Reinhard Heydrich

De Viquipèdia

Reinhard Tristan Eugen Heydrich (7 de març de 1904 – 4 de juny de 1942) va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler el considerava com un possible successor. Heydrich va ser un dels arquitectes de l'Holocaust, presidint al 1942 la Conferència de Wannsee, que conclouria amb els plans per l'extermini de tots els jueus europeus. Heydrich va resultar ferit en un intent d'assassinat a Praga el 27 de maig de 1942 i morí una setmana després de resultes d'una infecció a la sang produïda per les ferides produïdes a l'atemptat.

Donat el seu caràcter despietat amb les seves víctimes, va tenir entre altres malnoms el "Carnicer de Praga", la "Bèstia Rossa" i "El Botxí".

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Família 1.2 El Partit Nazi i les SS 1.3 Protector de Bohèmia i Moràvia i Assassinat a Praga 2 Principals Condecoracions

[edita] Biografia

Heydrich va néixer a Halle an der Saale, fill del compositor Richard Bruno Heydrich i de la seva esposa Elisabeth Anna Maria Amalia Kranz. Els seus noms venien de la passió del seu pare vers la música: "Reinhard", d'una òpera del seu pare, "El Crim de Reinhard", "Tristan", de l'òpera de Wagner Tristan i Isolda, i "Eugen"", probablement per l'heroi militar el Príncep Eugeni de Savoia (en honor del príncep també van ser batejats el creuer Prinz Eugen i la 7ª Divisió Waffen SS). També heretà dels seus pares una passió vers el violí.

Quan era jove, destacà per la seva veu aguda i pel seu catolicisme devot en una ciutat de majoria protestant

Si bé era de constitució prima, destacà en els esports, especialment en l'esgrima i la natació. Massa jove per lluitar a la I Guerra Mundial, s'afilià als [[[Freikorps]] després de la guerra.

Al 1922 s'uní a la Kriegsmarine, però es llicencià al 1931. Els motius, si bé mai no han estat prou ben explicats.

La versió segons Heydrich era que, si bé havia tingut sexe amb ella, va refusar casar-se amb una dona, el pare de la qual era un important contractista naval i amic d'Erich Raeder, el comandant en cap de la Kriegsmarine. La noia explicà els seus problemes al seu pare, el qual en parlà a Raeder. Quan aquest recriminà la seva acció a Heydrich, li exigí que es casés amb la noia, demanda a la que Heydrich refusà donat que ja estava promès amb Lina von Osten, i considerava que trencar el prometatge seria indigne del "seu honor com a oficial naval". Finalment, Raeder expulsaria a Heydrich de la marina.

Una altra versió és que la noia en qüestió era contraria al prometatge de Heydrich amb Lina von Osten, donat que creia que Heydrich es casaria amb ella. Ella s'ho diria al seu pare i aquest a Raeder. Durant el judici, les respostes evasives de Heydrich no van ajudar a resoldre el cas, i si bé en va sortir exonerat, els oficials van demanar que fos llicenciat per "conducta impròpia d'un oficial naval".

[edita] Família

Al desembre de 1930 conegué a Lina Mathilde von Osten ([[14 de juny)] de 1911 – 14 d'agost de 1985. Era filla de Jürgen von Osten, un aristòcrata menor alemany. Es van casar el 26 de desembre de 1931 a Großenbrode.

La parella va tenir 4 fills:

• Klaus (17 de juny de 1933 – 24 d'octubre de 1943, mort en un accident de tràfic a Jungfern-Breschan
• Heider (nascut el 28 de desembre de 1934)
• Silke (nascuda el 9 d'abril de 1939)
• Marte (nascuda el 23 de juliol de 1943)

[edita] El Partit Nazi i les SS

Al 1931, Himmler començà a crear una divisió de contra-intel·ligència pròpia de les SS. Per consell d'uns amics, va entrevistar-se amb Heydrich i, després d'un qüestionari de vint minuts, Heydrich havia de fer plans sobre la nova divisió. Amb el resultats, Himmler reclutà definitivament a Heydrich pel Partit Nazi. Posteriorment rebria un Totenkopfring de Himmler pels seus serveis.

En aquells moments, l'aparell d'intel·ligència del Partit Nazi era insignificant. Heydrich i el seu equip passaven el temps construint un sistema de fitxes de tota aquella gent que era considerada com una amenaça al Partit, incloent fins i tot a oficials del Partit. Heydrich mantenia a la seva família amb un salari irrisori i treballava en una fosca oficina.

