Manon
De Viquip??dia
| Manon | |
| Llengua original: | franc??s |
| G??nere: | Op??ra-comique |
| M??sica: | Jules Massenet |
| Llibret: | Henri Meilhac i Philippe Gille |
| Font liter??ria: | L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut d'Antoine Fran??ois Pr??vost |
| Actes: | cinc |
| Estrena: | 19 de gener de 1884 |
| Teatre: | Op??ra-Comique de Par??s |
| Estrena Liceu: | 29 de desembre de 1894 |
|
Personatges:
|
|
|
|
Manon ??s una Op??ra-comique en cinc actes de Jules Massenet amb llibret franc??s d'Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en L???histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut de l'Abat Pr??vost. Va ser estrenada a l'Op??ra-Comique de Par??s el 19 de gener de 1884.
Manon ??s una de les ??peres m??s populars i representades de Massenet, havent mantingut una posici?? destacada en el repertori oper??stic des de la seua estrena. ??s considerada un dels m??s representatius exemples de l'enc??s i la vitalitat de la m??sica i la cultura del Par??s de la Belle ??poque. La cantant que va estrenar el paper de Manon fou Marie Heilbron. Altres int??rprets destacades han estat Sybil Sanderson (la favorita de Massenet), Fanny Heldy, Bidu Sayao, Vict??ria dels ??ngels, Beverly Sills, Ren??e Fleming, i m??s recentment Anna Netrebko.
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi
Temps: el regnat de Llu??s XV de Fran??a
[edita] Acte I
El bullici??s pati d'una posada a Amiens. De Br??tigny, un noble, acaba d'arribar en companyia de Guillot, un vell llibert?? (??s el Ministre de Finances), i tres llicencioses joves actrius, Poussette, Javotte i Rosette. Mentre el taverner serveix el sopar a aquest grup, la gent es congrega per assistir a l'arribada del cotxe procedent d'Arras. Entre la gentada es troba Lescaut, un gu??rdia, qui informa als seus camarades que assisteix a rebre a una jove parenta seua. Aviat arriba el cotxe i entre la multitud Lescaut identifica de seguida la seua fr??gil i bonica cosina, Manon, la qual demana perd?? pel seu atordiment (Je suis toujours tout ??tourdie); aquest ??s, al cap i a la fi, el seu primer viatge, i el que la portar?? a ingressar com a nov??cia en un convent.
Manon es queda sola per un instant, i Guillot aprofita per fer-li proposicions; li diu que t?? un cotxe esperant, i que hi podrien fugir plegats. Aquest maldestre intent de seducci??, que provoca les burles de les tres joves actrius, ??s interromput pel retorn de Lescaut, qui reny la seua cosina (Regardez-moi bien dans les yeux) recordant-li quin ha de ser el capteniment adequat d'una jove membre de la fam??lia Lescaut. No obstant, temptat amb una sessi?? de joc amb els seus amics, Lescaut torna a deixar sola Manon. Sola, expressa la seua admiraci?? per la luxosa aparen??a de les tres actrius, i despr??s es reprotxa a si mateixa aquesta mena de pensaments (Voyons, Manon), jurant-se, de manera poc convincent, no tornar a caure en aquests desitjos mundans.
Un somniador i jove cavaller, des Grieux, en un viatge vers la casa familiar per reunir-se amb son pare, no deixa de mirar a Manon. Enamorat a primera vista, s'acosta, mentre ella, al seu torn, queda captivada amb la galant aparen??a del jove (Et je sais votre nom). La seua conversa gira r??pidament vers una mutua declaraci?? d'amor. Els projectes de viatje; ell cap a casa i ella vers el convent, s??n abandonats, decidint fugir plegats (Nous vivrons ?? Paris). Per?? ja s'hi deixen veure senyals d'una diverg??ncia d'aspiracions: mentre ell repeteix tous les deux (tots dos), la frase que ella deixa anar ??s ?? Paris. Aprofitant el cotxe del vellard Guillot, els amants fugen.
[edita] Acte II
Par??s, l'apartament de Manon i des Grieux. Ell, sense massa esperan??a, escriu una carta a son pare, implorant-li el seu perm??s per a casar-se amb Manon. Piquen a la porta, i entra Lescaut, intentant muntar una escena. No obstant, el seu recurs de fam??lia ofesa ??s nom??s el camuflatge dels seus tractes econ??mics amb Br??tigny, el qual l'acompanya disfressat com un company gu??rdia. Per a donar prova de les seues honorables intencions, des Grieux mostra la carta que escriu a son pare. Per?? mentrestant, Br??tigny adverteix apart a Manon que aquesta mateixa nit, des Grieux, per ordres de son pare, ser?? segrestat i portat a sa casa familiar. Tamb?? li insinua que, si esdevinguera una protegida seua, i atesa la seua posici?? i riquesa, li esperaria un lux??s futur.
Despr??s de l'eixida dels dos visitants, Manon sembla vacil??lar entre acceptar l'oferta de Br??tigny o quedar-se amb des Grieux, advertint-lo de l'intent de segrest. Per?? quan el jove surt a trametre la carta, Manon s'acomiada emotivament de l'humil llar que han compartit (Adieu, notre petite table), deixant clar que ha decidit anar-se'n amb Br??tigny. En tornar, ignorant de tot, des Grieux evoca la seua m??s modesta visi?? d'un futur de felicitat, en la famosa ??ria En fermant les yeux. En eixir de casa per a investigar un aparent tumult, ??s segrestat.
