Siddharta Gautama

De Viquipèdia

Siddharta Gautama, Gandhara, segle II-III, Museu Guimet, París.

Estatua d'or d'un Buda rient.

Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, 566 aC-486 aC) era fill d'una rica i influent família. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar en el coneixement dels Upanixads i, als 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, es va convertir en Buda, l'Il·luminat. Va morir als 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana.

Després de la il·luminació, Buda va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.

[edita] La llegenda de Buddha

Siddharta Gautama va viure al nord de l'Índia al segle VI a.C. El seu pare era el rei del pais sakya i es deia Shuddhodana i la seva mare la reina Maya ( que va morir en donarlo a llum). Als 16 anys d'edat es va casar amb la jove i bella princesa Yashodara nascuda a la ciutat de Ramagama, amb qui vivia en un luxós palau duent una existència mancada de problemes. Un dia va decidir visitar la ciutat, i allà va ser on va poder observar per primera vegada la malaltia, l'envelliment i la mort; també l'ascetisme. Profundament impressionat pel sofriment humà, el príncep Siddharta va decidir trobar les causes per a transcendir-lo. Als 29 anys, just després del naixement del seu fill Rahula, va abandonar el seu regne. Durant sis anys va vagarejar per la vall del riu Ganges duent una vida ascètica, trobant mestres de totes les tradicions (religions) amb els que va estudiar i practicar. Duia una vida mancada de qualsevol comoditat, en un estat d'extrema debilitat, i dedicava els dies a meditar. Va observar que amb cap dels mestres aconseguia la pau i es va adonar del seu error. Va ser aleshores que va descobrir el camí del mig.

Una història explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre li explicava a l'alumne: "Si tenses massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà bé". Va ser llavors quan va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar i va menjar.

Un cop recuperada la salut, va asseure’s sota un arbre (més tard conegut com a l'Arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre’s no aixecar-se fins aconseguir la il·luminació. Una tarda, va assolir el nirvana ("extinció", "calma"), i des de llavors se'l va conèixer com el Buda, el iluminat .ŀ Als 35 anys va començar a impartir ensenyances als cinc ascetes amb què havia compartit alguns anys de la seva vida. Durant els 45 anys següents, va ensenyar a reis i a servents el camí a seguir per alliberar-se del cicle de renaixements samsara, és a dir, per alliberar-se del patiment.

Va morir als 80 anys a Koushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del patiment que tot ho impregna. "Recordeu-vos del que us he ensenyat. L’afany d'aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d'hora tot es transforma, així que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i apliqueu-vos en la recerca de l'única felicitat vertadera i duradora". Era el dia de lluna plena del quart mes.

[edita] Filosofia

Buddha és, segons el budisme, la denominació que reben aquells individus que han realitzat la seva naturalesa Buddha. En l'actualitat, el terme s'utilitza per a identificar a Siddhārtha Gautama, el mestre fundador espiritual del budisme, a qui es considerava «el Buda de la nostra era». Altra accepció és com apel·latiu o empleat per a donar un exemple d'un ésser humà que ha "despertat" al Real.

A causa de certes malinterpretacions molt comunes, s'ha d'emfatitzar que el Buda no és Déu. Això no només ho va assegurar el mateix Buda Gautama, sinó que la mateixa cosmovisió budista fa aquesta distinció a l'afirmar que l'estat del Buda només ho poden assolir els éssers humans (però no es limita a aquesta humanitat en particular), en qui resideix el major potencial per a la il·luminació.

El Buda Gautama també va afirmar que no existeixen intermediaris entre la humanitat i el diví; els déus llunyans i els mateixos déus es regeixen pel karma en els cels. El Buda és tan sols un exemple, un guia i un mestre per a aquells éssers que han de recórrer la senda pel seu compte, assolir el despertar espiritual i veure la veritat i la realitat tal com són.

El sistema budista de filosofia i pràctica meditativa no va ser una revelació divina, sinó més aviat l'enteniment de la veritable naturalesa de la Ment i tal enteniment pot ser descobert per qualsevol. És l'endinsar-se en la realitat el que s'assoleix al comprendre la impactant veritat, la ignorància pot eliminar-se.

D'acord al Buda Gautama, el despertar del nirvana, que va arribar sota una figuera, és una meta a la qual tots els éssers poden arribar quan s'encarnen en un ésser humà. Al donar èmfasi a aquest concepte, l'escola Mahayana es refereix a molts Budes i bodhisattvas (aquells que busquen la il·luminació però tenen vots de posposar l'assoliment personal del nirvana per a ajudar a la resta a arribar-hi). En el Tripitaka —el text fonamental del budisme— els Budes del passat i el Buda del futur són denominats Maitreya.

Llocs destacats d'adoració a Budda;