Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Arnold Sch??nberg - Viquip??dia

Arnold Sch??nberg

De Viquip??dia

Arnold Sch??nberg, Los Angeles, 1938
Arnold Sch??nberg, Los Angeles, 1938


Arnold Franz Walter Sch??nberg (la forma anglesa de Sch??nberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933), (Viena, 13 de setembre de 1874 - Los Angeles, 13 de juliol de 1951), compositor austr??ac i despr??s estatunidenc. Part de les obres de Sch??nberg s'associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX en l'art i la literatura germ??niques. Va ser dels primers compositors en abra??ar l'atonalisme. La principal innovaci?? de Sch??nberg ??s la t??cnica dodecaf??nica, que utilitza s??ries de notes (serialisme). Tamb?? va ser pintor, un important te??ric musical i un influent mestre de composici??.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Arnold Sch??nberg va n??ixer al si d'una fam??lia jueva ashkenazi al districte de Leopoldstadt (que un temps havia estat el ghetto jueu) a Viena [1]. Encara que sa mare, Pauline, natural de Praga, era professora de piano (son pare, Samuel, natural de Bratislava, era comerciant), Arnold va ser un autodidacta, prenent tan sols lli??ons de contrapunt amb el compositor Alexander von Zemlinsky, qui amb el temps esdevindria el seu primer cunyat. En la vintena, va treballar orquestrant operetes mentre componia obres com ara el sextet per a corda Verkl??rte Nacht ("Nit Transfigurada") el 1899. M??s tard va fer-ne una versi?? per a orquestra, que ha esdevingut una de les seues obres m??s populars. Tant Richard Strauss com Gustav Mahler van recon??ixer la import??ncia de Sch??nberg, Strauss en escoltar els Gurre-Lieder, i Mahler despr??s d'escoltar algunes de les seues primeres obres. Mahler va adoptar-lo com a protegit i fins i tot va mostrar-se preocupat sobre la sort de Sch??nberg despr??s que ell morira. Sch??nberg, tot i ser molt cr??tic amb algunes de les simfonies de Mahler, va rebre una important influ??ncia d'aquest, va defensar la seua obra i el va considerar un sant. Malgrat el seu origen jueu, el 1898 va convertir-se al Luteranisme. Va romandre luter?? fins a 1933.

L'estiu de 1908, quan la seua esposa Mathilde va abandonar-lo durant uns mesos fugint amb un jove pintor austr??ac, Richard Gerstl (que m??s tard es va su??cidar, despr??s del retorn de Mathilde amb el seu esp??s i els seus fills), va marcar un canvi substancial en l'obra de Sch??nberg. Durant l'abs??ncia de la seua esposa va compondre Du lehnest wider eine Silberweide; la primera de les seues obres considerada atonal. En el mateix any va enllestir una de les seues obres m??s revolucion??ries: el Quartet de Corda No. 2, els dos primers moviments del qual, encara que crom??tics en el seu "color", s??n tonals, mentre que els dos darrers, inspirats en poemes del poeta m??stic alemany Stefan George, trenquen els lligams amb la tonalitat tradicional (encara que ambd??s acaben en acords tonals i per tant no es puguen qualificar de completament atonals) i, desembarassant-se d'una tradici?? de d??cades, incorporen la veu d'una soprano.

Altra de les seues obres importants d'aquest per??ode atonal ??s l'influent Pierrot Lunaire, op. 21, de 1912, un cicle de can??ons expressionistes sobre textos d'Albert Giraud ben diferents de tot el que abans s'havia fet en m??sica. Utilitzant la t??cnica de l'Sprechgesang, o cant parlat, l'obra necessita d'una cantant, disfressada de Pierrot, amb un petit conjunt de cinc (o de vegades 6) instrumentitstes, que intervenen en diferents combinacions en cadascuna de les can??ons.

