Tristany i Isolda
De Viquip??dia
| Tristany i Isolda | |
 Tristany i Isolda representats per Herbert Draper (1863???1920) |
|
| T??tol original: | Tristan und Isolde |
| Llengua original: | alemany |
| M??sica: | Richard Wagner |
| Llibret: | Richard Wagner |
| Font liter??ria: | Gottfried von Strassburg |
| Actes: | 3 |
| ??poca de composici??: | agost de 1857 - agost de 1859 |
| Estrena: | 10 de juny de 1865 |
| Teatre: | Reial Teatre de la Cort de Baviera, Munic |
| Estrena Liceu: | 8 de novembre de 1899 |
|
Personatges:
|
|
|
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
|
Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) ??s una ??pera en tres actes amb m??sica i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval narrada per Gottfried von Strassburg. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 a Munic, al teatre de Baviera, sota la direcci?? del mestre Hans von B??low.
Molts cr??tics wagnerians de l'??poca consideraven que esta ??pera representava el zenit de la m??sica occidental; d'altra banda, un altre grup influent de cr??tics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible.
El primer acord, anomenat l'acord de Tristany, es considera d'una gran import??ncia en el desenrotllament de l'harmonia tonal tradicional.
Wagner va escriure el llibret basant-se en el roman?? de Gottfried von Strassburg, que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en franc??s per Thomas de Bretanya. Els compositors rom??ntics van trobar en els roman??os medievals una gran font d'inspiraci?? per als arguments de les seues ??peres.
En la composici?? de Tristany i Isolda, Wagner es va inspirar en la seua aventura amorosa amb Mathilde Wesendonck, aix?? com en la filosofia d'Arthur Schopenhauer. Reconeguda com una de les obres cimeres del repertori oper??stic, Tristany destaca per l'avan??at ??s del cromatisme, la tonalitat i l'harmonia.
El primer acord de l'??pera, anomenat acord de Tristany, es considera de gran import??ncia en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional. Aquesta ??pera ha tingut una influ??ncia molt important en els compositors occidentals, com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Sch??nberg, entre d'altres. Molts veuen en Tristany el comen??ament del fi de l'harmonia convencional i la tonalitat, i el punt de partida del moviment atonal caracter??stic del segle XX
Taula de continguts |
[edita] Composici??
L'any 1849 Wagner va veure's for??at a abandonar el seu c??rrec de director de l'??pera de Dresden arran de la seua participaci?? en el fracassada Revoluci?? de Maig de Dresden, que va resultar en una ordre de cerca i captura contra ell. Va fugir a Zuric, deixant enrere la seua muller, Minna. A Zuric, el 1852, va con??ixer el ric Otto Wesendonck, qui havia fet fortuna amb la seua companyia de comer?? de seda a Nova York. Wesendonck va esdevenir un dels mecenes de Wagner, ajudant-lo econ??micament durant uns anys. La muller de Wesendonck, Mathilde, va anar enamorant-se del compositor. Per aquella ??poca, Wagner es trobava treballant en L'anell del nibelung, per?? tamb?? va comen??ar a interessar-se per la llegenda de Tristany i Isolda.
