Cornualla

De Viquipèdia

Cornualla
Kernow

(Bandera de Sant Piran)

Lema: Onan hag oll
(Còrnic: Un i tot)

Cornwall, Anglaterra

Geografia

Estatut

Ceremonial and (smaller) No metropolità comtat

Regió

South West England

Area
- Total
- Admin. council
- Admin. area

Ranked 12th
3,563 km²
9è
3,547 km²

Capital administrativa

Truro

ISO 3166-2

GB-CON

ONS code

NUTS 3

UKK30

Demografia

Població
- Total (2003 est.)
- Densitat
- Admin. council
- Admin. pop.

Ranked 40th
513,527
144 / km²
Ranked 24th
511,398

Etnicitat

99.0% Blancs

Política

Cornwall County Council
http://www.cornwall.gov.uk/

Executiva

Liberal Democrat

Membres del Parlament

Julia Goldsworthy
Dan Rogerson
Colin Breed
Andrew George
Matthew Taylor

Districtes

Penwith
Kerrier
Carrick
Restormel
Caradon
North Cornwall
Isles of Scilly (Unitary)

Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un país celta situat al sud-oest de Gran Bretanya, a la península del mateix nom. Compta amb uns 513,527 habitants. La capital és Truro (Truru), però abans era Bodmin (Bosveneg) . Actualment està integrat en la regió del sud-oest d'Anglaterra. Antigament es dividia en 12 boroughs, 8 districtes urbans i 10 districtes rurals. D’ençà de la nova divisió territorial a la Gran Bretanya del 1975, es divideix en set districtes.

Les principals ciutats són els centres de Saint Austell-with-Fowey (Sen Ostell Fowydh) Camborne-Redruth (Kammbronn-Rysrudh), però les viles tradicionals són: Penzance (Pennsans), Helston (Hellys), Launceston (Lannstefan), Falmouth (Aberfal), Liskeard (Lyskerrys), Newquay, Penryn (Pennrynn), Saint Ives (Porthia), Fowey (Fowydh), Saltash i Lostwithiel (Lostwydhyel).

[edita] Orografia

El territori és força accidentat i muntanyenc, però no té grans alçàries, sinó només turons escarpats vora el mar. Les principals cadenes són el Black Moor, amb els punts màxims del Brown Willy (418 m), Heinsbarow Hill (345 m), Carnmenellis i Saint Just.

Pel que fa als rius, els que hi ha són petits i de cabal curt, i entre ells destaquen els Tamar (que fa frontera amb el comtat de Devon), Ottery, Fowey, Camel i Far. També abunden les badies escarpades, i les principals són les de Widemouth, Port Isaac, Watergate, Saint Ives i Falmouth. No hi ha llacs destacables.

[edita] Població

La població ha evolucionat molt poc. El 1861 tenia 369.390 habitants, i el 1961 en tenia 342.301. És un territori amb força població que emigra, i només ha augmentat els darrers anys per l'arribada de jubilats anglesos.

[edita] Economia

L’economia del comtat es basa en l'agricultura (civada, ordi, blat, patates i flors). També s’extreu estany a Camborne-Redruth i caolí a tot el país, activitats tradicionals des de sempre, i granit per a teulades a Saint Austell. Darrerament, s’ha trobat zinc, coure, mica, volframi i urani, però allò que més ingressos aporta al país és el turisme (3 milions de visitants l'any), així com els dos milions de tones de caolí i l'exportació de rom de la marca Mr Lemon Hart.

La distribució de la terra és minifundista, com a Galícia i a Bretanya, amb unes estructures econòmiques arcaiques i hipotecades a interessos externs. També hi ha algunes indústries químiques, tèxtils, i navilieres, així com les tradicionals derivades de la llet i la pesca. Endemés, els ingressos pel turisme reverteixen a les grans multinacionals angleses del sector, i no deixen capital al país. Darrerament, però, s’ha promogut l'anomenat “turisme alternatiu”, que ofereix allotjament als visitants en cases particulars de la gent de la totalitat.

