Sant Feliu de Gu??xols
De Viquip??dia
|
|||||
| Localitzaci?? | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Empord?? | |||||
 |
|||||
| Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empord?? |
||||
| Gentilici | Guixolenc, guixolenca, ganx??, ganxona | ||||
| Superf??cie | 16,23 km?? | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
20.867 hab. 1.285,71 hab/km?? |
||||
| Coordenades | 41?? 47??? 5??? N 3?? 1??? 47??? E | ||||
| Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? ??? Alcalde: |
8 Pere Alb?? (PSC) |
||||
| Agermanament | Vegeu l'apartat | ||||
| Web | |||||
Sant Feliu de Gu??xols ??s una ciutat de la comarca del Baix Empord?? i cap del partit judicial de Sant Feliu a la prov??ncia de Girona, Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Situaci?? i clima
La ciutat de Sant Feliu de Gu??xols se situa a la Costa Brava centre, entre els municipis de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Tradicionalment se l'ha considerat la capital de la Costa Brava pel fet que Ferran Agull?? la va batejar des del puig de Sant Elm, a llevant de Sant Feliu. Es troba a 34 km de Girona i a 105 de Barcelona. El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu, entre els puigs de Sant Elm i de les Forques. El seu clima ??s mediterrani i les temperatures s??n suaus tot l'any.
[edita] Estructura administrativa
La ciutat de Sant Feliu de Gu??xols es compon pels barris i les entitats de poblaci?? seg??ents:
[edita] Barris
- Centre Hist??ric
- Raval de Tueda o Tueda de Baix
- Tueda de Dalt
- Mol?? de Vent
- Vilartagues
- El Poble Nou
- Lotus
- Sants Boada
- Eixample
- Barri del Mig
- Mol?? de les Forques
[edita] Entitats de poblaci??
| Entitat de poblaci?? | Habitants |
|---|---|
| Bateries, les | 52 |
| Casa Nova, la | 65 |
| Mas trempat, el | 31 |
| Pedralta | 37 |
| Puntabrava | 8 |
| Sant Aman?? | 146 |
| Sant Feliu de Gu??xols | 19.901 |
| Vilar d'Aro, el | 78 |
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Hist??ria
[edita] Etimologia
Segons Joan Corominas, la paraula que usarien els ibers per designar el lloc on estaven ??s Kuiksalos. D'aquest mot ??ber del qual en desconeixem el significat, n'han derivat Jecsalis, Guessalis, Guissalis i, finalment, l'actual Gu??xols.
[edita] Prehist??ria
Les dades m??s antigues que hi ha que parlen de l???exist??ncia d???un ??sser primitiu a Sant Feliu o rodalies s??n de fa m??s de 12000 anys. Pels volts de l???actual mas Ribot s???han trobat un conjunt d???estris treballats amb pedra que datarien d???aquella ??poca, al Paleol??tic. La segona refer??ncia que trobem sobre comunitats humanes pertany al Neol??tic. S???han trobat sepultures i algunes peces de s??lex a la zona de Vilartagues. Cap a final del Neol??tic i durant el Calcol??tic (2200-1800 a.C) visqueren a les muntanyes ve??nes algunes comunitats humanes. Se n???han conservat diversos monuments funeraris (d??lmens i menhirs, el m??s fam??s dels quals ??s la cova d???en Daina, a Romany?? de la Selva).
[edita] Edat Antiga
La hist??ria de Sant Feliu de Gu??xols es remunta al s.V a. C. Un poblar iber es va instal??lar a la punta dels Gu??xols (Tamb?? anomenat Fortim o Salvament), un promontori que divideix a la badia en dues parts. Evidentment, fa 2500 anys el mar entrava molt m??s endins, per tant la situaci?? estrat??gica del poblat esdevenia ??ptima per a la defensa i la superviv??ncia.
