Guernica (quadre)
De Viquipèdia
 |
| El Guernica |
| Pablo Picasso, 1937 |
| Oli sobre tela, 350 × 780 cm |
| Museu Reina Sofia, Madrid |
Guernica és el nom d'un famós quadre de Pablo Picasso, que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant la Exposició Universal de 1937 a París, oficialment anomenada Exposició Internacional de les Arts i Tècniques en la vida moderna. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generats per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.
Taula de continguts |
[edita] Procès de creació
El quadre es va començar l'1 de maig de 1937 realitzant diversos estudis previs, el 8 de maig es va introduir la figura de la mare i el cavall. L'11 de maig va començar la tela definitiva que va ser finalitzada el 4 de juny. Existeixen fotografies de gairebé tot el procès de creació, que van ser realitzades per la seva companyera sentimental en aquells moments, Dora Maar.
[edita] Exposicions i viatges
Quan va ser exposat per primera vegada, el quadre va suscitar tot tipus de reaccions i una gran polèmica. Arràn d'aquesta notorietat, un cop acabada la fira el quadre va viatjar per tota Europa i va ser exposat a decenes de galeries, fins que el 1958 es va guardar al MOMA de Nova York per prevenir-ho del deteriorament sofert a causa de tants trasllats i de la situació política espanyola. Picasso va dictaminar que el quadre no tornaria a Espanya mentres no finalitzès el franquisme. Actualment es troba en exposició permanent al Museu Reina Sofia de Madrid, des de 1992.
[edita] El quadre
En la seva forma final, el Guernica és un quadre en blanc i negre immens, un mural de 3,5 metres d'alt metres i 7,8 d'ample pintat amb oli. En crear el Guernica , Picasso no tenia cap interès a pintar l'abstracció típica d'alguns dels seus contemporanis, com Malevich. El mural presenta una escena de la mort, de la violència, de la brutalitat, del sofriment, i del desemparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena va representar i invoca la immediatesa de les fotografies dels diaris.
El Guernica representa la gent, els animals, i els edificis sofridors assolits per violència i caos:
- L'escena global té lloc dins d'una habitació, on, en un extrem obert a l'esquerra, un bou està parat sobre una dona que s'afligeix sobre un nen mort als seus braços.
- El centre del quadre és ocupat per un cavall que cau en agonia mentre que acabava de ser travessat per una llança o una javalina. La forma d'un crani del ser humà forma el nas i les dents superiors del cavall.
- El cavall està format per dos imatges ocultes:
- Un crani humà que es sobreposa sobre el cos del cavall
- Un bou que ataca al cavall des de sota. El cap del toro és format principalment per la cama davantera sencera del cavall que té el genoll a terra.
- Sota el cavall hi ha un soldat mort, que sembla desmembrat. De la seva mà (en un braç separat) encara agarra una espasa trencada de la qual creix una flor.
- Una bombeta crema sobre l'ull del cavall.
- A dalt a la dreta del cavall, una figura femenina espantada, que se sembla testificar les escenes que està veient, apareix volant des d'una finestra. El seu braç, també surant endins, duu una flama.
- Una altra dona terroritzada corre cap al centre sota la figura femenina flotant. Ella mira cap a dalt mirant la bombeta.
- Un ocell, probablement un ànec, està parat en un prestatge darrere del toro.
- Al fons a la dreta, una figura amb els braços aixecats en terror és atrapada pel foc.
- Una porta oberta defineix l'extrem dret del mural.
[edita] Simbolisme
Les interpretacions del Guernica varien extensament i es contradiuen. Això s'estén, per exemple, als dos elements dominants del mural -el toro i el cavall-. La historiadora d'art Patricia Failling opina que “el toro i el cavall són caràcters importants en cultura espanyola. Picasso mateix va utilitzar aquests caràcters moltes vegades amb molts diversos papers dins de la seva obra. Això ha fet que la tasca d'interpretar el significat específic del toro i del cavall sigui molt difícil. La seva relació és una espècie de ballet clàssic que va ser concebut de maneres molt diferents a través de la carrera de Picasso.”
Quan li van demanar que expliqués el Guernica, Picasso va dir, “… aquest toro és un toro i aquest cavall és un cavall… Si dónes un significat a certes coses en les meves pintures pot ser veritat, però no és la meva idea donar-hi aquest significat. Les idees i conclusions a les que arribis jo també les vaig tenir, però per instintivament, inconscientment. Faig la pintura per a la pintura. Pinto els objectes pel que són.”
En “El somni i la mentida de Franco", una sèrie d'esbossos narratius de Picasso també creats per a la fira de París, Franco és representat com un monstre que primer devora el seu propi cavall i més endavant lluita amb un toro enfadat. El treball sobre aquestes il·lustracions va començar abans del bombardeig de Guernica, i quatre panells addicionals van ser agregats, tres d'aquests es relacionen directament amb el mural de Guernica.
[edita] El Guernica a les Nacions Unides
Un tapís amb una còpia del Guernica de Picasso s'exhibeix a una paret de la seu de les Nacions Unides a Nova York, a l'entrada a la cambra del consell de seguretat. Va ser col·locat com a recordatori dels horrors de la guerra, regalat per Nelson Rockefeller. Aquesta versió no és tan monocromàtica com l'original, ja que té algunes tonalitats en marró.
El 5 de febrer de 2003 una cortina blava gran va ser col·locada per a cobrir aquesta obra, de manera que no fos visible quan Colin Powell i John Negroponte van donar rodes de premsa a les Nacions Unides. L'endemà, es va explicar que la cortina va ser col·locada a petició dels equips de televisió, que s'havien queixat que les línies salvatges i les figures creaven un mal context, i que les cames del cavall apareixien just a sobre de les cares dels ponents. Els diplomàtics, no obstant això, van dir als periodistes que l'administració de Bush havia exercit pressió sobre funcionaris de la O.N.U per a cobrir la tapisseria mentres que Powell o altres diplomàtics dels Estats Units argumentaven la guerra de l'Iraq.
| « | No, la pintura no està feta per a decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic. | » |