[edita] Política

El territori forma un county (comtat) d'Anglaterra, sense cap mena d'autonomia especial ni res que el diferencii dels altres comtats anglesos, i envia cinc diputats al parlament britànic per les jurisdiccions de Truro, Falmouth, Isles of Scilly, North Cornwall i North-East Cornwall. La diada nacional és el 5 de març. Endemés, no hi ha cap estatut per a la llengua còrnica, i l'anglès és l'única llengua oficial a tots els efectes.

Després dels referèndums a Escòcia i Gal·les del 1997 han revifat els moviments de petició d'autonomia per a Cornualla, però encara no han obtingut cap ressò significatiu. Hi ha alguns partits de caire nacionalista:

Mebyon Kernow
Party Kenethlegk Kernow
Cornish Convocation
Ertach Kernewek
Unvereth Kernewek

Tots ells, però, tenen en comú la reclamació per a Cornualla de la devolució de poders (Devolution) idèntica a la reclamada per Escòcia o Gal·les, i formar una Federació Cèltica o bé Britànica

[edita] Himne i bandera

La bandera negra amb creu blanca que ha esdevingut el símbol nacional del país fou la que dugueren a la batalla d'Azincourt els voluntaris còrnics, i fou popularitzada novament als anys seixanta per la Cornish Wrestling Association, que promou la lluita cornuallesa com a esport. L’himne cornuallès és Trelawny, una cançó popular del 1688, en honor al bisbe de mateix nom que fou tancat a la Torre de Londres sense càrrecs.

[edita] Història

[edita] Prehistòria

Segons una llegenda cèltica, aproximadament el 1000 aC s’hi barallaren al país el gegant còrnic Goemor i el guerrer troià Corineu, qui introduí al país la lluita còrnica.

El territori ja havia estat habitat des del III mil·lenni, com ho mostren els els dólmens de Lanyon, Mulfra, Chun i Zennor/Sen Senar, i els monòlits de la parròquia de Saint Bunyan, els cercles de pedres a Hurlers, Boskednan, Boscawen-un i Tregeseal, i a Merry Maidens (vora Lamona), al Land's End, així com les alineacions de Roughton i de Brown Willy. Tots ells formen part de la cultura monolítica de la Mediterrània.

S’ha trobat poca cosa, però, de l'Edat de Bronze. Tot i així, com gairebé tota Britània, el país fou anomenat Casiderites pels fenicis, a causa de les mines d'estany i de coure, molt nombroses aleshores, sobretot a les costes de Saint Ives-Hayle (Porthia-Heyl) i a l'estuari del riu Camel, al Nord, i que foren objecte d'un tràfic comercial força fluït entre Orient i les Illes Britàniques, així com la terrissa fabricada a Tintagel (Tre war Venydh).

Cornualla fou poblada entre el 800 i el 450 aC per tribus cèltiques britàniques, concretament pels domnonii, raó per la quel el país fou anomenat durant molts anys Domnònia (“Vall profunda” en britànic), però s’hi produiran nombroses emigracions vers al continent (concretament a l'actual Bretanya) per la pressió demogràfica pròpia i per les invasions tardanes tant dels romans com dels saxons. Hi havia els petits regnes de Cernyw (Cornualla), Dyfnaint (Devon), Llogres (Sud d'Anglaterra), amb capital a Llyr (avui Londres) i Cymru (Gal·les).

[edita] Celtes i romans

Com que era la part més distant de la Civitas Dumnonia, els romans, qui invadiren Britània en el segle I, mai no colonitzaren Cornualla (com tampoc no ho farien els saxons), però en monopolitzaren la producció de coure i d'altres metalls preciosos. Tot i així, els romans hi construïren la fortalesa de Durocornovio vora l'actual Tintagel, anomenada Dynas an Gernuak (Fortalesa dels còrnics). El 1988 s’hi va descobrir una inscripció amb el nom de l'emperador Honori (393-423). També hi ha evidències d'una xarxa de vies romanes que unia Padstow amb Isca (Exeter). Tot i així, els còrnics consideren els marges del riu Tamar com a frontera entre Dumnònia i Anglia.

