Claude Debussy

De Viquip??dia

Achille-Claude Debussy, (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 - Par??s, 25 de mar?? de 1918), compositor franc??s.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Naixement i context familiar 1.2 Els anys d???aprenentatge 1.3 L???estada a Roma 1.4 El retorn a Fran??a 1.5 Un reconeixement dif??cil 1.6 Els ??ltims anys 2 Caracter??stiques de la seua obra 3 Obres Principals 3.1 Piano 3.2 Dos pianos o piano a quatre mans 3.3 ??pera 3.4 Cantates 3.5 Orquestra 3.6 M??sica per a instrument solista i orquestra 3.7 M??sica de cambra 4 Enlla??os externs

[edita] Biografia

Se???l considera com un dels principals compositors del Segle XX. Admirador en un principi de l???obra de Wagner, va trencar amb el corrent rom??ntic del Segle XIX, adherint-se a l???Impressionisme. Tot i aix??, sempre va refusar encasellar-se en un motlle preestablert i sempre va anar a la recerca d???una llibertat estil??stica absoluta.

[edita] Naixement i context familiar

Va n??ixer a Saint-Germain-en-Laye (a l???oest de Par??s) el 22 d???agost de 1862, sent el major dels cinc fills de Manuel i Victorine Debussy. La seua fam??lia es va traslladar el 1865 a la cap??tal, despr??s que la botiga de porcellanes regentada pel pare va fer fallida. El pare volia que el seu fill esdevinguera mar??, per?? el jove Claude es va decantar vers la m??sica i el piano. No va prendre classes d???aquest instrument fins que Mme. Roustan, una tia benestant de Canes, amb qui sovint passava temporades amb els seus germans i germanes, el va fer assistir a classes amb una tal Mme. Maut?? de Fleurville. Aquesta havia estat alumna de Chopin i no era pas altra que la sogra del poeta Paul Verlaine.

[edita] Els anys d???aprenentatge

Arran dels seus progressos, Debussy va ser adm??s al Conservatori de Par??s el 1872, quan nom??s comptava deu anys. Hi va estudiar durant els dotze anys seg??ents, treballant el solfeig amb Albert Lavignac, el piano amb Antoine Marmontel, l'harmonia amb Emile Durand, l'acompanyament amb Auguste Bazile i la composici?? amb Ernest Guiraud.

Alumne tan dotat com indisciplinat, el jove Claude va patir la incompresi?? de certs professors i per tant va guardar sempre un record amarg dels seus anys d???aprenentatge. A aquest respecte han circulat diverses an??cdotes, com per exemple una amb Guiraud, qui li va dir : ?? Jo no dic pas que aix?? que feu no siga bonic, nom??s que ??s te??ricament absurd ??. Al que Debussy va respondre : ?? No existeix la teoria. No teniu m??s que escoltar. El plaer ??s la llei. ??. Mai no va endur-se el primer premi de piano, nom??s un de segon als quinze anys. No obstant aix??, va obtenir poc temps despr??s el primer premi d???harmonia pr??ctica.

Durant la seua adolesc??ncia va ser acompanyant al piano de Marguerite Wilson-Pelouze, dama benestant i cultivada. Arran d???aquesta relaci?? va tenir l???oportunitat de con??ixer la rica baronessa i viuda russa Nadezdha Von Meck, protectora de Tchaikovski. Aquesta el va rebre a sa casa d???Alemanya, on va treballar en qualitat de pianista, el que li va permetre viatjar durant l???estiu per Europa i R??ssia durant tres anys amb els membres de la fam??lia Von Meck. De retorn a Par??s el 1880, va reprendre els estudis de composici?? i va con??ixer a personalitats del m??n musical com ara Erik Satie i Paul Dukas. A la mateixa ??poca va esdevenir amic ??ntim de la fam??lia Vasnier, i en particular de l???esposa; Blanche-Ad??la??de, a qui va donar classes i amb qui possiblement va mantenir una relaci?? amorosa durant cinc anys (relaci?? bastant vague i poc coneguda fins avui). Siga com siga, aquesta dama va esdevenir la principal dedicat??ria de les seues obres de joventut.