Posteriorment, Sch??nberg va crear el m??tode dodecaf??nic de composici??, que m??s tard evolucionaria al serialisme. Aquesta t??cnica va ser acceptada per molts dels seus alumnes, que tot plegat van constituir l'anomenada Segona Escola de Viena. Cal esmentar entre aquests a Anton Webern, Alban Berg i Hanns Eisler, tots els quals van ser profundament influ??ts per Sch??nberg. Va excel??lir com a professor de composici?? (ensenyant a m??sics de la talla de John Cage), en part amb el m??tode d'analitzar i transmetre els avan??os aconseguits pels cl??ssics, especialment Bach, Mozart, Beethoven, i Brahms, i en part enfocant-se en extraure la individualitat estil??stica de cada alumne. Va publicar nombroses monografies, entre les que cal destacar la c??lebre Harmonielehre (Teoria de l'Harmonia) o els Fundamentals of Musical Composition (Fonaments de la Composici?? Musical), molts dels quals no han deixat de reimprimir-se i que encara avui s'utilitzen com a llibres de text.

La tomba de Sch??nberg al Zentralfriedhof, Viena.
La tomba de Sch??nberg al Zentralfriedhof, Viena.

Va ser for??at a l'exili pels nazis el 1933, emigrant a Par??s, on va retrobar-se amb el Judaisme ([2]), i despr??s als Estats Units. La primera pla??a que va ocupar com a docent va ser al Malkin Conservatory de Boston. Despr??s va traslladar-se a Los Angeles, on va ensenyar a la University of Southern California i a la University of California, Los Angeles. Va situar la seua resid??ncia a Brentwood Park, on viuria la resta de la seua vida.

Durant aquest per??ode final va compondre diverses obres notables, incloent-hi el dif??cil Concert per a Viol??, op. 36 (1934/36), el Kol Nidr??, op. 39, per a cor i orquestra (1938), L' Oda a Napole?? Bonaparte, op. 41 (1942), el freq??entment interpretat Concert per a Piano, op. 42 (1942), i el seu homenatge a les v??ctimes de l'Holocaust, A Survivor from Warsaw, op. 46 (1947). No va ser capa?? d'acabar la seua ??pera Moses und Aron (1932/33), que va ser una de les primeres obres l??riques en ser compostes totalment amb la t??cnica dodecaf??nica. El 1941 es va nacionalitzar als Estats Units. Va morir el 1951.

Sch??nberg va tenir cinc fills de dos matrimonis: Gertrud, Georg, (Deborah) N??ria (nascuda a Barcelona durant una estada d'uns mesos a la capital catalana), Ronald (Ronny) i Lawrence (Larry), aquest darrer concebut a l'edat de seixanta-sis anys. N??ria esdevindr?? esposa del compositor itali?? (i marxista) Luigi Nono. Randol Sch??nberg, un dels seus n??ts (cal destacar l'anagrama que forma el seu nom) ??s un important advocat americ??, especialista en dret de successi?? i particularment de les restitucions de b??ns espoliats pels nazis.

[edita] Music

[edita] Obres i ideari

Sch??nberg, com a intel??lectual jueu, va perca??ar la cerca de l'ideal i l'establiment de la Veritat (com qui intenta acostar-se al concepte suprem de D??u). Va veure que l'evoluci?? de la m??sica s'havia accelerat, amb l'obra de Wagner, Richard Strauss i Mahler fins arribar a la "saturaci??". Si la m??sica havia de tornar a gaudir d'una genu??na i v??lida simplicitat d'expressi??, com en l'obra dels seus admirats Mozart i Schubert, calia renovar el llenguatge.

En aquells anys la cultura occidental va veure el naixement de l'art abstracte i el psicoan??lisi a la mateixa ciutat: Viena. Molts intel??lectuals tenien la impressi?? que el pensament s'havia desenvolupat fins a un punt de no retorn, i que no era possible, amb honestedat, simplement repetir els esquemes anteriors. Entre 1901 (Gurre-Lieder) i 1910 (Cinc peces per a orquestra) la m??sica de Sch??nberg va patir el canvi m??s radical de tota la seua carrera. En compondre el seu quartet opus 7 i la seua Simfonia de Cambra opus 9, va imaginar que havia arribat a un estil madur i personal que podria fer servir en endavant. Per?? ja en el segon quartet de corda, opus 10 i en les Tres peces per a piano, opus 11, va haver d'admetre que la saturaci?? de notes afegides a l'harmonia havia aplegat a un nivell que no distingia entre conson??ncia i disson??ncia.

