Revoluci?? Russa
De Viquip??dia
La Revoluci?? Russa de 1917 fou un proc??s pol??tic que culmin?? el mateix any amb l'establiment d'una rep??blica que substitu?? el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Uni?? Sovi??tica.
La revoluci?? es pot distingir en dues fases. La primera, anomenada Revoluci?? de febrer, en la qual s'enderroca el r??gim autocr??tic del tsar Nicolau II i s'estableix una rep??blica de caire liberal. En la segona, anomenada Revoluci?? d'octubre, fou una revoluci?? de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si b?? els principals focus de la revoluci?? foren Petrograd i Moscou, aviat s'estengu?? a les ??rees rurals on els pagesos col??lectivitzaren i redistribuiren la terra.
Taula de continguts |
[edita] Revoluci?? de febrer
La revoluci?? de febrer va n??ixer d'una forma propera a l'espor??dica, quan la gent va sortir a protestar contra el r??gim tsarista, per la simple ra?? de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Aquest no va ser naturalment l'??nic factor, ja que, com hem exposat, d'entre totes les causes hi ha tamb?? el descontent de la poblaci?? amb la participaci?? en la Primera Guerra Mundial.
Des de gener hi havia hagut vagues diverses per tot Petrograd (nom russificat del german??fil Sant Petersburg, i vigent de 1914 fins 1924) aix?? va fer cr??ixer les protestes de febrer. Durant aquest mes l'esquerra radical i els liberals es van coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. El 24 de febrer les protestes s'havien tornat molt violentes, i un llarg nombre de residents de les ciutats van mantenir disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, Sant Petersburg, van agregar-se a les protestes, en contraposici?? al que havia passat el 1905, i aleshores la protesta va agafar un altre aire m??s revolucionari aconseguint que el 2 de mar??, el tsar Nicolau II abdiqu??s. Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, m??s els desertors de les seves pr??pies files, que anaven en augment. La pres??, les estacions policials i els jutjats, van ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.
Veritablement, la seva dissort, va ser precisament que aquesta vegada la punta de llan??a que tenia, l'Ex??rcit, per reprimir, se li va girar en contra, se l'hi havia polititzat i no a favor. La insurrecci?? de l'Ex??rcit, sense la qual no s'hauria liderat amb suficient for??a el moviment per expulsar el tsar, fou el 27 de febrer. Un dia abans, per??, van morir assassinats 50 manifestants a la pla??a de Znamenskaya en un cicle de vagues i manifestacions del 23 al 26 de febrer. Aix??, el mateix 27 de febrer, la insurrecci?? de les tropes van dur a l'incendi dels edificis Okhranka (la policia secreta de l'Ex??rcit Rus), fent que Garrison s'adher??s als revolucionaris, i tamb?? la creaci?? del soviet de Petrograd.
A m??s a m??s, el Pr??ncep Lvov, va encap??alar el mateix 27, un govern provisional, amb Kerenski com a ministre de guerra. L'objectiu d'aquest govern provisional era el de crear una Rep??blica parlament??ria occidentalista, representaven sectors de la burgesia liberal menxevics.
[edita] Per??ode Interrevolucionari
Despr??s de la revoluci?? de febrer, el 2 de mar??, el tsar ha d'abdicar, ja no pot fer res m??s, li han pres el govern. Aleshores, un mes i un dia despr??s, torna Lenin, el 3 d'abril de 1917, quan va publicar les famoses "Tesis d'abril". Van ser publicades en el diari Pravda. En aquestes, va fer un an??lisis de com s'haurien de desenvolupar el pol??tics, ara que s'iniciava una nova etapa. A m??s a m??s, parla d'aconseguir una revoluci?? socialista afavorint el repartiment de terres i rebutjant la guerra. L'experiment, per??, acaba aqu??, ja que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de Miliukov, que el govern es trenca. El 5 de maig, doncs, se'n forma un de nou on Kerenski torna a obtenir el ministeri de guerra i el de la flota.
