Mirella Freni
De Viquipèdia
Mirella Fregni, coneguda com Mirella Freni (Mòdena, 23 de febrer de 1935), és una famosa soprano italiana cantant d'òpera, admirada per la seva veu i el seu talent interpretatius. El seu repertori inclou gairebé quaranta rols, particularment els de Verdi i Puccini però també els de Mozart i Txaikovski. Freni va estar casada per molts anys amb el baix búlgar Nicolai Ghiaurov, amb qui a més va gravar i va actuar amb freqüència.
La família de Mirella era de classe mitjana (la seva mare i la mare del tenor Luciano Pavarotti van treballar juntes a la cigarrera de Mòdena i ambdós van ser alletats per la mateixa dida). Encara que va ser una nena talentosa per a la música i va cantar l'ària Un bel di vedremo als deu anys en un concurs de radio, el tenor Beniamino Gigli li va advertir que corria el risc d'arruïnar la seva veu si no deixava el cant fins que fos una mica més gran. Freni va reprendre el cant als 17 anys.
El seu debut operístic va ser a Mòdena el 1955, als 19 anys, cantant el personatge de Micaëla de Bizet. Malgrat que va rebre diverses ofertes, va decidir deixar de costat la seva carrera per casar-se i tenir un fill amb el seu professor de cant Leone Magiera.
El 1958 va reiniciar la seva carrera, guanyant un concurs de cant i interpretant Mimì de Puccini al Teatro Regio de Torí. Després va cantar a la Netherlands Opera en la temporada 1959-1960. Va ser reconeguda internacionalment quan va cantar el paper d'Adina en una producció de Franco Zeffirelli de L'elisir d'amore al Festival de Glyndbourne. En la temporada 1960-1962, va cantar en aquest mateix festival els personatges còmics de Susanna i Zerlina. Va debutar en el Royal Opera House com Nannetta el 1961, a la Scala el 1963 (sota la direcció d'Herbert von Karajan i Zeffirelli), i en el Metropolitan com Mimì el 1965.
El seu repertori es va ampliar per incloure Liù, Marguerite i Juliette. Entre els anys 1970 i 1980 va cantar rols més pesats de Verdi, com Elisabetta, Desdemona, Amelia, Elvira, Leonora i, fins i tot Aïda. També va cantar papers de Puccini com Manon, Tosca, Madama Butterfly i els tres personatges d'Il Trittico. En els anys 1990 va incloure també personatges del verisme italià, com Adriana, Fedora i Madame Sans-Gêne, i fins i tot papers de l'òpera russa, com Tatiana, Llissa i Juana.
El 1981 es va casar amb Ghiaurov i junts van fundar el Centre Universale del Bel Canto a Vignola. Van iniciar a donar classes mestres en aquest centre el 2002. Després de la mort de Ghiaurov, el 2004, Freni va continuar el seu treball i les seves classes no només en el centre sinó al voltant de tot el món.
El 1990 va publicar les seves memòries, Mio Caro Teatro. Aquell mateix any, va rebre l'orde Cavaliere della Gran Croce della Repubblica Italiana i el 1993 la condecoració d'honor de la Legió francesa.