[edita] Acte III
[edita] Escena 1
Par??s, el passeig de Cours-la-Reine en un dia de festa. Entre la gentada que assisteix a la festa i els venedors ambulants de mercaderies de tota mena, apareix Guillot, encara coquetejant fren??ticament amb les tres joves actrius. Tamb?? hi ??s Lescaut, cantant els plaers del joc (Pourquoi bon l'??conomie?). Arriba Br??tigny, aviat seguit per Manon, ara sumptuosament vestida i amb un seguici d'admiradors. Canta una petita roman??a sobre la seua nova posici?? (Je marche sur tous les chemins), i despr??s una viva?? gavota (Ob??issons quand leur voix appelle) sobre la joia de l'amor i la joventut.
El pare de des Grieux, el comte, saluda a Br??tigny. Manon pot escoltar que el seu antic amant ja no ??s chevalier sin?? Abb?? (rector), en haver ingressat al seminari de Saint-Sulpice. Acostant-se al comte, Manon confirma la not??cia, i intenta esbrinar si el fill del comte encara l'estima. Segueix un ballet, per?? Manon, atrapada pel desig de tornar a veure des Grieux, fuig vers Saint-Sulpice.
[edita] Escena 2
Saint-Sulpice. Surt de la capella una muni?? de gent extasiada, lloant el serm?? del nou rector (Quelle ??loquence!). Entra des Grieux, vestit amb h??bit, i son pare uneix la seua veu a les lloances, tot i que intenta dissuadir el seu fill d'aquesta nova vida que ha triat, at??s que nom??s ell pot perpetuar el nom de la fam??lia (Epouse quelque brave fille).
Havent fracassat en t??rcer la resoluci?? del seu fill, se'n va, i des Grieux, sol, lluita contra els tena??os records de Manon (Ah! Fuyez, douce image). Mentre prega, apareix Manon per a implorar-li perd?? per la seua infidelitat. Enfurit, ell intenta rebutjar-la, pero quan ella evoca llur passada intimitat, ell perd tota ressist??ncia, i llurs veus s'uneixen en una apassionada i mutua declaraci?? d'amor.
[edita] Acte IV
Sal?? de joc a l'H??tel de Transylvanie. Lescaut i Guillot estan jugant, i les tres joves actrius estan disposades a adossar-se al guanyador. Arriba Manon amb des Grieux. Tot i que des Grieux ja no es fa il??lusions amb el tarann?? de Manon (Manon! Manon! Sphinx ??tonnant) no pot m??s que admetre que es troba completament esclavitzat per ella. Jugar?? amb la intenci?? de fer la fortuna que ella tant necessita. Juga a cartes amb Guillot, i guanya. Continua a guanyar mentre Guillot dobla i redobla l'aposta. Mentre Manon es troba exultant, Guillot acusa des Grieux de fer trampes. Des Grieux nega amb vehem??ncia l'acusaci??. Guillot se'n va, per?? aviat torna amb la policia, acusant des Grieux de tramp??s i a Manon de dissoluta.
El vell des Grieux apareix en escena i li diu al seu fill que si b?? pot intercedir per ell, no far?? res per salvar a Manon. Una gran escena de conjunt, amb Guillot exultant per la seua venjan??a, Manon lamentant el final de tota felicitat, des Grieux jurant defensar-la i la resta dels presents expressant consternaci?? i horror, conclou amb l'arrest dels dos amants.
[edita] Acte V
- (Acte IV, escena dos en la versi?? original)
Un desolat indret prop de la carretera a Le Havre. Manon ha estat condemnada a ser deportada com a dona de vida llicenciosa. Des Grieux, alliberat per intervenci?? de son pare, i un penedit Lescaut, ara el seu aliat, esperen interceptar el comboi en el qual Manon, en companyia d'altres convictes, s??n transportats al port. Arriba un destacament de soldats amb presoners. Els pretesos rescatadors han de recon??ixer la seua desesperada situaci??, i les poques possibilitats de v??ncer davant la for??a p??blica. Per?? finalment Lescaut re??x a subornar el sergent, per a que deixe que Manon hi romanga darrere fins a la nit. El comboi es posa en marxa, i una exhausta i malalta Manon cau a terra als peus de des Grieux.
En els bra??os de des Grieux, delirant, Manon recapitula les escenes ???i les melodies??? de llur passada felicitat compartida. Des Grieux li diu que el passat pot encara reviscolar, per?? Manon, ara en calma, sap que n'??s massa tard. Amb les paraules Et c'est l?? l'histoire de Manon Lescaut, mor.
[edita] ??ries c??lebres
- Acte I - Manon: "Je suis encore tout ??tourdie"
- Acte II - des Grieux: "En fermant les yeux"
- Acte II - Manon: "Adieu, notre petite table"
- Acte III - Manon: "Ob??issons quand leurs voix appelle"
- Acte III - des Grieux: "Ah, fuyez douce image"
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Pr??ximes representacions a Operabase.com (angl??s)
- Manon a Jules-Massenet.com (angl??s)
- Llibret