Aix??, del 3 de juny al 24, es dona el Primer Congr??s dels S??viets russos a Petrograd; mentrestant, Kerenski far?? les seves primeres maniobres militars: es decideix el 16 de juny a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabar?? el 2 de juliol, casualment, dia en el que Trotski es fa Bolxevic. Kerenski, a banda de no treure'n res, es guanya un enfrontament amb el sector conservador de l'Ex??rcit, liderat per Lavr Kornilov. Dos dies despr??s, hi hauran protestes i manifestacions en contra del govern a Petrograd. Per?? destaca que, avan??ant dos dies m??s en el calendari, L'Imperi Austrohongar??s, juntament amb els alemanys, contraataquen R??ssia, que estar?? en un estat de p??nic i saquejar?? la ciutat ucra??nesa de Tarnopol. Aix??, s'ordena l'arrest de l??ders bolxevics.
El 7 de juliol, el Pr??ncep Lvov, dimiteix, despr??s de ser el primer ministre de dos governs. ??s l'hora de Kerenski, que el substitueix. Pel que fa a Trotski, en vint dies d'afiliaci??, ja va aconseguir ??sser detingut, juntament amb Lunacharskii (22 de juliol).
El mes d'agost, es desenvolup?? en base a dos fets que es varen succe??r; en primer lloc, acab?? el segon govern de coalici??, en aquest cas de caire socialista, el dia 26, i l'endem??, hi ha un intent de cop d'estat fracassat per el general Lavr Kornilov, que va anar amb tropes de soldats retirats. Aquest fou arrestat i empresonat. Aix?? arribem al mes previ a la Revoluci?? d'octubre: setembre. El mateix 1 de setembre, R??ssia ser?? declarada una Rep??blica. Tres dies despr??s, Trotski, en el seu ascens mete??ric dins el bloc bolxevic, en temps r??cord, ??s alliberat juntament amb la resta, de la pres??, i esdev?? cap del S??viet de Petrograd. Finalment, el 25 de setembre es forma un tercer govern de coalici??.
[edita] Revoluci?? d'octubre
La Revoluci?? d'octubre, liderada per Lenin i el partit bolxevic, estava basada en les idees de Karl Marx i marc?? el comen??ament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del Segle XX. Contrariament a la Revoluci?? de febrer, no fou un proc??s espontani, sin?? que fou fruit de la planificaci?? i la coordinaci??.
Lenin pas a pas, va anar construint la revoluci?? pel seu compte. El 9 d'octubre de 1917, va aconseguir que el Comit?? Central Bolxevic aprov??s, per deu vots a dos, la insurrecci?? armada. De l'11 al 13 d'octubre, es va donar el Congr??s de S??viets de la regi?? del Nord. Dos dies despr??s el 15, es forma el Comit?? Militar Revolucionari, encap??alat, qui sin??, per Trotski.
Ser?? finalment el 25 d'octubre, quan s'iniciar?? la presa del Palau d'Hivern. Kerenski, decid?? enviar l'Ex??rcit, per protegir la ciutat, que estava dispersat per la capital russa. De totes maneres, no es va produ??r el 25 d'octubre, sin?? el 7 de novembre, el fet ??s que en aquella ??poca, R??ssia encara feia servir el calendari juli??, sense haver adaptat les reformes del Papa Gregori XIII.
Aquell 25 d'octubre, els insurrectes es feren amb els punts claus de la ciutat, com per exemple els edificis m??s rellevants. Sabem, doncs, que a les 21:30 d'aquest dia, les tropes es fan amb el Palau d'Hivern. D'aquesta manera, van provocar la fugida de Kerenski.
