Ernst Röhm
De Viquipèdia
Ernst Julius Röhm, (Munic, 28 de novembre de 1887 - Munic, 2 de juliol de 1934) fou un militar alemany, comandant i cofundador de les Sturmabteilung.
Röhm va servir com a oficial a l'exècit bavarès durant la Primera Guerra Mundial, en la que va ser greument ferit en la cara a Lorena, França.
Després de la guerra, el 1918, va entrar en les Freikorps, una de les milícies que es van formar a Munic com a reacció contra la República de Weimar.
El 1920, es va afiliar al NSDAP en el que va ajudar a organitzar les Sturmabteilung (SA), una milícia que tenia per funció protegir els líders del partit i atacar els oponents polítics. Röhm va participar el 1923 en el fallit Cop d'estat de Munic, pel que va haver de passar quinze mesos a la presó, on es va fer amic íntim d'Adolf Hitler. Un cop alliberat el 1924, va treballar amb Hitler per reconstruir el partit, però les seves diferències es van fer importants.
L'abril del 1924 va ajudar a crear el Frontbann com alternativa legal a la temporalment il·legalitzada SA, i va ser diputat pel fins que va dimitir el 1925 i va anar a Bolívia com asessor militar.
[edita] El retorn a Alemanya
Hitler personalment va demanar a Röhm que tornés a Alemanya per fer-se càrrec de la direcció de les Sturmabteilung, càrrec que va acceptar el 1931, aportant noves idees i farcint la direció amb amics personals. Els rumors sobre les pràctiques homosexuals entre els membres de la direcció de les SA els van costar l'animadversió dels militars de carrera i altres membres del partit, que recelaven del poder de la milícia.
[edita] Caiguda
Quan els nacionalsocialistes van arribar el poder el 1933, l'ala esquerra del NSDAP continuava creient en el socialisme que donava nom al partit, propugnant la nacionalització de les grans empreses, el repartiment de beneficis als treballadors, i rebaixes em els tipus d'interès, qüestions totes elles anatema pels empresaris que havien ajudat a l'arribada al poder de Hitler. Röhm va parlar sobre una "segona revolució" i va demanar actuar contra els reaccionaris igual que havien actuat contra els comunistes durant la consolidació del partit els anys anteriors.
Hitler va comprometre's amb els empresaris alemanys, i això va obrir una escletxa entre ell i les SA. Les Sturmabteilung les formaven bàsicament les classes treballadores anticapitalistes, que esperaven guanyar la revolució lluitant-la en els carrers. Röhm creia que havien d'esdevenir el nucli d'un exèrcit revolucionari, però Hitler creia que un cop al poder ja no els necessitava, perquè volia el suport de l'exèrcit per assegurar-se la presidència quan von Hindenburg morís, atès el seu feble estat de salut.
A principis de juny de 1934, von Hindenburg, va forçar Hitler amb l'amenaça que o es pacificava Alemanya o declararia la Llei marcial, cosa que li retiraria el poder, i aquest va pactar amb el Reichswehr suprimir les SA i cancel·lar els plans per la "segona revolució".
[edita] La nit dels ganivets llargs
Els caps nacionalsocialistes, incloent Heinrich Himmler i Hermann Göring van falsificar un informe suggerint que Röhm planejava un cop d'estat contra Hitler, amb el suport de França. Al principi Hitler va rebutjar les acusacions, però el va alertar que els SA tenien prou potencial com per treure'l del poder si ho haguessin volgut, i la pressió exercida per von Hindenburg va conduir a que Hitler ordenés l'execució dels líders de la SA, entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1934, en el que es coneix com la Nit dels ganivets llargs, entre ells Ernst Röhm.