Amb l???arribada de la romanitzaci??, cap a final del s.I a.C., progressivament la poblaci?? va anar abandonant la muntanya i instal??lant-se al pla, prop de la riera de les Comes (actualment encara descoberta en alguns trams), un lloc f??rtil i estable que permetia possibles expansions, i que continu?? habitat fins al s.VII, l?????poca de les invasions. De fet, el lloc de Gu??xols mai va estar deshabitat del tot perqu?? geogr??fiques afavorien l???establiment de poblaci?? fixa (prop de la riera, a tocar dels dos ports naturals que ofereix la badia, en un lloc arrecerat i prop dels camps de conreu), encara que va baixar espectacularment la densitat de poblaci??. En aquella ??poca (s.VII) es form?? la llegenda de Sant Feliu l???Afric??, segons la qual el m??rtir cristi?? va ser llan??at al mar des del cim de la punta dels Gu??xols. D???aqu?? neix la popular tradici?? del jovent ganx?? de llan??ar-se des d???all?? al crit de ???Valga???ns Sant Feliu!??? i creuar nedant l???esquerda natural de sota el penya-segat des de la platja de Calassan?? a la platja de ponent. Tamb?? s??n coneguts arreu els goigs del glori??s m??rtir Sant Feliu l???Afric??: ???Des dels Gu??xols sou llan??at / al mar, amb una gran mola. / Un ??ngel des del cel vola / i a la platja us ha portat / que en honra vostra es diu / Calassan?? des d???aquell dia.???
Cap a l???any 940 ??s fundat el monestir benedict?? a l???altra cant?? de la riera de les Comes, sota l???advocaci?? del m??rtir Sant Feliu l???Afric??. D???aquesta manera, doncs, s???uniren per sempre els dos noms (Sant Feliu i Gu??xols). En destaquen les dues torres que el flanquegen (la del Fum i la del Corn) i la Porta Ferrada, un llen?? de paret de dos pisos format per tres grans arcades de ferradura sobre quatre columnes cil??ndriques, del qual encara no se???n sap ben b?? la funci?? que tenia dins el monestir. Mentrestant la vila s???anava formant: una petita comunitat de camperols i petits propietaris.
[edita] Edat Mitjana
L???any 968 el rei franc Lotari lliura a l???abat Sunyer el diploma que ratifica el b??ns del monestir guixolenc: els llocs de Gu??xols, Fenals, Biert-Romany??, la Vall del Ridaura, Bell-lloc i part de Calonge. Els temps, per?? no eren f??cils i l???any 985 el monestir reb?? tamb?? els efectes de l???atac d???Almansor a Barcelona. Els conflictes interns entre els monjos i la poblaci?? van portar a una segona ratificaci?? dels b??ns del monestir per part de la Comtessa Ermessenda de Carcassona. A Sant Feliu, de fet, l???alta edat mitjana es va caracteritzar pel que actualment anomenar??em conflictes de compet??ncies, disputes entre els monestir de la zona per diferents possessions. Tamb?? va ser molt important en aquella ??poca l???incipient vocaci?? de la poblaci?? ganxona cap al mar. S???han trobat diversos documents referents a viatges a Mallorca i Eivissa. La, llavors gaireb?? ??nica, via de comunicaci?? de Sant Feliu, la mar, va permetre a la vila tenir un important paper en el comer?? de l?????poca i tamb?? en l???atac i conquesta de Mallorca dirigit pel rei Jaume I. A partir del s. XIII la poblaci?? guixolenca comen???? a prendre consci??ncia ciutadana davant el poder feudal que retenia el Monestir, i aix?? aparegu?? el mot universitat per a designar l???associaci?? de poblaci??. L???any 1258 l???abat Gerald conced?? a la Universitat el privilegi de construir unes drassanes, que serien molt productives, amb el temps, per a la poblaci??. De tota manera l???estabilitat no va durar gaire i, a causa de l???enfrontament entre catalans i francesos pel domini de l???illa de Sic??lia, l???ex??rcit gal va cremar gaireb?? totes les cases de la vila. Sant Feliu, les seves drassanes i la seva orientaci?? inequ??vocament mar??tima esdevenien punt estrat??gic en les expansions territorials dutes a terme per Jaume I el conqueridor i per Pere II el Gran i, evidentment en rebia les conseq????ncies. Tot i que la invasi?? dels francesos de 1285 va deixar una marca molt profunda en la consci??ncia col??lectiva dels guixolencs, es rehabilit?? de nou la ciutat i augment?? tant el nombre dels seus habitants que al comen??ament del s.XIV la poblaci?? de Sant Feliu de Gu??xols ja comptava amb una organitzaci?? jur??dica a l???estil de les principals ciutats catalanes.
Pel que fa al creixement urb?? de la vila, sabem que l???any 1360 la vila tenia 230 focs, pel cap baix uns 1200 habitants. El rac?? de la riera de les Comes es va anar fent petit i la vila va cr??ixer, en direcci?? al mar i cap a llevant.