La Guerra Mundial va suposar una crisi en aquest desenvolupament. El servei militar va interrompre la seua vida. En realitat, mai no va ser capa?? de treballar durants llargs per??odes ininterromputs, per aix?? va deixar bastants obres inacabades i projectes no desenvolupats. Va ser despr??s de la guerra quan va treballar en el sentit de trobar una textura musical m??s simple i clara, del que en va ser resultat el m??tode de composici?? amb dotze tons, en el qual les dotze notes de l'escala crom??tica s??n considerades d'igual rang, sense establir relacions jer??rquiques com ocorre en l'harmonia cl??ssica. Aquesta revoluci?? va ser considerada l'equivalent en m??sica als descobriments d'Albert Einstein en F??sica. El mateix Sch??nberg ho va anunciar emf??ticament al seu amic Josef Rufer, durant una passejada, amb aquestes paraules: "Avui he fet un descobriment que garantir?? la la supremacia de la m??sica alemanya durant els pr??xims cent anys".

Aquesta observaci??, massa malentesa i massa extreta de context, probablement era una de les acostumades ironies de Sch??nberg, que potser es referia a la p??rdua de la posici?? dominant dels pa??sos germ??nics en el m??n musical en els anys previs, aix?? com al seu desig d'arribar a ser comparat als seus ??dols: Mozart i Bach.

En els seg??ents anys va produir una s??rie d'obres instrumentals i orquestrals, mostrant com amb el seu m??tode es podia crear m??sica completament nova, i en absolut deutora del passat. El cl??max el va assolir amb l'??pera Moses und Aron, de la qual en va escriure dos ter??os per?? que va ser incapa?? d'acabar, potser per raons psicol??giques. La m??sica acaba en el moment en qu?? Mois??s es lamenta per la frustraci?? de no poder expressar-se tal i com ??s. No hi ha dubte que en aquesta ??poca Sch??nberg havia comen??at a sentir-se tamb?? com una mena de profeta.

Quan es va establir a Calif??rnia, va escriure algunes obres en les que retornava a la m??sica tonal, per?? de un mode diferent, no simplement reutilitzant l'harmonia cl??ssica. Aquest fet est?? d'acord amb la creen??a de Sch??nberg que la seua m??sica era una evoluci?? natural de la m??sica del passat. Una vegada va declarar: La meu m??sica no ??s realment moderna, nom??s ocorre que s'interpreta malament.

Cal dir que Sch??nberg no va ser l'??nic (i potser ni tan sols el primer) en experimentar amb l'??s sistem??tic dels dotze tons. Tant el compositor rus Nikolai Roslavets com l'alumne de Sch??nberg, l'austr??ac Josef Matthias Hauer van desenvolupar el seu propi sistema dodecaf??nic de manera completament independent i sobre la mateixa ??poca que Sch??nberg, i l'estatunidenc Charles Ives va experimentar amb t??cniques de dotze tons bastant abans. No obstant, el sistema de Sch??nberg va ser el de m??s ??xit, el m??s dif??s i el m??s influent.

[edita] Controv??rsies i pol??miques

Malgrat tot, gran part de la seua obra no va ser ben acollida. El 1907 es va estrenar la seua Simfonia de Cambra No. 1. L'audi??ncia era petita i la reacci?? va ser t??bia. Quan va ser reinterpretada, el 1913, en un concert que tamb?? inclo??a obres d'Alban Berg, Anton Webern i Alexander von Zemlinsky, part del p??blic va comen??ar a escridassar-la. Poc despr??s, al mateix concert i durant la interpretaci?? d'unes can??ons de Berg, l'esc??ndol va derivar en una batalla campal entre el p??blic, fins que va haver d'intervenir-hi la policia. La m??sica de Sch??nberg, i sobretot el seu trencament amb la tonalitat, ha polaritzat les opinions entre seguidors i detractors; els primers el consideren un dels pocs genis de la m??sica i els darrers odien tota la seua producci??.