[edita] L???estada a Roma

El 1884, el jove m??sic va guanyar el primer Prix de Rome amb la seua cantata L'enfant prodigue i, d???acord amb el reglament, va obtenir una beca i una estada de tres anys a la Vil??la Medicis. Va marxar cap a la ?? Ciutat Eterna ?? el gener de 1885. A Roma, Debussy va descobrir la m??sica de Palestrina i els esplendors d???It??lia, per?? va continuar herm??tic al bel canto. Tamb?? a Roma va con??ixer diversos m??sics importants, com ara Verdi i Liszt.

Malgrat tot, l'artista va suportar malament aquest exili i nom??s va aconseguir, amb penes i treballs, compondre quatre obres: l'oda simf??nica Zuleima (sobre un text de Heinrich Heine), la pe??a orquestral Printemps i la cantata La Damoiselle ??lue (1887-1888). Aqueste obres, trameses al Conservatori de Par??s, van ser jutjades, en particular Zuleima, com ?? estranyes, incomprensibles i impossibles d???executar ??. Encara sotm??s a la influ??ncia de C??sar Franck, la quarta obra ??s una Fantasia per a piano i orquestra que, m??s endavant, va ser retirada del seu cat??leg pel mateix compositor.

[edita] El retorn a Fran??a

A cap de dos anys, Debussy va presentar la seua ren??ncia i va retornar a Fran??a. Va instal??lar-se a Par??s, en el barri de Montmartre, trencant definitivament amb Mme. Vasnier i comen??ant una relaci?? amb Gabrielle Dupont a la qual li agradava anomenar ?? Gaby aux yeux verts ?? (Gaby la dels ulls verds). Van viure plegats durant deu anys.

Vers 1887, Debussy freq??entava els cercles dels literats simbolistes, on va con??ixer Rimbaud, Baudelaire (en la frontera del romanticisme i el simbolisme), Verlaine i Mallarm??. El 1888, va visitar Bayreuth on va assistir a diverses representacions de les ??peres de Richard Wagner : Els mestres cantaires de Nuremberg, Tristany i Isolda i Parsifal. Si b?? llavors aquestes obres no van causar-li m??s que una impressi?? moderada, hauran de marcar-lo per sempre.

El 1889 es va produir un esdeveniment que ser?? crucial en l???evoluci?? de l???estil de Debussy. Es tracta de l???Exposici?? Universal de Par??s, on va tenir possibilitat de descobrir altres ritmes i sonoritats ?? ex??tiques ??, m??s espec??ficament les del gamelan javan??s, que van causar-li una forta impressi?? i van influir profundament en les seues obres futures: escales, ?? colors ?? sonors, ruptures r??tmiques.

[edita] Un reconeixement dif??cil

El 1890 estrena la Suite Bergamasque per a piano, el seu primer gran ??xit, seguit m??s endavant pel poema simf??nic Pr??lude ?? l'apr??s-midi d'un faune extret d???un poema de Mallarm??. L???estrena a Par??s el desembre de 1894 va patir d???una dolenta execuci?? i l???obra va atraure la f??ria d???una part de la cr??tica, tot i que en certs cercles art??stics va causar bona impressi??. Aquesta obra va gaudir d???un vertader ??xit arreu d???Europa.

Debussy es va posar mans a l???obra immediatament amb l?????nica ??pera que acoseguiria completar (la segona, Rodrigue et Chim??ne, va quedar inacabada). Despr??s de treballar-hi durant deu llargs anys, Pell??as et M??lisande, mescla de poesia (sobre llibret de Maurice Maeterlinck) i de m??sica, va ser objecte d???una important estrena a l'Op??ra-comique de Par??s el 1902, quan la reputaci?? del compositor estava consolidada. Va ser un triomf que li va permetre no haver de preocupar-se de les finances durant un temps. No obstant aix??, durant els assaigs de la representaci??, es van produir incidents que haurien pogut convertir l???estrena en una debacle. Debussy havia obtingut l???autoritzaci?? de Maeterlinck d???utilitzar el seu drama amb l?????nica condici?? que l???amant d???aquest darrer cantaria el rol de M??lisande. Per?? no va succeir aix??, l'Op??ra-comique i el compositor van acordar oferir el paper a Mary Garden, une jove soprano americano-escocessa. El dramaturg s???ho va prendre malament, i va arribar fins a provocar a Debussy a un duel. Van seguir diverses temptatives de sabotatge, com la manipulaci?? de les partitures, fent impossible la identificaci?? dels bemolls i sostinguts.

