Artilleria
De Viquipèdia
L'artilleria és la unitat militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substà ncia explosiva.
També s'anomena artilleria l'armament (peça d'artilleria) que llança grans projectils i que caracteritza les unitats d'artilleria.
L'artilleria dels temps antics disparava fletxes grosses, era el cas de les catapultes, i pedres i material incendiari, era el cas de les ballistae (diferents de les ballestes medievals) i els onagres. A l'edat mitjana s'usaren ginys anomenats trabucs, trabuquet, brigoles, fonèvols, mandró i manganells. També poden classificar-se dins l'artilleria medieval les grans ballestes fixes (ballesta de lleva, ballesta de torn).
Els ginys medievals funcionaven com palanques, amb contrapès o per tracció humana, amb contrapès fix o com un plat de balança carregat penjant, amb contrapès simple o doble, amb fona o sense,i aquests trets es podien combinar de diferents maneres.
La difusió de la pòlvora, inventada pels xinesos cap el segle V a. C., va fer possible l'aparició de l'artilleria moderna a Europa i ja el 1346 està documentat l'ús de canons. Als Països Catalans, apareix documentat per primer cop a Mallorca, l'any 1347.
L'evolució de l'armament artiller ha conduit a armes cada vegada més potents com els coets i els mÃssils.
[edita] L'artilleria com unitat militar
L'artilleria és el principal mitjà de suport amb armes de foc de l'exèrcit.
Segons cada paÃs està dividit en unitats i subunitats fornides amb equipament de tir:canons obusos o mÃssils.
La seva missió és assistir a l'arma base per a el llançament de projectils en tir usant la balÃstica amb precisió i rapidesa, destruint o neutralitzant els objectius que amenacin l'èxit de l'operació.
[edita] Subdivisions de l'artilleria
- Anti-aèrea
- de Campanya
- de Costa
- de Saturació d'à rea