L'endem??, el 26 d'octubre, es duu a terme el Segon Congr??s de Soviets. Aqui, els menxevics i la dreta social revolucion??ria, decideixen caminar per separat en protestes unit??ries. Mentrestant, el mateix dia, es conformar?? el Govern Bolxevic, en el qual ser?? Lenin el cap visible de l'Estat, president (establint les bases per la creaci?? de la URSS el 1923), junt amb quatre personalitats destacades; en primer lloc, Trotski que s'encarregaria dels Afers estrangers, Lunacharskii que tractaria el tema de l'Educaci??, Rikov com a ministre d'Interior, i un tal Josef Vissarionovitx Stalin, Comissari de la Gent sobre Afers de les Nacionalitats. El seu nom originari, per??, era Ioseb Jughashvili. El futur, li deparava un rol important??ssim en el s?? de la hist??ria russa.
Fins el 30 d'agost de 1918, el govern liderat per Lenin, va dur a terme dues obres importants en el s?? de la consolidaci?? de la Revoluci??, com tamb?? del Partit Bolxevic en el poder sota la "dictadura del proletariat". En primer lloc, Lenin va procedir al repartiment de terres entre els camperols pobres, sense indemnitzar els latifundistes, seguidament, el 3 de mar?? de 1918, signaria la pau amb Alemanya, en el que s'anomena el tractat de Brest-Litovsk. En aquest tractat, R??ssia finalment es retirava del tot de la Primera Guerra Mundial, quelcom que es demanava a crits des del poble, ja feia temps. R??ssia no en va sortir econ??micament gaire afavorida puix que va perdre regions for??a fruct??feres, per?? Lenin, pretenia com hem dit, consolidar la Revoluci?? al poder i maniobrar a partir d'all??. Aix??, qualsevol intervenci?? de fora era un obstacle que s'havia de treure de sobre.
Lenin, que va veure el poder del seu partit, disminu??t en les eleccions a l'Assemblea Constituent, a banda de suprimir-la, va decidir anar fent desapar??ixer tota la s??rie de partits no bolxevics, com ara els burgesos.
Aix??, va fer crispar aquests sectors. Fanya Kaplan, membre del Partit Socialista Revolucionari, va ser la que el 30 d'agost de 1918, decepcionada per la progressiva retallada de drets, engega tres trets a Lenin durant un m??ting. L'impacten dos, un a l'espatlla i l'altre al pulm??. Lenin va ser traslladat a la seva resid??ncia privada, al Kremlin, rebutjant anar a l'hospital, ja que creia que all?? l'esperaven m??s assassins. Lenin, sobreviuria, tot i que cada cop amb una salut m??s anormal. El mateix any, el 1918, l'RSDLP, es transforma en l'arxiconegut Partit Comunista de Russia, que el 1925 seria el Partit Comunista de la URSS, fins adoptar, el 1952, el nom definitiu.
Tot i aix??, no evitar?? la Guerra Civil Russa, que es va comen??ar a desenvolupar la primavera de 1918, despr??s de que es cre??s l'Ex??rcit Roig, el 28 de gener de la m?? de Lenin, en un intent de controlar un poder clau com er a l'Ex??rcit per tal de mantenir el poder. Sabia que aix?? li havia perm??s arribar all??, com li havia pr??s el tron al tsar.
I qu?? se???n va fer del tsar Nicolau II? En un primer moment, quan el mar?? de 1917 abdica, marxa a Tobolsk (Sib??ria) l'agost d'aquell any junt amb la seva fam??lia per ordres del govern de Kerenski. All?? van estar fins la Revoluci?? d'octubre, quan aleshores, presoners del govern bolxevic, es varen moure, juntament amb el seu s??quit a Iekaterinburg al s??tan de la casa de camp de Nicol??i Ypatiev. All?? 11 soldats afusellen tota la fam??lia alineant-los el 17 de juliol de 1918. En un primer moment no varen morir tots, com per exemple les filles, que es diu que duien tantes joies, que aquestes les varen protegir de les bales. Aleshores haurien mort, incluida Anast??sia, a cops de baioneta i de culata de pistola.
