Gaetano Donizetti

De Viquipèdia

Retrat de Gaetano Donizetti per Giuseppe Rillosi

Domenico Gaetano Maria Donizetti, més conegut com Gaetano Donizetti, Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848, compositor italià d'òpera.

Encara que el seu repertori compositiu comprèn un gran nombre de gèneres, com obres de música religiosa, peces per a quartet de corda, i obres orquestrals, ha esdevingut cèlebre sobretot per la seua obra lírica.

[edita] Biografia

Era fill d'un empleat, i es va dedicar a composició musical a despit de la voluntat del pare, que el volia destinar a la carrera d'advocat. Donizetti va estudiar sota la direcció de Simon Mayr a Bèrgam i després contrapunt amb el pare Mattei a Bolonya, limitant-se en un principi a compondre obres religioses d'estil convencional.

Va tornar a la seua ciutat natal el 1814, on va treballar a l'església de Santa Maria Maggiore, però no va poder resistir massa temps a la crida de l'escena, com tots els compositors italians de l'època, i cinc anys després va estrenar la seua primera òpera, Enrico di Borgogna, a Venècia.

Va obtenir un èxit considerable, encara que algunes de les altres 19 òperes compostes entre el 1818 i el 1828 L'Ajo nell' imbarazzo, Elvira, Alfredo Le Grande, Olivo e Pasquale. Alahor in Granada, Chiara e Serafino, entre d'altres), gaudiren encara d'un èxit major.

El seu vertader primer triomf esdevingué el 1828 a Nàpols amb Esule di Roma.

Ajudat per una creativitat i una empenta poc comunes, va encadenar èxit rere èxit, de Nàpols a Gènova. A Milà va estrenar l'òpera Anna Bolena el 1831 .

El 1834, Donizetti va ser nomenat mestre de capella i professor de composició del Conservatori de Nàpols, i després, el 1836 professor de contrapunt del mateix conservatori.

El 1835 va visitar París amb ocasió de l'estrena de la seua òpera Marina Paliero. En aquest mateix any, va compondre a Nàpols la cèlebre, Lucia di Lammermoor, la seua obra mestra, que ha estat interpretada arreu del món.

El 1838, després de la mort de Zingarelli, director del conservatori, va estimar-se més deixar Nàpols i instal·lar-se a París. En col·laboració amb Eugène Scribe, hi va estrenar una llarga sèrie d'òperes, moltes de les quals han esdevingut clàssiques en el repertori líric mundial:

Les Martyrs, òpera basada en el Polyeucte de Corneille, que malgrat els tresors musicals que amaga, va gaudir de poques representacions
La fille du régiment (1840)
La Favorite (1840)
Rita ou le Mari battu (1841)
Don Pasquale (1843)
Dom Sébastien (1843), vasta obra escrita en només dos mesos.

De 1842 a 1846, Donizetti no va deixar de viatjar, principalment entre París, les grans ciutats italianes (Nàpols, Roma, Bolonya, Milà, Venècia) i Viena (on va ser nomenat mestre de capella de la Cort el 1842).

La seua vida trepidant i el seu esperit inquiet, fonament de la seua creativitat il·limitada, el van conduir al seu internament, el 1846, al manicomi d'Ivry-sur-Seine, prop de París. El 1847, va ser traslladat a una sanatori de la seua ciutat natal, Bèrgam, on va morir el 1848.

A més de 70 òperes, Donizetti va compondre 13 simfonies, 18 quartets, 3 quintets, 28 cantates i altres 115 obres religioses, sense comptar un nombre important d'altres obres de cambra, oratoris i peces de saló.

Donizetti tenia un germà un poc més jove, Giuseppe, nat el 1814, que durant molt de temps va ser director de música militar del sultà a Constantinoble, on va morir el 1856. Gràcies al seu treball, la música occidental va ser difosa en l'Imperi Otomà.

