Angkor Vat
De Viquip??dia
Angkor Vat (o tamb?? Angkor Wat) ??s un temple que forma part del complex arqueol??gic d???Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat. Est?? situat al nord de l???actual Siemp Reap, a Cambodja. Fou aixecat a comen??ament del segle XII pel sobir?? khmer Suryavarman II com a temple reial, a m??s de ciutat capital de l???imperi i palau reial. Inicialment fou dedicat a Vixnu, per?? m??s endavant es va adaptar com a temple budista. A la seva import??ncia hist??rica, com a capital del regne, i art??stica ara cal afegir l???inter??s tur??stic, ??s el lloc m??s atractiu de Cambodja i, de ben segur, de tota la regi??. El mateix pa??s en reconeix la seva import??ncia incorporant-lo a la bandera.
Angkor Vat combina dos sistemes b??sics de l???arquitectura khmer, per una banda el primitiu temple muntanya, que representa el Mont Meru, resid??ncia divina, i per l???altra banda el temple amb galeries que es desenvolupa m??s endavant.
Tot el conjunt de temple i ciutat est?? envoltat per un fossat rectangular de 190 m d???amplada i nom??s t?? dos accessos, l???un a orient i l???altre a occident. Curiosament aquesta construcci?? est?? orientada a occident, fet molt poc habitual a l???arquitectura khmer, que acostuma a fer-ho en sentit contrari. Hi ha diverses teories, una d???elles diu que podria estar motivat pel fet que el lloc fou tamb?? un edifici funerari, on es van dipositar les cendres del seu fundador, Suryavarman II.
Inicialment el lloc era conegut com Preah Vishnulok, per la seva dedicaci?? a Vixnu, per?? a partir del segle XVI hom el coneix ja com Angkor Vat nom que t?? el seu origen en els mots ???ciutat??? i ???temple???.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El conjunt es va planificar i edificar durant el regnat de Suryavarman II, que govern?? el pa??s entre el 1113 i 1149. Era dedicat a Vixnu i constitu??a alhora un temple estatal i una ciutat que tamb?? era la capital. No s???ha trobat cap inscripci?? o estela fundacional. Tot fa pensar que a la mort del seu promotor l???edifici era inacabat i que una part de la seva decoraci?? va quedar incompleta.
El 1177 l???imperi khmer i el mateix Angkor van ser enva??ts pel regne Champa, enemics tradicionals. Quan es va poder restaurar l???imperi khmer, el rei Jayavarman VII va aixecar una nova capital, a tocar d???aquesta, al nord. La nova ciutat va passar a ser Angkor Tom i el seu temple reial el Bayon.
En el segle XIV o XV es temple es va adaptar al budisme, funci?? que encara conserva en l???actualitat. En ??poca de decad??ncia d???Angkor, quan la capital es va traslladar a Phnom Penh, sembla que el lloc no es va abandonar del tot, els monjos el continuaren ocupant. Aix?? podria explicar-se per la protecci?? que l'hi donava l'ampli fossat inundat que l???envoltava.
El lloc es va comen??ar a con??ixer a occident per la visita del religi??s portugu??s Antonio da Magdalena (el 1586). M??s tard els exploradors hi van comen??ar a arribar, ja en el segle XIX. La investigaci?? profunda del lloc no va arribar fins el segle XX, amb la neteja dels edificis, enva??ts per la vegetaci??, i la seva restauraci??. Els episodis b??l??lics del darrer quart del segle XX van tornar a afectar el monument, amb el robatori d???imatges i relleus. Amb l???inter??s del turisme i el fet d???estar declarat Patrimoni de la Humanitat ha fet que el govern cambodj?? hagi fet un esfor?? per a la conservaci?? del conjunt.
[edita] Els edificis
Per a la seva construcci?? es va utilitzar el gres, excepte a la muralla exterior, que ??s de laterita, material de menor qualitat que tamb?? es va utilitzar com a material de farciment. El conjunt est?? format per muralles, galeries, gopures, "biblioteques", i les torres que rematen el conjunt. Arreu hom pot trobar decoraci?? en relleu. Altres elements s???han perdut, com ara l???acabat en estuc possiblement pintat, els elements de fusta (portes, sostres...) i les est??tues, que eren molt nombroses. Per accedir al recinte cal travessar l???ampli fossat rectangular per mitj?? d???una cal??ada elevada, que a mig recorregut d??na pas a uns embarcadors, a banda i banda.