Varen ??sser enterrats per que no els trob??ssin despr??s d'haver-los roixat amb ??cid sulf??ric.
[edita] Guerra civil
La Guerra Civil Russa ??s el per??ode que es despr??n dels fets de la revoluci?? de 1917, al no triomfar en totes les regions el r??gim bolxevic. Dels llocs on no governaven va sorgir una contrarrevoluci?? despr??s que els bolxevics es fessin amb Petrograd i Moscou. La guerra civil va comen??ar la primavera de 1918 en un context molt complex, i va acabar el 1922 amb la vict??ria de l'ex??rcit bolxevic i la futura fundaci?? de l'URSS.
[edita] La Guerra Civil Russa: els dos blocs
La desmobilitzaci?? de l'antic ex??rcit rus va produir l'aparici?? de bandes organitzades d'oficials i soldats, dedicades al saqueig. Per?? aquestes van ser refor??ades per forces angleses i franceses enviades a R??ssia per a la lluita contra els alemanys, que van canviar els seus objectius contra el nou ordre imperant.
A aquests ex??rcits, s'hi van unir antics oficials tsaristes, arist??crates, liberals bugesos i tamb?? socialistes revolucionaris a m??s d'estudiants. Amb aquests integrants, va formar-se l'Ex??rcit Blanc, que va ser refor??at per partidaris i forces armades dels Estats independitzats. Enfront d'aquests, es trobava una for??a a penes creada, molt desorganitzada i pitjor fornida: l'Ex??rcit Roig.
La superioritat inicial dels blancs va ser poc utilitzada per la manca d'una direcci?? ??nica i un pla concret, fru??t de l'heterogene??tat dels seus components. Al contrari, la gran capacitat de mobilitzaci?? i resoluci?? dels problemes d'instrucci??, d'armament i prove??ment, manifestada per la direcci?? de la revoluci??, va fer que aconsegu??ssin rebutjar tots els fronts i arribessin fins i tot a les portes de Vars??via. L'efic??cia de l'Ex??rcit Roig, encara improvisada, va posar de relleu la capacitat organitzativa i el rigor funcional d'un "te??ric" com Trotski, de r??pid ascens (una tasca que no fou reconeguda a partir dels anys vint); a m??s a m??s va pesar el suport que la pagesia aportava, ja que estava temorosa, el govern revolucionari havua aguditzat els ressorts de l'economia de l'estat, i havia adoptat un seguit de mesures d'excepci??. El manteniment d'aquestes mesures en un r??gim en formaci?? va fer n??ixer desequilibris cr??nics i noves oposicions.
[edita] Del comunisme de guerra a la NEP (Nova Pol??tica Econ??mica)
Si a la Primera Guerra Mundial havia indicat la feblesa de l'economia i les infraestructures russes, la guerra civil les va fer enfonsar encara m??s, a causa de la disminuci?? de la producci?? industrial, la reducci?? dels camps conrerats i la impossibilitat d'importaci?? pel bloqueig enemic. Les necessitats de la guerra, com tamb?? els principis de govern comunista, van causar l'establiment d'un sistema s??cio-econ??mic conegut com a "comunisme de guerra". Les mesures per a l'augment de la producci?? van centrar-se en la naci??nalitzaci?? de les grans empreses; van posar sota control dels comit??s obrers la resta. Els esfor??os per armar i alimentar l'Ex??rcit van absorbir una gran part de la producci??. Per assegurar l'abastiment i posar terme al mercat negre, es va crear la figura del Narkomprond, encarregat de realitzar les requises; s???obligava al lliurament dels excedents que els kulaks ocultaven, pagant preus molt baixos.
