats. Així, Guernica hauria estat una espècie d'assaig del que després seria la Segona Guerra Mundial. En els judicis de Nüremberg, el llavors mariscal de la Luftwaffe, Hermann Göring va declarar: "La guerra civil espanyola va donar una oportunitat de posar a prova a la meva jove força aèria, així com perquè els meus homes adquirissin experiència". A més, el bombardeig va ocórrer poc després de l'enderrocament i posterior linxament d'un pilot alemany en un bombardeig sobre Bilbao, el que causaria les ires dels pilots. La premsa franquista va afirmar que Guernica, com Irun, havia estat incendiada pels propis republicans en la seva fugida (practicant una política de terra cremada); però diversos corresponsals estrangers, entre ells George Steer, del diari conservador britànic The Times, van tenir ocasió de presenciar l'atac, i ser testimonis de la devastació. També s'ha afirmat que els bombers de Bilbao van arribar-hi molt tard i no hi van intervenir, el que hauria agreujat els danys.
[edita] Importància simbòlica
El bombardeig de Guernica s'ha convertit en un símbol dels horrors de la guerra per a tot el món. El fet va tenir un gran impacte en la seva època, inspirant a Pablo Ruiz Picasso pel seu quadre més famós, el Guernica. La mera discussió de xifres sobre el bombardeig, des del nombre d'avions que hi van intervenir, la quantitat de bombes que s’hi van llançar i altres aspectes del bombardeig generen polèmica, precisament perquè aquest fet històric va ser utilitzat amb fins propagandístiques per ambdós bàndols des del seu planejament fins a les controvertides, divergents i moltes vegades interessades versions de la seva història que es poden llegir avui dia. El bombardeig de Guernica no va ser el primer de la història com s'ha dit ja que, almenys l'aviació italiana (Líbia), francesa, espanyola (El Marroc) i nord-americana (Nicaragua) havien bombardejat poblacions civils anteriorment.