[edita] Òperes més importants

Il Pigmalione (composta el 1816, estrenada el 13 d'octubre de 1960 al Teatro Donizetti, Bèrgam)
Enrico di Borgogna (estrena el 14 de novembre de 1818 al Teatro San Luca a Venècia)
Una follia (estrena el 17 de desembre de 1818 al Teatro San Luca a Venècia) (obra perduda)
Le Nozze in villa (estrena cap al 1821 (?) al Teatro Vecchio a Màntua)
Il Flegname di Livonia, ossia Pietro il grande (estrena el 26 de desembre de 1819 al Teatro San Samuele a Venècia)
Zoraïda di Granata (estrena el 28 de gener de 1822 al Teatro Argentino a Roma)
La Zingara (estrena el 12 de maig de 1822 al Teatro Nuovo a Nàpols)
La Lettera anonima (estrena el 29 de juny de 1822 al Teatro del Fondo a Nàpols)
Chiara e Serafina, ossia I pirati (estrena el 26 d'octubre de 1822 al Teatro alla Scala a Milà)
Alfredo il grande (estrena el 2 de juliol de 1823 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Il Fortunato inganno (estrena el 3 de setembre de 1823 al Teatro Nuovo a Nàpols)
Zoraïda di Granata [rev] (estrena el 7 de gener de 1824 al Teatro Argentino a Roma)
L'Ajo nell'imbarazzo (estrena el 4 de febrer de 1824 Teatro Valle a Roma)
Emilia di Liverpool (estrena el 28 de juliol de 1824 al Teatro Nuovo a Nàpols) (L'Eremitaggio di Liverpool)
Alahor in Granata (estrena el 7 de gener 1826 al Teatro Carolino a Palerm)
Don Gregorio [rev L'Ajo nell'imbarazzo] (estrena l'11de juny de1826 al Teatro Nuovo a Nàpols)
Elvida (estrena el 6 de juliol de 1826 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Gabriella di Vergy (1826 ; reinterpretada el 29 de novembre de 1869 al Teatro San Carlo a Nàpols) (Gabriella)
Olivo e Pasquale (estrena el 7 de gener de 1827 al Teatro Valle a Roma)
Olivo e Pasquale [rev] (estrena l'1 de setembre de 1827 al Teatro Nuovo a Nàpols)
Otto mesi in due ore (estrena el 13 de maig de 1827 al Teatro Nuovo a Nàpols) (Gli esiliati in Siberia)
Il Borgomastro di Saardam (estrena el 19 d'agost de 1827 al Teatro del Fondo a Nàpols)
Le Convenienze teatrali (estrena el 21 de novembre de 1827 al Teatro Nuovo a Nàpols)
L'Esule di Roma, ossia Il proscritto (estrena l'1 de gener de 1828 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Emilia di Liverpool[rev] (estrena el 8 de març de 1828 al Teatro Nuovo a Nàpols)
Alina, regina di Golconda (estrena el 12 de maig de 1828 al Teatro Carlo Felice a Gènova)
Gianni di Calais (estrena el 2 d'agost de 1828 al Teatro del Fondo a Nàpols)
Il Paria (estrena el 12 de gener de 1829 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Il Giovedi grasso (estrena el 26 de febrer 1829 (?) al Teatro del Fondo a Nàpols) (Il Nuovo Pourceaugnac)
Il castello di Kenilworth (estrena el 6 de juliol de 1829 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Alina, regina di Golconda [rev] (estrena el 10 d'octubre de 1829 al Teatro Valle a Roma)
I Pazzi per progetto (estrena el 6 de febrer de 1830 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Il Diluvio universale (estrena el 28 de febrer de 1830 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Imelda de Lambertazzi (estrena el 5 de setembre de 1830 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Anna Bolena (estrena el 26 de desembre de 1830 al Teatro Carcano a Milà)
Le Convenienze ed inconvenienze teatrali (revisió de Le convenienze teatrali estrena el 20 d'abril de 1831 al Teatro Canobbiana a Milà)
Gianni di Parigi (composta el 1831; estrena el 10 de setembre de 1839 al Teatro alla Scala a Milà)
Francesca di Foix (estrena el 30 de maig de 1831 al Teatro San Carlo a Nàpols)
La Romanziera e l'uomo nero (estrena el 18 de juny de 1831 al Teatro del Fondo a Nàpols) (el libretto s'ha perdut)
Fausta (estrena el 12 de gener de 1832 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Ugo, conte di Parigi (estrena el 13 de març de 1832 al Teatro alla Scala a Milà)