Al mateix temps, va implantar-se un r??gim de racionament rigor??s. Quan la guerra civil va poder considerar-se com a acabada el 1920, la nova rep??blica estava esgotada, l'economia, en bancarrota. Els canals de distribuci?? havien desaparegut (les ciutats subministraven manufactures al camp i aquest no alimentava, llevat de fer-ho mitjan??ant requises als nuclis urbans), la direcci?? empresarial estava militaritzada, les mines estaven abandonades o arru??nades i els transports es trobaven desmantellats.
En el des?? Congr??s del Partit Comunista de R??ssia, celebrat el 1921, la direcci?? va emprendre la direcci?? del pa??s mitjan??ant la Nova Pol??tica Econ??mica (NEP). No es tracta pas d'un sistema preconcebut i estudiat fins als ??ltims detalls. Ben al contrari, va ser un seguit consecutiu de mesures, no sempre en la mateixa direcci??, algunes preses per compensar, consolidar o abandonar-se d'altres. En el punt m??s important de la NEP, sens dubte, va ser l'acceptaci?? de la iniciativa privada en la petita i mitjana ind??stria, el comer?? minorista i l'agricultura. L'estat es reservava, en canvi, la titularitat dels sectors cabdals i la gran ind??stria, els tancs, els transports i tot el comer?? exterior. El descontentament de la pagesia per l'??s de les requises for??ades va solucionar-se substituint la coacci?? per un impost en esp??cies a partir de 1922, el 10% de la producci??; l'excedent restant podia ser venut al mercat lliure, ja conegut. Aquesta mesura va animar la productivitat, a m??s de potenciar el comer?? de productes manufacturats; la ind??stria es va posar en marxa, sobretot en funci?? de les necessitats de la pagesia.
La gran feblesa era el poc desenvolupament de la ind??stria pesada, fonament de tota de tota economia moderna i sector principal de formaci?? del proletariat obrer, es base del r??gim comunista. Encara nacionalitzada, se li va aplicar uns criteris de productivitat capitalista ???encontra dels assoliments socials dels mateixos treballadors- aix?? va n??ixer l'anomenat "capitalisme d'Estat", i nombrosos trusts van confirmar la seva activitat sota control governamental; aquesta tend??ncia va ser refor??ada per la inversi?? estrangera capitalista.
[edita] Notes finals
Lenin i Trotski creien que l'objectiu del socialisme a R??ssia no es podia aconseguir sense exportar amb ??xit la revoluci?? a altres pa??sos. No obstant, amb l'arribada al poder d'Stalin, s'abandon?? aquesta idea.
[edita] Cronologia de la revoluci?? russa
Les dates s??n d'acord amb el calendari juli??, vigent a R??ssia fins el 1918. Va 12 dies per darrere del calendari Gregori?? durant el segle XIX i 13 dies darrere durant el segle XX.
[edita] Antecedents previs
- 1855 - Comen??a el regnat del Tsar Alexandre II.
- 1861 - Abolici?? de la servitud.
- 1881 - Alexandre II ??s assassinat. El succeeix Alexandre III.
- 1883 - Es forma la primera agrupaci?? russa de caire marxista.
- 1894 - Comen??a el regnat de Nicolau II
- 1898 - Primer congr??s del Partit Obrer Socialdem??crata Rus (POSDR)
- 1900 - Fundaci?? del Partit Socialrevolucionari Rus (PSR)
- 1903 - Segon congr??s del POSDR. Es produeix una divisi?? entre Bolxevics i Menxevics.
- 1904-1905 - Guerra Russo-Japonesa
- 1905 - Revoluci?? Russa de 1905.
- Gener - Diumenge sagnant a Petrograd.
- Juny - Es produeix l'al??ament del Cuirassat Potemkin a Odessa al Mar Negre
- Octubre - Vaga general. Es forma el Soviet de Petrograd.
- - El Tsar accepta la constituci?? d'un parlament, la Duma - Manifest d'octubre
- 1906 - Primera Duma. Primer Ministre - Petr Stolypin. Comen??a la reforma agraria
- 1907 - Segona Duma, de febrer a juny.