[edita] Edat Moderna
Durant els segles XVI i XVII la recuperaci?? de la vila va ser lenta i costosa i la poblaci?? va patir greus problemes de fam, sequera i pesta. La vila va seguir creixent, per for??a fora muralles, cap a la riera de Tueda, a llevant. Es va construir un nou hospital a la banda de tramuntana, i una nova capella a la zona de Sant Aman??. L???economia b??sica de l?????poca, a part de la pesca tradicional era el comer?? mar??tim amb altres ports de la Corona. Els conflictes b??l??lics eren els principals successos en aquests segles. Els m??s greus es van produir despr??s d???un atac de Felip IV a la flota catalana que s???estava reunint a Sant Feliu per auxiliar Barcelona en el marc de la guerra dels Segadors. Tamb?? van tenir molta influ??ncia els bandolers. A la zona de Sant Feliu van tenir-hi pres??ncia el fam??s Perot Rocaguinarda i d???altres. Durant el segle XVIII la vila evolucion?? for??a. A les darreries de segle ja comptava amb m??s de 5000 habitants i era la segona ciutat de la regi?? darrera Girona (8000). La caiguda de les muralles a principi de segle hi va tenir molt a veure. Pel que fa a la ind??stria, hi va haver una petita ???revoluci????? amb la manufactura i comer?? del suro. La vila va viure anys, fins i tot d??cades d???esplendor econ??mic gr??cies a la descoberta d???aquest material, especialment en la fabricaci?? de taps de suro. Continuaven, per?? les repressions socials del monestir i els problemes de seguretat.
[edita] Edat Contempor??nia
A la primera meitat del s. XIX la poblaci?? ganxona va seguir creixent per?? va tenir una davallada i una posterior recuperaci?? a causa dels problemes sanitaris. Les epid??mies no acabaven de marxar del tot. La poblaci?? es mantingu?? durant d??cades al voltant dels 6000 habitants. Aquesta tamb?? va ser una ??poca marcada sobretot pels canvis de mentalitat, un anticlericalisme en augment. Especial fou la figura de Pere Caim??, un federal, que en arribar a l???alcaldia de la vila, instaur?? un seguit de decrets clarament progressistes i republicans. Aix?? li va comportar disputes amb el general Prim i va estar uns anys exiliat. Anys m??s tard, els pol??tics locals, s???anaren separant en dos blocs, republicans i conservadors, fet de qu?? destaca l???any 1910 la vict??ria electoral en el districte de La Bisbal d'Empord?? del guixolenc republic?? Salvador Albert vers Francesc Camb??, el l??der de la dreta catalana a tot el pa??s. La vict??ria la decantaren els vots a Sant Feliu, que aleshores era la ciutat m??s gran de la comarca. La majoria republicana local no era perqu?? s??: a la vila hi havia un ampli moviment obrer. D???aquests anys tamb?? s??n de destacar la inauguraci?? de dos aven??os en el transport i la comunicaci??: l???estaci?? del carrilet que unia Sant Feliu i Girona, passant per la Vall d???Aro (1892) i el port mar??tim (1904). A partir d???aquesta ??poca, per??, les coses anaren a pitjor: la poblaci?? que havia superat els 12.000 habitants a principis de segle, veia com l???any 1940 n???hi havia poc m??s de 7000. Hi va haver una pau relativa durant les primeres d??cades, per?? amb l???esclat de la guerra civil, tot va decaure. Sant Feliu, no cal dir-ho es va decantar cap al cant?? republic?? gaireb?? sense excepcions. El poble treballador va organitzar el Comit?? local de les Mil??cies Antifeixistes. Hi va haver uns primers mesos de repressi?? cap a tot aquell sospit??s de pert??nyer o col??laborar amb el b??ndol franquista. L???esclat revolucionari dur?? poc, per??, i aviat els bombardeigs i l???atac per mar de l???ex??rcit franquista, molt m??s poder??s, van fer desistir els combatents. El 3 de febrer del 1939 Sant Feliu va ser ocupada pels ???nacionals???. La postguerra va ser lenta, aqu?? com a tot arreu, per?? a partir de 1955 ja presenta clars s??mptomes de millora, de manera que l???any 1975 la poblaci?? ja sobrepassa el llindar dels 14000 habitants. Durant la primera meitat de la postguerra va viure a Fran??a (exiliat) el president de la Generalitat de Catalunya que no era altre que Josep Irla i Bosch, fill de Sant Feliu, sens dubte el personatge m??s important en els tres mil??lenis de vida de la vila. Mai m??s, despr??s de l???any 1939 va poder tornar a casa seva. Mentrestant, a la ciutat la vida va transc??rrer sense sobresalts, amb uns pol??tics-titella i amb un desenvolupament del sectors serveis que es materialitz?? a partir de l???any 1955 amb la inauguraci?? de diversos hotels i el boom tur??stic generalitzat a tota la Costa Brava.