El redescobriment de la poesia alemanya medieval, incloent-hi la versi?? del Tristany de Gottfried von Strassburg, el Nibelunglied i el Parzival de Wolfram von Eschenbach, va tenir un gran impacte en els moviments rom??ntics alemanys a mitjan Segle XIX. La hist??ria de Tristany i Isolda era un dels idil??lis imprescindibles de l'Edat Mitjana i el Renaixement. Hi existien diverses versions, la m??s primerenca de mitjan Segle XII. La versi?? de Gottfried corresponia a la branca "cortesa" de la tradici??, i va exercir una gran influ??ncia en la literatura alemanya posterior.[1] D'acord amb la seua autobiografia Mein Leben, Wagner va decidir dramatitzar la llegenda de Tristany seguint un intent del seu amic Karl Ritter:
| ?? | De fet, ell havia intentat donar preponder??ncia als aspectes m??s lleugers de l'idil??li, mentre que el que em va impressionar a mi va ser la trag??dia que impregnava la narraci??, tant que em vaig sentir conven??ut que aix?? era el que s'hauria de destacar, passant per sobre els detalls menors.[2] | ?? |
Aix??, junt al seu descobriment de la filosofia d'Arthur Schopenhauer l'octubre de 1854, va portar-lo a un "sobri estat d'??nim inspirat per Schopenhauer, a la recerca d'una expressi?? ext??tica. Va ser quelcom d'aquest estat d'??nim el que va inspirar la concepci?? d'un Tristany i Isolda." [3]
Wagner va escriure a prop??sit de les seues preocupacions amb Schopenhauer i Tristany en una carta a Franz Liszt (16 de desembre de 1854):
| ?? | No havent gaudit mai en la meua vida de la vertadera felicitat de l'amor erigir?? un homenatge al m??s encisador dels somnis en el qual, de principi a fi, l'amor trobar??, per una vegada, la total realitzaci??. He vist en la meu ment un Tristany i Isolda, que ser?? la m??s simple, per?? alhora la m??s sangonosa concepci?? musical imaginable, i amb la 'bandera negra' que onejar?? al final, em cobrir?? a mi mateix ??? per a morir.[4] | ?? |
Cap a la fi de 1854, havia esbossat els tres actes d'una ??pera sobre el tema de Tristany, basada en la narraci?? de Gottfried von Strassburg, tot i que fins l'agost de 1857 no va comen??ar a treballar-hi a temps complet, deixant a banda la composici?? de Sigfrid. El 20 d'agost va comen??ar l'esb??s en prosa del llibret, concloent completament aquest, que Wagner denominava "poema", el 18 de setembre. [5] En aquella ??poca Wagner vivia en una casa de camp situada en les terres de la vil??la dels Wesendonck, i durant el seu treball en el Tristan und Isolde es va enamorar apassionadament de Mathilde Wesendonck, tot i que roman en la incertesa si aquella relaci?? va ser de car??cter sensual o plat??nic. Una vesprada de setembre d'aquell any, Wagner lleg?? el poema concl??s de Tristany a una audi??ncia que inclo??a la seua muller, Minna, la seua musa del moment, Mathilde, i la seua futura amant i posterior esposa, Cosima von B??low.
A l'octubre de 1857 havia comen??at l'esb??s musical del primer acte, i al novembre va posar m??sica a cinc poemes de Mathilde: aquests s??n coneguts com els "Wesendonck Lieder." L'abril de 1858, Mina, la muller de Wagner, va interceptar una nota de Wagner a Mathilde, i malgrat les protestes de Wagner en va fer una "interpretaci?? vulgar", acusant primer el seu marit i despr??s Mathilde d'indidelitat. [6]Amb penes i treballs, Wagner persuad?? Minna, que patia una malaltia del cor, de prendre un descans a un balneari, mentre que Otto Wesendonck va endur-se Mathilde a It??lia, temps durant el qual Wagner comen???? l'esb??s compositiu del segon acte de Tristany. No obstant, al retorn de Minna, al juliol de 1858, les coses no es van aclarir, i el 17 d'agost Wagner es va veure for??at a abandonar tant a Minna com a Mathilde i es va traslladar a Ven??cia.
Posteriorment va descriure aquests dies a Zuric com "un veritable infern." Minna va escriure a Mathilde abans de partir vers Dresden: "He de dir-vos amb un cor destrossat que heu reeixit a separar el meu marit de mi despr??s de gaireb?? vint-i-dos anys de matrimoni. Puga aquest noble fet contribuir a la vostra pau mental, a la vostra felicitat."[7]
Wagner va acabar el segon acte de Tristany durant el seu exili de vuit mesos a Ven??cia. Despr??s, al mar?? de 1859, tement l'extradici?? a Sax??nia, on encara era un fugitiu de la just??cia, va traslladar-se a Lucerna, on va compondre'n el darrer acte, concloent l'obra a l'agost de 1859.