Sch??nberg era un home adust, amb qui era dif??cil establir relaci?? i amistat. En una de les seues cartes va dir "Espere que no sigueu tan est??pid com per ofendre-vos pel que vaig dir...". Tamb?? va recompensar als directors que, com Otto Klemperer, van programar la seua m??sica, queixant-se de qu?? no havien fet prou. Per altra banda, entre aquells considerats els seus deixebles, era capa?? d'inspirar una absoluta devoci??. Fins i tot compositors tan extremadament individualistes com Alban Berg o Anton Webern van demostrar una mena de servilisme cap al mestre.

La t??cnica serial de composici?? amb 12 notes va estar al centre de les pol??miques entre els m??sics europeus i americans de mitjans del Segle XX. A principis dels anys 1940 i fins avui dia, compositors com Pierre Boulez, Karlheinz Stockhausen i Milton Babbitt han conreat el llegat del serialisme ampliant-lo cap a nous horitzons, mentre que compositors que es consideraven com oposats als punts de vista de Sch??nberg, incloent-hi Igor Stravinsky i Aaron Copland, van comen??ar, en la d??cada de 1950, a explorar el serialisme. Els m??todes de Sch??nberg van convertir-se en un hurac?? que va escombrar totes les altres t??cniques musicals. Durant els anys 1960 i 1970 la discussi?? acad??mica sempre conclo??a en termes d'acord o desacord amb el serialisme.

En d??cades recents, els compositors han intentat trascendir la pol??mica serial, per?? per altra banda han aparegut noves controv??rsies al voltant de Sch??nberg. Principalment el fet que la darrera m??sica composta per Sch??nberg no ??s estrictament consistent amb els principis serials que ell mateix havia establert. Aix??, s'ha posat en dubte la centralitat del serialisme en Sch??nberg. Segons el compositor i escriptor Chaya Czernowin, la principal revoluci?? de Sch??nberg (encara que no prou acreditada) no va ser l'atonalitat o el serialisme, sin?? la descentralitzaci?? del motiu recognoscible com la principal font d'identitat en la composici?? musical, una caracter??stica m??s duradora i m??s estesa en la m??sica avantguardista del darrer segle. Per altra banda, reconeixent la relativa import??ncia del serialisme en la m??sica contempor??nia, cr??tics com ara Pierre Boulez o James Tenney han argumnentat que la import??ncia hist??rica de Sch??nberg potser haja estat sobreestimada.

[edita] Interessos extramusicals

Sch??nberg va ser tamb?? un pintor de t??cnica apreciable, les obres del qual van ser considerades com prou bones com per a ser exposades al costad de les pintures de Franz Marc i Wassily Kandinsky. A m??s, va deixar una considerable obra liter??ria, teatre i poemes, aix?? com assaigs, no nom??s sobre temes musicals sin?? tamb?? sobre pol??tica i sobre la situaci?? s??cio-hist??rica del poble Jueu.

[edita] Obres

[edita] Composicions selectes

  • Verkl??rte Nacht per a sextet de corda (1899)
  • Gurre-Lieder per a solistes, cor i orquestra sobre texts de Jens Peter Jacobsen (1900-1901, 1913)
  • Kammersymphonie No. 1 (Simfonia de cambra No. 1), op. 9 (1906)
  • Quartet No. 2 en Fa sostingut menor (amb soprano), op. 10 (1907)
  • Cinc peces per a orquestra, op. 16 (1909)
  • Sechs Kleine Klavierst??cke, op. 19 per a piano (1911)
  • Pierrot Lunaire op. 21, sobre text d'Albert Giraud (1912)
  • Moses und Aron (Mois??s i Aaron) (1930/32, ??pera inacabada)
  • Suite per a piano, op. 25 (1921/23)
  • Concert per a quartet de corda i orquestra en Si bemoll (1933) sobre el Concerto Grosso, op. 6, no. 7 de George Frederic Handel, lliuement transcrit i desenvolupat per Sch??nberg
  • Concert per a viol?? , op. 36 (1936)
  • Kammersymphonie No. 2 (Simfonia de cambra No. 2), op. 38 (1909/39)
  • Concert per a piano , op. 42 (1942)
  • A Survivor from Warsaw, op. 46 (1947)