[edita] Llocs d'inter??s
- Pedralta
Es tracta de la pedra basculant m??s gran d'Europa. Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu.
- El monestir
Fundat sota l'advocaci?? de Sant Feliu l'Afric?? ???sant martiritzat a Girona??? per l'orde dels benedictins al segle IX, el monestir de Sant Feliu ??s la construcci?? m??s important de la ciutat i que acumula m??s estils arquitect??nics, comen??ant al prerom??nic i acabant al barroc. Fins al segle XIX el monestir fou la instituci?? m??s poderosa de la ciutat i aix?? es tradu?? en un immoble imponent, fortificat i a??llat de la ciutat. El complex emmurallat arrib?? a tenir tretze torres, de les quals solament se'n conserven dues en l'actualitat. El cos principal del monestir data del segle XVIII i fou al??at en un barroc tard??, sobri per?? amb elements sumptuosos, com les dues portalades d'acc??s al complex. Avui, la part m??s valorada ??s una porxada adossada a l'esgl??sia del recinte: la porta ferrada. Es tracta d'un tros d'un claustre del segle IX del qual en resten tres arcs de ferradura. Finalment, l'esgl??sia fou constru??da al segle IX i ampliada successivament, sobretot als segles XIV i XV, en estil g??tic. En l'actualitat el monestir acull el museu hist??ric de la ciutat.
- El passeig del Mar i dels Gu??xols
Obert al 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja ganxona, poc a poc aquest gran espai urb?? organitzat en forma de passeig arbrat de pl??tans s'an?? omplint de cases senyorials que substitu??en les velles casetes medievals de pescadors. Actualment, l'especulaci?? immobili??ria ha destru??t la majoria de les antigues mansions i la configuraci?? d'un passeig eminentment burg??s s'ha transformat en un eix de blocs d'apartaments d'una ciutat costanera tur??stica qualsevol.
- El "Casino dels nois"
Oficialment Nou Casino "la Const??ncia", aquesta instituci?? allotjada en un immoble modernista moss??rab ??s m??s coneguda pel sobrenom de casino dels nois, en oposici?? a l'entitat rival, m??s aburgesada del casino dels senyors (oficialment el Casino Guixolenc). L'edifici del casino fou bastit per l'arquitecte General Guitart al 1888.
- La Casa Patxot
Situada al n??mero 40 del Passeig del Mar, aquesta casa del ric industrial ganx?? Rafael Patxot fou aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner. Es tracta de la casa senyorial conservada m??s rellevant i luxosa de la ciutat. Durant llarg temps la casa acoll?? un observatori astron??mic del mateix Patxot. Actualment acull la Cambra de Comer??, Ind??stria i Navegaci?? de Sant Feliu de Gu??xols.
- Cases senyorials
En tant que ciutat industrial amb una puixant burgesia dedicada al sector surotaper, Sant Feliu vei?? apar??ixer grans cases senyorials als indrets amb m??s encant de la ciutat. D'entre aquestes construccions, hom destaca la casa Albert?? (final del segle XIX), la casa de la Campana (1911), la casa Gaziel (1880), la casa Girbau (1910), la casa Maynegre (1898), la casa Maruny (1909), la casa Pecher (1894), la casa Ribot (1904), la casa Sala (1904) o la casa Sibils (1892).
- L'ajuntament
Constru??t al 1547 en un estil sobri i que adoptava un g??tic molt tard?? com a estil de la construcci?? en un moment en el qual es constru??a amb c??nons renaixentistes, l'ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions b??l??liques i a l'especulaci?? immobili??ria. L'edifici actual t?? afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliaci?? posterior dels anys 40 i 50 del segle XX.
- L'antiga estaci?? de tren
Aquesta estaci?? termini de la l??nia ferrovi??ria de Sant Feliu a Girona fou constru??da entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neocl??ssic industrial auster. S??mbol del progr??s durant molt de temps, serv?? fins al 1969, any en el qual es clausur?? la l??nia. Avui serveix d'escola p??blica.