D'altres esdeveniments van complicar-ne l???execuci??. Per exemple, pocs dies abans de l???estrena Debussy va haver de compondre diversos interludis orquestrals, en constatar que sovint no hi havia prou temps per als canvis de decorat si l???obra s???executava segons la partitura original. Com a remat de tot, grups de detractors es van dedicar a repartir pamflets contra l???obra a l???entrada del teatre el mateix dia de l???estrena. Malgrat tot, Pell??as et M??lisande va adquirir definitivament una gran reputaci?? a nivell internacional, sent representada poc despr??s a Londres i Nova York.

[edita] Els ??ltims anys

Debussy es va separar de Gabrielle Dupont el 1899. La va deixar per casar-se amb Rosalie Texier, una costurera. Quatre anys m??s tard, coneix Emma Bardac, esposa d???un banquer que havia estat l???amant de Gabriel Faur?? i amb la qual estableix una nova relaci??, abandonant la seua esposa. Aquesta ruptura va emp??nyer aquesta a una temptativa de su??cidi (disparant-se un tret al pit) a la que va sobreviure. L???afer va provocar un esc??ndol i Debussy va ser durament criticat per la seua actitud en tota aquesta hist??ria, fins i tot pels seus amics m??s propers. Finalment, va obtenir el divorci i va casar-se amb Emma el 1908. Van tenir una filla, Claude-Emma Debussy, anomenada familiarment ?? Chouchou ??, a qui va dedicar la seua obra per a piano Children's corner, composta entre 1906 i 1908. Nada el 30 d???octubre de 1905, va morir de dift??ria el 14 de juliol de 1919. L'album que Claude Debussy li va dedicar porta aquesta dedicat??ria: ?? A la meua benvolguda Chouchou... amb les tendres excuses de son pare pel contingut ??. Est?? soterrada a la tomba de son pare, a Passy, sense que el monument f??nebre hi porte cap signe distintiu.

A les primeries del Segle XX, i per tal de garantir l???economia de la llar, Debussy va diversificar les seues activitats. Va publicar nombrosos articles a la premsa i a diverses revistes en qualitat de cr??tic musical, sota el pseud??nim de ?? Monsieur Croche ?? (Senyor Corxea). Va col??laborar amb Diaghilev, sobre una idea de Nijinski, per a la creaci?? dels ballets ?? Pr??lude ?? l'apr??s-midi d'un faune ?? i ?? Jeux ??, que no obstant, no van obtenir l?????xit esperat. Entre les noves coniexences que va fer en aquest per??ode destaca la d???Igor Stravinski, encara un jovenet.

Vers 1910, se li va diagnosticar un c??ncer de recte. La seua salut es va deteteriorar, i els patiments van esdevenir cada vegada m??s insuportables. A partir d???ac?? va deixar d???eixir de casa i es va dedicar a completar les seues obres.

Claude Debussy va morir el 25 de mar?? de 1918, entre la indifer??ncia dels seus contemporanis, capficats en la seua guerra, de la que el m??sic no arribar?? a veure el final.

[edita] Caracter??stiques de la seua obra

M??s enll?? dels rom??ntics, Debussy va trencar absolutament amb la forma cl??ssica. Les seues obres es distingeixen per una construcci?? mel??dica lliurement inspirada en les m??siques orientals (recurs a l???Escala Pentat??nica, amb nombroses alteracions). Els temes s??n dispersos, dissipats, les recerques harm??niques audaces, els matisos delicats i els ritmes subtils. Les seues obres s??n per damunt de tot sensorials. El seu prop??sit ??s fer sentir a l???auditori sensacions singulars, traduint en m??sica determinades imatges i impressions. A aquest respecte, els t??tols de les seues peces en s??n un bon exemple: ?? Des pas sur la neige (Passes sobre la neu)?? , ?? La fille aux cheveux de lin (La noia de cabells de lli) ??, ?? Reflet dans l'eau (Reflexos en l???aigua) ??, ?? La cath??drale engloutie (La catedral submergida) ??, etc. D???aquesta manera, aconsegueix dotar de ?? color ?? a les notes... Per altra banda, si ??s complicat assignar a Debussy a un corrent art??stic espec??fic, hom el qualifica sovint com ?? impressionista ??, etiqueta que mai no va reivindicar i que, m??s aviat, va desmentir.

