Arthur Nikisch

De Viquipèdia

Arthur Nikisch (en hongarès: Artúr Nikisch) (12 d'octubre de 1855 - 23 de gener de 1922) va ser un director d'orquestra hongarès que va treballar sobretot a Alemanya. És considerat com un intèrpret extraordinari de la música de Bruckner, Txaikovski, Beethoven i Liszt. Va dirigir la Orquestra Filharmònica de Berlín entre 1895 i 1922.

[edita] Biografia

Nikisch va néixer el 12 d'octubre de 1855 a Lébényi Szentmiklós, Hongria, sent el seu pare magiar i la seva mare de Moràvia. Nikisch va estudiar al Conservatori de Viena, on va guanyar premis de composició i com a intèrpret el de violí i piano. Tanmateix, aconseguiria la major part de la seva fama com a director. El 1877 es va dirigir a Leipzig on va ser nomenat director principal de l'Òpera de Leipzig el 1879. Va oferir l'estrena de la Simfonia núm. 7 de Bruckner el 1884.

Posteriorment van ser director de l'Orquestra Simfònica de Boston i després el 1895 va succeir Carl Reinecke com a director de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig. El mateix any va ser nomenat director principal de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, i va mantenir ambdós càrrecs fins a la seva mort.

Va ser un pioner. El 1912 va portar l'Orquestra Simfònica de Londres als Estats Units, i era la primera vegada per a una orquestra europea. El 1913, va fer el primer enregistrament comercial d'una simfonia completa, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, amb la Filharmònica de Berlín.

Va morir a Leipzig el 23 de gener de 1922, i va ser enterrat allà mateix. Immediatament després de la seva mort, la plaça en la qual va viure va ser rebatejada Nikischplatz, i el 1971 la ciutat va iniciar el "Premi Arthur Nikisch" per a joves directors.

Arthur Nikisch enregistrant el 19 de febrer de 1906 en l'estudi de Leipzig de Welte-Mignon amb la seva dona.

El seu llegat com un dels fundadors de la direcció moderna, amb una profunda anàlisi de la partitura, un pols senzill, i un carisma que li va permetre oferir la sonoritat completa de l'orquestra i sondejar els abismes de la música. L'estil de direcció de Nikisch va ser molt admirat per Leopold Stokowski, Arturo Toscanini, Sir Adrian Boult, i Fritz Reiner, entre d'altres. Reiner va dir de Nikisch: "Va ser ell qui em va dir que no hauria d'ondular els meus braços en dirigir, i que hauria d'usar els meus ulls per donar instruccioes."^[1]