Sturmabteilung
De Viquipèdia
Els Sturmabteilung (SA, en català "Tropes d'Assalt") eren una organització paramilitar del NSDAP que van jugar un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler els anys 1930s.
Taula de continguts |
[edita] Els orígens
A Munic, durant la tardor de 1920, Hitler va crear els Ordnertruppen, un grup d'ex-soldats i busca-raons, per tenir protecció durant els mítings del Partit Nazi dels atacs comunistes. El nom aviat va canviar a Sportabteilung (Secció d'esports), coneguts amb les inicials SA.
A finals de 1921 es va canviar el nom per la versió final: Sturmabteilung. Amb el liderat d'Ernst Röhm, els milers de SA van tenir molta rellevància en l'estructura de poder nazi. El 1922 es va crear una secció juvenil (Jugendbund)
Els Sturmabteilung van cometre nombrosos actes de violència contra grups socialistes durant els anys 1920, baralles de carrer conegudes com «col·lisions». Posteriorment els Schutzstaffel (SS) van pendre aquest rol. Els membres de la SA van participar en diversos atacs i activitats anticapitalistes, fins i tot en col·laboració amb els comunistes, per escàndol dels nazis.
[edita] La presa de poder de Hitler
Després de la presa de poder de Hitler el 1933, els SA es van mostrar ansiosos per substituir l'exèrcit alemany i obtenir poder. Això va irritar l'exèrcit regular, el Reichswehr, que ja estava ressentit amb el NSDAP, i habitualment es dirigien a ells com la 'púrria marró' (pel seu uniforme d'aquest color). Això, de retruc va provocar tensions amb altres membres del partit, que veien als cada vegada més forts SA d'Ernst Röhm com un obstacle a les seves pròpies ambicions.
Els Sturmabteilung es van considerar una organització radical i perillosa, especialment pel fet que els seus membres juraven lleialtat als seus comandants abans que a Hitler o el propi partit, i van haver de formar les Schutzstaffel per restringir el poder dels SA.
[edita] La nit dels ganivets llargs
Vegeu l'article principal sobre la nit dels ganivets llargs
La majoria dels conflictes entre la Gestapo i els SA estaven basats en rivalitats personals, però els conflictes socioeconòmics també van ser importants, doncs els membres de la Gestapo generalment provenien de classe mitjana, mentre que els de la SA eren aturats i de classe treballadora, més radicals, i que consideraven que la revolució nazi no s'acabaria quan Hitler arribés al poders.
Els caps nazis, incloent Heinrich Himmler van falsficar un informe suggerint que Röhm planejava un cop d'estat contra Hitler, recolzat per França. Al principi Hitler va rebutjar les acusacions, però el va alertar que els SA tenien prou potencial com per treure'l del poder si ho haguessin volgut. Röhm era impopular entre els membres del partit, perquè a part de les seves ambicions es llançaven rumors sobre la seva homosexualitat. La pressió exercida va conduir que Hitler ordenés l'execució dels líders de la SA, entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1934, en el que es coneix com la Nit dels ganivets llargs. Victor Lutze va esdevenir el nou líder, però la organització aviat seria marginada de l'estructura de poder nazi.
La nit dels ganivets llargs va anorrear els SA i va eliminar la dissensió al si del NSDAP.
El cos armat de la SA, conegut com Feldherrnhalle va participar en la Segona Guerra Mundial, i va passar de la mida de regiments durant el 1940 a cossos d'exèrcit el 1945. La organització es va dissoldre amb la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial.
[edita] Líders dels SA
El líder dels SA fou conegut com a Oberste SA-Führer (cap Suprem dels SA). El caps dels SA foren els següents:
- Emil Maurice (1920–1921)
- Hans Ulrich Klintzsche (1921–1923)
- Hermann Göring (1923)
- Cap (1923–1925)
- Franz Pfeffer von Salomon (1926–1930)
- Adolf Hitler (1930–1945)
El 1930 Adolf Hitler va assolir el comandament central de les SA, per tal d'assegurar-se'n la lleialtat, fins a la seva mort el 1945. El cap efectiu de l'organització era en mans del Stabschef SA (Cap d'estat major dels SA). Des del 1931, el Stabschef era considerat sovint com a comandant suprem dels SA, tot actuant com en nom de Hitler. Aquest càrrec fou ocupat per:
- Ernst Röhm (1931–1934)
- Viktor Lutze (1934–1943)
- Wilhelm Scheppmann (1943–1945)
[edita] Bibliografia
- Political Violence and The Rise of Nazism : The Storm Troopers in Eastern Germany, 1925-1934 per Richard Bessel (Yale University Press, 1984, ISBN 0-300-03171-8).
- The Brown Battalions: Hitler's SA in Words and Pictures translated and edited by Nicholas H. Hatch (Turner, 2000, ISBN 1-56311-595-6).
- The SA Generals and The Rise of Nazism per Bruce Campbell (University Press of Kentucky, 1998, ISBN 0-8131-2047-0).
- Stormtroopers: A Social, Economic, and Ideological Analysis, 1929-35 per Conan Fischer (Allen & Unwin, 1983, ISBN 0-04-943028-9).
- Collectors Guide to SA Insignia per James David Fuller (Matthäus Publishers, Postal Instant Press, 1985, ISBN 0-931065-04-6).
- The SA: A Historical Perspective per Jill Halcomb (Crown/Agincourt Publishers, 1985, ISBN 0-934870-13-6).
- The Making of a Stormtrooper per Peter H. Merkl (Princeton University Press, 1980, ISBN 0-691-07620-0).
- The Development of the SA in Nürnberg, 1922-1934 per Eric G. Reiche (Cambridge University Press, 1986, ISBN 0-521-30638-8).
- The Nazi Seizure of Power: The Experience of a Single German Town 1930-1935 per William Sheridan Allen (pg 74; Quadrangle Books, 1965).
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Axis History Factbook – SA
- (anglès) Spartacus Educational – Sturm Abteilung (SA)