La Dumnònia incloïa també els actuals de Devon i Somerset, i va tenir com a primers ducs coneguts Cloton i el 450 al seu fill Molmutius. Alhora, cap el 450 els cornovii emigraren des de la vall del Severn fins a Dumnònia. Aquesta emigració fou potser organitzada pel Gor-myghtern (alt rei) Vortigern (Gormyghtern), potser per a expulsar els gaèlics que s’havien establit. Cap el segle V el monjo irlandès Sant Patrici envià una missió a Sant Piran (entre el 402 i el 460), futur patró nacional cornuallès, per tal d'evangelitzar el país. D’ací procedeixen les creus cèltiques i pedres sepulcrals, paral·leles a les irlandeses, datades des del segle VI, així com la pràctica del culte propi de l'Est Mediterrani. També fundaren Pezance, centre de peregrinació i de comerç amb el llac Foyle (Ulster), la Gironda (Occitània), Kemper (Bretanya) i Waterford (Irlanda). En aquella mateixa època començà l'emigració dels còrnics vers la Bretanya a través de les illes Scilly.

[edita] L'Edat Mitjana

El cronista Gildas (s.VI) també parlà de Constantí (després Sant Constantí), “tirà de Domnònia” pel 585. També se suposa que des del 520 el país formà una part important del regne dels silurs gal·lesos de Caerlon, dirigits pel semillegendari Artus (Artugnov en còrnic), casat amb Ginebra, Guinevere o Gwenhwyfar, mort a la batalla de Calman el 537; fins i tot podria tractar-se d'un rei còrnic, cosa que explicaria l'origen còrnic del cicle bretó de Diarmuid (Tristany) i Grainmé (Isolda), sota el regnat de Mark de Cornualla, Margh Kenvor (Marc Cunomor) o Margh Cynfawr, potser a començaments del segle VI, popularitzats pels germànics. El 577 el rei Ceawlin vencè als saxons a Dyrham. Un altre rei conegut és Geraint o Gerennius, mercè una carta escrita el 705 pel bisbe Aldhelm de Sherborne per tal de fixar la data de Pasqua; se sap que el 710 seria vençut i mort pel rei Ine de Wessex a la batalla de Llongborth (Langport). També, però, es podria referir a Sant Gerrans.

Fins el 765 formaria part del regne de Gal·les. Aquell any el rei saxó Offa de Mèrcia conquerí els terres de Somerset i Avon, separant així les actuals terres de Cornualla i Gal·les; i per tal de consolidar aquesta conquesta construí un mur de contenció, anomenat Offa's dyke, que marcarà els límits actuals de les dues nacions cèltiques i n’evitarà futures possibles expansions territorials.

El 815 el rei saxó Ecgbert de Wessex intentà subjugar el país, i cap el 823 tot Dyvnaint (Gal·les Oest, nom que rebia Cornualla aleshores) reconegué la sobirania saxona. El rei Hywel de Cornualla cedí la seva independència al país de Wessex, però el 825 es tornaria a revoltar amb suport dels danesos del Danelaw. Tanmateix, el 838 fou vençut definitivament a Hengestesdun (Hingston Down). El 878 el rei còrnic Dumgarth fou mort pels saxons.

Cap el 926 el país fou incorporat al regne d'Anglaterra després de derrotar al rei Hoel (vora 920). Athelstan els expulsà d'Exeter i posà la frontera definitiva amb els còrnics al riu Tamar, de manera que quan el 936 morí Cynan, el darrer rei de Cornualla, el rei anglès Eduard el Confessor va dominar efectivament tot el país.

Quan el 1066 Guillem el Conqueridor de Normandia s’apoderà del regne d'Anglaterra, cediria Cornualla al seu lloctinent i mig germà Robert de Mortain, qui en farà un comtat el 1086 i el transmetria al seu fill William Fitzrobert el 1090, qui el 1106 seria empresonat de per vida per conspirador. Una dotzena part de la terra restarà en mans dels anglesos, i els 248 feus del país passaren a mans de Robert. Els barons normands restaren al cap de la piràmide social, i els pagesos còrnics, en l'esglaó més baix, més encara que els saxons. Per a la història del ducat de Cornualla, veure Ducat de Cornualla

[edita] Bibliografia

Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
Jesús Mestre i Godes (1994) Els càtars. Problema religiós, pretexte polític Col. A l'Abast, 279 Barcelona.
Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
Francesc de Dalmases Cornualla, ahir i avui a Altres Nacions, Barcelona, 1994