Aleksandr Iegorov

De Viquipèdia

Aleksandr Ilich Iegorov
Rang:	Mariscal de la Unió Soviètica
País:	Imperi Rus Unió Soviètica
Servei:	1917 – 1939
Branca de servei:	Exèrcit Roig
Data de naixement:	13 d'octubre de 1883
Lloc de naixement:	Samara, Rússia
Data de la mort:	22 de febrer de 1939
Lloc on va morir:	Desconegut
Batalles:	Guerra Civil Russa Guerra Poloneso-Soviètica

Aleksandr Ilich Iegorov (rus: Александр Ильич Егоров) (3 d'octubre de 1883 – 22 de febrer de 1939 va ser un comandant militar soviètic, Mariscal de la Unió Soviètica i víctima de la Gran Purga estalinista de finals de la dècada dels 30.

Iegorov (de vegades transliterat Egorov) nasqué al sí d'una família camperola prop de Samara, a la Rússia central. Ingressà a l'Exèrcit del Tsar al 1901, graduant-se com a oficial al 1905. Durant la Primera Guerra Mundial arribà al rang de Tinent Coronel, sent ferit en 5 ocasions. Al 1904 s'afilià al Partit Social-Revolucionari, però després de la conquesta del poder dels bolxevics a la Revolució d'Octubre de 1917, acceptà el nou règim i es convertí en comandant del nou Exèrcit Roig.

Durant la Guerra Civil Russa, Iegorov va ser comandant del Front del Sud de l'Exèrcit Roig i tingué una participació destacada en la derrota de l'Exèrcit Blanc a Ucraïna. Al 1920 va ser un dels comandants soviètics durant la Guerra Poloneso-Soviètica, sent un estret aliat en aquesta campanya de Stalin i de Semió Budionni. Al 1925-26 va ser enviat com a conseller militar a Xina. Al 1927 va ser nomenat comandant de l'Exèrcit Roig a Bielorússia. Al 1931 esdevingué Vice-Ministre de Defensa i Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Roig. Al 1934 va ser escollit membre candidat al Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Al 1935, va ser un dels 5 primers Mariscals de la Unió Soviètica.

Donades la seva vella amb Stalin i Budionni, Iegorov se sentí segur davant l'onada d'arrestos que va haver a l'Exèrcit Roig al 1937, amb l'inici de la Gran Purga estalinista. Oficialment va ser nomenat jutge al judici de Mikhail Tukhachevsky al juny d'aquell any, tot i que és dubtós que el judici arribés a tenir lloc. Però aquell mateix any va ser detingut al febrer de 1938 i executat algun temps després (oficialment s'anuncià el febrer de 1939, però hi ha fonts soviètiques que daten la seva mort al 1941.

Va ser rehabilitat per Nikita Khruixtxov durant la desestalinització.

[edita] Condecoracions

• 2 Ordes de la Bandera Roja (1919, 1928)
• Orde de la Bandera Roja de la RSS d'Azerbaidjan (1921)
• Orde de la Bandera Roja de la RSS de Georgia (1924)
• Medalla del 20è Aniversari de l'Exèrcit Roig