[edita] Llista completa d'obres amb n??mero d'opus

  • 2 Ges??nge [2 Can??ons] per a bar??ton, op. 1 (1898)
  • 4 Lieder [4 Can??ons], op. 2 (1899)
  • 6 Lieder [6 Can??ons], op. 3 (1899/1903)
  • Verkl??rte Nacht [Nit transfigurada], op. 4 (1899)
  • Pelleas und Melisande, op. 5 (1902/03)
  • 8 Lieder [8 Can??ons] per a soprano, op. 6 (1903/05)
  • Quartet de corda no. 1, Re menor, op. 7 (1904/05)
  • 6 Lieder [6 Can??ons] amb orquestra, op. 8 (1903/05)
  • Kammersymphonie [Simfonia de cambra] no. 1, op. 9 (1906)
  • Quartet de Corda no. 2, Fa sostingut menor (amb Soprano), op. 10 (1907/08)
  • 3 St??cke [3 Peces] per a Piano, op. 11 (1909)
  • 2 Balladen [2 Balades], op. 12 (1906)
  • Friede auf Erden [Pau en la Terra], op. 13 (1907)
  • 2 Lieder [2 Can??ons], op. 14 (1907/08)
  • 15 Gedichte aus Das Buch der h??ngenden G??rten [15 Pemes del llibre dels jardins penjants] d'Stefan George, op. 15 (1908/09)
  • F??nf Orchesterst??cke [5 Peces per a orquestra], op. 16 (1909)
  • Erwartung [Espera] per a Soprano i orquestra, op. 17 (1909)
  • Die Gl??ckliche Hand [La m?? afortunada] per a cor i orquestra, op. 18 (1910/13)
  • Sechs Kleine Klavierst??cke [6 petites peces per a piano], op. 19 (1911)
  • Herzgew??chse [Fullam del cor] per a Soprano, op. 20 (1911)
  • Pierrot lunaire, op. 21 (1912)
  • 4 Lieder [4 Can??ons] per a veu i orquestra, op. 22 (1913/16)
  • 5 St??cke [5 Peces] per a Piano, op. 23 (1920/23)
  • Serenade, op. 24 (1920/23)
  • Suite per a Piano, op. 25 (1921/23)
  • Quintet de vent, op. 26 (1924)
  • 4 St??cke [4 Peces], op. 27 (1925)
  • 3 Satiren [3 S??tires], op. 28 (1925/26)
  • Suite, op. 29 (1925)
  • Quartet de corda no. 3, op. 30 (1927)
  • Variacions per a orquestra, op. 31 (1926/28)
  • Von heute auf morgen [D'avui a dem??] per a cinc veus i orquestra, op. 32 (1929)
  • 2 St??cke [2 Peces] per a Piano, op. 33a (1928) & 33b (1931)
  • Begleitmusik zu einer Lichtspielszene [M??sica per a una escena cinematogr??fica], op. 34 (1930)
  • 6 St??cke [6 Peces] per a cor mascul??, op. 35 (1930)
  • Concert per a viol?? , op. 36 (1934/36)
  • Quartet de corda No. 4, op. 37 (1936)
  • Kammersymphonie [Simfonia de cambra] no. 2, op. 38 (1906/39)
  • Kol nidr?? per a cor i orquestra, op. 39 (1938)
  • Variacions sobre un recitatiu, per a orgue, op. 40 (1941)
  • Oda a Napole?? Bonaparte, per a veu i Quintet amb piano, op. 41 (1942)
  • Concert per a piano, op. 42 (1942)
  • Tema i Variacions per a Banda, op. 43a (1943)
  • Tema i Variacions per a orquestra, op. 43b (1943)
  • Preludi al ???G??nesis??? per a cor i orquestra, op. 44 (1945)
  • Trio de corda, op. 45 (1946)
  • A Survivor from Warsaw, op. 46 (1947)
  • Fantasia per a viol?? i piano, op. 47 (1949)
  • 3 Can??ons, op. 48 (1933)
  • 3 Can??ons Populars, op. 49 (1948)
  • Dreimal tausend Jahre [Tres vegades un miler d'anys], op. 50a (1949)
  • Psalm 130 ???De profundis???, op. 50b (1950)
  • Modern psalm, op. 50c (1950, inacabat)

