Karl Marx

De Viquip??dia

Karl Heinrich Marx (Tr??veris, 5 de maig de 1818 ??? Londres, 14 de mar?? de 1883) va ser un fil??sof, economista pol??tic , soci??leg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i ??s conegut sobretot per la seva an??lisi de la Hist??ria en termes de lluita de classes, resumida en l'encap??alament del Manifest Comunista:"La hist??ria de totes les societats ??s la hist??ria de la lluita de classes". Marx va creure que el frac??s del capitalisme era inevitable en detriment del comunisme:

???

El desenvolupament de la Ind??stria Moderna, per aix??, concep de cap a peus la mateixa idea en que la burgesia produeix i s'apropia dels productes. El que la burgesia produeix, sobretot, ??s la seva tomba. La seva caiguda i la vict??ria del proletariat s??n inequ??vocament inevitables.

???

Malgrat el text, Marx va escriure en el seu llibre La ideologia alemanya:

???

El comunisme no ??s per nosaltres un estat que ha d'??sser establit, una ideal la realitat del qual s'ha d'ajustar per ella mateixa. Anomenem comunisme al moviment verdader que aboleix l'estat actual de les coses. Les condicions d'aquest moviment venen de les premisses existents d'ara.

???

En aquest text, ell s'oposava a la concepci?? del comunisme com un futur estat de la societat, el qual considerava com la negaci?? al treball en el moment actual: comunisme ??s l'oposici?? a l'ordre corrent de les coses, el qual ??s, el capitalisme.

Mentre que Marx era relativament una figura opaca durant la seva vida, les seves idees van comen??ar a experimentar una major influ??ncia en el moviment obrer poc despr??s de la seva mort. A aquesta influ??ncia se li va afegir l'??mpetu donat gr??cies a la victoria del Bolxevisme a la Revoluci?? d'Octubre Russa, i hi han pocs llocs del m??n on no van influir les idees Marxistes al llarg del segle XX. La relaci?? de Marx i "Marxisme" ??s un punt de controv??rsia. Mentre que alguns discuteixen que les seves estan en descr??dit, el Marxisme mant?? encara una gran influ??ncia en els cercles acad??mics i pol??tics. El Marxisme continua sent la ideologia oficial en alguns pa??sos com Corea del Nord. En el El capital de Marx (2006), el bi??graf Francis Wheen reitera l'observaci?? de David McLellan's que des que les idees de Marx no han triomfat a l'oest "... no s'han tornat en una ideologia oficial i aix?? ha d'??sser objecte d'un profund estudi ininterromput per controls governamentals".

Taula de continguts 1 Biografia 2 El pensament marxista 2.1 Filosofia 3 El materialisme 3.1 L'alienaci?? humana 4 Socialisme i comunisme 5 Enlla??os externs

[edita] Biografia

Nascut a Tr??veris (Pr??ssia) en una fam??lia jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia comen??at a Bonn i a Berl??n on cursa estudis de filosofia, especialment la del m??n cl??ssic i el 1841 es doctora a la universitat de Jena amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comen??a la seva "vida p??blica" amb una cr??tica les tesis sobre l'alienaci?? religiosa de Feuerbach.

El 1843 viatja a Par??s on funda la revista Els annals Francoalemanys.

El 1844, influenciat pel fil??sof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta col??laboraci?? intel??lectual i pol??tica. L'any 1845 ??s expulsat de Par??s i se'n va a viure a B??lgica.

L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revoluci?? del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedrich Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociol??gics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) ??s El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves din??miques.

El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associaci?? Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdev?? principal impulsor.

Fins al final de la seva vida segueix amb la tasca intel??lectual i la seva activitat pol??tica i organitzativa del moviment obrer.

[edita] El pensament marxista

Tal i com va remarcar Hal Draper , "hi han pocs pensadors moderns el pensament del qual ha estant tant malament representat, per Marxistes i antimarxistes alhora." El llegat del pensament Marxista consisteix en un gran nombre de tend??ncies que clamen ser els int??rprets m??s acurats de Marx, incloent Marxisme Leninista, Trotskisme, Maoisme, i Marxisme llibertari.