L'elisir d'amore

L'elisir d'amore (estrena el 12 de maig de 1832 al Teatro Canobbiana a Milà)
Sancia di Castiglia (estrena el 4 de novembre de 1832 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Il Furioso all'isola di San Domingo (estrena el 2 de gener de 1833 al Teatro Valle a Roma)
Otto mesi in due ore [rev] (estrena el 1833 a Liorna)
Parisina d'Este (estrena el 17 de març de 1833 al Teatro della Pergola a Florència)
Torquato Tasso (estrena el 9 de setembre de 1833 al Teatro Valle a Roma)
Lucrezia Borgia (estrena el 26 de desembre de 1833 al Teatro alla Scala a Milà)
Il Diluvio universale [rev] (estrena el 17 de gener de 1834 al Teatro Carlo Felice a Gènova)
Rosmonda d'Inghilterra (estrena el 27 de febrer de 1834 al Teatro della Pergola a Florència)
Maria Stuarda [rev] (estrena el 18 d'octubre de 1834 al Teatro San Carlo a Nàpols) (Buondelmonte)
Gemma di Vergy (estrena el 26 d'octubre de 1834 al Teatro alla Scala a Milà)
Maria Stuarda (estrena el 30 décembre 1835 al Teatro alla Scala a Milà)
Marin Faliero (estrena el 12 de març de 1835 al Théâtre-Italien a París)
Lucia di Lammermoor (estrena el 26 de setembre de 1835 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Belisario (estrena el 4 de febrer de 1836 al Teatro La Fenice a Venècia)
Il Campanello di notte (estrena l'1 de juny de 1836 al Teatro Nuovo a Nàpols)
Betly, o La capanna svizzera (estrena el 21 d'agost de 1836 al Teatro Nuovo a Nàpols)
L'Assedio di Calais (estrena el 19 de novembre de 1836 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Pia de' Tolomei (estrena el 18 de febrer de 1837 al Teatro Apollo a Venècia)
Pia de' Tolomei [rev] (estrena el 31 de juliol de 1837 a Sinigaglia)
Betly [rev] (estrena (?) el 29 de setembre de 1837 al Teatro del Fondo a Nàpols)
Roberto Devereux (estrena el 28 d'octubre de 1837 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Maria de Rudenz (estrena el 30 de gener de 1838 al Teatro La Fenice a Venècia)
Gabriella di Vergy [rev] (composta el 1838 ; 8.1978 gravació, Londres)
Poliuto (estrena el 1838 ; interpretada el 30 de novembre de 1848 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Pia de' Tolomei [rev 2] (estrena el 30 de setembre de 1838 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Lucie de Lammermoor [rev. de Lucia di Lammermoor] (estrena el 6 d'agost de 1839 al Théâtre de la Renaissance a París)
Le Duc d'Albe (composta el 1839 ; estrena el 22 de març de 1882 al Teatro Apollo a Roma) (Il Duca d'Alba)
Lucrezia Borgia [rev] (estrena l'11 de gener de 1840 al Teatro alla Scala a Milà)
Poliuto [rev] (estrena el 10 d'abril de 1840 a l'Opéra de París) (Les Martyrs)
La fille du régiment (estrena l'11 de febrer de 1840 a l'Opéra-Comique a París)
L'Ange de Nisida (estrena el 1839)
Lucrezia Borgia [rev 2] (estrena el 31 d'octubre de 1840 al Théâtre-Italien a París)
La favorite [rev. de L'ange de Nisida] (estrena el 2 de desembre de 1840 a l'Opéra de París)
Adelia (11 de febrer de 1841 al Teatro Apollo, Roma)
Rita, ou Le mari battu (composta el 1841 ; estrena el 7 de maig de 1860 a l'Opéra-Comique, París)
Maria Padilla (estrena el 26 de desembre de 1841 al Teatro alla Scala a Milà)
Linda di Chamounix (estrena el 19 de maig de 1842 al Kärntnertortheater a Viena)
Linda di Chamounix [rev] (estrena el 17 de novembre de 1842 al Théâtre-Italien a París)
Caterina Cornaro (estrena el 18 de gener de 1844 al Teatro San Carlo a Nàpols)
Don Pasquale (estrena el 3 de gener de 1843 al Théâtre-Italien a París)
Maria di Rohan (estrena el 5 de juny de 1843 a Kärntnertortheater a Viena)
Dom Sébastien (estrena el 13 de novembre de 1843 a l'Opéra de París)
Dom Sébastien [rev] (estrena el 6 de febrer de 1845 a Kärntnertortheater a Viena)