[edita] Estrena
Tristan und Isolde va demostrar ser una ??pera dif??cil de representar. Par??s era el centre del m??n oper??stic a mitjan Segle XIX; no obstant, at??s el desastre de l'estrena del Tannh??user a l'??pera de Par??s l'any 1861 Wagner va oferir la nova ??pera a l'??pera de Karlsruhe. Per?? quan va visitar l'??pera de la Cort de Viena a la recerca de possibles cantants per a l'estrena, la ger??ncia de Viena va suggerir estrenar-hi l'??pera. Inicialment, el tenor Alois Ander havia de cantar la part de Tristany, per?? es va demostrar incapa?? d'aprendre el paper. Malgrat d'al voltant de 70 assajos durant 1862 i 1864, Tristan und Isolde no va poder ser estrenada a Viena, guanyant-se la reputaci?? de ser una ??pera impossible de representar.
Nom??s despr??s de la protecci?? de Wagner pel rei Llu??s II de Baviera van poder ser recollits prou recursos per a muntar l'estrena del Tristany. Hans von B??low va ser l'escollit per a dirigir-la en l'??pera de Munic, malgrat el fet que Wagner estava tenint un afer amor??s amb la seua muller Cosima von Bulow. Fins i tot llavors, la planejada estena de 15 de maig de 1865 va haver de ser cancel??lada perqu?? la Isolda, Malvina Schnorr s'havia quedat af??nica. Finalment, l'??pera va ser representada el 10 de juny de 1865. Ludwig Schnorr von Carolsfeld va cantar el paper de Tristany, i la seua muller Malvina, va fer-se c??rrec del d'Isolda. Tres setmanes despr??s de la quarta representaci?? Ludwig Schnorr von Carolsfeld va morir sobtadament, provocant les especulacions a prop??sit que l'esfor?? desplegat en el paper l'havia portat a la mort. L'estr??s de la interpretaci?? del Tristany tamb?? va ser reivindicat com la causa de la mort de dos directors d'orquestra: Felix Mottl l'any 1911, i Joseph Keilberth el 1968. Ambd??s van morir mentre dirigien el segon acte de l'??pera.
[edita] Sinopsi
[edita] Acte I
Isolda i la seua serventa Brangania es troben al vaixell de Tristany, de cam?? a les terres del Rei Marke a Cornualla, on Isolda va a casar-se amb el Rei. L'??pera comen??a amb la veu d'un jove mariner cantant una can???? sobre una salvatge donzella irlandesa, la qual cosa Isolda interpreta com una burla cap a ella. En un arravatament de f??ria, Isolda desitja que s'alcen les onades i afonen el vaixell, matant a tots els tripulants. La seua ira va especialment dirigida a Tristany, el cavaller que la porta fins a Marke. Isolda envia a Brangania que cride Tristany a la seua pres??ncia, per?? ell rebutja la petici?? dient que el seu lloc est?? al tim??. El subaltern de Tristany, Kurwenal, respon m??s bruscament i contesta que Isolda no est?? en posici?? de donar ordres a Tristany, ja que el seu anterior prom??s, Morold, va ser assassinat per Tristany.
Brangania torna amb Isolda per a contar-li all?? que ha ocorregut, i Isolda li conta com, despr??s de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris ("Tristan" amb les s??l??labes a l'inrev??s) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assass?? de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que acabaria amb la seua vida, sin?? directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el Rei Marke. Isolda, furiosa per la tra??ci?? de Tristany, insisteix en el fet que t?? una beguda que la redimir?? de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un ver?? letal.
En aquest moment Kurwenal apareix a l'habitaci?? de les dones dient que Tristany ha accedit a veure Isolda. Quan arriba, Isolda li conta que sabia que ell era Tantris i li va perdonar la vida. Tristany accepta beure la poci??, preparada per Brangania, encara sabent que probablement acabe amb la seua vida. Quan Tristany beu, Isolda li lleva de les mans la poci?? i acaba de beure-se-la ella mateixa. Llavors, pensant cada u que la seua vida est?? a punt d'acabar, es declaren el seu amor incondicional. En aquest moment, Kurwenal anuncia la imminent arribada a bord del Rei Marke, mentre Brangania comprova horroritzada com la poci?? que va preparar no era ver??, sin?? un filtre d'amor. En la coberta els mariners saluden el Rei Marke.