[edita] Filosofia

La filosofia Marxista dep??n en gran part de la seva visi?? sobre la naturalesa de l'??sser hum??. Junt amb la dial??ctica Hegeliana, Marx va heretar un desdeny per la idea d'una variant de la naturalesa humana subjacent. A vegades els Marxistes expressen les seves visions contrastant "natura" amb "hist??ria". A vegades utilitzen la frase "l'exist??ncia precedeix la consci??ncia". La q??esti??, en qualsevol dels casos, ??s el que ??s una persona ve determinat per on i quan existeix ??? el context social t?? preced??ncia sobre el comportament innat; o b??, en altres paraules, una de les funcions principals de l'??sser hum?? ??s l'adaptabilitat.

No obstant, el pensament de Marx es fonamenta en l'acceptaci?? que la naturalesa humana est?? per transformar la natura, i anomena a aquest proc??s de transformaci?? "treball" i la capacitat per transformar la natura for??a de treball. Per a Marx, aquesta ??s una capacitat natural per a l'activitat f??sica, per?? va ??ntimament lligada al rol actiu de la consci??ncia humana:

???	Una aranya dirigeix operacions semblants a les d'un teixidor, i una abella pot avergonyir un arquitecte en la construcci?? de les seves cel??les. Per?? el que fa diferent el pitjor arquitecte de la millor de les abelles ??s que l'arquitecte construeix la seva estructura en imaginaci?? abans de fer-ho en la realitat.	???
	??? (Capital, Vol. I, Cap. 7, Part. 1)

Marx no creia que tothom treball??s igual, de la mateixa manera que tampoc creia que com un treballa fos ??nicament personal i individual. En comptes d'aix??, deia que el treball ??s una activitat social i les condicions i maneres sota i mitjan??ant les quals treballa estan determinades per la societat i canvien amb el pas del temps.

L'an??lisi marxista de la hist??ria es basa en la distinci?? dels mitjans de producci?? / forces de producci??, que s??n aquelles coses tals com la terra, recursos naturals i la tecnologia que s??n necess??ries per la producci?? de b??ns materials, i de les relacions de producci?? o, en altres paraules, les relacions socials i t??cniques en les que la gent hi interv?? i utilitza aquests mitjans de producci??. Juntament a aquests comprenen els m??todes de producci??; Marx va observar que en qualsevol societat els m??todes de producci?? canvien, i que les societats Europees han evolucionat d'un mode de producci?? feudal a un de capitalista. Marx creia que en general els mitjans de producci?? canvien m??s r??pidament que les relacions de producci?? (per exemple, es desenvolupen noves tecnologies, tals com Internet, i posteriorment desenvolupem noves lleis per regular aquesta tecnologia). Per a Karl Marx la falta de coincid??ncia entre la base econ??mica i la superestructura (social) ??s una font de conflicte.

Marx entenia "les relacions socials de producci?? " per incloure no nom??s les relacions entre individuals, sin?? entre grups de gent, o classes socials. Com a cient??fic i materialista, Marx no concebia les classes com a purament subjectives (??s a dir, grups de gent que conscientment s'identifiquen amb un altre). Ell va pretendre definir les classes en termes objectius, tals com l'acc??s als recursos. Per ell, cada classe te els seus interessos diferents, el qual ??s una altra font de conflicte. Els conflictes entre classes socials els quals s??n inherents a l'a hist??ria de la societat.

???

La hist??ria de qualsevol societat ??s la hist??ria de la lluita de classes." (El Manifest Comunista, Cap??tol 1.)

???

Marx estava especialment interessat en l'estudi de la relaci?? de les persones amb la seva for??a de treball (el qual era, segons ell, el recurs m??s important de tots), l. Ell tract?? aquest tema amb profunditat en termes del problema de l'alienaci??. Aix?? com amb la dial??ctica, Marx creia en la noci?? Hegeliana de l'alineaci?? per?? la va desenvolupar en una corrent m??s materialista. Per a Marx, la possibilitat de que un individu pugui donar la seva for??a de treball ??? la capacitat d'un per transformar el m??n ??? ??s equivalent a ??sser alienat de la pr??pia natura; ??s una p??rdua espiritual. Marx descrivia aquesta p??rdua en termes de fetitxisme de mercaderia, en el qual el que la gent produeix, les comoditats, semblen tenir una vida i moviment propis en que els humans i el seu comportament s'hi adapten. Aix?? simula el fet que l'intercanvi i circulaci?? de mercaderies s??n realment el producte i reflexi?? de les relacions socials entre la gent. Sota el capitalisme, les relacions socials de producci??, aix?? com entre els treballadors o b?? entre treballadors i capitalistes, s??n condicionades a trav??s de les mercaderies, incloent-hi el treball, el qual ??s venut i comprat en el mercat.

