Maria de Rudenz

De Viquipèdia

Maria de Rudenz

Títol original:
Llengua original:	italià
Gènere:	Drama tràgic
Música:	Gaetano Donizetti
Llibret:	Salvatore Cammarano
Font literària:	el drama La nonne sanglante d'Auguste Anicet-Bourgeois (1835), al seu torn basat en un episodi de la novel·la The Monk, de Matthew Gregory Lewis (1796)
Actes:	tres
Època de composició:
Estrena:	30 de gener de 1838
Teatre:	Teatre La Fenice de Venècia
Estrena Liceu:
Personatges:
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Maria de Rudenz (soprano), Carolina Ungher Matilde di Wolf, la seua cosina (soprano), Isabella Casali Corrado Waldorf (baritone), Giorgio Ronconi Enrico, el seu germà (tenor), Napoleone Moriani Rambaldo, vell parent de la casa de Rudenz (baix), Domenico Raffaeli El canceller de Rudenz (tenor), Alessandro Giacchini Cor: cavallers, escuders i vassalls de la casa de Rudenz.

Maria de Rudenz és un dramma tragico, o òpera tràgica en tres actes de Gaetano Donizetti. El llibret italià va ser escrit per Salvatore Cammarano. Va ser estrenada al Teatre La Fenice de Venècia el 30 de gener de 1838, amb una tèbia acollida. El compositor estava tan convençut que l'obra no assoliria l'èxit que no va deixar passar un any abans d'emprar el primer larghetto del finale per a l'escena del temple de Poliuto.

[edita] Gènesi

Maria de Rudenz va sorgir en una època difícil de la vida del compositor: sis mesos abans de la seua estrena, al juliol de 1837, la seua muller del havia mort de còlera. El contracte per a la nova òpera, destinada a la reobertura de La Fenice, que havia sofert un incendi l'hivern anterior i que s'havia reconstruït, va ser signat al febrer de 1837. Donizetti i Cammarano van considerar diversos temes: el drama francès Un duel sous le cardinal Richelieu, que posteriorment donaria lloc a Maria di Rohan, Rienzi d'Edward Bulwer-Lytton, que es va descartar per por a patir problemes de censura; i el també drama francès La nonne sanglante, que en principi va ser rebutjat per massa sanguinari, atès que cap dels personatges principals sobrevivia a la caiguda del teló. No obstant, Cammarano va modificar la trama i va eliminar un dels cadàvers, i finalment La nonne sanglante va donar lloc a Maria de Rudenz. L'estrena va ser un fracàs, i el compositor, que no va poder assistir personalment a l'estrena, es va guanyar l'antipatia dels venecians fins al punt que mai més li va ser encarregada una òpera per a Venècia.

[edita] Sinopsi

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Lloc: Suïssa

Temps: Segle XV

Un any abans de l'inici de l'acció Maria va ser segrestada pel malvat Corrado, qui la va abandonar a una catacomba amb la intenció de deixar-la morir-hi. Maria sobreviu i por tornar al castell familiar just en el moment en què Corrado es disposa a casar-se amb la cosina de Maria, Matilde, que en absència d'altres membres de la família ha estat designada hereva de la propietat. Maria inicialment té la intenció d'ingressar a un convent, però després s'adona que està enamorada del seu segrestador i aleshores empressona Matilde a una masmorra i manifesta que no l'alliberarà si Corrado no oblida Matilde i jura estimar-la només a ella. Corrado, desesperat, apunyala Maria.

Maria, mortalment ferida, pot reunir prou forces per assassinar la seua rival Matilde, poc abans de les seues esposalles amb Corrado.

Finalment Maria, poc abans de morir, perdona Corrado i proclama el seu amor per ell, malgrat tot el que ha passat. Corrado manifesta que el seu càstic és romandre viu.

Advertiment: La informació detallada sobre l'argument acaba aquí. Més informació.

[edita] Enregistraments

(1964, Nàpols, en viu). Leyla Gencer, Anna Maria Rota, Ruggero Bondino, Piero Capuccilli, Gabriele de Julius, Silvano Pagliuca, Orquestra i cor del Teatro San Carlo de Nàpols dirigits per Mario Rossi. Arkadia 545
Beverly Sills, Beverly Wolff, Robert Ilosfalvy, Peter Glossop, Don Garrard, Kenneth MacDonald, Royal Philharmonic Orchestra, Ambrosian Opera Chorus, dirigits per Charles Mackerras. ABC ATS-20003-3
(en viu) Katia Ricciarelli, Silvia Baleani, Leo Nucci, Alberto Cupido, Giorgio Surjan, Silvio Eupani, Orquestra i cor del Teatre La Fenice de Venècia, dirigits per Eliahu Inbal. Fonit Cetra
(1997, Londres). Nelly Miricioiu, Robert McFarland, Bruce Ford, Matthew Hargreaves, Regina Nathan, Geoffrey Mitchell Choir, Philharmonia Orchestra, dirigida per David Parry. Opera Rara. ORC16