Conferència de Wannsee

De Viquipèdia

La Conferència de Wammsee va ser l’exposició d’un grup d’oficials representants del govern de l’Alemanya Nazi sobre la Solució Final del Problema Jueu (Endlösung der Judenfrage). Es portà a terme el 20 de gener de 1942 a la vila Gross Wannsee, número 20; que dóna al llac del mateix nom, al sud-est de Berlín i que conduiria a l’Holocaust.

Taula de continguts

1 Antecedents
- 1.1 Desenvolupament de la Reunió
2 Participants
3 Cinema

[edita] Antecedents

Donat l’avanç de la Wehrmacht als diferents fronts de guerra i de l’obertura d’un front contra els Estats Units, Alemanya es veié obligada a reorganitzar l’administració de recursos als territoris ocupats. Hermann Göring, Mariscal del Reich, donà a tal efecte plens poders al SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich, amb l’objete de trobar la "solució final" al problema jueu a Europa. Per això, Heydrich convocà una reunió al desembre de 1941, que va ser aplaçada pel bombardeig de l’aviació japonesa a la base naval nord-americana de Pearl Harbor, havent de ser novament convocada pel 20 de gener de 1942.

[edita] Desenvolupament de la Reunió

La discussió es centrà en l’objectiu d’expulsar als jueus de tots els àmbits de la vida del poble alemany, així com de l’espai vital del poble germànic. S’exposaren les mesures a prendre i es presentà el pla de la 'deportació' dels jueus cap a l’est – per a "treballs apropiats... durant aquesta acció sens dubte una gran part seria eliminada per causes naturals", el "remanent final haurà... haurà de ser tractat en conformitat, perquè..., si són alliberats, actuarien com la llavor d’un nou ressorgiment jueu". S’avaluà el nombre de jueus a Europa (11 milions) i els mètodes d’evacuació tenint en compte l’edat i el país d’origen. El tractament de les persones amb 'sang mixta' també va ser discutit amb cura.

El Dr. Josef Bühler pressionà a Heydrich per iniciar sistemàticament la Solució Final al Govern General (Polònia. El motiu de la seva preocupació era el creixent mercat negre que sabotejava l’administració del Govern General, així s’erradicaba el contraban i la població jueva més gran d’Europa, que es concentrava a Polònia. Un punt addicional era que no hi haurien problemes de transport.

La reunió s’assenyala com la primera discussió de la Solució final i també perquè les actes i la minuta número 16 de les 30 editades, amb el contingut de la reunió, van ser trobades intactes pels Aliats al finalitzar la Segona Guerra Mundial, i emprats com a proves durant els judicis de Nuremberg.

El protocol de la reunió va ser preparat pel SS-Obersturmbannführer Adolf Eichmann, ajudat per Reinhard Heydrich, i no menciona explícitament l’assassinat massiu. Eichmann, en ocasió del seu judici, va admetre que el llenguatge que realment es va emprar va ser molt més clar, incloent termes com “extermini” i “anihilació”. El programa d’eutanàsia T-4 exposà aquests protocols.

[edita] Participants

Els participants a la conferència (i el seu destí) van ser:

SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich, comissionat per Heinrich Himmler i per Hermann Göring. Cap de la Policia Secreta de l’Estat (Gestapo i de la SD, inicià el pla establert a la Wannsee. El 26 de maig de 1942 caigué en una emboscada dels guerrillers txecs a Praga, resultant greument ferit. Les seves ferides s’infectaren i morí de gangrena el 4 de juliol, mentre que es trobava hospitalitzat.