[edita] El materialisme

Marx t?? una concepci?? materialista de la hist??ria en dos sentits:

- El materialisme hist??ric: Marx afirma que la hist??ria ??s l'escenari d'una cont??nua lluita entre classes. Opressors ( que posseeixen els mitjans de producci??) i oprimits ( productors del treball) es barallen per la possessi?? de l'excedent de la producci??. L'economia ??s el motor de la hist??ria i els canvis en la producci?? s??n els detonants pel canvi d'un per??ode a un altre.

- El materialisme dial??ctic: Es comen??a amb una tesi qualsevol ( estat inicial hist??ric). En tota tesi apareix una ant??tesi que comen??a a q??estionar la veracitat i condici?? de la tesi actual. En el moment en que l'ant??tesi ??s recolzada per una bona base ideol??gica i es mobilitza la ciutadania, es produeix una crisi o conflicte. El resultat del conflicte s'anomena s??ntesi, per?? en el fons, com que la hist??ria ??s un canvi constant, tota s??ntesi no ??s m??s que una nova tesi.

Per exemple, L'estat absolutista de l'Antic R??gim ??s una tesi, a la qual apareix una ant??tesi anomenada Il??lustraci??. Quan s'enfronten, es produeix la crisi de la Revoluci?? rancesa, que ens donar?? com a s??ntesi, l'Estat liberal. Alhora l'Estat liberal capitalista, tindr?? com a ant??tesi al socialisme cient??ific o comunisme, que desembocar?? en un altre conflicte ( Revoluci?? Sovi??tica) i aix?? successivament...

Marx analitza aquest darrer. En aquest el conflicte es d??na entre la classe burgesa, o la posse??dora de les forces de producci??; i els proletaris. La din??mica provocar?? que el Capitalisme caigui per les seves contradiccions. Tot i aix?? Marx elabora la teoria de la revoluci??; on detalladament indica els passos a seguir: consci??ncia de classe, revoluci??, dictadura del proletariat i comunisme.

[edita] L'alienaci?? humana

L'alienaci?? ??s aquella situaci?? en la qual l'individu queda supeditat a qualsevol altre individu o instituci??. Marx diferencia entre diferents tipus d'alienaci??: la de tipus econ??mic (provocada pel fet que el treballador no ??s l'amo del producte que fabrica, i per tant del seu treball); la pol??tica (l'estat aliena l'individu en tant que exerceix un poder coactiu sobre ell); i, la religiosa (la religi?? actua com a "opi del poble" i com a ideologia en tant que no mostra la realitat social i supedita l'individu a la felicitat extraterrenal i a D??u). Altres aportacions de Marx a la sociologia s??n la teoria del Valor i la Teoria de la ideologia. La primera es fonamenta en el fet que el burg??s expropia amb el treballador part del seu treball; justament, el necessari per a augmentar els seus beneficis (la plusv??lua).

La Ideologia ??s definida per Marx com aquella distorsi?? de la realitat que pret??n reflectir el que no ??s; justament, all?? que fan els burgesos i les religions.

Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, ??s producte del mode de producci?? dominant, o infrastructura econ??mica. Es tracta d'una relaci?? dial??ctica on la praxi determina la teoria, per?? la teoria conseq??entment es veu reflectida en la praxi.

La superestructura burgesa capitalista (Estat, Pol??tica, Filosofia, Religi??, Moral, Art...) ??s alienadora: respon i defensa els interessos burgesos. ??s per aix?? que Marx defensa un canvi sobtat, una revoluci?? prolet??ria com a forma de subvertir l'ordre burg??s i assolir la societat comunista.

[edita] Socialisme i comunisme

Tots els modes de producci?? s'han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme hist??ric descriu la direcci?? d'aquest proc??s vers la desaparici?? de les classes i la instauraci?? del comunisme, despr??s de passar pel socialisme.

En una societat en lluita de classes, l'Estat pret??n ser l'intermediari just entre interessos contraposats, per?? en realitat ??s l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posici??.

La fase capitalista, presidida per la propietat privada, ser?? substitu??da per la dictadura del proletariat, que eliminar?? la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperar?? la propietat col??lectiva i l'Estat ser?? abolit. Una societat on "el lliure desenvolupament de cada persona ser?? condici?? necess??ria per al lliure desenvolupament de tots."

La desaparici?? de les classes socials permetr?? a la humanitat viure finalment, en pau, igualtat i llibertat.

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Obra de Marx i Engels a la xarxa (itali??)