Guerra Civil Russa
De Viquipèdia
La Guerra Civil Russa va ser el conflicte armat conseqüència del triomf de la Revolució Russa de 1917.Els fets esdevingueren entre els anys 1918 a 1922.
[edita] Antecedents
El conflicte té el seu inici en la signatura entre Rússia i Alemanya del tractat de Brest-Litovsk l’any 1918 amb el qual acabava la participació Russa en la primera guerra mundial i a la vegada mostrava al món la debilitat amb que es trobava el nou règim soviètic ja que aquest va haver de fer enormes concessions territorials.
Trotski, nomenat "Comissari del Poble", va reorganitzar amb molt d’èxit l'exèrcit de "treballadors i camperols" conegut com l’Exèrcit Roig que havia estat creat el 1918. Cap a 1921, aquest exèrcit el composaven uns 5 milions de soldats.
El general Anton Denikin, al sud, i l'almirall Alexander Koltxak a Sibèria van ser els dos principals dirigents dels exèrcits blancs. Integrats per militars de carrera i, en bona part, voluntaris, els exèrcits blancs gaudien d'una millor preparació militar i disciplina però eren molt inferiors en nombre respecte als rojos.
[edita] Desenvolupament de la Guerra
La reacció davant la Revolució va empènyer les forces de l’interior de Rússia i les estrangeres contra el nou règim Bolxevic. El Regne Unit, França, Canadà, els Estats Units i 17 forces militars més van intervenir en la guerra civil contra els soviètics.
El bàndol anomenat "Roig" el formaven els comunistes i revolucionaris i el bàndol "Blanc" els monàrquics,conservadors, liberals amb un exèrcit en el que també participaven els cosacs. Els nacionalistes i anarquistes formaven un grup apart anomenats "Verd" que, encara que amb una importància secundària lluitaren contra les dues faccions principals.
La guerra va tenir tres fronts principals : l’est, el sud i el nord-oest. El cap d’estat soviètic Lenin no havia previst l’esclat de la guerra civil i al principi va infravalorar la força dels seus oponents. Els "Blancs" van establir, durant la guerra, diversos governs provisionals en les zones que controlaven que van degenerar en dictadures militars. L’exèrcit Roig estava millor organitzat, a més controlava la part del país més industrial i amb millors subministres i comunicacions especialment el ferrocarril. Cap a 1920 van cessar la majoria de les hostilitats però fins 1922 encara hi va haver resistència a l’extrem orient del país. El baró-general Wrangel va dirigir la retirada blanca a Crimea i l'èxode cap a l'exili.
[edita] Conseqüències
Al final de la Guerra Civil Rússia va quedar arruïnada, van morir uns 8 milions de persones i un milió, entre els quals es trobaven les classes més cultes, van exiliar-se. A això li va seguir les secades de 1920 i 1921 que van portar una fam extremada. La producció industrial i agrària va disminuir enormement i no es va recuperar fins la dècada posterior. De tota manera va servir per demostrar que el nou règim comunista no era tan feble com les potències occidentals pensaven i va significar la consolidació de les estructures de la Revolució Russa.