Gauleiter Dr. Alfred Meyer, representant del Ministre del Reich pels Territoris Ocupats de l’Est. Es suïcidà a la primavera de 1945

Reichsamtleiter Dr. Georg Leibbrandt, representant del Ministre del Reich pels Territoris Ocupats de l’Est. Detingut al 1945 per Crims de Guerra, va ser alliberat posteriorment per manca de proves. Va ser activista d’un centre cultural nord-americà. Traspassà al 1982

Dr. Wilhelm Stuckart, representant del Ministre de l'Interior del Reich, advocat, co-autor de les Lleis de Nuremberg. Detingut al 1945 per Crims de Guerra, va ser sentenciat al 1949 i alliberat a donar-se per complert el temps de la sentència. Va morir en un accident de trànsit al 1953

Dr. Erich Neumann, Cap de l’Oficina de Planificació del Pla Quatrienal. Detingut al 1945 i alliberat al 1948 per manca de proves i mort el mateix any.

Dr. Roland Freisler, Ministre de Justícia del Reich. Sent Jutge del Tribunal del Poble de Berlín, morí en plena audiència al febrer de 1945 mentre jutjava a un dels membres del complot del 20 de juny de 1944; la sala fou bombardejada pels aliats i una columna caigué sobre el jutge.

Dr. Josef Bühler (Govern del Govern General), capturat pels russos i extradit a Polònia, a on va ser jutjat per Crims contra la Humanitat i “contra el poble polonès”, comdemnat a mort a el 20 de juliol de 1948 i executat durant el mes d’agost següent a Cracòvia.

Dr. Martin Luther (Relacions Exteriors) participà a una conspiració en contra de Joachim von Ribbentrop, Ministre de Relacions Exteriors del Reich, i va ser tancat al camp de concentració de Sachsenhausen a Alemanya al 1944. Morí d’un atac cardíac a un hospital de Berlín al maig de 1945. La seva còpia, , va ser trobada per investigadors americans als Arxius del Ministeri de Relacions Exteriors Alemany al i és l’única que s’ha trobat sobre la Conferència.

SS-Oberführer i Dr.Gerhard Klopfer (Representant de la Cancelleria del Partit), arrestat per Crims de guerra al 1945 i alliberat per manca de proves. Després de la guerra treballà com a assessor tributari i morí al 1987

Ministerialdirektor Friedrich Wilhelm Kritzinger (Representant de la Cancelleria del Partit), detingut per Crims de guerra, es declarà avergonyit de les atrocitats alemanyes davant del Tribunal Penal Internacional de Nuremberg al 1945, va ser alliberat i morí al 1947

SS-Gruppenführer Otto Hofmann (Oficina Principal de Raça y Colonització), arrestat per crims de guerra i condemnat a 25 anys, dels quals només en complí 6. Treballà com a caixer i morí al 1982.

SS-Gruppenführer Heinrich Muller (Oficina Principal de Seguretat del Reich (Gestapo)), desaparegué al final de la guerra. Es va dir que havia mort a Berlín entre el 28 d’abril i el 2 de maig de 1945, però mai no es trobà el seu cadàver. Es va arribar a afirmar que s’havia passat al costat rus i que havia mort per causes naturals a Moscou

SS-Obersturmbannführer Adolf Eichmann (Oficina Principal de Seguretat del Reich Gestapo), segrestat a l’Argentina al 1959 pel Mosad (servei secret israelita) i portat a judici a Jerusalem, on va ser condemnat a mort i executat el 31 de maig de 1962.

SS-Oberführer Dr. Karl Eberhard Schongarth (Comandant de les SD), jutjat per un tribunal militar britànic per haver participat al "Programa de Terror sense major autoritat", va ser executat al febrer de 1946.

SS-Sturmbannführer Dr. Rudolf Lange (Comandant de les SD en Letònia), mort en combat al febrer de 1945 en Poznan, Polònia.

[edita] Cinema

Els successos de la conferència van ser exposats en dues pel·lícules. Al 1984, una producció alemanya "Wannseekonferenz" (La Conferència de Wannsee), que dura 85 minuts, exactament la duració de la conferència real. Al 2001 es realitzà una producció en anglès "Conspiració" (Conspiracy), amb l’actuació de Kenneth Branagh com Heydrich y de Stanley Tucci como Eichmann. Ambdues pel·lícules han rebut nombrosos elogis.