Ermita amb capella (1723) dedicada a Sant Elm, situada a un promontori del qual hi ha una vista panor??mica a les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar.
[edita] Economia
La ciutat de Sant Feliu fou un dels centres m??s importants de la ind??stria surotapera baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX fou l'activitat econ??mica dominant. Amb l'inici del desarrollismo franquista, Sant Feliu no s'incorpor?? de ple al turisme de masses, tal com feren les seves poblacions ve??nes de Platja d'Aro o Tossa de Mar. Aix?? signific?? que la ciutat, que sempre actu?? amb una certa capitalitat dins la zona, no tingu??s cap projecte econ??mic definit i estable. Per contra, aix?? ajud?? a mantenir el car??cter mariner i tradicional de la ciutat. A la llarga, la ind??stria que hi rest?? ha anat tancant i finalment, Sant Feliu s'ha encarat al turisme com a activitat econ??mica principal.
[edita] Comunicacions
El principal acc??s a la ciutat ??s per carretera. La carretera general C-65 permet l'enlla?? a l'autovia C-31 per despr??s connectar amb l'autopista del Mediterrani, l'eix viari principal de Catalunya. Igualment, la carretera C-253 facilita la comunicaci?? de la ciutat amb les viles ve??nes, com s'Agar??, Platja d'Aro o Palam??s, de la mateixa manera que la GI-682 connecta Sant Feliu amb Tossa de Mar. Amb tot, per la seva rapidesa, l'autovia C-31 ??s la via m??s freq??ent tamb?? en els despla??aments curts.
Un altre sistema de comunicaci?? del qual disposa Sant Feliu ??s el port, per b?? que s'hi registra poca activitat. A causa de la poca profunditat de la badia, el port ganx?? s'ha convertit m??s en un port esportiu que de c??rrega o de grans navilis de passatgers. La vila de Palam??s ??s la que realitza aquesta funci?? a la comarca.
Finalment, fins al 1969 Sant Feliu dispos?? de connexi?? ferrovi??ria amb Girona per mitj?? d'un ferrocarril de via estreta constru??t al 1892 i que discorria per la plana selvatana del Giron??s i la Vall d'Aro.
[edita] Com arribar a Sant Feliu de Gu??xols
Malgrat les hist??riques reivindicacions, el ferrocarril no ha tornat a la ciutat. De manera que, ara per ara, l'??nica opci?? per arribar o per marxar a la ciutat amb transport p??blic ??s l'autob??s.
Les dues companyies que operen a Sant Feliu s??n la TEISA i la SARFA. Podeu consultar els horaris de les l??nies a les respectives p??gines web.
SARFA: sarfa.com
[edita] Pol??tica
[edita] Eleccions
Les darreres eleccions municipals a Sant Feliu de Gu??xols van suposar un canvi de govern propiciat per un gran trasp??s de vot. L'enorme majoria absoluta de CiU es va desfer i el PSC li va arrebatar l'alcaldia. Pere Alb?? va ser proclamat alcalde gr??cies a un pacte amb el Tots per Sant Feliu de Joaquim Valls, l'altra sorpresa electoral, ERC i ICV. Una altra de les novetats dels comicis del 2007 a Sant Feliu ha estat la presentaci?? de dues noves llistes, l'ecologista d'Alternativa Verda fent coalici?? amb la CUP, i una agrupaci?? d'electors amb un rerefons poc clar encap??alada pel constructor Pere Luque, Amics. Aquesta darrera formaci?? va aconseguir un regidor (el propi Luque) gr??cies a una campanya populista i demag??gica. Falta per veure quina ser?? l'evoluci?? d'aquest grup, que al seu programa electoral duia propostes tan sorprenents com irrealitzables.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal | Pere Alb?? | 2.606 | 7 | |
| Converg??ncia i Uni?? | Miquel Lobato | 2.037 | 5 | |