[edita] Obres sense n??mero d'opus

[edita] ??pera

[edita] Obres per a Cor

  • Ei, du L??tte [Oh, petit] (late 1890s)
  • Gurre-Lieder [Can??ons de Gurre] (1901/11)
  • 3 Volkslieds??tze [3 moviments populars] (1929)
  • Die Jakobsleiter [L'escala de Jacob] (1917/22, inacabada)

[edita] Obres Orquestrals

  • Concert per a violoncel ???sobre el concert en Re major per a clavec?? de Monn??? (1932/33)
  • Concert ???sobre el Concerto Grosso, op. 6, no. 7 de George Frederic Handel, lliuement transcrit i desenvolupat per Sch??nberg

(1933)

  • Suite, en Sol major, per a orquestra de corda (1934)

[edita] Obres de cambra

  • St??ck, en Re menor per a viol?? i Piano (1893/94)
  • Presto, en Do major per a Quartet de corda (1896/97)
  • Quartet de corda, en Re major (1897)
  • Scherzo, en Fa major per a Quartet de corda (1897)
  • Die eiserne Brigade [La brigada de ferro] per a Quintet amb Piano (1916)
  • Weihnachtsmusik [M??sica de Nadal] per a Quartet amb Piano (1921)
  • Fanf??rria sobre motius dels Gurre-Lieder per a conjunt de vent i percussi?? (1945)
  • Ein Stelldichein [Una cita] per a Quintet mixt (1905)
  • 3 kleine Orchesterst??cke [3 petites peces per a orquestra] (1910)
  • Sonata per a viol?? i piano (1927) (fragment de 43 compasos)

[edita] Can??ons

  • Am Strande [En la costa] (1909)
  • Die Beiden (Sie trug den Becher in der Hand) (1899)
  • 8 Brettllieder [8 Can??ons de Cabaret] (1901)
  • Deinem Blick mich zu bequemen (1903)
  • 4 Deutsche Volkslieder [4 can??ons polulars alemanyes] (1929)
  • Ecloge (Duftreich ist die Erde) (1896/97)
  • Gedenken (Es steht sein Bild noch immer da) (1893/1903?)
  • Gruss in die Ferne (Dunkelnd ??ber den See) (Aug 1900)
  • In hellen Tr??umen hab??? ich dich oft geschaut (1893)
  • 12 erste Lieder [12 Primeres Can??ons] (1893/96)
  • M??dchenfr??hling (Aprilwind, alle Knospen) (1897)
  • M??dchenlied (Sang ein Bettlerp??rlein am Schenkentor) (1897/1900)
  • Mailied (Zwischen Weizen und Korn)
  • Mannesbangen (Du musst nicht meinen) (1899)
  • Nicht doch! (M??del, lass das Stricken (1897)
  • Ein Schilflied (Dr??ben geht die Sonne scheiden) (1893)
  • Waldesnacht, du wunderk??hle (1894/96)
  • Warum bist du aufgewacht (1893/94)

