Regne del Pont
De Viquipèdia
El regne del Pont fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor. Els antics habitants eren el bebrics.
El territori fou sotmès a Pèrsia el 546 aC pero les tribus de les muntanyes van restar independents. Es va constituir en satrapia persa (satrapia XIX de Darios) el govern de la qual fou donada a prínceps de la casa reials; les tribus es governaven pels seus caps locals hi havien de pagar taxes i aportar soldats al sàtrapa, si be algunes no eren sotmeses.
El 363 aC el sàtrapa Ariobarzanes II del Pont va sotmetre les tribus de l'interior. El seu successor Mitridates II va quedar de fet independent després de la fi de l'imperi persa a mans d'Alexandre (després del 334 aC); a partir del 321 aC va aprofitar les lluites entre els diàdocs per ampliar els seus territoris. Va morir vers el 301 aC i el va succeir el seu fill, Mitridates III (rei Mitridates I del Pont).
Sota Mitridates VI Eupator, el gran, es va produir l'enfrontament amb Roma, en que fou derrotat i la seva filla Eupatra fou portada a Roma per ser exhibida en el triomf del general junt amb molts altres captius.
Vegeu Guerres mitridàtiques.
Al final de la guerra Gneu Pompeu va annexionar la part occidental del Pont (fins a Ischiopolis i la frontera de Capadòcia) a Bitínia i va donar la resta a prínceps veïns (per exemple a Deiotarus I de Galàcia, el anomenat Pont Gàlata entre l'Iris i el Halis).
Els colquis van rebre una porció del país i un rei anomenat Aristarc; Farnaces II, fill de Mitridates VI, va rebre Crimea (Regne del Bòsfor); la part central entre l'Iris i Farnàcia es menys clar fins que el 36 aC fou donat per Marc Antoni a Polemó I, fill de Farnaces II i des llavors fou conegut com Pont Polemoniac (Pontus Polemoniacus) juntament amb la Petita Armènia, quedant separats a la seva mort, i la viuda Pitodoris la va transferir al rei Arquelau de Capadòcia, per lo que fou després coneguda com a Pont Capadoci. El Pont Polemoniac va passar al Imperi a la mort de Polemó II, i va ser convertit en província romana (63) sota el mateix nom tot i que sovint administrada juntament amb la província de Galàcia.
Vers el 294 la província pòntica es va dividir en dues: a l'oest el Diospont (que va recuperar el Pont Capadoci), i a l'est el Pont Polemoniac. Al segle IV el Diospont fou rebatejat Hel·lenopont i al segle V fou ampliat a l'est per la zona de costa, pero va perdre el Pont Capadoci (que va passar a Capadòcia Segona), quedant llavors la resta de la província integrat a Armènia.
[edita] Dinastia Artabàzida o Mitridàtica de sàtrapes perses
- Artabazos, sàtrapa del Pont vers 490- vers 470 aC
- fill d'Artabazos, sàtrapa vers 470 aC-440 aC
- Ariobarzanes I del Pont sàtrapa del Pont vers 440 aC- vers 410 aC
- Mitridates I sàtrapa del Pont vers 410 aC-363 aC
- Ariobarzanes II del Pont sàtrapa del Pont 363 aC-337 aC
- Mitridates II sàtrapa del Pont (sobrenom Ktistos) 337 aC-301 aC (independent vers 334 aC)
- nominalment dins els dominis d'Antígon 316 aC-301 aC
[edita] Dinastia Mitridàtica de reis del Pont
- Mitridates I del Pont 301 aC-265 aC
- Ariobarzanes III del Pont 265 aC-vers 240 aC
- Mitridates II del Pont vers 240 aC- vers 220 aC
- Mitridates III del Pont vers 220 aC-vers 185 aC
- Farnaces I del Pont vers 185 aC-vers 170 aC
- Mitridates IV del Pont Filopator Filadelf vers 170 aC-vers 150 aC
- Mitridates V Evergetes vers 150 aC -121 aC
- Mitridates VI Eupator 121 aC-63 aC
- Laodice (reina) 120 aC-115 aC
- Deiotarus I de Galàcia (protegit de Roma) 63 aC-47 aC
- Farnaces II del Pont i I del Bòsfor 63 aC-47 aC
- A Roma 47 aC a 46 aC
- Ariobarzanes III de Capadòcia (cedit en part per Cèsar) 46 a 42 aC
- Ariarates X de Capadòcia i I del Pont 42 aC-39 aC
- Darios del Pont 39 aC-37 aC
- Polemó I (rei del Bòsfor del 14 aC al 8 aC) 37 aC-8 aC
- Pitodòrida (reina) 8 aC-19 dC
- Artaxes (Zenó del Pont) 19-27
- annexat a Roma 27-38
- Polemó II (rei del Bòsfor 38-39) 38-64
- a Roma 64
