Wozzeck
De Viquip??dia
| Wozzeck | |
 Una escena de l'Acte 3 Escena 2 de Wozzeck: Wozzeck increpa Marie abans d'assassinar-la |
|
| Llengua original: | alemany |
| M??sica: | Alban Berg |
| Llibret: | Alban Berg |
| Font liter??ria: | Woyzeck, de Georg B??chner |
| Actes: | 3 |
| Estrena: | 14 de desembre de 1944 |
| Teatre: | ??pera Estatal de Berl??n |
|
Personatges:
|
|
|
|
Wozzeck ??s la primera i m??s famosa ??pera d'Alban Berg. Va ser composta entre 1914 i 1922 i es va estrenar el 14 de desembre de 1925 en l'??pera Estatal de Berl??n, sota la direcci?? d'Erich Kleiber. Est?? basada en l'obra inconclusa de teatre del dramaturg alemany Georg B??chner, Woyzeck. Berg va treballar en el llibret per a crear una ??pera de tres compactes actes, amb cinc escenes cada un. T?? un lloc s??lid en el repertori tradicional, i anualment es representa en diversos llocs del m??n. Si b?? el seu estil musical ??s desafiador, la qualitat de l'obra de Berg (en particular, la caracteritzaci?? de les situacions amb t??cniques musicals clarament definides) la fa una ??pera moderna que satisf?? fins a l'oient m??s t??mid. Evita els estereotips oper??stics, sent seriosa i persuasiva al mateix temps. El seu tema - la inevitabilitat de la duresa i l'explotaci?? dels pobres - est?? present en forma brutal i sense compromisos.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Wozzeck est?? basada en el drama inconcl??s del dramaturg Georg B??chner Woyzeck (titulat inicialment Wozzeck per error d'edici??). Berg va assistir a la primera representaci?? d'aquella obra a Viena el 5 de maig de 1914, i llavors va decidir escriure una ??pera sobre ella. El seu allistament en l'ex??rcit a causa de la Primera Guerra Mundial va suposar un par??ntesi en la seua activitat musical, per?? quan va aconseguir un lloc burocr??tic en el Ministeri de Guerra va continuar la composici?? de la seua obra. No obstant no va ser fins que va finalitzar la Guerra que va poder dedicar-se plenament a ella.
Va acabar l'??pera a l'abril de 1922. El mateix any va publicar la reducci?? pian??stica en la casa editora Universal Edition amb suport econ??mic de la seua gran amiga Alma Mahler, viuda de Gustav Mahler. L'obra va ser rebutjada per diversos teatres d'??pera arreu d'Europa, per la qual cosa, i aconsellat pel director Hermann Scherchen, va escriure una mena de suite per a soprano i orquestra (Drei Bruchst??cke aus Wozzeck - Tres fragments de Wozzeck) per a cridar-ne l'atenci??. Els tres fragments d'escenes es van estrenar a Frankfurt del Main el 1924 dirigides per Scherchen; l'acollida de les peces va ser impressionant. Llavors l'??pera Estatal de Berl??n la va escollir, i va ser estrenada pel director Erich Kleiber el 14 de desembre del mateix any. L'??xit va ser grandi??s i va catapultar a la fama internacional a Berg. Va ser representada en els millors teatres d'??pera, i va fer de Berg el compositor m??s conegut de la Segona Escola de Viena, la qual cosa li va permetre viure m??s comfortablement i dedicar-se de ple a la composici??. Entre els anys 20 als 30 va invertir bona part del seu temps a viatjar per a assistir a representacions i donar confer??ncies sobre l'??pera.
[edita] Instrumentaci??
La plantilla instrumental original de Wozzeck ??s molt gran: una immensa orquestra simf??nica (a 4), una banda militar, una t??pica banda pobletana alemanya i en una de les escenes (la 3a. De l'Acte II) un petit grup de cambra (de la mateixa configuraci?? que la Simfonia de Cambra Op. 9 del seu mestre Arnold Sch??nberg, un petit homenatge). En total, quasi 200 m??sics, a banda de l'elenc vocal. Potser per aix??, l'obra, malgrat la seua popularitat, no s'ha representat massa sovint. S'han realitzat versions per a conjunts m??s redu??ts i accessibles, fins al moment dos: una per a grup de cambra de John Rea (1995) i una altra per a una orquestra normal (a 2) d'Eberhard Kloke (2004). Gr??cies a elles Wozzeck va acreixent la seua popularitat en els ??ltims temps.
La partitures original i les versions s??n editades per Universal Edition. El manuscrit de l'??pera est?? en la Congress Library de Washington (va ser dipositada ac?? per gesti?? de Sch??nberg l'any 1934).
[edita] El llibret
Dels fragments d'escenes desordenades deixades per B??chner, Berg va triar 15 en una estructura compacta de tres actes amb cinc escenes cada u. Va adaptar el llibret mentre anava component les diverses escenes.