[edita] Acte II
Una partida de ca??a nocturna deixa soles, al castell del Rei Marke, a Isolda i Brangania, que es troben costat d'una torxa en flames. Isolda creu diverses vegades que les trompes de ca??a estan prou lluny com per a permetre-li apagar la torxa, senyal que espera Tristany per a acudir junt amb ella. Brangania avisa a Isolda que un dels cavallers del Rei Marke, Melot, ha estat observant atentament les mirades que s'encreua amb Tristany i sospita del gran amor que es tenen. Isolda no obstant considera a Melot com l'amic m??s fidel de Tristany i en un rapte de desig apaga les flames. Brangania es retira mentre Tristany arriba junt amb Isolda.
Els amants, finalment sols i lliures dels lligams de la vida cortesana, es declaren la seua m??tua passi??. Tristany menysprea la realitat del dia ja que ??s falsa, irreal i els mant?? separats. ??s ??nicament durant la nit quan ells poden estar verdaderament junts, i nom??s durant la llarga nit de la mort podran estar eternament units. Brangania els avisa moltes vegades durant la seua trobada que la nit s'est?? acabant, per?? ells la ignoren. Finalment es fa de dia i Melot porta a Marke i els seus homes per a trobar Tristany i Isolda un en els bra??os de l'altre. Aquesta imatge trenca el cor de Marke, ja que no nom??s ha estat tra??t pel seu nebot Tristany, sin?? que el Rei s'ha enamorat tamb?? d'Isolda.
Tristany pregunta a Isolda si ella est?? disposada a seguir-li a la realitat de la nit i ella li contesta afirmativament. Melot i Tristany lluiten i en el moment decisiu, Tristany ??s ferit de mort per Melot.
[edita] Acte III
Kurwenal ha portat a Tristany al seu castell de Kareol, a Bretanya. Un pastor toca una melodia trista i pregunta si Tristany est?? ja despert. Kurwenal li contesta que nom??s l'arribada d'Isolda podria salvar Tristany. El pastor diu que estar?? atent i tocar?? una melodia alegre si veu arribar algun vaixell. Tristany es desperta i adverteix que est?? una altra vegada en la falsa realitat del dia, una vegada m??s enva??t per un desig inabastable, fins que Kurwenal li conta que Isolda est?? de cam??. Tristany s'emociona i pregunta moltes vegades si hi ha cap vaixell a la vista, per?? sona la melodia trista del pastor. Tristany recorda que ??s la mateixa melodia que va sentir quan son pare i sa mare van morir. Quan sent el pastor tocar una melodia alegre, Tristany, en un rapte de desig, s'arranca els embenats de les seues ferides. Quan Isolda arriba al seu costat, Tristany mor amb el seu nom en els llavis.
Isolda s'enfonsa al seu costat quan s'anuncia l'arribada d'una altra embarcaci??. Kurwenal veu a Melot, Marke i Brangania arribar i es llan??a a lluitar per a venjar la mort de Tristany, matant a Melot, per?? morint ell mateix. Marke i Brangania finalment arriben el lloc on es troben Isolda i el cad??ver de Tristany. Marke, plorant sobre el cos del seu m??s sincer amic, explica que Brangania li havia contat el que havia ocorregut amb la poci?? d'amor i que havia vingut no per a separar els amants, sin?? per a unir-los. Isolda sembla recobrar-se, per?? en una ??ria final descriu la seua visi?? de Tristany al??ant-se novament, i mor de desig ("Liebestod")
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? http://www.litencyc.com/php/stopics.php?rec=true&UID=1281
- ??? Wagner, Richard "Mein Leben". Tradu??t al catal?? des de la traducci?? anglesa del Project Gutenberg: http://www.gutenberg.org/dirs/etext04/wglf210.txt.
- ??? Wagner, Richard "Mein Leben" ibid
- ??? Gutman, Robert W. (1990), Wagner - The Man, His Mind and His Music, Harvest Books. ISBN 978-0156776158 page 163.
- ??? Millington, Barry (Ed.) (1992) ibid p??g. 300.
- ??? Gutman, Robert W. (1990) ibid p??gs. 180-182.
- ??? Gutman, Robert W. (1990) ibid p??g. 182.