| Tots per Sant Feliu | Joaquim Valls | 1.700 | 5 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Jordi Vil?? | 688 | 2 | |
| ICV-EUiA-EPM | Jes??s Fern??ndez | 584 | 1 | |
| Amics | Pedro Luque | 470 | 1 | |
| Partit Popular | Ricard Torregrossa | 298 | 0 | |
| Els Verds-Alternativa Verda-Candidatura d'Unitat Popular | Santiago Vilanova | 113 | 0 | |
| Total | 8.691 | 21 | ||
[edita] Base hist??rica de resultats electorals
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Converg??ncia i Uni?? | Joan-Alfons Alb?? | 5.384 | 11 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal | Pere Alb?? | 1.865 | 3 | |
| Tots per Sant Feliu | Joaquim Valls | 787 | 1 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Jordi Vil?? | 668 | 1 | |
| ICV-EUiA-EPM | Jes??s Fern??ndez | 496 | 1 | |
| Partit Popular | Paula Gonz??lez | 389 | 0 | |
| Total | 9.659 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Converg??ncia i Uni?? | Joan-Alfons Alb?? | 3.073 | 7 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal | Pere Alb?? | 2.538 | 5 | |
| Tots per Sant Feliu | Carles Xargay | 1.500 | 3 | |
| Partit Popular | Paula Gonz??lez | 501 | 1 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Joan Casamitjana | 447 | 1 | |
| ICV-EPM | Jes??s Fern??ndez | 410 | 0 | |
| Esquerra Unida i Alternativa | - | 99 | 0 | |
| Plataforma per una Catalunya Solid??ria - CD | - | 39 | 0 | |
| Total | 8.797 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Antoni Juanals | 3.676 | 8 | |
| Converg??ncia i Uni?? | - | 3.136 | 6 | |
| Partit Popular | - | 689 | 1 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | - | 549 | 1 | |
| Iniciativa per Catalunya | - | 510 | 1 | |
| Centre Democr??tic i Social | - | 470 | 0 | |
| Total | 8.837 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Antoni Juanals | 4.151 | 10 | |
| Converg??ncia i Uni?? | - | 3.121 | 7 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | - | 380 | 0 | |
| Iniciativa per Catalunya | - | 233 | 0 | |
| Partit dels Comunistes de Catalunya | - | 99 | 0 | |
| Total | 8.129 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Josep Vicente | 4.074 | 9 | |
| Converg??ncia i Uni?? | - | 3.491 | 8 | |
| Iniciativa per Catalunya | - | 381 | 0 | |
| Alianza Popular | - | 291 | 0 | |
| Total | 8.397 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Josep Vicente | 4.642 | 11 | |
| Converg??ncia i Uni?? | Josep L??pez de Lerma | 2.288 | 5 | |
| Partit Socialista Unificat de Catalunya | - | 576 | 1 | |
| Total | 7.780 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Manuel Monfort | 2.933 | 7 | |
| Converg??ncia i Uni?? | Josep L??pez de Lerma | 1.613 | 4 | |
| Centristes de Catalunya | Carles Xargay | 1.351 | 3 | |
| Partit Socialista Unificat de Catalunya | - | 1.200 | 3 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | - | 330 | 0 | |
| Total | 7.486 | 17 | ||
[edita] Alcaldes
- 1979 - 1980 Manuel Monfort (PSC-PSOE)
- 1980 - 1990 Josep Vicente Rom?? (PSC-PSOE)
- 1990 - 1999 Antoni Juanals (PSC-PSOE)
- 1999 - 2004 Joan-Alfons Alb?? (CiU)
- 2004 - 2007 Miquel Lobato (CiU)
- 2007 - actualitat Pere Alb?? i Marl??s (PSC-PSOE)
[edita] Serveis
[edita] Centres educatius
[edita] Centre 0-3 anys
Escola Bressol Municipal (Centre 0-3 anys) c/ C??rdova, 43
[edita] Centres de Prim??ria
[edita] Centres P??blics
CEIP Mn. Baldiri Reixach C/ Corunya, s/n
CEIP Ardenya Cra. Sant Aman?? s/n
CEIP L'Estaci?? c/ Santa Teresa, 49
CEIP Gaziel c/ del Mall, 98 - [1]
[edita] Centres Concertats
Col??legi Cor de Maria c/ Creu, 69 - ' .'
