Palau-sator
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||||
| Gentilici | Palauenc, palauenca | ||||
| Superfície | 12,37 km² | ||||
| Altitud | 20 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
280 hab. 22,64 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
4 |
||||
Palau-sator és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Taula de continguts |
[edita] Història
El municipi de Palau-sator, segons demostren els descobriments arqueològics dels seus voltants, és d'origen romà. És anomenat Palatii Murorum en un document de l'any 878. El castell va pertànyer al secretari de Pere el Cerimoniós, Bernat Miquel, i els seus descendents, des de l'any 1380 fins a finals del 1600. Conserva un ambient medieval als seus carrers, amb restes de muralles i una torre (dita de les Hores perquè té a la part alta de la seva façana un rellotge) que sobresurt per sobre de la resta de les seves edificacions i és obligat el seu pas per a entrar a la població.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Fontclara | 32 |
| Palau-sator | 107 |
| Sant Feliu de Boada | 115 |
| Sant Julià de Boada | 29 |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Llocs d'interès
[edita] Església Sant Pere
- Església parroquial de Sant Pere. Segle XII-XIII.
- Castell de Palau-sator. Segles X i XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
[edita] Sant Pau de Fontclara
- Monestir de Sant Pau de Fontclara. Segle XI, vinculat a un cenobi benedictí, al seu interior hi ha unes pintures murals del segle XIII, restaurades recentment.
 |
 |
 |
[edita] Sant Feliu de Palau-sator
- Església de Sant Feliu. Segle XVI, antiga possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles, d'estil gòtic tardà, consta d'una sola nau, amb volta de creueria i un absis poligonal.
[edita] Església de Sant Julià de Boada
- Església de Sant Julià de Boada. Preromànica. Declarada monument històric artístic el 1931 i bé cultural d'interès nacional.
Cette église est considérée comme un des constructions pré-romanes parmi les mieux conservées de la comarca. C’est un édifice très intéressant de l’architecture catalane antérieure à l’an 1000. La raison de cet intérêt réside dans la présence des deux arcs en fer à cheval parfaitement taillés et de typologie différentes, ce qui révèle une connaissance précise de la taille de la pierre et du tracé des arcs.
 |
 opus spicatum |
 |
[edita] Bibliografia
- El Meu País. Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, volum 3. Edicions 62, Barcelona, 2005. ISBN 84 297 5570 5
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Baix Empordà | |
|---|---|---|
|
Albons | Begur | Bellcaire d'Empordà | la Bisbal d'Empordà | Calonge | Castell-Platja d'Aro | Colomers | Corçà | Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura | Foixà | Fontanilles | Forallac | Garrigoles | Gualta | Jafre | Mont-ras | Palafrugell | Palamós | Palau-sator | Pals | Parlavà | la Pera | Regencós | Rupià | Sant Feliu de Guíxols | Santa Cristina d'Aro | Serra de Daró | la Tallada d'Empordà | Torrent | Torroella de Montgrí | Ullà | Ullastret | Ultramort | Vall-llobrega | Verges | Vilopriu |
||