[edita] Muralla exterior
Una muralla rectangular situada en un tal??s, a 30 m de l???aigua del fossat, envolta tot el recinte. T?? una llargada de 1025 m i una amplada de 802 m. Aquest mur est?? obert per quatre punts, on se situen els gopures, o portes monumentals. El gopura de ponent, el principal, ??s m??s gran i monumental que els altres.
Aquesta muralla tanca un espai d???uns 820.000 m2 que actualment nom??s ??s ocupat pel gran temple, no hi ha restes aparents d???altres construccions de la ciutat, ni del palau reial que era situat al nord del temple, donat que hom va utilitzar materials peribles. Bona part d???aquesta superf??cie ??s ocupada per boscos.
Una cal??ada elevada porta des del gopura de la muralla al temple, als costats es troben els accessos a la ciutat. Hi ha tamb?? dues ???biblioteques???, unes construccions allargades, caracter??stiques de l???arquitectura khmer i que hom desconeix la seva funci??, segurament allunyada del que pot deixar entendre l???equ??voca denominaci?? que s???utilitza. M??s enll?? hi ha dues petites basses amb aigua, a banda i banda de la cal??ada, que acaba amb una terrassa cruciforme, just abans d???entrar al recinte exterior del temple.
[edita] Recinte exterior
El temple ??s situat sobre una terrassa elevada en relaci?? al nivell natural del terreny. El recinte exterior est?? tancat per una galeria rectangular que l???envolta, de 187 x 215 m, oberta a l???exterior i cega cap a l???interior. Als v??rtexs hi ha uns pavellons baixos. L???acc??s al seu interior es fa a trav??s d???un triple gopura monumental, similar al que hi ha al canto oposat. Al nord i sud hi ha dos gopures simples m??s.
Cada una de les entrades del gopura d??na acc??s a una galeria que comunica amb el recinte interior. Aquestes galeries estan comunicades amb una quarta transversal formant el que es coneix com claustre cruciforme, amb quatre basses que antigament podien omplir-se d???aigua. Aquesta zona ??s coneguda com ???Sala dels Mil Budes??? donat que els pelegrins hi posaven imatges, una mena d???exvots. Al nord i sud d???aquest sector hi ha dues ???biblioteques??? m??s.
[edita] Recinte interior
Les tres galeries comuniquem amb el recinte interior, situat en un nivell m??s elevat. ??s format per una galeria rectangular de 100 x 115 m, oberta per un triple gopura que hi dona acc??s, a m??s de tres altres gopures m??s simples als altres costats. Amb torres als v??rtexs. Aquest recinte era inundable; est?? centrat pel cos principal del temple, amb les torres que representen el Mont Meru. Des del gopura d???entrada hom accedeix a una terrassa cruciforme, flanquejada a nord i sud per dues ???bliblioteques???.
[edita] El santuari central
El santuari central, de planta quadrada de 60 m de costat, est?? format per una plataforma molt elevada envoltada per una galeria i altres dues creuades al centre. S???hi accedeix per tres escalinates extraordin??riament dretes, a cada costat. Als v??rtex hi ha quatre torres i una cinquena, m??s alta, al centre; aquesta t?? 43 m (65 m sobre el terreny).
Al santuari central es venerava una imatge de Vixnu, substitu??da posteriorment per una de Buda. A sota hi ha un pou, que es va excavar el 1934, quan ja havia estat espoliat des de molt abans.
[edita] Decoraci??
A m??s de l???arquitectura, Angkor Vat ??s conegut tamb?? pels seus relleus que s???escampen arreu. Els relleus historiats tenen una llargada de 600 m, per una al??ada de 2,5 m. A m??s hi ha altres representacions a??llades, apsares i devates (nimfes mitol??giques)... S???hi representen episodis de la mitologia hinduista, del Ramayana i Mahabharata, a m??s d???escenes hist??riques de les gestes de Suryavarman II.
[edita] Bibliografia
- Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor cit?? khm??re. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1
- Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-820-0897-5
- Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. Paris, 2003. ISBN 2-7200-1091-X