A conseq????ncia de les seues innovacions sovint s???ha considerat que Debussy se situa a la base de la m??sica moderna i contempor??nia. Tot i aix??, ??s sorprenent que un compositor de tan gran import??ncia, no haja creat ?? escola ?? i que no se li puga atribuir cap vertader deixeble. Els music??legs que han estudiat la m??sica cinematogr??fica han destacat la considerable influ??ncia de Debussy sobre la m??sica de Hollywood, fen??men encara persistent a trav??s de produccions recents.

[edita] Obres Principals

[edita] Piano

• Deux Arabesques (1888)
• Petite Suite (1889)
• Suite bergamasque (1890)
  • inclou Clair de Lune
• R??verie (1890)
• Pour Le Piano (1899)
• Estampes (1903)
• L'Isle Joyeuse (1904)
• Images, quaderns primer i segon (1905, 1907)
  • inclou Reflets dans l'eau
• Children's Corner Suite (1909)
• Preludis, quaderns primer i segon (1910-1913)
  • inclou La Fille aux Cheveux de Lin, La Cath??drale Engloutie i Canope
• Etudes, quaderns primer i segon (1915)

[edita] Dos pianos o piano a quatre mans

• Six ??pigraphes antiques per a piano a quatre mans (1914, de la m??sica per a Chansons de Bilitis)
• En blanc et noir per a dos pianos (1915)

[edita] ??pera

• Pell??as et M??lisande (1893-1902)

[edita] Cantates

• L'enfant prodigue per a soprano, bar??ton, tenor i orquestra (1884)
• La demoiselle ??lue per a dos solistes, cor femen?? i orquestra (1887-1888, text de Dante Gabriel Rossetti)
• Ode ?? la France per a soprano, cor i orquestra (1916-1917, completada per Marius Francois Gaillard)

[edita] Orquestra

• Le printemps per a cor a quatre veus i orquestra (1884)
• Pr??lude ?? l'apr??s-midi d'un faune, (poema simf??nic) per a orquestra (1894)
• Nocturnes per a orquestra i cor (1899)
• Dances Sacr??e et Profane per a arpa i orquestra (1903)
• M??sica per a Le roi Lear, dues peces per a orquestra (1904)
• La Mer, esbossos simf??nics per a orquestra (1905)
• Images pour orchestre (1905-1911)
• Le martyre de St. S??bastien, fragments simf??nics per a orquestra (de la m??sica per al drama de Gabriele d'Annunzio, 1911)
• Khamma, ballet (1911-1912, orquestrat per Charles Koechlin)
• Jeux, ballet (1913)
• La bo??te ?? joujoux, ballet (1913, orquestrat per Andr?? Caplet)

[edita] M??sica per a instrument solista i orquestra

• Fantaisie per a piano i orquestra (1889-1890)
• Raps??dia per a clarinet i orquestra (o piano) (1909-1910)
• Petite pi??ce per a sax??fon alt i orquestra (o piano) (1901-1911)

[edita] M??sica de cambra

• Quartet de corda en Sol menor (1893)
• M??sica per a Chansons de Bilitis per a dues flautes, dues arpes i celesta (1901, text de Pierre Louys)
• Syrinx per a flauta (1913)
• Sonata per a violoncel i piano (1915)
• Sonata per a flauta, viola i arpa (1915)
• Sonata per a viol?? i piano (1917)

[edita] Enlla??os externs

• (franc??s) Cat??leg complet de les seues obres
• Partitures de Debussy en format pdf
• (franc??s) Centre de documentation Claude Debussy
• Classic Cat - Debussy Guia de fitxers MP3
• (angl??s) Piano Society Diverses gravacions d???obres de Debussy en format MP3.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Claude Debussy