Mitridate, re di Ponto
De Viquipèdia
| Mitridates, rei del Pont | |
 Mitridates VI en una moneda |
|
| Títol original: | Mitridate, rè di Ponto |
| Llengua original: | italià |
| Gènere: | opera seria |
| Música: | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llibret: | Vittorio Amadeo Cigna-Santi |
| Font literària: | Mithridate de Racine (1673); traduïda a l'italià per Giuseppe Parini |
| Actes: | 3 |
| Època de composició: | 1770 |
| Estrena: | 26 de desembre de 1770 |
| Teatre: | Teatre Regi Ducal de Milà |
|
Personatges:
|
|
|
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
|
Mitridate, rè di Ponto (Mitridates, rei del Pont) és una òpera seria en tres actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart (1770), sobre llibret italià de V. A. Cigna-Santi. Porta per número KV 87. En l'últim catàleg Köchel: K6 74a.
Taula de continguts |
[edita] Història
Mozart va escriure Mitridate mentre es trobava de viatge per Itàlia l'any 1770. Tenia catorze anys. Va ser la seua primera experiència amb l'òpera seriosa. Va rebre cent florins i la manutenció durant els cinc mesos que va tardar a compondre-la. Com la resta de les seues primeres òperes, segueix molt de prop el model italià.
Es va compondre per a inaugurar la temporada musical de Milà, per encàrrec del comte Firmian, governador i mecenes milanès. Les circumstàncies de la seua composició i estrena poden seguir-se a través de les cartes de Leopold Mozart. Es va estrenar amb gran èxit al Teatre Regi Ducal de Milà el 26 de desembre de 1770. Aquesta primera representació va suscitar l'entusiasme del públic, de Giuseppe Parini i de tots els cantants. El castrat Pietro Benedetti va afirmar que, si el públic no quedava encantat amb el duet final del segon acte, “es faria castrar per segona vegada".
Després d'aquesta primera representació, va haver-hi altres vint en el mateix escenari, dirigint Mozart les quatre primeres. No es va tornar a representar fins al segle XX.
[edita] Sinopsi
L'acció té lloc a Nimfea, port de Crimea, Regne del Pont l'any 63 adC. El protagonista és el rei Mitridates VI Eupator (132-63 adC). Ocupat en les seues lluites contra els romans, deixa la seua promesa Aspasia, a cura dels seus fills, Farnaces i Sifares. Després de patir una severa derrota, Mitridates és donat per mort.
[edita] Acte
Escena 1 Arbate, el governador de Nimfea, dóna la benvinguda a Sifares. Sifares es queixa del seu germà, Farnaces, a causa dels forts llaços que l'uneixen els romans, els seus enemics. Arbate jura lleialtat a Sifares. Aspasia prega a Sifares, perquè l'ajude a resistir els avanços de Farnaces. Sifares accepta les seues súpliques, i alhora revela el seu amor per ella. Aspasia ama secretament a Sifares.
Escena 2 Farnaces, el primogènit, ofereix el seu amor a Aspasia, qui el rebutja amb el suport de Sifares, que la protegeix enfront del seu poderós germà. Arriben notícies que Mitridates és viu i s'acosta a la ciutat. Arbate insta als germans a sobreposar-se a les seues diferències i saludar son pare. Farnaces conspira amb Marzio, tribú romà, contra Mitridates.
Escena 3 Mitridates arriba a Nimfea amb la princesa Ismene, filla del rei dels parts, per a oferir-la com a esposa al seu fill Farnaces. Mitridates vol que Farnaces es case amb Ismene, la seua promesa. Ismene està enamorada de Farnaces. Arbate li diu a Mitridates que Farnaces persegueix a Aspasia, però no esmenta a Sifares. Gelós, Mitridates jura venjar-se de Farnaces.