El periodista americà John Gunther, durant el seu viatge per Alemanya al 1934, mentre que recollia material de recerca pel seu llibre "Dins d'Europa", mostrà un considerable coneixement de les intrigues i fons nazis quan digué que Himmler tenia poca tolerància cap a les carnisseries comparat amb Heydrich, que era molt més cruel. En aquells moments, Heydrich era vist com un fosc oficial de rang mig dins de l'aparell burocràtic de les SS.

Al juliol de 1932, Heydrich va ser nomenat cap del Sicherheitsdienst (SD), una organització d'intel·ligència l'objectiu de la qual era la defensa del nazisme. La construí reclutant agents de fonts poc habituals, alguns dels quals no eren nazis, només gent que Heydrich considerava amb talent o útils. L'organització es beneficià d'una estreta col·laboració amb la Gestapo, organització que també estava sota el poder de Heydrich des de 1936, com part d'una força de policia de seguretat combinada. Posteriorment, el SD i la Gestapo s'unirien sota la denominació de Reichssicherheitshauptamt (RSHA), sota comandament de Heydrich.

Mentre que les capacitats de Heydrich mai no van ser dubtades ni pels seus superiors ni pels seus subordinats, el seu constant sarcasme, el seu comportament tosc, subestimant amb freqüència als que l'envoltaven (en contrast a Himmler, qui, més racionalment, preferia ser subestimat pels seus enemics) i la seva agressivitat li van fer guanyar pocs adeptes, mentre que la seva propensió cap a les accions impetuoses, com la detenció d'un Kreisleiter al 1935, o dient a Göring i al Consell de Ministres al 1940 que la policia de seguretat gaudiria de poders il·limitats, tant si se'ls donaven com si no, va ser una molèstia constant per Himmler, que sovint havia d'arreglar-ho tot. Himmler ocasionalment perdia la paciència amb Heydrich, anomenant-lo "Genghis Khan", però li era indispensable, tot i que l'exasperava.

Fins a l'establiment del Tercer Reich, Heydrich ajudà a Hitler a "fer neteja" de molts opositors polítics, mantenint un impressionant sistema de fitxes d'individus i organitzacions que s'oposaven al Partit i al règim. Es creu que va ser el creador de documents oblidats entre el govern soviètic i l'alt comandament alemany. Mentre que ara se sap que la Gran Purga estalinista del Cos d'Oficials soviètic va ser molt influït a aquestes estratagemes, i com que en aquells moments es cregué que era degut als seus oficis, li proporcionà un gran prestigi. També va ser instrumental per l'establiment del fals "atac" polonès de la ràdio nacional alemanya a Gleiwitz, intentant donar una justificació a l'Alemanya nazi per a iniciar la Segona Guerra Mundial, tot i que fracassà i només sortí a la llum quan els investigadors aliats van començar les recerques entre els documents alemanys capturats, donat que l'estació de ràdio triada només era una sucursal de Radio Breslau, el senyal de la qual era més fort.

Heydrich va ser un dels principals arquitectes de l'Holocaust durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. Havia guanyat algun control sobre la política jueva, quan al novembre de 1938, Göring el nomenà cap de l'Oficina Central per a l'Emigració Jueva, després de la Kristallnacht. Des d'aquesta posició treballà intensament per coordinar diverses iniciatives per la Solució final, i per assegurar el control de la SS sobre la política jueva. El 20 de gener de 1942, presidí la Conferència de Wannsee, on es discutiren els plans per la deportació dels jueus a camps d'extermini.

Heydrich va ser un dels pocs líders principals de l'Alemanya nazi que realment va servir en combat, doncs volà en 97 missions en un caça-bombarder Messerschmidt 110 de 2 motors, guanyant la Creu de Ferro de 2ª i 1ª classe per valentia. De fet, va ser abatut sobre la Unió Soviètica, però va ser rescatat per tropes alemanyes.

[edita] Protector de Bohèmia i Moràvia i Assassinat a Praga

El 27 de setembre de 1941 Heydrich va ser nomenat Reichsprotektor de l'estat titella txec anomenat Protectorat de Bohèmia i Moràvia. Substituïa a Konstantit von Neurath, doncs Hitler el considerava poc efectiu (tot i que nominalment ho seguí sent fins al 20 d'agost de 1943.

El paper de von Neurath al Protectorat es basà en atorgar privilegis a la noblesa i a la gent de l'alta societat. Això provocà un ressentiment passiu entre la gent, principalment els treballadors. El Protectorat era un fabricant d'armes i material de guerra vital pel Tercer Reich, i durant el mandat de von Neurath, la productivitat industrial caigué substancialment. Heydrich anà a Praga per restaurar les quotes de producció.

