Cumbria

De Viquipèdia

Cumbria

Escut

Mapa

Informació

Regió

6.768 km²

494.800 (2004)

73 h/km²

Carlisle

Cumbria és un comtat de la zona noroest d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Northumberland, Durham, North Yorkshire, Lancashire i les zones escoceses de Dumfries and Roxburgh, Ettrick i Lauderdale.

Taula de continguts

1 Població
2 Territori
3 Història
4 Llengua
5 Vegeu també
6 Enllaços

[edita] Població

Al comtat hi ha 498,800 habitants. La enorme majoria de la població es concentra a la costa, on es troba la indústria sobretot portuària però també de factories. Les ciutats i viles més poblades són Carlisle, Barrow-in-Furness, Workington, i Penrith.

[edita] Territori

El Districte dels Llacs

Amb l'excepció de la costa, gairebé tot el comtat és muntanya, amb una sèrie de petits rius i la col·lecció més nombrosa de llacs del país. La Muralla d'Hadrià recorre tot el nord del comtat fins a la badia de Carlisle. Ofereix algunes de les restes romanes més significants del Regne Unit, i una sèrie de fortificacions romanes que constitueix el patrimoni històric de més valor de tot el comtat. Altres elements de patrimoni arquitectrònic són el castell de Carlisle i l'estil autòcton de cases, molt pareguda a l'escocès, és a dir blanques amb l'ampit de les finestres i la porta en negre.

El Districte dels Llacs és un parc nacional que ocupa la major part del comtat, i destaca un gran nombre de llacs distribuïts en forma circular al voltant del cim del comtat i el més alt d'Anglaterra, Scafell Pike amb 978 m. La major indústria del parc és, a canvi amb la costa industrial i portuària, el turisme i l'agricultura. Els dos pols més importants del parc són els pobles de Keswick, al nord, i Kendal, al sud.

[edita] Història

Cumbria es creà amb la fusió dels antics comtats de Cumberland i Westmorland al 1974. Cal remuntar a l'època preromana per trobar un territori equivalent. Aquest fou l'antic regne celta de Rheged, que passà a formar part dels regnes sotmesos als romans. Després, vingueren múltiples atacs, invasions i per últim, colonització per guerrers de l'actual Noruega; malgrat ser més arecerat que la costa de l'est, Cumbria era un dels territoris que més contacte tingué amb aquesta nova població. Amb la formació dels regnes de Northumbria, Mercia i Strathclyde, posteriorment Anglaterra i Escòcia, aquest territori passà del domini escocès a l'anglès i de nou a l'escocès, quedant definitivament a la banda anglesa a partir de la unió (1707). Aquest fet explica per exemple la divisió històrica de la capital, Carlisle, en dos: una part alta i escocesa; i una part baixa i anglesa, la que més ha crescut. No formaven un continuum, sinó deixaven el riu i una franja àmplia entre ells, avui en dia construïda però considerada tanmateix perifèrica.

Al segle XIX i XX, aquesta zona que despuntava un gran patrimoni natural per trobar-se lluny dels tradicionals centres de població experimentà un creixement de població important gràcies a la Revolució Industrial. El focus dels aleshores dos comtats passà de l'interior a la costa. Però com gran part del país, amb la reconversió econòmica dels 1980s, patí un gran canvi de rumb. Problemes amb la central nuclear Windscale dugué al seu tancament; igualment moltes drassanes tancaren davant la reducció de contractes. Tot açò ha deixat un índex important d'atur i pèrdua de població.

[edita] Llengua

La llengua més antiga esmentada és el cumbric, del terme celta també present al galès, cymru, que significa "país de companys" i és l'actual nom del País de Gales. Aquest nom es modificà pels romans, donant la forma llatina i actual de "Cumbria". El cumbric desaparegué com a llengua viva al segle XI. Encara existeixen paraules d'ús agricultural que descendeixen directament de la llengua d'aquesta tribu celta; d'altres són el producte de la repoblació parcial per tribus de Escandinàvia i de la incorporació tardiva al regne anglès de Northumbria. El regne celta de Rheged sense dubte tenia una llengua més o menys comprensible per a les tribus veïnes, i fins i tot els elements sobrevivents d'aquella llengua s'assemblen a la de Cornualla (la darrera llengua celta existent a Anglaterra, que s'estingí vora el 1900) i el manx, encara viu però residual a l'Illa de Man. La influència de la cultura celta a Cumbria és destacable, si es limita al folclore: balls, música, algunes tradicions.

El dialecte de Cumbria és parlat arreu del comtat, si bé ofereix una gran variació entre el nord, la costa i el sud, a causa de les influències històriques de l'escocès, el dialecte de Northumbria, el manx i el dialecte de Lancashire. És un dialecte de la llengua anglesa que es diferencia sobretot en el vocabulari, provinent de la llengua escandinau dels pobladors noruecs que hi arribaren al segle X des d'Irlanda i l'Illa de Man.