Edita Gruberová
De Viquipèdia
Edita Gruberová (Bratislava, 23 de desembre de 1946) és una cantant d'òpera eslovaca, famosa per les seues interpretacions com soprano de coloratura. Posseeix una gran claredat tonal, agilitat i habilitat per a cantar notes altes amb molta força (com per exemple, quan va interpretar en els seus primers anys de carrera el paper de la Reina de la Nit en La flauta màgica de Mozart). En anys recents, ha gaudit un notable èxit en els papers més belcantístics del repertori.
Gruberová va nàixer a Bratislava, filla de mare hongaresa i pare amb ancestres alemanys. Malgrat les seues arrels i que hi ha una minoria que parla hongarès a la seua ciutat natal, la seua llengua materna és l'eslovac. Va iniciar estudis de música al conservatori de la ciutat sota la tutela de Maria Medvecká. Després es va inscriure a l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic de Bratislava. Durant aquest període va formar part del famós grup de música folclòrica Lúcnica, presentant-se al Teatre Nacional Eslovac.
L'any 1968 va debutar en l'òpera de Bratislava en el paper de Rosina en El barber de Sevilla. Després de guanyar un concurs de cant a Tolosa de Llenguadoc, va ser contractada per a formar part del grup d'òpera del teatre J. G. Tajovský a Banská Bystrica, Eslovàquia, des de 1968 fins a 1970. Durant el període de "Normalització" de Txecoslovàquia, quan les fronteres es van tancar per als països no comunistes, la seua tutora, Medvecká, va organitzar unes audicions per a Gruberová a l'estiu de 1969 en l'Òpera de l'Estat de Viena. Això li va proporcionar un contracte i l'èxit amb el personatge de Reina de la Nit. Llavors Gruberová va decidir emigrar a l'oest, esdevenint poc després en solista a Viena i estrella als teatres d'òpera més importants del món, especialment en els papers de coloratura.
Entre les seues principals actuacions en els més importants teatres cal destacar el seu debut en el Festival de Glyndebourne l'any 1972 i al Metropolitan Opera el 1977, com a Reina de la Nit; el Festival de Salzburg l'any 1977, com Thibault en Don Carlos, sota la batuta de Herbert von Karajan. L'any 1984 va cantar a la Royal Opera House, com Giulietta en l'òpera de Bellini, I Capuleti e i Montecchi. L'any 1987 va cantar a La Scala, com Donna Anna i Marie de La fille du régiment. El 1992 va cantar Semiramide a Zuric, i el 1990 a Viena, Roberto Devereux. En el seu repertori també trobem Zerbinetta d´Ariadne auf Naxos, Gilda de Rigoletto, Violetta de La Traviata, el paper titular de Lucia di Lammermoor, Konstanze de El rapte en el serrall, Manon i Oscar d´Un ballo in maschera.
Gruberová va seguir el camí d'altres cantants de coloratura, com la seua predecessora Beverly Sills, adquirint una veu més obscura i propícia per a papers de bel canto més pesants, com Maria Stuarda, Anna Bolena i fins i tot Norma de Bellini. Tot i que no posseeix totes les qualitats vocals necessàries per a interpretar aquest paper còmodament, la seua gran expressivitat i impacte dramàtic, li han servit per a atraure molts admiradors.
Gruberová ha protagonitzat nombrosos enregistraments. En els últims anys ha enregistrat moltes òperes de bel canto, especialment la trilogia Tudor de Donizetti amb el segell discogràfic Nightingale.
Va estar casada amb el conegut director d'orquestra austríac Friedrich Haider.