[edita] Estil musical
Wozzeck ??s un dels exemples m??s c??lebres d'atonalitat. Berg va seguir els passos del seu mestre Sch??nberg component en atonalitat lliure per a expressar emocions i els processos mentals dels personatges del drama. Per?? no nom??s va ser capa??, amb el poder de la m??sica atonal, d'expressar la bogeria i la alienaci?? , sin?? tamb?? l'amor, la humanitat i el desig de la gent comuna per la dignitat, enfront de la brutalitat i l'ab??s. ??s tan acurada l'observaci?? de la vida real que ??s capa?? de crear retrats d'all?? banal (l'escena de la Taverna - l'habitaci?? de Marie) o mund?? (els soldats dormint en les seues barraques). En aquests moments va fer ??s dels estils de la m??sica popular, treballant els seus patrons r??tmics i mel??dics per?? sense les seues implicacions harm??niques.
Si b?? la m??sica ??s atonal en el sentit que no segueix les regles de la tonalitat major/menor, dominant a occident durant els per??odes barroc, cl??ssic i rom??ntic, utilitza m??todes per a controlar les notes en el fluir harm??nic. El trit?? Si natural i Fa natural, per exemple, representen a Wozzeck i Marie, permanentment en conflicte entre si. La combinaci?? de Si bemoll i Re bemoll representa la relaci?? entre Marie i el seu fill. D'aquesta manera l'??pera retorna constantment a certes tonalitats per a marcar certs moments en la trama. No es tracta d'un centre tonal convencional, per?? al llarg de l'obra la repetici?? d'aquestes notes estableix una continu??tat i estructura.
[edita] Influ??ncia
Wozzeck ??s una obra de gran influ??ncia en la hist??ria de l'??pera, que ha deixat una empremta indeleble. El concepte d'??pera de tema social, la hist??ria d'un home a la l??mit de la bogeria, la inclusi?? de formes instrumentals en l'??pera, l'al??lusi?? a la m??sica popular i banal, el joc tonal-atonal, en fi, han esdevingut idees atractives i inspiradores usades per compositors posteriors.
Tenim Dantons Tod (un altre drama de B??chner) de Gottfried Von Einem, Die Soldaten de Bernd Alois Zimmermann (drama de Jakob Lenz), Jakob Lenz de Wolfgang Rihm (tamb?? B??chner), Lear de Aribert Reimann; Reigen de Philippe Boesmans (drama d'Arthur Schnitzler); fins i tot Peter Grimes de Benjamin Britten, Bomarzo d'Alberto Ginastera i Eight Songs for a Mad King de Peter Maxwell Davies.
[edita] Sinopsi argumental
[edita] Acte I
Escena 1 (Suite): Wozzeck est?? afaitant el capit??, qui el reny per portar una vida immoral. Wozzeck protesta; ??s dif??cil ser virtu??s quan s'??s pobre.
Escena 2 (Raps??dia i can???? de cacera): Wozzeck i Andres estan tallant llenya i el sol s'est?? ponent. Wozzeck t?? visions paoroses i Andres tracta de calmar-lo sense ??xit.
Escena 3 (Marxa i can???? de bressol): Una desfilada militar passa davant de la cambra de Marie. Margret reprotxa a Marie els seus flirteigs amb els soldats. Llavors torna Wozzeck i conta a Marie les horribles visions que ha tingut.
Escena 4 (Passacaglia): El doctor reny Wozzeck per no seguir les instruccions respecte a la dieta i el capteniment (a les que Wozzeck s'ha sotm??s com a subjecte experimental d'un estudi m??dic per a guanyar uns diners extra per a Marie). No obstant, quan el doctor escolta a Wozzeck parlar de les seues aberracions mentals, es mostra satisfet i es congratula de l'??xit de l'experiment.
Escena 5 (Rond??): Marie admira el tabal major a la porta de la cambra. Ell intenta seduir-la, ella el rebutja en un primer moment, per?? finalment cau en els seus bra??os.
[edita] Acte II
Escena 1 (Sonata-Allegro): Marie li diu al seu fill que ha d'anar-se'n al llit, mentre contempla amb fascinaci?? les arracades que li ha regalat el tabal major. Llavors arriba Wozzeck i li pregunta d'on ha tret les arracades, i ella li contesta que les ha trobades. No massa conven??ut, Wozzeck li d??na alguns diners i se'n va. Marie es mostra penedida del seu capteniment.
Escena 2 (Fantasia i Fuga sobre 3 Temes): El capit?? escomet el doctor al carrer i el fa aturar. Aleshores el doctor procedeix a esglaiar el capit?? especulant amb les malalties que aquest darrer por estar patint. Es troben amb Wozzeck i li insinuen que potser Marie li ??s infidel.
Escena 3 (Largo): Wozzeck s'enfronta a Marie, i aquesta no nega les sospites de Wozzeck. Col??ric, Wozzeck est?? a punt de colpejar-la, per?? ella l'atura, dient-li que ni tan sols son pare li va posar la m?? al damunt. L'afirmaci?? de Marie "millor un ganivet al ventre que no una pallissa" fa germinar en la ment de Wozzeck la idea de la seua subseg??ent venjan??a.
