Semion Timoixenko

De Viquip??dia

El general sovi??tic Semi??n Timoshenko, (en rus: ?????????? ???????????????????????????? ??????????????????), (18 de febrer de 1895 - ??? 31 de mar?? de 1970) va ser un comandant destacat i l???oficial de major graduaci?? de l???Ex??rcit Roig al moment de l'Operaci?? Barbarroja, la invasi?? alemanya a la Uni?? Sovi??tica al 1941.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Segona Guerra Mundial 1.2 La Postguerra 2 Condecoracions

[edita] Biografia

Nasqu?? al poble de Frumanka, a l???actual regi?? d???Odessa, a Ucra??na. Durant la I Guerra Mundial va ser reclutat per l???Ex??rcit Imperial Rus, i va servir a cavalleria al Front Oriental. A l???inici de la Revoluci?? Russa es va unir a l???Ex??rcit Roig al 1918 i al Partit Bolxevic al 1919. Va combatre en diversos fronts durant la Guerra Civil Russa. Un dels seus encontres m??s importants va ser a la ciutat de Tsaritsyn (despr??s Stalingrad), on va con??ixer i es va fer amic de Stalin, la qual cosa li va ser molt ??til pels seus ascensos, un cop Stalin es va fer amb el poder dins del Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica a finals dels anys 20.

Entre 1920 i 1921 va estar sota el comandament de Semi?? Budionni, juntament amb qui va formar l???elit que va dominar l???Ex??rcit Roig fins a l???esclat de la II Guerra Mundial.

Al final de la Guerra Sovietico-Polonesa de 1939, va ser designat Comandant en Cap de la Cavalleria de l???Ex??rcit, essent nomenat cap de les unitats de Bielor??ssia (1933), K??ev (1935), el nord del C??ucas i Kharkov (1937) i novament a K??ev (1938) Al 1939 estava al cap del Front Oriental que va envair Pol??nia a continuaci?? de la invasi?? alemanya. Posteriorment va entrar a formar part del Comit?? Central del PCUS i, com a lleial amic de Stalin, no va patir cap perill durant la Gran Purga.

Al gener de 1940 es va fer c??rrec de les Forces Armades sovi??tiques que combatien a la Guerra d???Hivern contra Finl??ndia. Despr??s del desastr??s comandament de Voroshilov, ara les tropes van ser capaces de sobrepassar la "L??nia Mannerheim i d???ocupar l???istme de Kar??lia. Aix?? port?? a la firma del Tractat de Moscou, i per a ell, la designaci?? de Comissari del Poble per a la Defensa i Mariscal de la Uni?? Sovi??tica.

Tot i a ser molt competent, el seu esquema tradicionalista no li permetia considerar com una necessitat urgent la modernitzaci?? de l???ex??rcit per si s???enfrontaven en una guerra contra Alemanya. Per?? contra l???opini?? d???altres comandants, inici?? la mecanitzaci?? de la cavalleria, recolzant la producci?? de m??s tancs. Tamb?? va reintroduir la dura i tradicional disciplina tsarista a lEx??rcit Roig

[edita] Segona Guerra Mundial

Quan al juny de 1941 els alemanys van envair la Uni?? Sovi??tica, Stalin va assumir personalment el Comissariat per a la Defensa, enviant a Timoshenko a dirigir el Grup d???Ex??rcits Centre, realitzant una guerra defensiva fins a Smolensk. Va patir grans quantitats de baixes durant la retirada, per?? aconsegu?? salvar la majoria d???elles per a la Batalla de Moscou. Al desembre va ser transferit al Front Ucra??n??s, a on l???Ex??rcit Roig havia patit prop d???un mili?? i mig de baixes a la bossa de K??ev, on va poder estabilitzar el front.

Al maig de 1942, Timoixenko, al comandament de 640.000 homes, llan???? l???ofensiva a Kharkov, el primer intent sovi??tic per guanyar la iniciativa de guerra. Tot i als seus ??xits inicials, els alemanys van contraatacar pel flanc sud, aturant els combats. Tot i que els seus ??xits van retardar l???assalt alemany sobre Stalingrad, va haver d???acceptar les responsabilitats pol??tiques del frac??s de l???operaci??. L?????xit de Zh??kov a la defensa de Moscou van persuadir a Stalin de comptar amb un millor general. Retirat, doncs, de la l??nia del front, va haver d???encarregar-se dels fronts de Stalingrad (1942), Nordoriental (octubre de 1942), Leningrad (1943), Caucas (juny de 1944) i B??ltic (agost de 1944)

[edita] La Postguerra

Despr??s de la guerra va ser designat comandant de l???Ex??rcit Sovi??tic a Bielor??ssia al mar?? de 1946, despr??s, del sud dels Urals (juny de 1946) i de nou de Bielor??ssia (mar?? de 1949). Al 1960 va ser nomenat Inspector General del Ministeri de Defensa, un c??rrec honor??fic, i des del 1961 presid?? el Comit?? Estatal de Veterans de Guerra. Mor?? a Moscou al 1970.

[edita] Condecoracions

1. Heroi de la Uni?? Sovi??tica (2)
2. Orde de la Vict??ria
3. Orde de Lenin (5)
4. Orde de la Revoluci?? d'Octubre
5. Orde de la Bandera Roja (5)
6. Orde de Suvorov (3)
7. Medalla del 20?? Aniversari de l'Ex??rcit Roig
8. Medalla de la defensa de Leningrad
9. Medalla de la defensa del Caucas
10. Medalla de l'Alliberament de Belgrad
11. Medalla per la Conquesta de Viena
12. Medalla de la vict??ria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patri??tica 1941-1945
13. Medalla del 30?? Aniversari de l'Ex??rcit i l'Armada Sovi??tics
14. Medalla del 40?? Aniversari de les Forces Armades Sovi??tiques
15. Medalla del 50?? Aniversari de les Forces Armades Sovi??tiques
16. Medalla del 20?? Aniversari de la Vict??ria en la Gran Guerra Patri??tica
17. Estrella de Mariscal de la Uni?? Sovi??tica