Com a governador de Bohèmia i Moràvia, Heydrich esdevingué brutal. Castigà a tots aquells que no produïen les quotes exigides. A qualsevol que es relacionés amb els moviments de resistència era torturat i/o executat. Sota Heydrich, Praga i la resta de Txèquia van quedar pacificades per la duresa de les lleis nazis. Donat el seu èxit a Praga, Hitler considerà nomenar a Heydrich governador de París. Quan la intel·ligència britànica se n'assabentà, van voler-ho aturar a qualsevol preu. No deixarien que l'home que havia esquarterat als txecs i als jueus de Praga fes el mateix amb la Resistència Francesa.

Com a virtual governador militar de Bohèmia i Moravia, Heydrich exercia un poder real sobre el President txec i el Primer Ministre; i com a mostra de confiança cap a les forces d'ocupació i l'efectivitat del seu govern, sovint conduïa ell mateix el seu cotxe amb el sostre obert (veure Resistència txeca a l'ocupació nazi)

Jan Kubiš i Jozef Gabčík eren soldats txecoslovacs que s'havien escapat del país a inicis de 1941. Després de rebre entrenament a Gran Bretanya, es van llençar en paracaigudes a la regió al desembre, i el 27 de maig de 1942, van fer una emboscada a Heydrich mentre circulava amb el seu cotxe al barri de Kobylisy, a Praga. Mentre que el cotxe frenava per prendre una curva, Gabčík disparà però fallà, i Kubiš llançà una bomba a la part posterior del vehicle que ferí a Heydrich i al propi Kubiš.

Heydrich aparentment no estava gaire ferit. Va intentar tornar el foc, però la seva pistola no estava carregada. No obstant, després de córrer una mica, es sentí feble i envià al seu conductor Klein a peu per capturar a Gabčík que fugia. Tot i que Himmler li envià als seus millors metges, Heydrich va morir a l'hospital de Praga una setmana després, amb 38 anys. La autòpsia revelà que la mort de Heydrich va ser produïda per una septicèmia causada per una bactèria i toxines de pèl de cavall i fragments del seient del cotxe que se li van introduir a la sang amb fragments de la bomba. Va ser l'únic líder del Partit Nazi assassinat pels Aliats durant la guerra.

La represàlia nazi va ser brutal, en un clar avís contra qualsevol resistència armada. Sobre unes 13.000 persones van ser detingudes, deportades, empresonades o assassinades. El 10 de juny tots els homes de més de 16 anys del poble de Lidice, 22km al noroest de Praga, i del poble de Ležáky, van ser assassinats, les ciutats cremades i les runes destruïdes.

Es realitzà un elaborat funeral per Heydrich, tant a Praga com a Berlín. Hitler mateix imposà a títol pòstum les màximes condecoracions alemanyes sobre el coixí fúnebre de Heydrich, l'Orde Alemany i l'Orde de Sang.

Heydrich va ser enterrat al Invalidenfriedhof de Berlín. La seva tomba estava situada entre la de dos herois militar alemanys, Oven i Scharnhorst. Al 1945, la seva tomba va ser eliminada pels aliats, per evitar que fos un punt de trobada pels Neo-Nazis.

Els substituts de Heydrich van ser Ernst Kaltenbrunner com a cap del RSHA i Karl Hermann Frank (27 i 28 de maig de 1942) i Kurt Daluege (28 de maig de 1942 – 14 d'octubre de 1943) com a nous Reichsprotektors. Després de la seva mort, el llegat de Heydrich seguí: els tres primers camps de la mort construïts i posats en funcionament a Treblinka, Sobibór i Belzec. El projecte va ser anomenat Operació Reinhard, en honor de Heydrich.

[edita] Principals Condecoracions

• Orde Alemany – a títol pòstum
• Orde de Sang – a títol pòstum
• Insígnia d'Or del Partit Nazi
• Creu de Ferro de 2ª Classe (1940)
• Creu de Ferro de 1ª Classe (1941)
• Insígnia de Pilot de la Luftwaffe (Flugzeugführerabzeichen)
• Creu de Danzig
• Medalla del 13 de març de 1938 (Medalla de l'Anschluss)
• Medalla de l'1 d'octubre de 1938 (Medalla dels Sudets) amb barra del Castell de Praga
• Medalla de l'1 de maig de 1939 (Medalla de Memel)
• Medalla dels Jocs Olímpics de 1ª Classe
• Medalla del Benestar Social (1ª Classe)
• Medalla del Llarg Servei al NSDAP (10 anys)
• Medalla del Servei a la Policia (18 anys)