Col??legi Sant Josep c/ Ferran Romaguera, 20
[edita] Centres de secund??ria
[edita] Centres P??blics
IES Sant Elm c/Abat Sunyer, 83 - [2]
IES Sant Feliu de Gu??xols c/Canig??, 41 - [3]
UEC (Unitat d'Escolaritzaci?? Compartida) c/ Llibertat, 12 (edifici Les Vetlladores)
[edita] Centres Concertats
Col??legi Sant Josep c/ Ferran Romaguera, 20
[edita] Centres Esportius
CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL DE VILARTAGUES Zona Esportiva de Vilartagues C/Canig?? s/n
CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL MASCANADA ???JOSEP SU??ER i ARXER??? Zona Esportiva de Mascanada Ronda Narc??s Massanas s/n
PAVELL?? MUNICIPAL D???ESPORTS ???LA CORCHERA??? Zona Esportiva la Corxera C/Callao s/n
PAVELL?? MUNICIPAL D???ESPORTS ???CARLES NADAL i COSP??? Zona Esportiva de Vilartagues Av. Catalunya s/n
PISCINA COBERTA MUNICIPAL Zona Pavell?? Municipal d'Esports C/Callao s/n
[edita] Esports
L'equip de futbol de Sant Feliu ??s l'Ateneu Deportiu Gu??xols que es troba situat a Primera Catalana de la lliga de futbol.
L'equip de b??squet de Sant Feliu ??s el CB Sant Feliu que actualment juga la Tercera Catalana de b??squet. Disputa els seus partits al Pavell?? de La Corxera.
L'equip de Futbol Sala de la ciutat, ??s el Club Futbol Sala Sant Feliu de Gu??xols, actualment juga a la primera divisi?? territorial de la Federaci?? Catalana de Futbol. La seva pista de joc es troba al pavell?? municipal Carles Nadal i Cosp.
Tamb?? hi ha un equip de tennis, el Club Tennis Gu??xols.
[edita] Festes
- El Carnaval
La ciutat de Sant Feliu es troba enclavada en una zona coneguda per les seves celebracions del carnaval, que se celebren al mes de febrer. Juntament amb Platja d'Aro i Palam??s, el carnaval de Sant Feliu ??s un dels m??s prestigiosos.
- Festival Internacional de la Porta Ferrada
Institu??t al 1958, aquest festival celebrat al monestir de la ciutat ha anat prenent import??ncia internacional amb el temps i ??s un dels principals festivals de Catalunya. Engloba el teatre, la m??sica i la dansa. Se sol realitzar a l'estiu.
- Festa Major
Festa tradicional de les poblacions catalanes celebrada, en aquest cas, a l'agost. ??s la festa popular principal de Sant Feliu
[edita] Mitjans de comunicaci??
- Setmanari ??ncora
- R??dio Sant Feliu
[edita] Fills il??lustres
- Ferran Agull?? i Vidal (1863 - 1933), poeta, periodista i comedi??graf.
- Agust?? Calvet "Gaziel" (1887 - 1964), periodista i escriptor.
- Juli Garreta (1875 - 1925), compositor.
- Josep Irla (1874 - 1958), 124?? President de la Generalitat de Catalunya
- Rafael Aixada (segle XVI), tinent general de les galeres de l'emperador Carles I.
[edita] Ciutats agermanades
Sant Feliu es troba agermanada amb les ciutats seg??ents:
|
|
[edita] Enlla??os externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament (catal??)
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya (catal??)
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya (catal??)
- Portal web de la ciutat (catal??)
- Cambra de Comer??, Ind??stria i Navegaci?? de Sant Feliu de Gu??xols (catal??)
- Setmanari ganx?? ??ncora (catal??)
- Mapa del municipi (
PDF) (catal??) - Informaci?? sobre el port de Sant Feliu (catal??)
- Web oficial del Festival Internacional de la Porta Ferrada (catal??)
- Senderisme pels voltants de Sant Feliu de Gu??xols (catal??)
- Monestirs de Catalunya. Sant Feliu de Gu??xols
- R??dio Sant Feliu (107.0 FM)
| editar | Municipis del Baix Empord?? | |
|---|---|---|
|
Albons | Begur | Bellcaire d'Empord?? | la Bisbal d'Empord?? | Calonge | Castell-Platja d'Aro | Colomers | Cor???? | Cru??lles, Monells i Sant Sadurn?? de l'Heura | Foix?? | Fontanilles | Forallac | Garrigoles | Gualta | Jafre | Mont-ras | Palafrugell | Palam??s | Palau-sator | Pals | Parlav?? | la Pera | Regenc??s | Rupi?? | Sant Feliu de Gu??xols | Santa Cristina d'Aro | Serra de Dar?? | la Tallada d'Empord?? | Torrent | Torroella de Montgr?? | Ull?? | Ullastret | Ultramort | Vall-llobrega | Verges | Vilopriu |
||
