Monestir de Sant Esteve de Banyoles
De Viquipèdia
El Monestir de Sant Esteve de Banyoles és troba situat al nucli antic del municipi. Es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles.
Pels seus valors històrics, arqueològics i arquitectònics, el conjunt abacial fou declarat Monumento Histórico-artístico de Interés Nacional (1973) i, en virtut dels traspassos a la Generalitat de Catalunya, està considerat, a hores d’ara, com a Bé Cultural d'Interès Nacional (1973).
En les obres fetes a la cripta el maig de 1980 hom descobrí fragments de murs de dos absis, un romànics i l'altre preromànic. Malauradament foren soterrats de nou l'agost del mateix any.
Taula de continguts |
[edita] Història
Es data la fundació del Monestir abans de l'any 812, a càrrec de l'abat Bonitus, el qual obtingué del comte Odiló de Girona el dret d'aprisió sobre un erm anomenat "Baniola", del pagus de Besalú.
- La primera notícia de l'existència del Monestir de Sant Esteve la trobem en el document datat l'any 822, on es cita una autorització del comte Odiló de Girona per treballar en un "lloc erm que es diu Baniola".
L'abat Mercoral, successor de Bonitus, va obtenir de Lluís el Pietós, el precepte que li confirmava la propietat de l'Estany de Banyoles, les seves aigües i les terres del voltant.
Els primers habitants de Banyoles s'instal·laren a l'entorn del Monestir i hi restaren durant segles, sota el poder feudal de l'abat. Els edificis que va constituir el cenobi van patir diverses destruccions al llarg del temps. Actualment, el conjunt arquitectònic que es coneixen com a Monestir és una barreja d'estils produïts en diferents èpoques.
[edita] Etapes de construcció
Els edificis que constituïen el cenobi van sofrir diverses destruccions al llarg del temps. Actualment el conjunt arquitectònic que coneixem com a monestir és una barreja d'estils produïts en diferents èpoques.
- La primera església que s'hi va construir va ser destruïda a mitjans del segle X, tot i que es va reedificar i consagrar el 957 pel bisbe de Girona, Amulf. Aquesta nova església va ser feta amb volta de pedra i tres absis.
- Durant el segle XI el monestir va ser destruït, però es va tornar a reformar i consagrar l'any 1086.
- El monestir també es va veure afectat pel terratrèmol de Catalunya de 1428.
- Durant l'any 1655, a les invasions franceses, es va destruir el campanar del monestir, el claustre romànic i una part del temple.
- La reconstrucció comença a finals del segle XVII:
[edita] Estructura del Monestir
Les principals edificacions actuals del Monestir són:
- Claustre del Monestir de Sant Esteve.El primer claustre documentat del Monestir està datat l'any 1086, d'estil romànic. L'actual està datat al segle XVIII, d'estil neoclàssic.
- L'església del Monestir és d'una única nau, acabada amb un triple absis. La façanda d'entrada a l'actual església és d'estil gòtic tardà del segle XVI, mentre que la resta de l'edifici és del segle XVIII, d'estil neoclàssic.
- El seu campanar és de finals del segle XVII i el cupulí que el corona del segle XVIII.
Tanmateix, anteriorment el Monestir de Sant Esteve era una fortalesa, amb murs exteriors de gran espessor, torres i l'envoltaven els recs que feien de fossat.
Existien tota una sèrie de dependències com són el refectori, el dormitori, la sala capitular, les cases dels monjos i de l'abat, el celler, el rebost, el graner, l'estable, la cuina, les presons i la porteria.
[edita] Els tresors del Monestir
El Monestir de Sant Esteva conserva unes singulars obres d'art.
- Retaule de Nostra Senyora de l'Escala, datat a mitjans del segle XV i atribuït al mestre Joan Antigó. Al cos central del retaule, hi ha l'escultura gòtica d'alabastre policromat de la Mare de Déu de l'Escala, del segle XIV.
- Arqueta de Sant Martirià. Es tracta d'una altra peça d'estil gòtic, emblemàtica de la ciutat, considerada un dels elements més remarcables de l'orfebreria gironina. És una peça del segle XV i es tracta del recobriment de plata d'una caixa de fusta de xiprer on hi ha les despulles de Sant Martirià, patró de Banyoles. L'arqueta té forma de temple gòtic i estava envoltada per vint-i-quatre figures del mateix metall. Va ser espoliada el 1980 quan es trobava a la sagristia del Monestir i, en aquests moments, s'està en procés de recuperació de les peces.
- Els capitells romànics. Durant les obres de rehabilitació del claustre, acabades l'any 2003, van aparèixer diferents restes de capitells romànics, valorats com de gran importància patrimonial, datats el segle XI, així com unes pintures policromades d’època tardogòtica (segle XV).
- Orgue del Monestir de Sant Esteve. Situat a sobre el vestíbul de l'església. És d'estil barroc, també del segle XVIII.
- Elements lapidaris medievals que actualment es troben dispersos entre el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i el mateix claustre.
- Col·lecció de pintura, amb obres que daten del segle VI al segle XVIII.
[edita] Bibliografia
- Elisabeth Oliva, et alt. 2005. El patrimoni del Pla de l'Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l'Estany (ed.), p. 152.
