[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fossat - Viquipèdia

Fossat

De Viquipèdia

Fossat del castell de Bodiam
Fossat del castell de Bodiam

Els fossats són trinxeres, moltes vegades plens d'aigua, envoltant castells o edificis importants.

Taula de continguts

[edita] Usos històrics

Els fossats eren trinxeres amples i profunds moltes vegades plens d'aigua, cavats de manera que formés un obstacle contra els atacs a les muralles i altres fortificacions. L'ús dels artefactes de setge, com les torres de setge, els ariets, que necessiten ser a prop de les muralles per ser eficaços, era difícil i fins i tot impossible per a fortificacions envoltades de fossats. Altre avantatge, l'aigua dels fossats permetia contrarestar les temptatives de cavar galeries sota les fortificacions.

Per omplir els fossats es desviaven les aigües d'un corrent d'aigua, d'un estany o d'un llac proper. Necessitaven un manteniment constant, per netejar els fons i desfer-los de les branques o restes que haurien facilitat superar-lo. L'accés dins del recinte es feia inicialment a través de ponts lleugers o desmuntables, podent ser sacrificats en cas d'invasió, i més tard per ponts mòbils, com els ponts llevadissos. Els fossats, de vegades tenien llargues punxes de fusta, per impedir als enemics nedar-hi. La pràctica d'omplir-los amb caimans, cocodrils, taurons o altres animals perillosos és gairebé un mite. [1]

A les zones muntanyoses o escarpades, eren reemplaçats per fossats secs.

[edita] Europa

En les condicions violentes dels segles XIV i XV a Anglaterra, un fossat al voltant d'una casa senyorial podria dissuadir intrusos completament. Les fortaleses amb fossat són també evidents a Ferrara, a Rocca Sanvitale, a Fontanelleta, i a Rocca Scaglieri a Sirmione a les costes del Llac Garda.

El casal de Baddesley Clinton i els seus fossats, a Warwickshire, Anglaterra
El casal de Baddesley Clinton i els seus fossats, a Warwickshire, Anglaterra

Després del Renaixement, els fossats tenen continuïtat en ser utilitzats per un objectiu estètic, com el castell de Chambord o el Castell de Vaux-le-Vicomte.

A Anglaterra al segle XIV i XV, mentre que la construcció de muralles era sotmesa a l'autorització del rei, els fossats podien ser utilitzades lliurement per a la protecció d'un casal.

[edita] Àsia

Plànol del Palau Imperial de Tòquio
Plànol del Palau Imperial de Tòquio

Els castells del Japó podien tenir dels fossats molt elaborats. Alguns eren constituïts de diversos fossats concèntrics, circulars o segons altres figures. Els fossats interiors protegien de manera única el castell mentre que els fossats exteriors englobaven sovint dels edificis annexos. Com els castells japonesos eren històricament el cor de les seves ciutats, els fossats han jugat un paper important com a via navegable en el paisatge urbà. Encara avui dia, el sistema de fossats del Palau Imperial de Tòquio alberguen les activitats de lloguer de barques, de pesca, restaurants…

La Ciutat Prohibida, a Pequín, és envoltada de grans fossats, d’una amplada de 52 metres i profunditat de 6 metres, assegurant un vast espai lliure al voltant dels murs. Altres exemples il·lustren el mateix ús al Sud-est asiàtic, com a Chiang Mai a Tailàndia o a Angkor Vat a Cambodja.

[edita] Amèrica

Els amerindis de la civilització del Mississippi utilitzaven els fossats com a defenses exteriors dels seus pobles fortificats. Els vestigis d'un fossat del Segle XVI són encara visibles al Parc Arqueològic “State Park” a l'est d'Arkansas

[edita] Usos moderns

L'ús de fossats pot semblar caduc enfront de l'artilleria i de l'aviació actual. Per contra, són sempre utilitzades en alguns casos particulars :

  • si és prou ampla i profunda, constitueixen un obstacle eficaç contra vehicles lleugers.
  • a conseqüència dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, es considera la construcció de fossats al voltant de centrals nuclears per protegir-les d’atacs terroristes.

Com a ús civil, els fossats permeten el confinament d’animals en els zoos, i per mantenir un espai entre els animals salvatges i el públic.

[edita] Galeria de fotos

[edita] Referències