[edita] Obres per a teclat

  • 3 St??cke [3 Peces] (1894)
  • 6 St??cke [6 Peces] per a 4 mans (1896)
  • Scherzo (Gesamtausgabe fragment 1) (ca. 1894)
  • Leicht, mit einiger Unruhe, en Do sostingut menor (Gesamtausgabe fragment 2) (ca. 1900)
  • Langsam [Slowly], en La bemoll major (Gesamtausgabe fragment 3) (1900/01)
  • Wenig bewegt, sehr zart, en Si bemoll major (Gesamtausgabe fragment 4) (1905/06)
  • 2 St??cke [2 Peces] (Gesamtausgabe fragments 5a & 5b) (1909)
  • St??ck [Pe??a] (Gesamtausgabe fragment 6) (1909)
  • St??ck [Pe??a] (Gesamtausgabe fragment 7) (1909)
  • St??ck [Pe??a] (Gesamtausgabe fragment 8) (ca. 1910)
  • M????ig, aber sehr ausdrucksvoll (Gesamtausgabe fragment 9) (Mar?? 1918)
  • Langsam (Gesamtausgabe fragment 10) (Estiu 1920)
  • St??ck [Pe??a] (Gesamtausgabe fragment 11) (Estiu 1920)
  • Langsame Halbe ], en Si (Gesamtausgabe fragment 12) (1925)
  • Quarter note = mm. 80 (Gesamtausgabe fragment 13) (Febrer 1931)
  • Sehr rasch; Adagio (Gesamtausgabe fragment 14) (Juliol 1931)
  • Andante (Gesamtausgabe fragment 15) (10 Octubre 1931)
  • Pe??a (Gesamtausgabe fragment 16) (after Octubre 1933)
  • Moderato (Gesamtausgabe fragment 17) (Abril 1934?)
  • Sonata per a orgue (1941)

[edita] C??nons

  • O da?? der Sinnen doch so viele sind! (B??renreiter I) (April? 1905) (4 veus)
  • Wenn der schwer Gedr??ckte klagt (B??renreiter II) (April? 1905) (4 veus)
  • Wer mit der Welt laufen will (B??renreiter XXI) (Mar?? 1926; Juliol 1934) (3 veus)
  • C??non (B??renreiter IV) (Abril 1926) (4 veus)
  • Von meinen Steinen (per a Erwin Stein) (B??renreiter V) (Desembre 1926) (4 veus)
  • Arnold Sch??nberg begl??ckw??nschst herzlichst Concert Gebouw [Arnold Sch??nberg felicita al Concert Gebouw afectuosament] (B??renreiter VI) (Mar?? 1928) (5 veus)
  • Mirror c??non with two free middle voices, La major (B??renreiter VIII) (Abril 1931) (4 veus)
  • Jedem geht es so [Cap home pot fugir] (per a Carl Engel) (B??renreiter XIII) (April 1933; text 1943) (3 veus)
  • Mir auch ist es so ergangen (per a Carl Engel) (B??renreiter XIV) (Abril 1933; text 1943) (3 veus)
  • Perpetual c??non, La menor (B??renreiter XV) (1933) (4 veus)
  • Mirror canon, La menor (B??renreiter XVI) (1933) (4 veus)
  • Es ist zu dumm (per a Rudolph Ganz) (B??renreiter XXII) (Setembre 1934) (4 veus)
  • Man mag ??ber Sch??nberg denken, wie man will (per a Charlotte Dieterle) (B??renreiter XXIII) (1935) (4 veus)
  • Doble c??non (B??renreiter XXV) (1938) (4 veus)
  • Mr. Saunders I owe you thanks (per a Richard Drake Saunders) (B??renreiter XXVI) (Desembre 1939) (4 veus)
  • I am almost sure, when your nurse will change your diapers (per a Artur Rodzinsky en el naixement del seu fill Richard) (B??renreiter XXVIII) (Mar?? 1945) (4 veus)
  • C??non per a Thomas Mann en el seu 70 aniversari (B??renreiter XXIX) (June 1945) (2 violins, viola, violoncel)
  • Gravitationszentrum eigenen Sonnensystems [Tu ets el centre de gravetat del teu propi sistema solar] (B??renreiter XXX) (Agost 1949) (4 veus)