Escena 4 (Scherzo): Entre una multitud, Wozzeck veu Marie ballant amb el tabal major. Despr??s d'un breu cor de ca??adors, Andres li pregunta a Wozzeck perqu?? est?? sol. Un aprenent borratxo fa un serm??; despr??s un idiota s'acosta a Wozzeck i crida que l'escena ??s ""Lustig, lustig...aber es riecht ???Ich riech, ich riech Blut!"" ("alegre, alegrews, pero pudenta...Fa pudor, fa pudor de sang!").
Escena 5 (Rond??): En les barraques del quarter per la nit, Wozzeck, incapa?? de dormir, desperta Andres. El tabal major arriba borratxo i fa al??ar del llit Wozzeck per a barallar-se amb ell.
[edita] Acte III
Escena 1 (Invenci?? sobre Temes i Variacions): En la cambra, per la nit, Marie llegeix la B??blia. Crida que desitja el perd??.
Escena 2 (Invenci?? sobre una nota pedal): Wozzeck i Marie caminen sobre unes fustes col??locades en un estany. Marie est?? ansiosa per anar-se'n, per?? Wozzeck aconsegueix retenir-la. Surt una lluna roja com la sang, Wozzeck acaba per determinar que si Marie no ??s d'ell, tampoc no ser?? de cap altre, i l'apunyala.
Escena 3 (Invenci?? sobre un ritme): Una gentada dansa en una taverna. Entra Wozzeck i, en veure Margret, balla amb ella i despr??s la fa seure sobre els seus genolls. La insulta, i li demana que cante una can????. Ella canta, per?? aviat se n'adona de les taques de sang en les mans i els bra??os de Wozzeck. Tothom l'escridassa, i ell, de sobte agitat i obsedit amb la sang, fuig de la taverna.
Escena 4 (Invenci?? sobre un acord de 6 notes): Wozzeck ha retornat a l'escenari del crim. Es mostra obsedit amb la idea que el ganivet que ha usat podria incriminar-lo, i el llan??a a l'estany. Quan la lluna roja com la sang reapareix, es fica a l'estany i es submergeix. El capit?? i el doctor, que passen al costat de l'estany, senten els estertors de Wozzeck i fugen esporuguits.
Intermezzo (Invenci?? sobre una clau): Aquest interludi porta al final.
Escena 5 (Invenci?? sobre un equivalent d'octaves quasi toccata): L'endem?? de mat??, els nois juguen a l'eixida del sol. Hi ha rumors sobre el fet que s'ha trobat el cos de Marie, i els xiquets corren a veure'l, llevat del fill de Marie, qui despr??s d'un moment d'indecisi?? segueix tamb?? els seus companys.
[edita] Altres Wozzeck
- El 22 d'abril de 1926 es va presentar en Bremen, quatre mesos despr??s de l'estrena de l'??pera de Berg, un altre Wozzeck. Era obra del compositor alemany Manfred Gurlitt. Aquesta ??pera consta d'un sol acte amb 18 escenes i un ep??leg i ha rom??s a l'ombra de la de Berg, encara que en 1993 se'n va gravar una versi??.
- El 1993, el compositor nord-americ?? Philip Glass va compondre m??sica incidental per a Woyzeck.
- El 2002 es va llan??ar l'??lbum Blood Money, amb can??ons d'un musical basat en Woyzeck dirigit per Robert Wilson (director) i amb m??sica de Tom Waits.
- El 2004 Helmut Oehring va escriure WOZZECK kehrt zur??ck, ??pera en 3 actes amb textos de B??chner, Luter, Theodor Fontane i el mateix Oehring, estrenada a Aqisgr??. Veure refer??ncia ac??.
- Nick Cave tamb?? ha compost m??sica per a la producci?? islandesa de l'obra.
[edita] Bibliografia
- Jarman, Douglas, The Music of Alban Berg (Faber & Faber, 1979)
- Perle, George, The Operas of Alban Berg: Wozzeck (California University Press, 1980)
[edita] Enlla??os externs
- Llibret en alemany i espanyol a Kareol
- Text de la Confer??ncia de Berg i An??lisi musical (ambd??s en angl??s) de Wozzeck a Solomon's Resources.
- Edicions de les partitures de l'??pera completa, la versi?? per a orquestra redu??da, la versi?? per a grup de cambra de John Rea (1995) i reducci?? per a piano a Universal Edition. Tamb?? la primera p??gina de la versi?? original.
- Representacions pr??ximes de Wozzeck a Operava's.Com
- Gravacions de Wozzeck a allmusic.com
- Versions en cinema i TV de Wozzeck a imdb.Com
- Clips d'??udio de Wozzeck a Norton Sony Classical, p??gina de Sony.
- Escena 3 i Intermedi de l'Acte III de Wozzeck a Music Appreciation.