- 1907 - Tercera Duma, fins el 1912.
- 1911 - Stolypin ??s assassinat.
- 1912 - Quarta Duma, fins el 1917. La divisi?? entre Bolxevics i Menxevics esdev?? definitiva.
- 1914 - Alemanya declara la guerra a R??ssia.
- 1915 - Despr??s de serioses derrotes, Nicolau II es declara s?? mateix Comandant en cap.
- 1916 - Grigori Rasput??n mor.
[edita] Cronologia de 1917
Gener
- Vagues i detencions a Petrograd.
Febrer
- Revoluci?? de febrer
- 26 de febrer -- Moren 50 manifestants a la pla??a Znamenskaya.
- 27 de febrer -- L'ex??rcit es nega a disparar als manifestants i bona part deserta. Presons, tribunals de just??cia i casernes policials s??n preses per les masses revoltades.
- A Okhranka diversos edificis s??n incendiats i la guardia d??na suport als revolucionaris.
- A Petrograd es forma el primer Soviet de treballadors.
Mar??
- 1 de mar?? -- Ordre No.1 del Soviet de Petrograd.
- 2 de mar?? -- Nicolau II abdica. Es forma un govern provisional amb el primer ministre el pr??ncep Lvov.
Abril
- 3 d'abril -- Lenin retorna del seu exili i publica les seves Tesis d'abril.
- 20 d'abril -- L'actitud bel??licista del ministre d'afers exteriors Miliukov desestabilitza i fa caure el govern provisional.
Maig
- 5 de maig -- Es forma un nou govern provisional. Kerenski esdev?? ministre de la guerra i de la marina.
Juny
- 3 de juny -- Primer congr??s dels Soviets de tota R??ssia a Petrograd. El congr??s durar?? fins al 24 de juny.
- 16 de juny-- Kerenski ordena una ofensiva contra les forces austrohongareses (inicialment amb ??xit).
Juliol
- 2 de juliol -- S'acaba l'ofensiva russa. Trotski s'uneix al partit Bolxevic.
- 4 de juliol -- Manifestacions en contra del govern provisional a Petrograd.
- 6 de juliol -- Contratac alemany i austrohongar??s. S'ordena la detenci?? dels principals liders bolxevics.
- 7 de juliol -- Lvov renuncia al c??rrec i Kerenski esdev?? el nou Primer Ministre.
- 22 de juliol -- Trotski i Lunacharskii s??n detinguts.
Agost
- 26 d'agost -- S'acaba el segon govern de coalici??.
- 27 d'agost -- Cop d'estat abortat del general Lavr Kornilov el qual ??s detingut i empresonat.
Setembre
- 1 de setembre -- Russia declara la rep??blica.
- 4 de setembre -- Trotski i altres liders bolxevics s??n alliberats. Trotski esdev?? el l??der del Consell dels Soviets de Petrograd.
- 25 de setembre -- Es forma el tercer govern de coal??lici??.
Octubre
- 10 d'octubre -- El Comit?? Central Bolxevic aprova la insurrecci?? armada.
- 11 d'octubre -- Congr??s dels Soviets del Nord de R??ssia, fins al 13 d'octubre.
- 20 d'octubre -- Primera trobada del Comit?? Militar Revolucionari de Petrograd.
- 25 d'octubre -- S'inicia la Revoluci?? d'octubre. El Comit?? Militar Revolucionari envia els treballadors armats i els soldats a capturar els edificis claus de Petrograd. El Palau d'hivern ??s atacat a les 9:40 del mat??. Kerenski abandona Petrograd.
- 26 d'octubre -- Segon Congr??s de Soviets. Els Menxevics i el membres del SR (que eren minoritaris entre els delegats del Congr??s) se'n van en senyal de protesta amb els actes dels dies anteriors. Es proclama el govern dels soviets - El Consell de Comissaris del Poble - (dominat pels bolxevics i amb Lenin al capdavant).