[edita] Transcripcions i arranjaments

  • Bach: Preludi a Coral: Schm??cke dich, o liebe Seele [Deck thyself, oh dear soul], BWV 654 (arr. 1922: orquestra)
  • Bach: Preludi a Coral: Komm, Gott, Sch??pfer, heiliger Geist [Come, God, Creator, Holy ghost], BWV 631 (arr. 1922: orquestra)
  • Bach: Preludi i fuga, Mi bemoll major ???St Anne???, BWV 552 (arr. 1928: orquestra)
  • Brahms: Quartet amb piano, Sol menor, op. 25 (arr. 1937: orquestra)
  • Denza: Funiculi, funicula (arr. 1921: veu, clarinet, mandolina, guitarra, viol??, viola, violoncel)
  • Mahler: Das Lied von der Erde [La can???? de la Terra] (arr. Arnold Sch??nberg & Anton Webern, 1921; completada per Rainer Riehn, 1983: soprano, flauta i piccolo, oboe i corn angl??s, clarinet, fagot i contrafagot, trompa, harmonium, piano, 2 violins, viola, violoncel, contrabaix)
  • Mahler: Lieder eines fahrenden Gesellen (arr. Arnold Sch??nberg, 1920: veu, flauta, clarinet, harmonium, piano, 2 violins, viola, violoncel, contrabaix, percussi??)
  • Reger: Eine romantische Suite, op. 125 (arr. Arnold Sch??nberg i Rudolf Kolisch, 1919/1920: flauta, clarinet, 2 violins, viola, violoncel, harmonium a 4 mans, piano a 4 mans)
  • Schubert: Rosamunde, F??rstin von Zypern: m??sica incidental, D. 797 (arr. Arnold Sch??nberg, 1903?: piano a 4 mans)
  • Schubert: St??ndchen [Serenata], D. 889 (arr. Arnold Sch??nberg (1921) (veu, clarinet, fagot, mandolina, guitarra, 2 violins, viola, violoncel))
  • Sioly: Weil i a alter Drahrer bin (arr. 1921: clarinet, mandolina, guitarra, viol??, viola, violoncel)
  • Strauss: Kaiserwalzer [Vals de l'Emperador], op. 437 (arr. 1925: flauta, clarinet, 2 violins, viola, violoncel, piano)
  • Strauss: Rosen aus dem S??den [Roses del sud], op. 388 (arr. 1921: harmonium, piano, 2 violins, viola, violoncel)

[edita] Bibliografia

  • (angl??s) Auner, Joseph. A Schoenberg Reader. Yale University Press. 1993. ISBN 0300095406.
  • (angl??s) Brand, Julianne; Hailey, Christopher; and Harris, Donald, editors. The Berg-Schoenberg Correspondence: Selected Letters. New York, London: W. W. Norton and Company. 1987. ISBN 0393019195.
  • (angl??s) Schoenberg, Arnold. Structural Functions of Harmony. (Translated by Leonard Stein.) New York, London: W. W. Norton and Company. 1954, 1969 (revised). ISBN 0393004783.
  • (angl??s) Schoenberg, Arnold (translated by Roy E. Carter). Harmonielehre (translated title Theory of Harmony). Berkeley, Los Angeles: University of California Press. Originally published 1911. Translation based on Third Ed. of 1922, published 1978. ISBN 0520049454.
  • (angl??s) Schoenberg, Arnold (edited by Leonard Stein). Style and Idea. London : London, Faber & Faber [1975]. ISBN 0520052943. Some translations by Leo Black; this is an expanded edition of the 1950 Philosophical Library (New York) publication edited by Dika Newlin. The volume carries the note Several of the essays...were originally written in German [and translated by Dika Newlin] in both editions.
  • (angl??s) Schoenberg, Arnold (edited by Gerald Strang and Leonard Stein). Fundamentals of Musical Composition. Belmont Music Publishers
  • (alemany) Schoenberg, Arnold. Die Grundlagen der musikalischen Komposition. Universal Edition
  • (angl??s) Schoenberg, Arnold. Preliminary Exercises in Counterpoint. Los Angeles: Belmont Music Publishers 2003
  • (angl??s) Shawn, Allen. Arnold Schoenberg's Journey. New York: Farrar Straus and Giroux. 2002. ISBN 0374105901.
  • The Origin of Music -- Bob Fink. Reviews; ISBN 0912424060. One or more chapters deal with modern music, atonality and Schoenberg.
  • (angl??s) Weiss, Adolph (March-April 1932). "The Lyceum of Schonberg", Modern Music 9/3, 99-107

[edita] Enlla??os externs