[edita] Acte II
Escena 1 Farnaces menysprea i amenaça a Ismene, i aquesta li ho diu a Mitridates, el qual suggereix que es case amb Sifares. Mitridates demana a Aspasia que es casen immediatament, però ella vacil·la, la qual cosa demostra la seua infidelitat. Aspasia li confessa el seu amor a Sifares, però acorden separar-se per a salvaguardar l'honor. Sifares planeja anar-se'n i Aspasia queda preocupada, immersa en el seu conflicte entre l'amor i el deure.
Escena 2 Mitridates és conscient del complot de Farnaces i els romans contra ell, i planeja venjar-se'n, malgrat l'oferta de pau que Marzio li fa arribar. Deté a Farnaces, acusat de traïció. Ismene salva al príncep, Farnaces ho confessa tot a son pare i és ingressat a la presó. Aspasia i Sifares declaren el seu amor i estan disposats a morir, per temor a Mitridates.
[edita] Acte III
Escena 1 Ismene, encara enamorada de Farnaces, tracta de convèncer a Mitridates perquè perdone Aspasia i Sifares. Els romans, guiats per Marzio, ataquen i Mitridates es prepara per a la batalla. Aspasia pensa a suïcidar-se ingerint verí, i només la intervenció de Sifares aconsegueix salvar-la. Sifares també vol morir i s'uneix a son pare en la batalla.
Escena 2 Marzio allibera a Farnaces i li promet el tron de son pare si li ajuda. Però el príncep canvia d'idea, es penedeix de la seua traïció i s'uneix a l'exèrcit de son pare.
Escena 3 Mitridates és ferit en combat i ell mateix es llança sobre la seua espasa per a suïcidar-se, davant la derrota. Abans de morir, perdona els seus fills i dóna la seua benedicció a Sifares i Aspasia, mentre Farnaces es declara disposat a casar-se amb Ismene. En el quintet final Sifares, Aspasia, Farnaces, Ismene i Arbate declaren la seua intenció de venjar-se dels romans i combatre a aquells que pretenen acabar amb la llibertat del món sencer.
[edita] Valoració
| Les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
|---|
Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767) |
[edita] Instrumentació original
Originàriament interpretada amb 2 flautes, 2 oboès, 4 trompes, 2 fagots, 2 trompetes, timbals, instruments de corda i baix continu.
[edita] Llibret
El text original era el Mithridate de Racine (1673); va ser traduït pel clergue Giuseppe Parini. Vittorio Amadeo Cigna-Santi va versificar aquesta traducció per a l'òpera de Mozart. Aquest poeta residia a Torí i va enviar a Milà el llibret per parts.
La història de Mitridates ja havia estatt posada en música amb anterioritat, per Quirino Gasparini.
[edita] Estructura musical
Consta d'una obertura, vint-i-un àries, una cavata, una cavatina, un duo i un cor final. Mozart va intercalar set recitatius acompanyats. De les peces vocals d'aquesta òpera, destaquen:
- Núm. 4 Ària d'Aspasia: Nel sen mi palpita
- Núm. 7 Ària de Mitridates: Se di laure il crine adorno
- Núm. 13 Ària d'Aspasia: Nel grave tormento
- Núm. 17 Duo de Sifares i Aspasia: Se viver non degg'io. Duo al final del segon acte en què els dos declaren el seu amor.
- Núm. 18 Ària d'Ismene: Tu sai per chi m'accese
[edita] Discografia
- N'hi ha un enregistrament, amb direcció de Leopold Hager, amb Arleen Augér, Edita Gruberova, Agnes Baltsa, Ileana Cotrubas, Werner Hollweg, i l'Orquestra del Mozarteum de Salzburg (1976, Philips)
- També hi ha disponible un enregistrament a DVD per Charles T. Downey (2006, Ionarts).
[edita] Referències
- Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Cátedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
- Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
- La magia de la ópera (Catàleg Philips Classics), 1993
- OperaGlass
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Llibret a Karadar
- Llibret a Opera Glass
- Edició especial digital del llibret de 1770, a càrrec de la Biblioteca Nazionale Braidense.
- (italià) Argument i altres informacions Mitridate, re di Ponto
