Mariscal de la Unió Soviètica

De Viquipèdia

Galó de Mariscal de la Unió Soviètica entre 1943-1991

El rang de Mariscal de la Unió Soviètica (Rus: Маршал Советского Союза – Transliterat: Marshal Sovietskovo Soyuza) era a la pràctica la màxima graduació de la Unió Soviètica (en teoria, el màxim grau era Generalíssim de la Unió Soviètica, creat per Stalin i lluït només per ell). El rang de Mariscal de la Unió Soviètica va ser creat al 1935 i abolit al 1991. En van haver un total de 41. El rang naval equivalent era Almirall de la Flota de la Unió Soviètica

[edita] Història del rang

Veure també: Història dels rangs militars russos

El rang militar de Mariscal de la Unió Soviètica va ser establert mitjançant un decret del Gabinet Soviètic, el Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom) el 22 de setembre de 1935. El 20 de novembre, el rang fou conferit a 5 generals: el Comissari del Poble de Defensa i Bolxevic Veterà Kliment Voroshilov, el Cap de l'Estat Major General de l’Exèrcit Roig Aleksandr Iegorov, i els Comandants Superiors Vasili Bliukher, Semió Budionni i Mikhail Tukhachevsky.

D'aquests, Bliukher, Tukhachevski i Iegorov van ser executats durant la Gran Purga de Stalin de 1937–38. El 7 de maig de 1940, es van nomenar 3 nous Mariscals: el nou Comissari del Poble de Defensa Semion Timoixenko, Boris Shaposhnikov i Grigory Kulik.

Encara que els rangs tradicionals pels oficials van ser restablerts al 1935, els rangs dels Generals a l'Exèrcit Roig no van ser introduïts fins al 1940. El sistema de rangs portava a confusió, doncs hi havia tant el Mariscal com el General d'Exèrcit, però hi mancava el Brigadier i rangs de General (a part del rang posicional de kombrig o Comandant de Brigada, que ja existia); la posició entre Tinent General i el General d'Exèrcit és ocupada pel rang de Coronel General. Això suggereix que el General d'Exèrcit podria ser considerat equivalent al Mariscal de Camp i al General d'Exèrcit americà, deixant el rang de Mariscal com a un rang honorífic.

Durant la Segona Guerra Mundial Timoshenko i Budionni van dimitir i Kulik va ser apartat per incompetència, i el rang de Mariscal de la Unió Soviètica va ser atorgat a comandants militars que el van guanyar per mèrits (entre ells hi ha Georgi Zhúkov, Ivan Koniev i Konstantin Rokossovsky). Al 1943, Stalin mateix va ser elevat a Mariscal de la Unió Soviètica, i al 1945 es va ascendir al seu cap de policia, Lavrenti Beria. A aquests «Mariscals Polítics» se'ls uní al 1947 Nikolai Bulganin.

Dos Mariscals van ser executats a les purgues de postguerra: Kulik al 1950 i Beria al 1953, poc després de la mort de Stalin. A partir d’aquest moment, el rang només fou atorgat a militars professionals, a excepció de Leonid Brezhnev, qui es va fer Mariscal a sí mateix al 1976 i d'Ustinov, que va ser nomenat Ministre de Defensa al juliol de 1976. El darrer Mariscal de la Unió Soviètica va ser Dmitry Yazov, nomenat al 1990 i empresonat després del fallit cop d'estat contra Mikhail Gorbachev al 1991. El Mariscal Sergei Akhromeev es suïcidà al 1991 després de la caiguda de la Unió Soviètica.

El rang va ser abolit amb la dissolució de la Unió Soviètica al desembre de 1991. Va ser substituït pel rang de Mariscal de la Federació Russa, lluït només per una persona, el Mariscal Igor Sergeyev, Ministre de Defensa Rus entre 1997 i 2001.

Els Mariscals es poden separar en 3 grups generacionals:

Els cinc primers Mariscals de la URSS: Budyonny i Bliukher (drets); Tujachevsky, Voroshilov i Iegorov (asseguts)

• Aquells que van adquirir la seva reputació durant la Guerra Civil Russa. Entre aquests hi ha aquells que van ser purgats al 1937–38 (Bliukher, Tukhachevsky i Iegorov), i aquells que van tenir alts comandaments a l’inici de la Segona Guerra Mundial (Budionni, Kulik, Xapoxnikov, Timoxenko i Voroixílov). Tots ells, excepte Xapoxnikov i Timoxenko, van provar ser incompetents i van ser retirats de les seves funcions.
• Aquells que van forjar les seves reputacions durant la Segona Guerra Mundial i van assumir alts comandaments a la darrera part de la guerra (Zhúkov, Vasilievsky, Koniev, Rokossovsky, Malinovsky, Tolbukhin i Chuikov)
• Aquells que van assumir alts comandaments durant la Guerra Freda. Tots ells havien estat oficials durant la Segona Guerra Mundial, però els seus comandaments van ser dins del Pacte de Varsòvia o com Ministres de Defensa Soviètics (Grechko, Yakubovsky, Kulikov, Ogarkov, Akhromeev i Yazov).

Tots els Mariscals de la postguerra havien estat oficials durant la Segona Guerra Mundial, a excepció de Brezhnev, que havia estat Comissari Militar i d'Ustinov, qui havia estat director d'una fàbrica d’armament. Fins i tot Yazov, que tenia 20 anys quan acabà la guerra, havia estat comandant de secció. A diferencia dels comandants superiors americans a l’era de la Guerra Freda, cap Mariscal soviètic havia tingut experiència de comandament de combat després de 1945.

[edita] Relació de Mariscals de la Unió Soviètica

El Mariscal Rokossovsky (al cavall negre) i el Mariscal Zhukov (al cavall blanc) durant la Desfilada de la Victòria de Moscou de 1945.

1. ↑ Com Konstanty Rokossowski va ser també Mariscal de Polònia des del 1949
2. ↑ també conegut com Ivan Baghramian

[edita] Enllaç extern

• Biografies de tots els Mariscals de la URSS